Sessió 18/11: L'espiral del silenci (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Profesor M.C.
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 18/11/2015
Descargas 24

Vista previa del texto

18-11-2015 TEORIA DE L'ESPIRAL DEL SILENCI Elisabeth Noelle-Neumann: Berlín, 1916 - Allensbach, 2010. Universitat de Berlín (Periodisme, Filosofia i Història). Va anar a Missouri on va treballar amb Jorge Gallup, autor de les enquestes quantitatives amb mostres representatives. Al 1947 crea l'Institut Demoscòpic Allensbach. Va ser assessora de diversos cancellers. Va ser professora universitària, quan va crear l'institut für Publizistik.
Aquesta teoria té una arrel empírica i analítica però en una època en que té relacions amb la perspectiva crítica i interpretativa. Es pot complementar molt bé amb la teoria de l'agenda setting. Després de més de 20 anys de gestació, al 1984, es va publicar "The Spiral of Silence. A Theory of Public Opinion".
Es centra en la opinió pública i estudia la seva relació amb els mitjans de comunicació, els quals es creu que tenen una gran capacitat d'influència en el nostre entorn i sobre les actituds i opinions.
Neumann parteix del fet que les opinions són susceptibles de canviar. Es formula què passa quan les persones expressen la seva opinió sobre temes controvertits que han definit els mitjans de comunicació. La teoria del espiral del silenci permet captar els canvis en l'opinió pública.
Supòsits bàsics (que després validarà empíricament): - Totes les persones tenim por de l'aïllament social, una por que és generalitzada. Estem pendents de les opinions i els comportaments que suposem i interpretem que som majoritaris. La societat amenaça amb l'aïllament, per tant, força a que s'intenti avaluar constantment el clima d'opinió. El comportament públic és afectat per la valoració de l'opinió pública i ens adequarem a aquesta posició majoritària.
– Tots busquem l'acceptació i reconeixement, per això tendim a posar-nos d'acord amb les opinions majoritàries. El paper dels mitjans de comunicació ho reafirma, ja que acostuma aportar les visions majoritàries i subestimar les minoritàries.
Apunts de David Magaña Plantejaments de la teoria: -Tipus d'opinions: - Opinions durables : Expressió d'acord o restar callat.
-Opinions canviants: Observació atenta de la direcció del canvi. Si estem en la mateixa direcció mostrem expressió en públic; en sentit oposat, s'actua amb cautela.
"el resultat és un procés en espiral que incita a altres individus a percebre els canvis d'opinió i a seguir-los fins que una opinió s'estableix com a actitud prevalent, mentre que l'altre opinió serà apartada i rebutjada per tothom, a excepció dels durs d'esperit o nucli dur (petit grups de persones que tenen clara la seva posició minoritària i que poden ser aïllats, però tenen clara la opinió i la segueixen expressant per minoritària que sigui)(la majoria no diu res o es va adherint a la majoritària) que encara s'hi mantenen".
Els mitjans de comunicació avaluem el clima d'opinió a través del que hem sentit o llegir en els mitjans de comunicació i després parlem amb els altres del que hem vist. També es recorre als mitjans de comunicació per confirmar o desmentir una opinió (aleshores, la majoritària sempre serà la correcte) "El hecho de que un grupo exprese sus opiniones con seguridad y el otro permanezca en silencio influye sobre la forma en que esta situación se presenta al público. El primero de los grupos aparenta tener más partidarios de los que en verdad le corresponden. Esto, a su vez, induce a la gente a adherirse a la opinión que parece más sólida, mientras que los del otro bando se desaniman e incluso llegan a cambiar de opinión" Concepte d'opinió pública: Aspecte psicosocial de les persones. Significat que les persones senten en la seva pell socialment sensible. La opinió es la expressió (no només verbal) d'una posició. És el nivell d'acord d'una població concreta en algun aspecte i moment determinat. Allò que es veu com a acceptable i per tant majoritari.
Apunts de David Magaña Aportacions de la teoria de l'espiral del silenci: - Model empíric analític: recerca quantitativa - Estudi dels mitjans de comunicació a través de l'anàlisi quantitatiu del contingut; enquestes d'opinió - Forta capacitat d'influència dels mitjans de comunicació. No fan una visió àmplia dels fets noticiosos, sinó una visió limitada de la realitat (redueix la percepció dels individus) - Factors per al canvi d'opinió o no: Acumulació, consonància i ubiqüitat: 1. Acumulació: conseqüències segons la periodicitat i l'estabilitat dels mitjans de comunicació, els quals tenen efecte a llarg termini.
2. Consonància: Els mitjans apliquen una sèrie de procediments idèntics que com a resultat deriven a uns mateixos continguts, és a dir, la homogeneïtzació dels mitjans (inspirat en Lippmann i Tuchman, rutines de producció).
3. Ubiqüitat: Caràcter públic de les opinions expressades als mitjans de comunicació.
Omnipresents, recurs per formar-nos una opinió. Publicitat que se li donen a les opinions.
Apunts de David Magaña ...

Tags: