TEMA 3 PARTE 2. DE LA PREGUNTA INICIAL AL MODEL D’ANALISI (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Recerca Cientifica
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 38
Subido por

Vista previa del texto

Maperadormontoya Recerca cientifica RECERCA CIENTIFICA EN CRIMINOLOGIA TEMA 3. DE LA PREGUNTA INICIAL AL MODEL D’ANALISI TIPUS DE PREGUNTAS Descriptives: caracterització d’un fenomen i/o els factors amb els quals esta relacionat. Aquestes preguntes no responen a un perquè. Tracten de descriure el fenomen Quins son els canvis cognitius que caracteritzen el procés de desistiment de la delinqüència? Explicatives: identificar els factors que expliquen el fenomen estudiat. Aquestes preguntes descriuen el fenomen i a més expliquen perquè passen les coses.
Les condemnes de presó tenen efectes dissuasors de la reincidència? Quantitatives: el capital social redueix la probabilitat de reincidència? Es quantitativa perquè el concepte que volem capturat eta mesurat en unitats. Quin grau d’influència exerceix la xarxa personal en el comportament fiscal dels contribuents? Es numèric. Qualsevol pregunta que inclogui un numero (mesura del concepte) Qualitatives: els conceptes estan capturats d’altra manera, no en números. Quins son els discursos dels mitjans de comunicació sobre les causes de la delinqüència? Quins son els factors organitzatius de les administracions publiques que afavoreixen la corrupció política? CRITERISDE VALIDESA Validesa: es una mesura que afecta a la nostra investigació.
Campbell i Stanley (1966) Validesa interna. Correcta identificació dels vincles causals i control de possibles explicacions alternatives . Mirar el sistema que estem estudiant en si mateix, hem de centrar-nos dintre del sistema.
Validesa externa. Generalització dels resultats més enllà de la població observada.
Cook i Campbell (1979) Validesa de conclusió estadística Validesa interna Validesa de constructe Validesa externa Com ens assegurem que no tenim problemes de validesa? Aportant opcions alternatives.
EXPLORACIÓ L’exploració realitzada després de l’explicació de la pregunta.
Pregunta Primerament el que ens interessa es conèixer quines son les inicial estat de la perspectives teòriques des de les quals s’ha enfocat el tema que questió: revisió de les prespectives volem estudiar. Si nosaltres volem estudiar Y, el primer que teòriques existents i de la hauríem de veure es que això es pot enfocar des de X i des de Z, i recerca que segurament els dos enfocaments seran correctes. Haurem de exploració veure també quines preguntes de recerca s’estan plantejant des d’aquestes diferents perspectives, i segons això podrem avaluar la rellevància de la nostra pregunta de recerca. Si no trobem enfocaments que ens puguin ajudar, segurament es perquè o be la pregunta no esta Maperadormontoya Recerca cientifica ben enfocada o be no estem fent be l’exploració. Veure això ens servirà per reformular la pregunta de recerca si no esta ben formulada, per redactar l’estat de la qüestió i per la definició de la problemàtica. Ens interessa també saber quins son els resultats concrets de les recerques ja que això ens servirà per identificar factors o conceptes que cal considerar en la formulació de les hipòtesis. I finalment, més enllà de plantejar-nos quines preguntes i resultats plantegen les recerques, ens interessarà també saber quins mètodes fan servir. Quin es el millor mètode per respondre una pregunta dependrà de la pregunta i de cada cas concret. Veure quins mètodes utilitzen altres investigadors previs ens servirà a nosaltres per la definició del nostre disseny metodològic. Si fem una bona exploració, podem fer unes bones preguntes de recerca, una bona redacció de l’estat de la qüestió, una bona definició del problema, una correcta definició de la hipòtesis i una bona definició del disseny metodològic, en resum podrem fer una bona investigació.
L’exploració ens ha de servir per vincular la pregunta a la recerca. La major part de l’energia d’una investigació en el treball de camp, l’exploració consisteix en: - - Entrevistes exploratòries. Consisteix en obtenir assessorament sobre el plantejament teòric del problema i les lectures a realitzar. Es tracta en fer entrevistes a aquelles persones expertes en els debats teòrics del coneixement sobre el que estem interessats Lectures. Aquesta estratègia es molt important, ja que el centre de l’exploració es llegir. Es el segon puntal de l’exploració. Dins el núvol del coneixement hi ha investigacions en forma d’articles, manuals teòrics, literatura científica, etc.
En que consisteix la revisió de la literatura? El primer es saber quin material es el pertinent, com buscar-los i seleccionar-los. Una vegada hem trobat el material pertinent, hem de saber com llegir-lo i comparar-lo, i finalment haurem de saber redactar l’estat de la qüestió. Hi ha dos tipus de revisió. Narrativa i sistemàtica.
Així doncs, tenim tres fases: - - - - Cerca i selecció. Que esta dintre del núvol? Moltes vegades el que esta dins i el que esta fora del núvol no esta tan clar. El que esta clarament fora del núvol (no es la literatura científica) es allò que no te res a veure amb la lògica de treball científic, com per exemple articles de Wikipedia, això no ens serveix perquè no es literatura científica. I a l’altre pol, el que esta clarament dins del núvol es allò que es literatura científica. La ciència es basa en la critica dels altres cap al meu projecte. Per a que la meva recerca estigui al núvol ha de passar les critiques d’una revista científica que es troba dins el núvol i que estan basades en unes bases de dades (com la Web of Science).
Lectura i comparació. Més enllà de com cerquem, també es important saber com llegir la informació que hem trobat. Podem distingir dos nivells de lectura: un seria un nivell de lectura més rapida, llegint en diagonal, i l’altre seria llegir en detall aquelles referencies que ens interessen. Inclús quan llegim en detall podem seleccionar determinats capítols per llegir en detall i altres per llegir en diagonal.
fitxes de lectura o de recerca. El que fem en aquestes fitxes doncs es repetir el que diu el text o subratllar, reescriure i sintetitzar el que diu l’autor amb les nostres paraules i vincular les idees del text al propi projecte.
Redacció. L’estat de la qüestió es una part central d’un procés i d’un projecte d’investigació. És l’exposició que fa l’investigador sobre l’estat del coneixement existent i una reflexió critica que li permet posicionarse en uns determinats objectius o unes determinades hipòtesis. Es el que defineix quines son les diferents maneres d’abordar el fenomen que volem investigar, quins son els diferents models teòrics i teories existents i les conclusions. Es una exposició critica del debat disciplinari sobre aquells termes vinculats a la pregunta de recerca. Ha d’incloure, de forma integrada o separada, (1) una descripció del coneixement existent, i (2) una reflexió critica sobre aquest. Per tant, no es una successió de resums de lectures i Maperadormontoya - Recerca cientifica tampoc es un resum d’un estat de la qüestió que s’ha trobat en una lectura (errors típics en treballs de primer).
Redacció de la literatura. L’estat de la qüestió no es un resum de tot el que hem trobat i ja esta. Si no que es una exposició critica del debat disciplinar sobre aquells temes vinculats a la pregunta de recerca.
Ha d’incloure, de forma integrada o separada, (a) una descripció del coneixement existent i (b) una reflexió critica sobre aquest. Per tant, no es una successió de resums de lectures, no es un resum de lectures (perquè integra una reflexió critica orientada a la pregunta de recerca) i no es un resum d’un estat de la qüestió que s’ha trobat en una lectura. La forma de revisar les lectures  posant ordre (quadre) podem fer una base de dades comparativa per comparar diferents lectures. Hi ha dos formes de revisar els materials: o Narrativa. Orientada a la identificació de diverses perspectives, conceptualitzacions i mètodes utilitzats en l’estudi del fenomen (assumeix l’existència de diferents enfocaments d’un fenomen). Selecció internacional de materials rellevants (l’investigador/a pot avaluar la rellevància de cada font i material). Major flexibilitat i creativitat de l’investigador/a en el procés de selecció. S’utilitza més en ciències socials o Sistemàtica. Orientada a la comparació de resultats (assumeix l’existència d’un coneixement comparable i acumulatiu). Rellevants (l’investigador/a pot avaluar la rellevància de cada font i material). Procés objectivitat de selecció de materials amb criteris prèviament delimitats. Pot conduir a una metanàlisi. Selecció “cega”. Replicabilitat (en tant que el procés de selecció de materials esta delimitat). S’utilitza més en les ciències naturals REFERENCIACIÓ DE LA INFORMACIÓ Pregunta inicial  exploració  objectius de la recerca  estat de la qüestió. Revisió de les perspectives teòriques existents i de les investigacions realitzades  marc teòric: definició de la problemàtica. Hem d’explicar quins son els objectius concrets de la recerca una vegada que hem llegit tota la literatura. Aquests objectius es fan servir moltes vegades, per guiar-nos a la recerca bibliogràfica, a l’hora de fer les hipòtesis, quan fem la recollida de informació, etc. els objectius serveixen per deixar clar com enfrontarem nosaltres aquest tema  model d’anàlisi. Enunciació de les hipòtesis. Representació gràfica del model d’anàlisi.
...