Resum del Temari (2014)

Descripción

Aquest document serà de gran ajuda a l'hora d'estudiar per l'exàmen final d'aquesta assignatura. Caldrà, això sí, complementar-lo amb coneixements adquirits a classe.

Vista previa del texto

Unybook Apunts Dimensió Territorial Grau en Turisme, 1r curs Emanuel Martín Trillas 2013 Índex Concepte de geografia (pàg. 2) La singularitat de l’espai turístic. (pàg. 3) Miossec i Gormsen. (Pàg. 5) Agents del desenvolupament i responsabilitats d’aquests. (pàg. 6) Tipologies de desenvolupament costaner i de neu (les preguntes normalment són de tipus comparatiu en aquest tema). (pàg. 8) Els recursos territorials turístics (llista breu). (pàg. 12) La població mundial (bàsicament la transició demogràfica). (pàg 12) Avantatges de taula de dades, gràfica i mapa temàtic (pregunta curta). (pàg. 12) Turisme sostenible i impactes del turisme. (pàg. 13) 2 1. Concepte de geografia Ciència que estudia les variacions de les distribucions dels fenòmens de la superfície terrestre, així com les relacions del medi amb l’home, i també la individualització i anàlisi de les regions de la superfície de La Terra.
Dóna dimensió espacial als processos socioeconòmics. A més, Tracta de planificar l’espai per al millor benestar i qualitat de vida dels ciutadans en el marc de la sostenibilitat (amb interès de garantir també la qualitat de vida i el benestar de les generacions futures), és a dir la planificació vol ordenar els elements del territori amb la vista fixada a llarg termini.
ÀMBITS D’ESTUDI DE LA GEOGRAFIA GEOGRAFIA FÍSICA Medi Físic o Natural GEOGRAFIA HUMANA Medi Humà 1- Relleu (estructura del territori) 2- Clima (successió d’estats del temps) 3- Aigües (continentals i no continentals) 4- Flora (vegetació) 5- Fauna (éssers vius animals) 1- Població (dades demogràfiques) 2- Poblament (assentament de la població; urbanisme) 3- Economia (activitats que transformen el territori) 4- Cultura (tota expressió social: religió, art, folklore,...) 5- Obres (infraestructures, equipaments i altres serveis) 3 2. Singularitat de l’espai turístic L’espai turístic té una sèrie de singularitats respecte la resta d’espais que són els següents: Primera: L'espai turístic és un espai específic, amb una lògica distinta d'altres espais productius que requereix una lectura diferent en el marc de la consolidada geografia del turisme.
ES ESPAI ON TE LLOC L’ACTIVITAT TURÍSTICA I COM A TAL PROPORCIONA: a) LA MATERIA PRIMA= ESPAI PRIMARI b) EL PRODUCTE = ESPAI DE PRODUCCIÓ c) EL CONSUM DEL PRODUCTE = ESPAI DE CONSUM * el producte territorial turístic és creat en el mateix moment en què es consumeix * no podem traslladar la matèria prima territorial * no podem produir el producte territorial turístic en un altre lloc * el consum s’ha de realitzar en el mateix lloc de producció El turisme és vist com un factor transformador d'espais en contínua evolució perquè l’acte turístic recau inexcusablement en el desplaçament i l’estada en una perifèria receptora Segona: La regió s'entén, no tan sols com un espai físic o com un espai social resultat de les decisions dels seus protagonistes, sinó també com una realitat immaterial; és a dir, com un espai mental i subjectiu L’ACTIVITAT TURÍSTICA ÉS LA COMPRA D’UNA EXPERIÈNCIA, UNA VIVÈNCIA SUBJECTIVA, UN RECORD IMMATERIAL.
Tercera: El paisatge és un escenari que esdevé una imatge percebuda a partir de sensacions duals que es complementen i es contraposen alhora, per a la construcció de: (a) Les geografies personals: percepcions espacials que l’individu interioritza (b) L'imaginari: escenaris recreats en la mentalitat dels turistes.
(c) l'exclusivitat: oferta d’escenaris per a l’exaltació de la individualitat, del protagonisme del jo davant la resta de turistes, 4 Quarta: La geografia del turisme observa el fenomen turístic des d'una perspectiva globalitzadora i integradora, tenint en compte, però, els efectes individuals 5 3. Miossec i Gormsen Model de desenvolupament del turisme en l’espai MIOSSEC: Com es distribueix el turisme a nivell universal. Aquest model té 5 fases, de la 0 on existeix un territori desconegut, mal comunicat i sense cap tipus d’infraestructura i equipament, de la 1 a la 3 es produeix el desenvolupament del centre turístic amb augment dels serveis i les comunicacions. A la fase 4 s’arriba a l’estat de saturació, amb la pèrdua d’identitat del lloc, abandonament dels turistes i declivi generalitzat.
Els centres turístics: al principi no hi ha cap centre turístic, (0), hi ha un centre pioner (1), i a partir d’aquí, a la segona fase es multipliquen els centres turístics. A la 4 fase cada centra s’organitza en l’espai. Es crea una jerarquia i una especialització dels territoris. A la fase 5 els centres s’especialitzen per jerarquies perquè hi ha saturació.
Transport: a la fase 0 les xarxes de comunicació són poques, però quan apareix un centre turístic pioner (1) hi ha una obertura per tal de poder accedir a l’espai turístic. A la fase 2 s’incrementen les connexions de transport entre els centres turístics multiplicats. A la fase 3, es fan circuits d’excursions i a la fase 4 hi ha la màxima connectivitat.
Conducta del turista: a la fase 0 no hi ha interès i coneixement del territori, a la fase 1 hi ha percepció global i ala fase 2 hi ha un progrés en la percepció de llocs concrets i itineraris. A la fase 3 hi ha competència espacial i segregació i a la fase 4 hi ha desintegració de l’espai percebut.
Humanització completa. Molts turistes marxen per la saturació.
Actituds de la població local: A la fase 0 hi ha o bé un miratge que el turisme és molt bo pel territori o bé rebuig. A la fase 1 s’observa la conducta del turista, i a la fase 2 hi ha una política d’oferir serveis als centres turístics. A la fase 3 hi ha un dualisme, i finalment a la fase 4 o bé es dóna el turisme total i s’utilitza tots els recursos del territori i entrar en fase de declivi o s’apliquen plans de protecció ecològic pel territori MIOSSEC: efecte taca d’oli, efecte expansiu. Corba de Butler.
-Model de desenvolupament del turisme en l’espai i temps GORMSEN: Hi ha 4 perifèries, que són les zones que van anar donant lloc al turisme per ordre d’aparició: La perifèria 1 són les costes properes a les grans ciutats industrials del S.XIX, mar Bàltic, costa Est dels EE.UU. En la perifèria I al 1800 la iniciativa és exògena al principi, el capital també és exogen i el poc allotjament turístic que hi ha és hoteler. El 1870 incrementa la participació local en el turisme i el capital comença a ser nacional. Els hotels augmenten i sorgeixen segones residències i cases d’hostes i habitacions particulars. Al 1930 gairebé tota la població està bolcada al turisme i hi ha més capital local. Augmenta l’allotjament hoteler i cases d’hostes i apareixen càmpings. Al 1950 la participació de la població és total i gairebé el capital també. Augmenten els mateixos tipus d’allotjament, i fins al 1980, la població participa totalment en el turisme i el capital és seu, i augmenten els allotjaments turístics anomenats.
La perifèria 2 és el litoral mediterrani més tradicional que creix a partir del ferrocarril.. 1870; la participació en el turisme és gairebé totalment exògena, només hi participa una petita part de la població. El capital també és gairebé tot exogen. L’allotjament pioner és l’hotel i molt poques segones residències. Als anys 1930 augmenta la participació local i el capital local, augmenta 6 l’hotel i apareixen les cases d’hostes i habitacions particulars. Al 1950 hi ha més de la meitat de la població que participa en el turisme i la meitat del capital és exogen. Augmenten els hotels, les segones residències, les cases d’hostes i apareixen els càmpings. Al 1965 gairebé tota la població participa en el turisme i la majoria del capital és local, els hotels augmenten així com la resta d’allotjaments. El 1980 la participació local és total i el capital gairebé tot és local.
Augmenten tots els allotjaments.
La perifèria 3 és el litoral nord del Mediterrani i del Magreb. El 1950 la participació i el capital és gairebé tot exogen i només hi ha uns pocs hotels. Al 1965 els hotels augmenten i apareixen els càmpings. Al 1980 hi ha la meitat de participació local i la majoria del capital és local. Els hotels i càmpings augmenten i apareixen les segones residències La perifèria 4 la resta del món. El 1965 la majoria de la participació en el turisme és exògena així com el capital i només hi ha uns pocs hotels. Al 1980 la participació local no ha augmentat gaire però el capital és una mica més local i augmenten els hotels. Només hi ha allotjament hoteler!! ** inicialment la participació i el capital és exogen per a un turisme elitista, quan arriba la societat mitjana salten cap a una altra destinació més exclusiva a destins emergents.
Predomina sempre l’allotjament hoteler. Aquest model permet extrapolar a altres territoris el model.
7 4. Agents de Desenvolupament i responsabilitat d’aquests Els agents són les persones (individus o col·lectius) que impulsen el desenvolupament i que tenen una influència decisiva en les accions que es duen a terme en matèria de turisme. N’hi ha amb més poder de decisió, però tots són imprescindibles.
Hi ha 2 grans tipologies d’agents: 1- Agents Públics 2- Agents Privats 1- Els Agents públics són els gestors de l’administració pública en les seves diverses modalitats: Govern de l’Estat, Comunitat Autonòmica, Consell Comarcal, Diputació, Delegació provincial de la Generalitat, Consells Comarcals, Ajuntaments i altres intitucions i organitzacions de caràcter públic, com Patronats i Associacions.
Es caracteritzen per treballar sense afany de lucre buscant el benestar i qualitat de vida del ciutadà i indirectament del turista.
Tenen unes responsabilitats: a) Ecològiques: mantenir l’equilibri ambiental b) Econòmiques: vetllar pel creixement econòmic de la població c) Socials: vetllar per la cultura, la cohesió social d) Polítiques: vetllar per l’estabilitat política 2- Els Agents privats són totes les altres persones que faciliten les prestacions als turistes: empresaris turístics, treballadors del turisme i la resta de ciutadans que indirectament també són agents turístics.
Podem distingir: - els agents prestataris de serveis (empreses allotjament, transport, restauració...) - els agents productors (disseny activitats, creació productes...) - els agents distribuidors (intermediaris que posen en contacte el prestatari amb el client) Tots actuen (excepte el ciutadà) amb fany de lucre (és el seu negoci) 8 Però també tenen responsabilitats: a) ecològiques: han de contribuir a la preservació ambiental. Han de col·laborar en la sostenibilitat.
b) Econòmiques: També han de col·laborar en la millora de les condicions econòmiques, donant llocs de treball c) Socials: col·laborar en la cohesió social d) Polítiques: col·laborar en les decisions polítiques, acatar les lleis i normes En general, quan més associats estiguin els agents privats més força, i quan més forts més cas els farà l’administració pública.
9 5. Tipologies de desenvolupament: costaner i de neu En general els models (tipologies) es classifiquen tenint en compte: a) b) c) d) e) característiques dels empresaris turístics el recurs principal que s’ha de desenvolupar la forma de desenvolupar aquest recurs el context del desenvolupament l’organització espaial del desenvolupament turístic Models de turisme costaner 1.1- Model de desenvolupament espontani 1.2- Model de desenvolupament planificat 1.2.1- localitzat 1.2.2- obert 1.1- ESPONTANI: quan el turisme es desenvolupa espontàniament, diversos agents van oferint serveis a mida que augmenta la demanda i el creixement en el territori no segueix una ordenació. Hi ha més demanda que oferta i tot es va improvitzant. Construcció massiva i urbanització anàrquica, abús del territori i dels recursos naturals, i es malmena la cultura i el llegat social. És el cas dels inicis de la Costa Blava i la Costa Brava.
1.2- PLANIFICAT: quan els agents públics planifiquen el desenvolupament turístic per millorar el desenvolupament econòmic del país o la zona. És una decisió conscient i calculada, tot és estudiat abans del desenvolupament per així tenir-ho tot planificat.
El procés d’estudi tarda temps però la posta en marxa és ràpida, mentre en l’espontani el creixement és més lent però no hi ha temps d’estudis previs.
1.2.1- LOCALITAZAT: Són espais aïllats econòmica i socialment com illes turístiques, tancades, que no dinamitzen la zona del voltant. Per això en diem localitzat. Ben definit en una zona ben delimitada i controlada.
És el cas de la costa del Mar Negre i Mar Caspi. Els agents privats i ciutadans no participen del desenvolupament.
1.2.2- OBERT: Anomenat també extensiu o expansiu, perquè la planificació no és per un espai aïllat sinó que vol dinamitzar tota la zona de l’entorn turístic. Hi ha un pla de desenvolupament que també programa l’expansió de nuclis ja existents És el cas de la costa del llenguadoc- Rosselló, al sudest de França.
10 Models de turisme de neu 2- MODELS DE TURISME DE NEU 2.1- Model de desenvolupament integrat (restrictiu) 2.2- Model de desenvolupament catalític (extensiu) 2.1- INTEGRAT: Semblant al planificat localitzat però en zones de muntanya i desenvolupat per agents privats, normalment. Penseu en una estació d’esquí alpina.
Característiques: a) 1 sol promotor: un individu o un grup empresarial.
b) Desenvolupament equilibrat: tot és planificat fins a l’últim detall.
c) Desenvolupament ràpid: Es tarda en planificar però després com que tenen molt capital la creació i construcció és ràpida.
d) Forma funcional: com que està tot planificat i pensat equilibradament, tot està pensat per estar al seu lloc, tot té la seva funció i raó de ser i estar allà.
e) Aïllament: per poder controlar tot el procés cal que sigui un lloc aïllat lluny de tota població, per tenir llibertat total en desenvolupar el centre. Això permet també la necessària integració amb els elements naturals.
f) Alt status: l’aïllament fa status, és lluny i només hi poden accedir persones amb temps i diners per desplaçar-se més lluny.
2.2- CATALITIC: Semblant al planificat obert, hi ha un desenvolupament planificat inicial que arranca el procés de desenvolupament i després es va adaptant la planificació al creixement.
Característiques: a) Hi ha 1 promotor inicial (individu o empresa) que arranca el procés a manera semblant del integrat, però no monopolitza el creixement i deixa que hi participi la població local, obrint empreses i activitats turístiques complementàries.
b) També és planificat però no tant equilibradament ni ràpida ni funcional. Ho és, perquè és planificat, però no tant, perquè ja intervenen massa agents.
c) L’expansió del centre turístic passa a dependre d’un sistema de marcat lliure en el que tant el promotor com els altres agents aporten oferta per satisfer la demanda, d) El fet que hi hagi tants agents és bo, però també té inconvenients.
e) No està aïllat, al principi pot ser una estació aïllada però està a prop d’un nucli i la gent d’aquest també fa la seva oferta.
f) No es tant elitista perquè l’oferta és més variada.
Per això aquest desenvolupament es diu catalític, perquè el promotor inicial fa de catalitzador d’altres ofertes i facilita el desenvolupament turístic amb participació social.
11 6. Recursos territorials turístics 6.1 Recursos naturals (Relleu, Clima, Aigües o Hidrografia, Fauna i Flora).
6.2 Recursos humans (població, poblament i urbanisme, economia, cultura, política).
6.3 Recursos tècnics  6.3.1 Infraestructures de comunicacions i transport (xarxa de carreteres, xarxa de ferrocarril, xarxa aquàtica i xarxa aèria).
 6.3.2 Altres infraestructures (xarxa d’electricitat, xarxa d’aigua corrent, xarxa d’aigües residuals, xarxa de gas, xarxes de telecomunicació, altres xarxes d’infraestructures com gaseoductes o canalitzacions).
 6.3.3 Equipaments turístics (per al suport del desplaçament, allotjament turístic, restaurants i similars, espectacle, lleure, activitats turístiques, altres).
 6.3.4 Equipaments de gestió pública (de seguretat, de sanitat, de salubritat, de formació, cultura i educació, i d’esports).
 6.3.5 Altres serveis prestats en diversos equipaments (altres serveis turístics, alimentació i primera necessitat, altres comerços i de luxe, professionals i de manteniment, i altres serveis).
7. Transició demogràfica de la població mundial L’evolució de la població mundial no superava, fins abans de la primera Revolució Industrial, els 1.000 milions d’habitants. Va ser a partir d’aquí, i gràcies als diferents avenços tecnològics i industrials, que es va disparar la Taxa de Creixement Anual. Tant és així, que a partir de l’any 1.750 (inici de la 1a R. Industrial) la població mundial ha passat de ser de 1.000 milions d’habitants a 6.000 milions l’any 2.000.
Aquest creixement ha estat desigual arreu de les regions del panorama mundial. Les regions més desenvolupades han tingut, aproximadament, una taxa de creixement anual del 0,3%, mentre que les regions anomenades subdesenvolupades han tingut unes taxes properes al 2,6% (dins de cada grup tenim desnivells i casos particulars però aquestes són les dades generals per a cada tipus de regions). Una dada important és que en els últims 10 anys han hagut uns 1.500 milions de naixements, i aproximadament el 90% d’aquests han estat a països subdesenvolupats.
La població actualment tendeix a agrupar-se en les grans ciutats mundials, tant és així que la meitat de la població mundial està concentrada en grans ciutats fent, així, que hi hagin 19 ciutats amb més de 10 milions d’habitants arreu del món.
8. Avantatges de la taula de dades, gràfica i mapa temàtic    Taula de dades: permeten tenir dades i xifres exactes de cada subgrup per així poder observar diferències quantitatives entre ells.
Gràfica: permet tenir una visió general d’una sèrie de dades ordenades cronològicament o en subgrups, fet que ens permet veure diferències a simple vista i, en cas de ser cronològica, la seva evolució al llarg del temps.
Mapa temàtic: ens ajuda a poder comparar qualsevol tipus d’informació (física o abstracta) de diferents regions indicades al mapa a través de diferents indicadors (diferents tonalitats de colors, símbols amb una mida proporcional al valor numèric, etc.
12 9. Turisme sostenible i impactes del turisme S’entén el concepte de sostenibilitat com l’acte de satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les del futur per atendre les seves pròpies necessitats. Hi ha la sostenibilitat ecològica, la social i cultural, i l’econòmica.
Els tres pilars del desenvolupament sostenible:    Ecològic, Social.
Econòmic.
Aquests donen lloc a altres subgrups de requisits com són:     Suportable.
Sostenible.
Equitatiu.
Viable.
Turisme sostenible Els principis generals del desenvolupament turístic sostenible són els següents:     El desenvolupament turístic s’ha de planificar i gestionar de manera que no causi problemes ambientals/socioculturals seriosos als destins en que es produeixi.
S’ha de treballar en el manteniment i la millora de la qualitat ambiental dels destins.
S’ha de mantenir un alt nivell de satisfacció dels turistes, de manera que els destins puguin mantenir la seva comercialitat i el seu prestigi.
Els beneficis del turisme han de repartir-s’hi entre tots els interessos de la societat.
Impactes del turisme Entenem com a concepte d’impacte la diferència que queda entre l’estat inicial d’un escenari i l’estat posterior resultant després de la pràctica d’alguna activitat humana portada a terme en el mateix escenari. Els impactes que el turisme pot provocar a una destinació o a un territori poden ser naturals, econòmics i culturals (impactes positius i negatius al ppt 5.2 Impactes del turisme, diapositives 14, 16 i 18).
S’entén com a turisme de qualitat a aquell turisme que sigui sostenible, ja que la sostenibilitat ofereix un turisme responsable i beneficiós per a totes les persones de manera igual (govern, empresaris, turistes i residents) i assegura un futur turístic per a la destinació.
13 ...