Tema B12. Sistemes de control de la homeòstasi (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 14/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Tema B12. Sistemes de control de la homeòstasi  Introducció als sistemes de control de la homeòstasi La homeòstasi consisteix en el manteniment de l’equilibri intern de l’organisme. A l’organisme hi ha moltes variables que s’han de mantenir en nivells més o menys constants. Per exemple: temperatura corporal, pressió arterial, nivells de glucosa a la sang, hidratació del cos etc. S’han de mantenir dins d’uns determinats rangs. Per sota o per sobre d’aquests rangs es pot produir la mort de l’individu. Per aconseguir aquesta constància, doncs, els éssers vius disposem d’una sèrie de mecanismes que permeten mantenir la homeòstasi.
El principal d’aquests mecanismes és l’hipotàlem. Aquest controla la homeòstasi actuant a través dels sistema nerviós autònom i el sistema endocrí. El sistema nerviós autònom controla la homeòstasi mitjançant canvis molt ràpids, immediats. En canvi el sistema endocrí intervé en el control de la homeòstasi mitjançant canvis més lents. Per exemple: Si fa molta calor, aleshores la temperatura corporal pot pujar massa. Per controlar-lo, el sistema nerviós autònom augmentarà la sudoració i la vasodilatació (per això ens posem vermells), que permetrà refrigerar el cos. Són canvis molt ràpids. I, de forma més lenta, el sistema endocrí augmentarà l’alliberació antidiürètica per tal de disminuir la pèrdua d’aigua per l’orina i augmentar la set (per mantenir la hidratació del cos).
1. Sistema nerviós autònom o vegetatiu (SNA) El sistema nerviós autònom és la part del sistema nerviós que controla els òrgans viscerals: músculs llisos, múscul cardíac (cor) i glàndules (la majoria exocrines).
El SNA està format tan per aferències viscerals com les eferències. Les aferències viscerals són iguals que les somàtiques: una mateixa neurona porta la informació sensorial des de la víscera fins el SNC. La informació entrarà pel tronc de l’encèfal (pels nervis cranials) o per la medul·la espinal (pels nervis espinals).
Les eferències viscerals, en canvi, són diferents a les somàtiques. Les somàtiques són conduïdes per una sola motoneurona (des del SNC fins el múscul esquelètic). En canvi, en cas de les eferències viscerals, intervé una successió de dues neurones: neurona preganglionar i neurona postganglionar. La neurona preganglionar té el seu soma dins del SNC i els botons terminals en un gangli que està situat fora del SNC, un gangli autònom. La neurona postganglionar té el seu soma en el gangli i els botons terminals en l’òrgan visceral que innerva.
Les eferències viscerals es divideixen en: 1 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia - - Oliwia Ciurlej Divisió simpàtica o toràcico-lumbar. Les neurones preganglionars tenen els seus somes en segments toràcics i segments lumbars de la medul·la espinal (en la substància grisa, més concretament a la banya lateral).
La majoria dels ganglis on s’estableixen les sinapsis, estan situats a prop de la medul·la espinal (fora del SNC). A més, la majoria estan units formant la cadena simpàtica.
La neurona preganglionar és colinèrgica, mentre la postganglionar és noradrenèrgica. Cas especial medul·la suprarenal: allibera adrenalina i està controlada per una neurona preganglionar simpàtica. La neurona postganglionar ha sigut substituïda ja que una mateixa cèl·lula (secretora) allibera el mateix tipus d’hormona.
Té un efecte generalitzat (canvis que es produeixen en molts llocs del cos), el qual es degut per part que allibera adrenalina. Produeix una sèrie de canvis en l’organisme que el prepara per una despesa energètica. Exemple: situació d’emergència, augmentant el nivell de glucosa a la sang, la freqüència respiratòria, el ritme cardíac, la pressió arterial etc.
Divisió parasimpàtica o cràneo-sacra. Les neurones preganglionars tenen els seus somes en llocs cranials (tronc de l’encèfal) o en segments sacres de la medul·la.
En aquests segments sacres el soma estarà situat en la banya lateral.
Les neurones que tenen els seus somes en el tronc de l’encèfal es troben fora dels parells cranials.
Els ganglis on s’estableixen estan situats a prop dels òrgans viscerals que innerven.
La neurona preganglionar i la postganglionar són colinèrgiques.
Té efectes restringits a una regió, òrgan concret. Es relaciona amb l’estalvi (conservació) energètic i la seva recuperació. Exemple: disminueix el ritme cardíac, augmenta l’activitat digestiva etc.
En general, aquests dos sistemes tendeixen moltes vegades a actuar de forma contrària.
En situació d’emergència: activació de divisió simpàtica per tal que l’organisme tingui més energia. Després augmentarà l’activació de la divisió parasimpàtica per recuperar l’energia que s’ha perdut.
2. Sistema neuroendocrí Sistema neuroendocrí: Relació entre el SN i el SE (bidireccional) → Per una banda el sistema nerviós controla el sistema endocrí i, per una altra banda, el sistema endocrí té una important influència sobre el sistema nerviós.
En referir-se al sistema neuroendocrí, sobretot es parla del control que té el hipotàlem en el sistema endocrí a través de la hipòfisi (glàndula que controla altres glàndules).
2 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej L’hipotàlem controla l’alliberament de hormones des de la hipòfisi a través de cèl·lules neurosecretores.
Aquestes cèl·lules tenen característiques tan de neurones com de cèl·lules secretores (glandulars). Són neurones perquè tenen un axó que produeix potencials d’acció; però són cèl·lules secretores perquè no alliberen un neurotransmissor a l’espai sinàptic, sinó una hormona a la sang.
La hipòfisi està formada per dues parts o lòbuls: - Adenohipòfisi (hipòfisi anterior).
Neurohipòfisi (hipòfisi posterior).
L’hipotàlem controla l’alliberament de les hormones de cada una d’aquestes parts a través de mecanismes diferents.
- Per via neural o nerviosa (neurohipòfisi). L’hipotàlem controla l’alliberament de les hormones mitjançant unes neurones secretores que tenen els seus somes en el nucli paraventricular i en el nucli supraòptic. L’axó d’aquestes neurones secretores baixa per la tija de la hipòfisi i finalitza en la neurohipòfisi. Tots els axons que baixen per la tija de la hipòfisi acaben en la neurohipòfisi. Els botons terminals d’aquests axons es situen per sobre dels vasos sanguinis que hi ha en la neurohipòfisi. Aquestes neurones secretores fabriquen diverses hormones com:  Vasopressina (Hormona antidiürètica)  Oxitocina Són neurones peptídiques: es sintetitzen a partir de informació genètica. La síntesi d’aquestes hormones tenen lloc en el soma d’aquestes cèl·lules, que estan en l’hipotàlem: hormones hipotalàmiques. Aquestes hormones són 3 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej transportades pel transport plasmàtic fins els botons terminals, on s’emmagatzemen (a la neurohipòfisi). Quan s’activen aquestes neurones secretores, es produeixen potencials d’acció que es desplacen fins els botons terminals, on faran alliberar les hormones emmagatzemades. Així, les hormones seran enviades a la sang, tenint vàries funcions.
Aquestes funcions són:  Vasopressina → Relacionada amb la disminució de la pèrdua de líquid per l’orina. També augmenta la pressió arterial. A part d’aquestes funcions fisiològiques, també té efectes conductuals sobre el sistema nerviós: afecta les conductes socials (concretament, està relacionada amb l’enfortiment de llaços afectius). També modula els aprenentatges socials.
 Oxitocina → Estimula les contraccions uterines (en el moment del part) i indueix la secreció làctia. A més d’aquestes funcions fisiològiques, l’oxitocina també té efectes sobre el SN: es relaciona amb les conductes socials, sobretot en la conducta maternal. A més, està relacionada amb el plaer sexual i en la modulació de les memòries socials.
- Per via sanguínia: Sistema porta hipotàlem-hipofisiari (adenohipòfisi). El sistema porta hipotàlem-hipofisiari està format per uns vasos sanguinis anomenats vasos portals. S’originen a la tija de la hipòfisi i finalitzen en l’adenohipòfisi. En aquest cas també intervenen cèl·lules neurosecretores hipotalàmiques que tenen el seu soma en diferents llocs de l’hipotàlem. Aquestes cèl·lules secretores tenen el seu axó que finalitza en la tija de l’adenohipòfisi per sobre dels vasos portals.
Aquestes cèl·lules neurosecretores també sintetitzen hormones hipotalàmiques 4 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej (la majoria d’aquestes hormones són del tipus peptídic). A més, a la adenohipòfisi està formada per unes cèl·lules glandulars, secretores, que també fabriquen hormones: hormones hipofisiàries. Quan s’activen aquestes cèl·lules secretores, es produiran potencials d’acció que faran que s’alliberi la hormona que fabrica la cèl·lula, en els vasos portals. Els vasos portals van a la adenohipòfisi, així que les hormones alliberades viatjaran pels vasos en concret per arribar a la adenohipòfisi. Aquestes hormones en arribar a l’adenohipòfisi s’uniran a uns receptors que estan situats en les cèl·lules secretores. Aquestes cèl·lules alliberaran les hormones hipofisiàries a la sang per tenir el seu efecte sobre un òrgan diana.
Les hormones hipotalàmiques tenen com a funció principal estimular l’alliberament de hormones a la adenohipòfisi. Algunes d’aquestes hormones tenen la funció contrària i inhibeixen l’alliberament de hormones. → Hormones d’alliberament o d’inhibició.
Aquest procés és un eix hormonal. Dins del sistema porta hipotàlem-hipofisiari té varis eixos hormonals:  Eix hpl-hipofisiari-corticoadrenal: Efecte sobre l’escorça suprarenal → Corticoides Està relacionat amb l’estrès de l’organisme (tan estrès físic com el psicològic). És el principal índex d’estrès psicològic.
Hormona hipotalàmica: Hormona d’alliberament de corticotropina (CRH) → Hormones hipofisiàries: Hormona corticotropina (ACTH) → Escorça suprarenal → Glucocorticoides (principalment augmenten els nivells de glucosa en la sang; disminueixen l’activitat del sistema immunitari; efectes antiinflamatoris).
 Eix hpl-hipofisiari-tiroïdal: Efecte sobre la glàndula tiroides → Tiroxina  Eix hpl-hipofisiari-gonadal: Efecte sobre les glàndules sexuals → Testosterona / Estrògens, progestàgens  Eix de la prolactina: Efecte sobre les glàndules mamàries (exocrina) → Alliberament de llet  Eix de la hormona del creixement: Efecte sobre la glàndula de creixement → Óssos 5 ...

Comprar Previsualizar