Psicologia de la Gestal (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Bàsica 2
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

PSICOLOGIA  DE  LA  GESTAL   La  Gestal  (forma):  Wertheimer  (1923),  Koffka  (1935)  i  Kölher  (1947).  Te  el  seu  origen  a   Alemanya.   Elaboren   lleis   de   com   nosaltres   percebem   i   formem   estructures   per   tal   de   facilitar   la   comprensió   del   nostre   entorn   i   integrant-­‐nos.   No   funcionem   amb   dades   sensorials  aïllades  si  no  que  fem  un  tot  que  no  es  la  suma  de  les  parts  si  no  una  percepció   nova.   Principis  d’organització  perceptual:   -­‐Proximitat:  elements  que  es  troben  pròxims  en  l’espai  els  tendim  a  percebre  junts  i  creant   una  nova  forma.       -­‐Semblança:   aquells   objectes   que   per   les   seves   característiques   de   grandària,   de   color   o   de   forma  tendim  a  percebre’ls  com  un  tot.     -­‐  Bona  continuïtat:  tendim  a  agrupar  com  a  part  d’un  patró  els  objectes  que  segueixen  un   model  o  una  direcció.     -­‐Tancament:   els   elements   que   són   percebuts   propers   s’acostumen   a   agrupar   en   una   sola   imatge.   Va   associat   amb   la   bona   forma   (tendència   a   quan   hi   ha   diverses   figures   interposades  veure  la  que  es  mes  fàcil.)     -­‐Simetria:  les  formes  simètriques  les  interpretem  sempre  com  a  un  tot.   -­‐Percepció   figura   fons:   Rubin   va   definir   quins   eren   els   aspectes   rellevants   per   percebre   que  era  figura  i  que  era  fons:   El  que  es  figura  es  aquella  imatge  que  destaca.     El  fons  ocupa  una  imatge  indefinida  al  darrera.     La  figura  la  percebem  mes  propera  que  el  fons.     La  figura  es  la  imatge  dominant  sobre  el  fons.     -­‐Llei  de  prägnanz  (  o  de  la  bona  forma):  tendim  a  triar  les  figures  simples  o  que  coneixem   més.   La   pregnància:   El   principi   de   la   pregnància   diu   que   totes   les   organitzacions   possibles   que  disposi  un  estímul  es  tendirà  a  percebre  la  més  simple,  la  que  minimitzi  la  complexitat   de  l’estímul,  per  tant  també  es  parla  de  principi  de  la  simplicitat  o  principi  mínim.     CONSTÀNCIA   PERCEPTIVA:   és   la   tendència   a   percebre   els   objectes   com   estables,   inalterables,  els  canvis  que  fem  en  l’estimulació  sensorial.   ·Tipus:   -­‐Constància   de   la   grandària:   percepció   d’un   objecte   com   si   tingués   la   mateixa   grandària,   qualsevol  que  sigui  la  distancia  des  de  la  qual  es  veu.   -­‐   Constància   de   la   forma:   tendència   a   veure   un   objecte   com   si   tingués   la   mateixa   forma   sense  importar  l’angle  d’on  es  mira.   -­‐   Constància   de   la   claredat:   percepció   de   la   brillantor   com   si   sempre   fos   la   mateixa,   malgrat  canviï  la  quantitat  de  llum  que  arriba  a  la  retina.     -­‐   Constància   del   color:   és   la   inclinació   a   percebre   els   objectes   com   si  conservessin   el   seu   color,  encara  que  es  donin  canvis  en  la  informació  sensorial.   PERCEPCIÓ  DE  LA  DISTÀNCIA  I  PROFUNDITAT:   Conjunt  de  mecanismes  que  ens  ajuden  a  percebre  de  manera  adequada  els  objectes  que   es  troben  a  diferents  distàncies.   • Mecanismes  fisiològics  que  hi  participen:   - Acomodació  (mou  el  cristal·lí  per  enfocar  la  imatge  i  percebre-­‐la  bé.)   - Senyals   monoculars:   van   dirigits   de   forma   independent   per   cada   uns   dels  ulls.     § Perspectiva  lineal:  quan  veiem  dues  línies  paral·leles  tendeixen   a  unir-­‐se  a  l’infinit  i  per  tant  donen  sensació  de  profunditat.   § Perspectiva   aèria:   tendim   a   percebre   les   figures   que   estan   allunyades  com  a  figures  més  fosques  i  difoses   § Elevació:  tendència  identificar  com  a  figures  més  llunyanes  les   que  estan  elevades  (estem  parlant  de  figures  planes)   § Gradient   de   textura:   es   el   fenomen   pel   qual   a   mida   de   que   hi   ha   la   imatge   mes   allunyada   jo   la   veig   amb   menys   concentració   i   més  difosa.   § Ombra   i   llum:   segons   el   tipus   de   llum   i   l’ombra   es   veurà   una   imatge   o   una   altre.   El   volum   que   fa   un   fenomen   va   molt   lligat   amb  les  obres  i  les  llums.   § Paral·laxi   del   moviment:   quan   utilitzem   una   distancia   llarga   l’angle   de   visió   varia   molt   poc.   La   visió   d’aprop   fa   que   hagi   de   focalitzar   els   objectes   molt   més   ràpid   ja   que   l’angle   varia   molt   per  tant  tenim  la  sensació  que  van  en  direcció  contraria.     Senyals  binoculars   § Convergència   ocular:   de   lluny   els   ulls   han   de   fer   un   moviment   de   focalització   molt   petit.   D’aprop   els   ulls   han   de   fer   un   moviment  de  focalització  molt  gran.   § Disparitat   Binocular   (retinal):   el   fet   de   que   tingui   els   ulls   separats   la   visió   de   cada   ull   es   una   mica   diferent   i   fa   que   puguem  identificar  la  distància  i  el  relleu.  Visió  estereoscòpica,   amb  tres  dimensions.   -   IL·LUSIONS  VISUALS:  percepció  distorsionada  de  la  realitat.   Il·lusió  de  Müller-­‐lyer             Il·lusió  de  Ehrenstein  :el  cuadrat  “sembla”  un  trapesi                 Il·lusió  de  Zoellner       Il·lusió  de  Ponzo     Il·lusió  de  Hering:  fa  que  es  vegin  les  2  línies  paral·leles  curvades.       Il·lusió   de   Titchener:   la   bola   del   mig   de   la   fig.   A   sembla   més   petita   que   la   B   encara   que   son   iguals.     Il·lusió  de  Jatrow:  el  de  baix  dembla  més  gran  que  el  de  dalt  però  són  iguals.       Il·lusió  de  Poggendorf:  al  haver-­‐hi  un  buit  sembla  que  lo  de  baix  s’hagi  desplaçat.     Il·lusió  de  Delboeuf:  els  cercles  senyalats  amb  dues  linietes  són  iguals,  encara  que  es  veuen   diferents.     Il·lusió  del  paral·lelogram  de  Sender:  els  segments  A  i  B  són  iguals  però  semblen  diferents.           1.  Il·lusions  de  superfície  i  grandària:  són  les  imatges  de  persones  o  coses  a  més  o  menys   distància  però  amb  els  referents  de  profunditat  que  al  comparar-­‐ho  sembla  o  molt  gran  o   molt  petit.   2.  Il·lusió  de  contorn:  de  forma  predeterminada  tendim  a  posar  límits  o  contorns  on  no  hi   son.     3.  Il·lusió  de  moviment:  Existeixen  algunes  figures  que  provoquen  una  forma  d’il·lusió  de   moviment.  Aquest  efecte  es  deu  a  uns  moviments  que  ocorren  a  nivell  foveal.   -­‐Estroboscòpics:   patró   d’estimulació   ràpid   amb   la   retina   que   es   desplaça   a   diferents  llocs  de  la  retina  i  es  la  mateixa  imatge.   -­‐Induïts:   fa   referència   a   quan   el   pla   més   gran   es   mou   a   una   direcció   però   el   pla   central  es  queda  immòbil.  Aquest  sembla  que  es  bellugui  contràriament.   -­‐Autocinètics:   és   la   il·lusió   que   es   produeix   quan   sobre   un   fons   uniforme   i   normalment  fosc  una  imatge  estàtica  sembla  que  es  mou.   -­‐Post  efecte  de  moviment:  després  d’una  observació  d’una  escena  amb  moviment     Si  ens  fixem  amb  una  cascada  després  d’una  estona  si  girem  la  vista  cap  a  un  altre   lloc   tenim   la   sensació   de   que   les   coses   es   mouen   cap   a   munt,   és   a   dir,   contràriament.   4.   Il·lusió   de   formes:   amb   poques   línies   es   pot   indicar   el   disseny   d’una   figura   a   la   que   li   donem  sentit  i  la  veiem  amb  claredat.             GEOMETRIA  IMPOSSIBLE:   Es  poden  dibuixar  figures  que  són  d’existència  impossible.  Això  succeeix  perquè  la  fòvea  te   un  punt  visual  molt  petit.       *Escher   ILUSIONS  DE  VOLUM  O  EN  3D   Les  imatges  estan  realitzades  en  dos  dimensions  però  el  nostre  cervell  les  interpreta  en  3D   a  causa  de:   Disparitat  retiniana   Direcció  de  la  llum   Ombra  i  llum   Les  bores  de  la  figura   ILUSIÓ  DE  DISTANCIA  O  PERSPECTIVA   Es   poden   crear   il·lusions   d’aquest   tipus   amb   la   inclinació   de   línies   o   plans   que   indueixen   a   percebre  objectes  representats  com  més  o  menys  a  prop.   IL·LUSIÓ  DE  CAMUFLATGE  O  MIMETISME     ...