Tema 12 ABC Càncer (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Ampliació Biologia Cel·lular
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Ampliació Biologia cel·lular 2n Biologia UAB Tema 12.- Cancer 1.Introducció Hi ha diferents tipus de tumors: els tumors benignes estan confinats a la localització original i per tant no envaeix altres teixits, en canvi un tumor maligne es capaç d’envair altres teixits normals propers i disseminar.se a altres localitzacions (metàstasis). Els carcinomes son d’origen endo i ectodèrmics, i representen el 90% dels càncers. Els sarcomes tenen origen al mesoderms i son prou rars. Les leucèmies i limfomes son càncers del sistema hematopoiètic i immunitari, i representen el 80% dels càncers.
Hi ha més de 100 malalties diferents, cadascuna amb característiques úniques, però totes amb un origen comú. Les cèl·lules sanes son capaces d eregular la proliferació, però les cèl·lules canceroses no poden regularla, i a més tenen capacitat migratòria.
2.Proliferació incontrolada Es dona un desequilibri entre divisió i diferenciació. Son insensibles a l’augment de densitat cel·lular, i perden el contacte amb la matriu o amb cèl·lules veïnes. Son cèl·lules immortals perquè els seus telòmers no s’escurcen. Tenen errors en les cascades de senyals, el control del cicle cel·lular i en l’apoptosi (s’activen cascades de proliferació, s’eliminen els punts d erestriccio i el gens relacionats amb l’apoptosi muten.
3.Extensió a altres teixits La angiogénesis es el proceso fisiológico que consiste en la formación de vasos sanguíneos nuevos a partir de los vasos preexistentes.
Los tumores inducen el crecimiento de vasos sanguíneos (angiogénesis) por medio de la secreción de varios factores del crecimiento, por ejemplo el factor de crecimiento endotelial vascular(VEGF:Vascular Endothelial Growth Factor).
Los factores del crecimiento pueden inducir el crecimiento capilar en el tumor, proveer los nutrientes que necesita y así crece el tumor. Las células cancerosas pueden desprenderse de un tumor sólido determinado, entrar en un vaso sanguíneo o linfático y trasladarse a un sitio distante, donde pueden implantarse y comenzar el crecimiento de un tumor secundario o metástasis.
La invasió i metàstasi es donen quan les cèl·lules canceroses entren al torrent sanguini i colonitzen altres teixits distants, llavors produeixen canvis en l’adhesió cel·lular, mobilitat, producció, etc. Alteren les proteïnes de superfície, augmenta la mobilitat per la producció de molècules senyals de mobilitat, es produeixen proteases que degraden estructures om la làmina basal.
Ampliació Biologia cel·lular 2n Biologia UAB 4.Causes del càncer Pot estar induït per productes químics carcinògens o precarcinògens (que activin el metabolisme del fetge com citocrom P45 o test ames); per ionització i raig ultraviolats (els dímers de timidina muten la P53); o virus i altres agents.
5.Tipus de gens implicats Els protooncogens activen el creixement i muten l’oncogen de forma que augment ala funció de la proteïna estimuladora i dona la forma hiperactiva de la proteïna. Els supressors de tumors inhibeixen el creixement, quan es troben mutats el gen es silencia i el perd el fre.
El càncer el produeixen de 3 a 7 successors independent o a l’atzar.
6.Proto-oncogens Els proto-oncogens son gens que transcriuen proteïnes cascada per la transducció de senyals mitogèniques. En una mutació dominant només cal que un al·lel estigui mutat.
Ampliació Biologia cel·lular 2n Biologia UAB 6.1.Factors de creixement En condicions normals no es produeix PDGF, però quan es transloquen els cromosomes es produeixen PDGF per comunicació autocrina.
6.2.Receptors de factors de creixement El proto-oncogen ErbB (Her2) té un receptor Tyr-kinasa. Quan muta, la via queda activada permanentment i l’amplificació és tan gran que augmenta molt el numero de còpies.
6.3.Proteïnes transductores de senyal Proto-oncogen Ras i Raf.
Ras-GTP amb una mutació puntual no hidrolitza el GTP, la Raf-Kinasa amb una delecció a l’extrem N-terminal està activada constantment. Això provoca una diferenciació i proliferació cel·lular constant.
6.4.Factors de transcripció Proto-oncogen myc: la seva inducció a la divisió cel·lular activa la ciclina D. Quan està mutat, es dona una translocació cromosòmica i s’insereix al locus Ig, la qual cosa provoca una activació permanent.
Ampliació Biologia cel·lular 2n Biologia UAB 7.Gens supressors de tumors Son els gens que codifiquen proteïnes que bloquejaran la divisió cel·lular. Es una mutació recessiva, la qual cosa implica que els dos al·lels han d’estar mutats. Existeixen:  Factors transformants (TGF-β): transformació de diferents tipus cel·lulars. Quan està mutat no es dona la transformació i per tant provoca proliferació cel·lular.
 Proteïnes citoplasmàtiques (NF1): activen l’activitat GTPasa de Ras, per tant manté la via de les MAP-K inactiva. Quan està mutat, la via està activada permanentment.
 Factors reguladors de transcripció (WT1): impedeix la transformació dels gens induïts per GF. Quan està mutada, la transcripció dona proliferació.
 Proteïnes reguladores del cicle cel·lular (Rb, p53)  Altres proteïnes implicades: DPC4, p15 (proteïnes implicades en la via TGF- β) i APC, DCC (proteïnes implicades en unions cel·lulars).
7.1.Proteïnes reguladores del cicle cel·lular Rb: és una proteïna supressora. Una mutació estructural impedeix la repressió de E2F, i per tant es dispara la proliferació cel·lular.
P53: és una proteïna supressora que atura el cicle cel·lular i repara lesions del DNA. Si repara correctament, el cicle cel·lular continua el seu camí. En canvi, si no repara correctament, la cèl·lula entra en apoptosi.
7.2.Altres proteïnes implicades (APC) Ampliació Biologia cel·lular 2n Biologia UAB 8.Cicle cel·lular, apoptosi i càncer Quan un GF s’uneix a un receptor de la membrana plasmàtica es dona una transducció de senyals. Això comporta la inducció de l’expressió de gens de resposta ràpida, com Myc, Fos i Jun, o Ras. Aquests gens codifiquen per la divisió cel·lular, l’activació de gens de resposta tardana com les ciclines, i si es dona una sobreexpressió donen càncer o apoptosi.
La divisió cel·lular té uns factors que la aturen, que son la proteïna Rb i la p53.
En resum, una proliferació molt elevada desemboca en apoptosi o càncer.
 EN condicions normals en que no hi ha danys en el DNA ni es promou la divisió cel·lular; la concentració de Myc és insuficient per activar la ciclina D, la de Rb és prou per segrestar E2F, i la p53 no és necessària.
 Si hi ha sobreexpressió de Myc: la alta concentració de Myc es suficient per activar la ciclina D, que s’uneix a cdk4 i fosforila Rb. Com que Rb està fosforilada, s’allibera E2F, i l’augment de p53 activa l’apoptosi.
 Si baixa l’expressió de Rb; baixa la concentració de Myc, que és insuficient per activar la ciclina D. Quan baixa molt l’expressió de RB, també s’allibera E2F, i igualment augmenta p53 activant l’apoptosi.
Quan p53 està intacta: hi ha poc Rb i molt Myc o Jun s’activa l’apoptosi.
Quan p53 està alterada, hi ha poc Rb i augmenten els nivell de Myc o Jun; augmenta la proliferació i hi ha una diferenciació aberrant.
Quan hi ha una anomalia genètica a p53: s’elimina el factor inductor de l’apoptosi, s’eliminen els frens del cicle cel·lular, augment amolt la proliferació, hi ha una diferenciació aberrant i tot això desemboca en una supervivència prolongada que es tradueix com un Tumor Maligne.
...