Histologia tema 4 adipós (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Histologia
Profesor Q.M.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 21/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

*les imatges, són simplement il·lustratives, per poder entendre millor el temari, però no em pertanyen.

Vista previa del texto

Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017   TEMA 4: TEIXIT ADIPÓS       ü   Teixit  conjuntiu  =/  teixit  connectiu:  CONJUNTIU  +  ADIPÓS  +  CARILAGINÓS  +  OSSI  +  SANGUINI     àADIPÓS  és  una  variant  molt  especialitzada  del  connectiu.   ü   Teixit  conjuntiu  laxa  =/  teixit  adipós.   -­conjuntiu  té  moltes  cèl·lules  (macròfags,  adipòcits,  sanguínies...).     QUAN  PARLEM  DE  TEIXIT  ADIPÓS?   o   Cèl·lula  aïllada  o  solitària  o  grups  molt  petits  d’adipòcits  =  CONJUNTIU  (amb  fibres  i  +cel).   o   Predominen  clarament  adipòcits  =  ADIPÓS.     -­format  per  un  sol  tipus  cel·lular=  ADIPÒCITS.     FUNCIONS:     1-­   Síntesi  de  lípids.   2-­   Reserva  de  lípids.     3-­   Protecció  (esmorteïdor  de  cops).   4-­   Producció  de  calor.   5-­   Aïllament  tèrmic.   6-­   Endocrina  (propi  adipòcit  pot  generar  molècules  per  regular  ingesta  d’aliments).     -­molt  sensible  en  front  a  diferents  estímuls  HORMONALS  i  NERVIOSOS.     -­petits  canvis  provoquen  marcades  variacions  en  l’activitat  fisiològica.     -­Classifiquem   atenent   a   la   distribució   (on   es   troba   en   organisme),   coloració,   vascularització   i   activitat   metabòlica:   v   TEIXIT  ADIPÓS  UNILOCULAR  o  BLANC  o  greix  blanc.   v   TEIXIT  ADIPÓS  MULTILOCULAR  o  BRU  o  greix  bru.    (tot  i  això  comparteixen  una  sèrie  de  característiques)     1)TEIXIT  ADIPÓS  UNILOCULAR  o  BLANC:   •   En  funció  de  la  dieta  varia  el  color,  normalment  és  blanc  però  passa  a  groc  si  ens  alimentem  amb   molts  B  carotens  (blat  de  moro).   •   En  humans  el  localitzem  a:   o   LACTANTS   i   NENS   PETITS:   capa   al   voltant   de   tot   el   cos   (   no   poden   tremolar   perquè   no   poden  regular  la  calor,  per  això  incubadores)   o   ADULTS:  caràcters  sexuals  secundaris.  A  pubertat  es  diposita  de  forma  concreta  en  funció   del  sexe:   Ø   DONES:  cul,  pits  i  cuixes.   Ø   HOMES:  panxa,  papada  i  ronyons.     •   El  constitueixen  adipòcits,  cèl·lules  que  poden  superar  els  120  micròmetres  de  diàmetre.   •   Morfologia  de  la  cèl·lula  depèn  si  esta:   Carme  Blanco  Gavaldà         o   o   o   o     Curs  2016-­2017   o  aïllada  o  grup  petit:  ESFÈRICA.     o  formant  aglutinacions/agrupaments:  POLIEDRICA,  al  estar  molt  juntes  es  deformen.     •  Quan  son  madures  (ja  diferenciades  i  especialitzades  en  emmagatzemar  greixos)  la   major  part  del  volum  cel  ocupar  per  greix,  1  GOTA  LIPÍDICA.  Transitòriament,  de  forma   provisional  podem  trobar  gotes  més  petites  que  s’acaben  fusionant  amb  la  gran.   •  Aquesta  gota  no  esta  envoltada  ni  delimitada  per  membranes  (en  els  2  tipus  de  greix).   Entre  gota  i  gota  hi  ha  un  poc  de  citoplasma  i  unes  línies  del  citoesquelet  =  FILAMENTS   DE  VIMENTINA  de  10nm  de  diàmetre.     à  observem  un  citoesquelet  ben  desenvolupat  i  organitzat  en  l’espai.   •  Nucli  de  morfologia  aplanada  i  excèntrica  (  a  un  racó,  on  pot).   •  Al  citoplasma,  amb  poca  riquesa  d’orgànuls  citoplasmàtics,  trobem:   AG  petit.   Algunes  mitocòndries.   Poc  RER  i  escassos  ribosomes  lliures.   Túbuls  de  REL  localitzats  per  fora  dels  filaments  de   vimentina,  amb  una  disposició  concreta  a  l’espai,  sempre  a   continuació  dels  filaments.   GOTA/FILAMENT  VIMENTINA/  túbuls  REL,  però  mai   acaben  d’envoltar  la  gota  lipídica.   Als  2  greixos  trobem:   ü   LAMINA  BASAL:  cel  disposen  de  tota  la  maquinaria  bioquímica  i   molecular  per  elaborar-­la.  Envoltats,  rodejats  d’aquesta  matriu   extracel·lular  (no  descansen  a  sobre  com  epitelial).   ü   Tincions  de  plata  i  FIBRES  RETICULARS:  també  poden  elaborar-­ les  ells  mateixos,  actuen  com  a  fibroblasts.     •   Esta  poc  vascularitzat  i  poc  nervat  (arriben  axons),  però  ho  esta.     •   Entre  adipòcits  hi  ha  TEIXIT  CONJUNTIU  laxa  que  permet  arribada  de  vasos  sanguinis  i  axons.     -­  amb  la  sang  entren  àcids  grassos  (aliment)  i  trau  energia  per  moure's   (UNILOCULAR)  (el  multilocular  emet  energia  en  forma  de  calor).   •   A  microscopi  òptic  veig  Mplasm  llisa,  però  a  m.electrònic  =  presenta   invaginacions  =  VESICULES  DE  MICROPINOCITOSI  que  permet   transit,  entrada  i  sortida  de  greixos,  àcids  grassos,  però  no  sabem  la   direcció.(la  cèl·lula  sencera  te  membrana,  però  la  gota  lipídica  no  esta  envoltada  de   res).     •  Mplasm  de  l’adipòcit  unilocular  presenta  receptors,  proteïnes  de   membrana,  que  reconeixen  moltes  molècules:  insulina,  epinefrina,   estrògens...   •  Presència  de  terminals  nerviosos  que  no  toquen  la  cel,  finalitzen   abans  trajecte,  suficientment  a  prop  per  alliberar  neurotransmissor  que   incideixin  en  activitat  metabòlica  cel·lular  (contacte  neurotransmissor-­ receptor  de  membrana)     3)HISTOFISIOLOGIA:   •   greixos  ingerits  son  degradats  a  la  llum  del  DUODÈ  del  tub  digestiu  mitjançant  un  enzim  pancreàtic   àlipasa  que  trenca  els  grassos  en  2  unitats  bàsiques:  ÀCIDS  GRASSOS  +  GLIGEROL.   •   Els   dos   compostos   captats   per   cel   endotelials   intestinals   al   seu   interior   passen   a   formar   TRIGLICERIDS    (de  la  llum  a  interior  de  la  cel,  on  es  combina)   Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017   •   Els  triglicèrids  son  alliberats  a  vasos  limfàtics  on  esta  la  LIMFA  sota  forma  de  QUILOMICRONS.   à  El  greix  és  insoluble  en  aigua  i  el  vull  transportar  en  limfa  que  es  majoritàriament  aigua,  no   puc  dissoldre’l  directament  =    formo  quilomicrons  combinant  greix  +  proteïna  =  conjunt  soluble.   -­els  quilomicrons  serveixen  per  detectar  els  nivells  de  triglicèrids  als  anàlisis  de  sang.   •   Els  triglicèrids  passen  de  la  limfa  als  vasos  sanguinis,  i  d’aquests  a  la  SANG  per  arribar  als  capil·lars,   on  queden  exposats  a  un  enzim:   à   lipoproteïna   lipasa   localitzat   a   la   superfície   apical   del   les   cel   endotelials   (que   estan   polaritzades  com  les  de  l’epiteli)  dels  vasos  sanguinis.   •   l’enzim  degrada/trenca  els  quilomicrons  alliberant  ÀCIDS  GRASSOS  dels  triglicèrids,  que  passen  als   adipòcits  uniloculars,  en  els  quals  juntament  amb  el  glicerol  endogen,  sintetitzat  per  ells  mateixos,   forma  triglicèrids.   •   Els  triglicèrids  s’incorporen  a  la  gota  lipídica,  que  augmenta  de  mida  -­>  és  en  aquest  moment  quan   veiem  les  petites  gotes  transitòries,  representen  els  àcids  grassos  que  s’estan  incorporant  a  la  gota.   2)TEIXIT  ADIÓS  MULTIILOCULAR  o  BRU:   •   Els  adipòcits  presenten  en  el  seu  citoplasma  diverses  gotes  lipídiques  de  mida  variable.   •   Molt  desenvolupats  en  fetus,  capaços  de  produir  calor  ja  que...   •   LOCALITZACIÓ  en  humans:   o   En  nou  nats  serveix  per  fer  calor  i  està  molt  desenvolupat.  Regió  nuca,  aixelles,  escàpula  i   vasos  sanguinis.   o   En   el   cas   dels   adults   és   residual,   a   la   pubertat   gairebé   tots   els   multiloculars   han   passat   a   uniloculars.  Molt  poc  desenvolupat:  persisteix  a  la  zona  dels  ronyons,  al  voltant  vena  aorta  i   coll  i  coexisteix  amb  el  unilocular.   à   aquesta   diferenciació   es   deu   a   que   amb   el   pas   dels   anys   el   multilocular   s’ha   anat   diferenciant   a   teixit   adipós  unilocular  (triga  molts  anys  a  canviar).   •   LOCALITZACIÓ   altres   espècies:   abundant   a   les   espècies   que   tenen   la   capacitat   d’hibernar   (els   aporta  molta  calor).   •   FUNCIÓ  PRINCIPAL:  producció  de  calor.   •   La  producció  de  calor  per  part  del  teixit  adipós  multilocular  és  deguda  a:   o   Incapacitat  per  realitzar  la  fosforilació  oxidativa.   o   Falta  enzim  ATP  sintasa.   o   Presenta  gran  quantitat  d’enzim  citocrom  oxidasa.   •   Coloració  bruna  deguda  a:   o   Important  vascularització  que  presenta  el  teixit  conjuntiu  (necessita  molt  O2).   o   Als  citocroms  presents  en  la  gran  quantitat  de  mitocondris  que  hi  ha  a  aquestes  cèl.   •   El  microscopi  electrònic  ens  diu:   o   El  nucli  és  central  o  lleugerament  excèntric  (  a  diferència  del  unilocular).   o   Pot  tenir  un  nuclèol.   o   Al  citoplasma  hi  ha  gran  quantitat  de  gotes  lipídiques  i  de  proteïnes.   o   AG  poc  desenvolupat.   o   Els  túbuls  del  REL  són  abundants.   o   Presenta  la  seva  pròpia  làmina  basal  i  poden  crear  fibres  reticulars.     àMitocondri   eucariota   utilitza   gradient   de   protons   de   la   cadena   respiratòria   per   produir   energia   =   ATP.     Emmagatzematge  d’energia  en  forma  de  gradient  electroquímic,  fent  sortir  protons  a  través  m.mit.interna.  Aquesta   E  s’utilitza  per  síntesi  ATP  quan  els  protons  retornen  a  la  matriu  mitocondrial  travessant  la  membrana  favor  de   gradient  a  traves  enzim  ATP  sintasa.   En   animals   endotèrmics,   temperatura   corporal   es   manté   per   2   processos   TERMOGÈNESI   per   tremolor   (contracció   muscular   involuntària)   i   termogènesi   no   associada   a   tremolor:   mitocondris   teixit   adipós   bru     permeten  pas  protons  a  favor  gradient  sense  generar  ATP  perquè  hi  ha  ruta  alternativa  de  retorn  dels  protons   Carme  Blanco  Gavaldà           Curs  2016-­2017   a  través  d’una  proteïna  no  acoblada  a  la  matriu  mitocondrial  interna:  termogenina  UCP1,  facilita  el  pas  de   protons  cap  a  matriu  mitocondrial,  desacoblant  la  fosforilació  oxidativa/síntesi  ATP  de  la  cadena  de  transport   d’electrons  i  dissipant  energia  del  gradient  electroquímic  en  forma  de  calor.     EN   RESUM:   mitocondris   no   poden   fer   fosforilació   oxidativa   perquè   no   tenen   ATPsintasa   a   la   membrana   interna,  però  si  té  molt  citocrom  oxidasa.  Es  a  dir,  si  que  fan  una  oxidació  activa,  però  l’energia  alliberada  no   es  fixa  amb  la  fosforilació,  sinó  que  s’utilitza  per  fer  calor.     Termogenina  transporta  els  protons  que  surten  pel  bombeig  de  nou  a  la  matriu  sense  intervenir  ATPsintasa.     4)HISTOGÈNESI:  origen     •   En  principi  es  creia  que  els  adipòcits  s’originaven  a  partir  de  fibroblasts  que  acumulaven  greix  FALS.   •   Els  fibroblasts  estan  arreu  però  s’observa  que  hi  ha  llocs  del  cos  que  no  incrementen  els  nivells  de   greix  malgrat  un  augment  de  pes:  nas,  parpelles,  vulva,  escrot,  orelles,  penis...   •   Origen  comú  a  partir  de  CÈL·LULES  MESENQUIMÀTIQUES.   •   Generació  desfasada  en  el  temps  del  unilocular  i  el  plurilocular.   Tenim  2  línies,  la  línia  unilocular  (blau)  i  la  línia  multilocular  (rosa).   1-­Adipoblast  pot  proliferar  i  donar  descendents.  Els  descendents  sempre  seran  adipòcits,  no  poden  ser  una   altra  cosa.   2-­Preadipòcits:  de  la  línia  multilocular  ja  comença  a  acumular  lípids.  Però  unilocular  només  pot  diferenciar,   no  proliferar  ni  acumular.   3-­   Dóna   adipòcit   unilocular   immadur   morfològicament   te   trets   de   multilocular,   i   continua   diferenciació   a   adipòcit  unilocular  madur.   LINIA  UNILOCULAR:  forma  de  fibroblast.   LINIA   MULTILOCULAR:   forma   d’esfera.   Pre-­adipòcit   continua   diferenciant-­se   a   fase   multilocular   sempre   IMMADUR,   amb   el   temps   acabarà   fent-­se   adipòcit   unilocular   (és   la   seva   forma   madura),   perd   les   característiques  morfològiques,  químiques  i  moleculars.   CONCLUSIÓ:   qualsevol   adipòcit   unilocular   madur   en   algun   moment   va   tenir   tributs   característics   multilocular.     Carme  Blanco  Gavaldà             Curs  2016-­2017   ...

Tags:
Comprar Previsualizar