Aparell digestiu (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2016
Páginas 32
Fecha de subida 01/10/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

L’aparell digestiu va de la boca a l’anus, té glàndules accessòries que abocaran el contingut en el tub digestiu. Absorbeix tot el que mengem i, a la vegada, evacua o expulsa el que és nociu o tòxic pel cos.
El dividim anatòmicament en dues parts:  Superior (o cranial): A la cavitat toràcica mediastínica En aquesta part tenim la boca o cavitat oral, la faringe que és la part digestiva, l’esòfag cervical i l’esòfag toràcic que és un tub que traslladarà el contingut alimentari des de la part cervical a la part abdominal amb l’estómac.
Entre la faringe i l’esòfag hi ha l’esfínter esofàgic superior que impedeix que el menjar torni a la faringe.
Les glàndules són unes invaginacions que surten fora del tub central i s’envolten de mesènquima, de la part superior són la paròtide, la submandibular i la sublingual (a nivell cervical i a nivell mandibular, secreten substàncies que s’abocaran al tub digestiu, es barrejaran amb el menjar i facilitaran l’absorció).
 Inferior: Quan arriba al diafragma el tub digestiu inferior està en la cavitat abdominopelviana.
En la part més inferior tenim l’esòfag abdominal, l’estómac, el duodè, el jejú, l’ili (intestí prim), el colon, el recte (intestí gros) i l’anus(sortida intestí gros).
Les glàndules de la part inferior són el fetge que col·labora amb la digestió dels aliments i produeix la bilis, el pàncrees que té funció endocrina i exocrina i la melsa que destrueix els hematies, allibera leucòcits i té funció del sistema hematològic (no té funció digestiva per si té un origen embriològic).
Els esfínters de la part inferior són l’esòfag-gàstric que serveix perquè el menjar no torni a l’esòfag, el pilòric (entre l’estómac i el duodè) que està a la sortida de l’estómac i l’anal que està a la sortida de l’anus i deixa passar el trànsit de menjar en un sentit i evita el sentit contrari.
1 PARTS DE L’APARELL DIGESTIU DENTS Les dents es divideixen en: Arrel: és la part que no es veu.
Conté els alveòls ossis que són unes conques on es mantenen les arrels de els dents (són els forats), el ciment que és la capa que envolta l’arrel de la dent i s’enganxa al forat alveolar, a més, correspon a un teixit ossi especial sense irrigació, ni innervació.
També conté el conducte radicular que va des de la camera pulpar fins al forat apical i hi passen els vasos i nervis, arriben artèries i surten venes. El forat apical també forma part de l’arrel i se situa en la part més inferior d’aquesta i surten totes les estructures.
Coll: s’inserta a la geniva. Inicia la cavitat polpar que es continua amb els conductes radiculars (1, 2 o 3 màxim) on s’irriga a les dents i per on surten venes i entren els nervis.
Corona: és una part visible i que està formada per la dentina amb estructura sòlida i recoberts per esmalt.
 TIPUS DE DENTS Segons el nombre de cúspides o el nombre d’arrels obtenim 4 tipus diferents de dents: o Incisius: No tenen cúspide, serveixen per tallar. Només tenen una arrel.
o Canins: Una cúspide prominent i una arrel.
o Premolars: Dues cúspides i una arrel o Molars: Tres o més cúspides i entre 2 o 3 arrels, aquests matxaquen.
2 Les cúspides són les protuberàncies que té la corona.
TIPUS INCISIUS CÚSPIDES Cap. L’esmalt del marge està tallat a bisell ARRELS 1 CANINS 1 prominent 1 PREMOLARS 2 1 MOLARS 3 o més 2 en la filera inferior 3 en la filera superior variable Nº 8 (4 a dalt i 4 a baix) 4 (2 a dalt i 2 a baix) 8 (4 a dalt i 4 a baix) 12 (6 a dalt i 6 a baix)  DENTICIÓ: TIPUS Existeix la dentició decídua o transitòria i la definitiva:  Decídua o transitòria: Des de néixer fins als 20 anys.
Hi ha 2 incisius, 1 cani i 2 molars. (x4)  Definitiva: A partir dels 20 anys.
Hi haurà 3 molars (sortirà el del seny) i s’eixampla prou com perquè surtin els 2 premolars. (x4)  VASCULARITZACIÓ ARTERIAL : Artèria caròtida externa (ACE) VENOSA: Vena jugular interna (VJI)  INNERVACIÓ Nervi trigemin: branca 2a i 3a 3  ORTOPANTOMOGRAFIA La ortopantomografia és una radiografia panoràmica que mostra la totalitat de les estructures orals i que es realitza amb un aparell específic anomenat ortopanomógraf.
Aquesta tècnica permet als estudis simultanis i comparatius de les articulacions, les branques ascendents i la totalitat dels forats alvèolodentals.
CAVITAT ORAL  LLAVIS Al voltant dels llavis hi ha els músculs orbiculars dels llavis.
A la part externa hi ha part que és pell i una altra que és mucosa.
Les comissures labials són les unions dels marges exteriors dels llavis superior i inferior.
El filtre labial és una depressió del llavi superior (entre el nas i el llavi) i el fre labial que és un plec de la mucosa del llavi localitzat en la línia mitja, que uneix per una banda la superfície interna del llavi i per una altra la geniva en la línia mitja. Generalment el fre superior és més gran que l’inferior.
PARTS Vestíbul: entre les dents i la galta. Part que queda entre la geniva, les dents i la falta, aleshores tenim vestíbul superior i vestíbul inferior. Comunica per darrera amb la cavitat oral.
4 Cavitat oral pròpia: al centre i comunica amb l’orofaringe, amb la part posterior.
El sostre és el paladar on per sobre hi ha les fosses nassals (os pal·latí i maxil·lar= paladar dur i part posterior amb músculs= paladar tou).
El terra de la boca és muscular.
 PALADAR El paladar és la part superior de la cavitat oral. El dividíem en: o o Dur: Límit anterior format pel maxil·lar i el palatí.
Tou: Límit posterior de la boca que comunica amb la orofaringe.
D  A cada banda, anterior i potserior, del vel del paladar (teixit tou situat a la part més posterior del paladar) i del mig de la úvula (lloc on acaba el vel del paladar en forma de plec, també anomenat campaneta) és on hi ha la amígdala palatina, situada entre els dos pilars del paladar.
El istme de la gola està just al vel del paladar al límit posterior amb la faringe i al anterior amb la cavitat oral i el formen els pilars del paladar.
El pis de la boca és muscular, no hi ha os.
5 LLENGUA La llengua és l’únic òrgan múscul-fibrós en la cavitat oral. Fa les funcions de: o o o Degustar Parlar Deglutir  PARTS o o o Part bucal: Anterior Punta: Anterior Part faríngia: Posterior o V o V lingual: Mig És una línia de papil·les gustatives que es troben al dors de la llengua, en la unió dels dos terços anteriors amb el terç posterior i que tenen una disposició de V.
o Fre lingual: Arrel o base(on s’implanta) És un cordó sòlid que s’inicia en la cara interior de la llengua recorre el terç mig i torna endavant i s’inserta en la línia mitja de la mucosa del terra de la boca.
o Carúncula lingual: Arrel o base(on s’implanta) Petita prominència cuneïforme, als dos costats del fre lingual, on té el vèrtex en la desembocadura del conducte submandibular (conducte excretor de la glàndula submandibular).
o Amígdala lingual: Arrel o base (on s’implanta) 6 És una massa carnosa dels teixits ubicats a la gola. Té teixit limfoide amb limfòcits, així doncs protegeixen la gola de microbis nocius com bacteris i virus. Es troba a la base o cara posterior.
o Forat cec: Dors Es situa al mig de la llengua i és on abocarà el conducte tirioglós.
7  MUSCULATURA o Extrínseca: Ve de fora i s’inserta dins la llengua, la mobilitza.
 Múscul genioglòs: Té origen en l’apòfisi geniana superior de la mandíbula i té inserció en la llengua.
 Múscul genihioidal: Te origen en l’apòfisi geniana superior de la mandíbula i té inserció en l’ hioides (que no s’articula amb cap os).
 Múscul milohioïdal: Forma el terra de la boca.
 Múscul hioglós: Té origen en l’ hioides i té inserció en la llengua.
És prim i té forma de quadrilàter.
8 o Intrínsecs: Participen en el moviment de la llengua.
 Múscul longitudinal superior i inferior:  Múscul transversal de la llengua: parell de músculs constituïts per una sèrie de fascicles transversals.
 PAPIL·LES Les papil·les ens permeten detectar el gust. Existeixen 3 tipus:  Caliciformes: Tenen forma de calze, són les menys nombroses i es troben a prop de la base de la llengua.
 Filiforme: Només tenen una prolongació, ocupen la major part de la cara dorsal, que està situada davant de la V lingual.
 Fungiformes: Presenten un color roig a causa dels vasos sanguinis. Es situen davant de la V lingual. Tenen forma de fong.
9 o o Val·lècules glosoepiglòtiques: Depressió situada entre els plecs glossoepiglòtics lateral i mitja.
Plecs glosoepiglòtics: Es situen entre l’epigltois i la llengua i s’hi acumula menjar.
 VASCULARITZACIÓ  Artèria caròtida externa (ACE)  Vena jugular externa (VJE)  INNERVACIÓ  Sensitiva: anterior fàgic(VII) i posterior faringi i hipoglòs(IX, XII). Gust i sensibilitat (receptors de sensibilitat sota de la pell).
 Motora vague, hipoglòs X, XII GLÀNDULES ANNEXES – SALIVALS Les glàndules exocrines (secreten el que fabriquen directament al tub digestiu) produeixen saliva.
Les funcions de la saliva són:     Netejar i humitejar Fer la digestió amb els enzims Paper defensiu amb les immunoglobulines Gust, humiteja les papil·les gustatives  CLASSIFICACIÓ o Glàndules salivals menors: petites a tota la llengua.
 Linguals  Bucals  Palatines  Labials o Glàndules salivals majors: són bilaterals  Paròtide 10   Submandibular Sublingual Produeixen saliva i fan funcionar el gust.
Producció salival: 1L/dia, % : 30, 65, 3 – 2%  GLÀNDULA PARÒTIDE  És bilateral.
 Situada en una zona pre i retro auricular.
 La cara superficial o externa és cutània però no es palpa encara que estigui enganxada a la pell, si es palpa és perquè hi ha una inflamació o tumor.
 Te relacions amb:  El nervi facial: superficial, fora i dins  Artèria carotida externa: internament  Vena retromandibular: de dalt a baix creuant-se  El conducte excretor o parotidi (o conducte d’Stennon) abocarà al vestíbul de la boca, en la part de dalt 1-2 molar, la saliva. Aquest conducte es travessat pel múscul buccinador per arribar al vestíbul.
o GLÀNDULA SUBMANDIBULAR Inferior i extern a la mandíbula, a més és palpable.
Una porció superficial i una profunda que les causa el múscul milohioïdal.
El conducte excretot submandibular o de Wharton desemboca a la curúncula sublingual.
11 o GLÀNDULA SUBLINGUAL És la base de la llengua i forma la part anterior. (marge posterior en l’angle anterior de la mandíbula). És el pis de la boca.
Desemboca a:  Al costat de la glàndula submandibular, al conducte propi del costat  Al submandibular, en la base de la llengua FARINGE 1) Rinofaringe o nasofaringe És la via respiratòria, on hi ha el forat tubàric.
La part anterior són les coanes i les fosses nasals i la part posterior és la orofaringe 2) Orofaringe i bucofaringe La part superior és el paladar tou i la par inferior és l’epiglotis.
Trobem vel del paladar i pilars del paladar, a la part anterior el palatoglós i a la posterior el palatofaringi.
Hi ha una fossa palatina o fossa amígdala palatina.
L’anell de Waldeyer protegeix de possibles infeccions externes, hi ha un cúmul de teixit limfoide. Hi ha les amígdales palatines, tubàriques, linguals i faringies.
12 3) Laringofaringe o hipofaringe Segueix caudalment a la orofaringe. La llum de la laringofaringe és molt petita perquè quan no mengem o no deglutim, no te cap funció (en canvi la via respiratòria, laringe o tràquea, si que ha d’estar oberta per respirar).
L’espai retrofaríngic es troba entre la columna vertebral i la faringe, no existeix però quan passa el menjar punxa i es forma l’abscés retrofaríngic que es transformarà en mediastínic.
Quan deglutim el menjar no ens passa pel la llum del mig sinó pels costats anomenats recessos piriformes.
Els músculs constrictors (superior, mig i inferior) són els que ens ajuden a fer passa el menjar fins l’esòfag.
L’inferior segueix l’esòfag cervical.
13  VASCULARITZACIÓ o Artèria caròtide externa (ACE) o Vena jugular interna (VJI) o Limfàtica: ganglis de la regió  INNERVACIÓ MOTORA o Nervi glossofaringi (IX) o Nervi vague (X)  DEGLUCIÓ El paladar contra la paret posterior de les fosses laríngies.
L’epiglotis s’aplica contra la laringe.
Ascensió total del tub respiratori i digestiu, aleshores el menjar caurà contra la faringe ESÒFAG  CERVICAL L’esòfag cervical és un tub que continua amb la hipofaringe i s’exten fins l’estòmac sent un òrgan tubular flexible i fàcilment dilatable.
Es troba l’esfínter esofàgic superior (anatòmic!) entre la faringe i l’esòfag. Pertany al mediastí superior i posterior.
En la boca de Killian hi ha un canvi de llum en C6-7.
14 Als dos costats de l’esòfag tindrem els dos nervis vagues, un a cada costat, donaran tota la funció parasimpàtica del mediastí, tub digestiu, etc.
 TORÀCIC L’esòfag toràcic és el que transportarà el menjar des de l’esòfag cervical entrarà al mediastí posterior i es relacionarà amb la crossa de l’aorta, amb l’aurícula esquerra i amb la crossa de la vena àziga.
Entrarà a l’abdomen pel forat esofàgic del diafragma. A més, hi passen el nervi vague dret i esquerre.
 ABDOMINAL Travessa el hiatus hisofàgic del diafragma i entra per l’espai abdominal i desembocarà a l’estómac.
L’esfínter no és anatòmic però si fisiològic, fa la funció d’evitar que l’àcid de l’estómac passi cap a l’esòfag (el ph de l’estómac és àcid i la mucosa de l’esòfag no està preparada per aquest àcid), permet que passi el menjar i evita que torni. No és anatòmic perquè no s’ha trobat ai un engruiximent de les fibres musculars que facin la funció, té funció d’esfínter per anatòmicament no s’hi ha trobat.
En l’angle de Hiss hi ha una disposició de les fibres musculars longitudinals, transversals i obliqües que formen la membrana periesofàgica, que també fan que el menjar no torni.
També passen els nervis vagues anterior i posterior.
 VASCULARITZACIÓ o ARTERIAL  Cervical: Artèria subclavia  Toràcic: Artèria aorta (bronquials, intercostals)  Diafragmàtic i abdominal: artèries diafragmàtiques i artèria gàstrica esquerra.
o VENOSA  Cervical: Vena tiroïdal inferior  Toràcica: vena àziga i vena hemiàziga  Diafragmàtic i abdominal: venes gàstriques esquerres o LIMFÀTICA  Ganglis limfàtics de la zona  INNERVACIÓ X parell, nervi vague 15 UNIÓ ESÒFAG GÀSTRICA L’esfínter proximal és anatòmic i el distal o gàstric no és anatòmic però actua com a tal.
El paristaltisme es duu a terme des de l’esòfag a l’anus perquè el menjar arribi per mitjà d’ones peristàltiques, es va contraient de manera coordinada.
El buidament de l’estómac està determinat per la força de les ones peristàltiques i el to de l’esfínter pilòric, aquest està relaxat i es produeix el seu tancament en arribar la ona peristàltica que obliga a que la major part del contingut estomacal xoqui contra el pílor i torni endarrere només una petita fracció.
ESTÓMAC L’estómac serveix de reservori al vol alimentari. Té una gran capacitat i a la vegada a de fer progressar distalment el vol que encara és sòlid.
Es troba a la part superior i esquerra, és un tub muscular en forma de “J” on hi ha mucosa, submucosa i serosa, també predomina el múscul.
o o o La seva funció és química i de digerir.
Es troba en la part més alta, al nivell mig de l’abdomen : supramesocòlic. I a nivell de l’epigàstric (espai de la paret abdominal).
Trobem els següents lligaments que tenen origen en l’estómac:  Lligament gastrocòlic: Amb el colon transvers  Lligament gastroesplènic: Amb la melsa  Lligament gastrofrènic: Amb la part alta del diafragma Sota la costella 7, les costelles es relacionen amb la cavitat abdominal. Els pulmons acaben al 7è espai intercostal. Les darreres costelles tenen relació amb vísceres abdominals (no toràciques).
Les cares són es següents: o o Anterior: Amb els darreres costelles, amb el fetge(!) i el diafragma part esquerra i posterior.
Posterior: Diafragma, melsa, ronyó, pàncrees, 4a porció del duodè. (Més darrera la aorta).
Els marges són els següents: o o Curvatura major: Epipló major. Estómac amb colon transvers (entre greix i fibrós).
Curvatura menor (incisura angularis): Epipló menor. Uneix curvatura major amb el fetge.
Les parts són les següents: 16 o o o o o Càrdies: entrada, part que segueix a l’esòfag Fundus: més cranial que el càrdies perquè puja una mica ca a dalt Cos Antre: part que continua al cos Pílor: sortida de l’estómac, hi ha l’esfínter pilòric que és anatòmic (hi ha un engruiximent). Continua al duodè, permet que el menjar passi i evita que torni.
 VASCULARITZACIÓ o o ARTERIAL Branques del tronc celíac (branca de l’aorta abdominal)  Gàstrica dreta i esquerra  Gastroepiploica dreta i esquerra VENOSA Excepte la part més proximal i més distal del tub digestiu va a parar a la vena porta. (totes les venes drenen a la vena porta) El tub digestiu té la funció de processar i absorbir i com que ja tenim sang al sistema venós que conté productes tòxics no va a la vena cava inferior, aleshores va al fetge drenat per la vena porta.
Tota la sang del digestiu anirà al fetge i d’allà a la vena cava inferior.
17 o LIMFÀTICA Ganglis regionals DUODÈ El duodè és un tub articulat buit que connecta l’estómac amb el jejú, és la primera part i la més curta de l’intestí prim.
El dividim en 4 seccions:  1a porció (lliure) Part intraperitoneal i post-pilòrica (1a curvatura)  Genoll superior  2a porció descendent  Genoll inferior  3a porció ascendent  Vasos mesentèrics superiors  4a porció: angle dudodè jejunal de Treitz (lligament) La segona, la tercera i la quarta porció és retroperitoneal secundari (quan es forma no és retroperitoneal).
El cap del pàncrees està íntimament adherit al duodè.
Els plecs connivents es troben a duodè, al ili i al jejú, és per on passa el menjar de la llum intestinal a les vanes i com que es necessita més superfície per aprofitar la longitud per això es creen aquests plecs.
A la segona porció del duodè hi desemboca conjuntament: o o o La via biliar El conducte colero major El conducte pancreàtic papil·la 18 L’artèria i vena mesentèriques superiors passen pel conducte pancreàtic i el conducte biliar (el líquid biliar fa saponificació de greixos, els trenca).
Els enzims lipases els prepara perquè s’absorbeixin a nivell de l’intestí.
INTESTÍ PRIM L’intestí prim és la porció del tub digestiu que s’inicia després de l’estómac (amb el pílor) i acaba a l’intestí gros (amb la vàlvula ileocecal).
Prenem les següents porcions: o Angle duodè jejunal de Treitz: angle entre el duodè i el jejú. (de cop no veurem l’intestí i després torna a aparèixer i això és el jejú perquè el duodè és retroperitoneal.
Els plecs són màxims al jejú i mínims al ili) o Jejú proximal i progressivament trobarem el jejú distal És la part més proximal i el màxim d’absorció és al jejú proximal. El jejú comença a l’angle duodè jejunal.
o Ili proximal i distal És la part més distal i acaba en la unió ili-cecal.
o Unió ili cecal Final de l’ili, final de l’intestí prim i principi de l’intestí gros.
El mesenteri s’utilitza per designar replecs plans del peritoneu per on corren vasos sanguinis, limfàtics i nervis. S’estén des de la paret abdominal posterior fins a diferents vísceres, proporcionant subjecció i portant irrigació sanguínia, drenatge limfàtic i innervació nerviosa.
19 Les vellositat i microvellositat tenen la funció de traspassar al torrent sanguini les substàncies com proteïnes, lípids, hidrats de carboni, etc.
Els plecs o vàlvules connivents augmenten la superfície d’absorció.
 DIFERÈNCIES ENTRE JEJÚ I ILI JEJÚ CALIBRE PARET ESTRUCTURA VELLOSITATS MESENTERI VASOS ILI >calibre, progressiu + gruixuda, + vascularitzada Plecs circulars, vàlvules connivents +nº, +grans +prim S’observen bé a nivell del mesenteri. Vasos rectes >calibre, +nº +fol·licles limfoides (plaques de Peyer) Vasos més fins +nº quan més pròxims estan del budell En l’intestí prim l’absorció màxima es duu a terme al jejú a causa de les vellositats.
En canvi, l’ili és llis.
La vàlvula que evita que torni a l’intestí prim és la unió ili-cecal.
20  VASCULARITZACIÓ o Arterial Branques de l’arteria mesentèrica superior (sota les arteries renals que neixen a l’aorta abdominal) irriga part del duodè, part del pàncrees, tot l’intestí prim i la meitat dreta de l’intestí gros.
o Venosa Vena mesentèrica superior que va a parar a la vena porta o Limfàtica INTESTÍ GROS L’intestí gros o budell gruixut és l’última part del sistema digestiu en els vertebrats.
En ell hi trobem les següents parts: o Cec (apèndix vermiforme que és un cilindre sense sortida connectat al cec i es desenvolupa embriològicament a partir del cec) o Còlon ascendent o Angle dret o hepàtic o Còlon transvers dret i esquerre o Angle esquerre o esplènic o Còlon descendent o Còlon sigmoide o Recte: Superior, mig i inferior El recte pelvià o ampolla rectal El recte perineal o conducte anal o Anus: Línia pectina, canal anal, anus La funció del còlon es retenir aigua i per això el còlon dret és més líquid que l’esquerre.
21 El mesocòlon és una capa de greix que uneix cada part de l’intestí amb la paret posterior, cada part s’anomenarà amb el prefix meso i el sufix del seu nom.
1. Les haustres són contraccions que fa que el còlon per fer progressar l femta distalment.
Són formades per l’intestí per peristaltisme, la contracció és per fora.
2. Els plecs semicirculars són plecs cap a endins de l’intestí, al contrari que les microvellositats.
3. L’apèndix epiploic són estructures de greix que pengen fora de l’intestí. (no al cec i al recte) però ens ajuda a diferenciar l’intestí gros.
4. Les tènies són engruiximents de la capa muscular longitudinal del còlon. Epiploica, mesocòlica, lliure i no al recte.
5. Les criptes i glàndules per secretar moc i a ajudar a la femta a progressar. Estan endins per absorbir aigua.
6. Els plecs transversals del recte  APÈNDIX VERMIFORME L’apèndix vermiforme té una funció immunològica de defensa.
És un diverticle i està sota de la vàlvula ili-cecal, és considerat un òrgan vestigial.
Té fons de sac i té diferents posicions: - Retro cecal: darrera del cec - Descendent - Pre-ileal: davant de l’ili - Retro-ileal: darrera de l’ili  VASCULARITZACIÓ  Arterial o Branques de l’artèria mesentèrica superior; meitat dreta o Branques de l’artèria mesentèrica inferior: meitat esquerra Comuniquen entre elles Venosa Mateixa disposició de les artèries Venes mesentèriques superior i inferior cap a la vena porta  Limfàtica Ganglis para-còlics i còlics Ganglis mesentèrics superiors i inferiors  o o o RECTE El recte és la part final de l’intestí gros i la sortida per l’anus.
Te unes característiques diferents de l’intestí: no té ni tènies, ni plecs semicirculars.
22 Per davant en l’home té la bufeta orinaria i la pròstata, en l’home comparteix aparell reproductiu i urinari. En la dona tenim bufeta, úter, vagina, anus i recte.
En la musculatura rectal trobem:   L’esfínter anal intern Amb musculatura llisa circular i de caràcter involuntari controlat pel SNA L’esfínter anal extern de l’anus Es troba per fora i per sota de l’esfínter intern. La musculatura és estriada i de caràcter voluntari.
 VASCULARITZACIÓ 1. ARTERIAL Branques de l’artèria mesentèrica inferior - Artèria rectal superior : a la porció pelviana, forma els plexes vasculars hemorroïdals interiors.
Branques de l’artèria ilíaca interna - Artèria rectal mitjana: part inferior de la porció pelviana* - Artèria rectal inferior: de l’artèria púdica interna a la porció perinealanal* - Artèria sacra mitjana: per la cara posterior del recte *Vascularització diferent perquè ve d’una altra artèria.
2. VENOSA Plexe venós rectal (hemorroïdal) - Vena rectal superior: hemorroïdal interior ve de la vena mesentèrica inferior (prové de la vena porta) 23 - o o o Vena rectal mitjana (esfínters): de la vena ilíaca interna (prové de la vena cava inferior) Vena rectal inferior: hemorroïdal exterior: de la vena púdica interna (prové de la vena cava inferior) 3. LIMFÀTICA Ganglis limfàtics mesentèrics inferiors Ganglis limfàtics ilíacs interns Ganglis limfàtics inguinals superficials ANUS L’anus és la part final i segueix el canal anal que és l’espai entre el recte i l’anus. El seu epiteli és de transició entre el tub digestiu i cutani.
En el canal anal i anus hi ha l’esfínter anal intern és inconscient, és un engruiximent de la capa muscular del intestí i està regulat pel SNA simpàtic i parasimpàtic, així doncs no el podem controlar.
L’anus fa de reservori i expulsador. Té un esfínter extern amb musculatura estriada, és a dir el podem controlar, això explica quan tenim la sensació de defecació i podem aguantar-nos.
És la part distal del recta i la única que drena la vena cava inferior. (NO PASSA PER LA VENA PORTA!) FETGE El fetge és una víscera massissa, tova (sense arribar a petar-se) i consistent. És de color vermell vinós intens.
A partir de la 7C (7a costella) es relaciona amb el fetge i la melsa. Així doncs, si es trenca la C7 esquerra es pot trencar la melsa i si es perfora la dreta el fetge. Les darreres costelles també es relacionen amb la víscera a causa de la forma del diafragma.
Es situa a la part més alta i dreta de la cavitat abdominal.
Té dues cares:   Visceral: inferior, més o menys plana Diafragmàtica: superior, té una forma convexa   Lòbul hepàtic esquerre: segments I, II, III, IV Lòbul hepàtic dret: segments V, VI, VII, VIII Té dos lòbuls: 24 Els segments definits a cada lòbul són funcionals (no on comença un acaba l’altre, són funcionals) i tots tenen el mateix drenatge.
El fetge pesa entre 1,44 i 1,66 kg.
El fetge duu a terme les següents funcions: - Secreció del líquid biliar per fer la digestió de greixos i la saponificació.
Rep i processa l’aliment que arriba per la vena porta des de l’intestí.
Funció d’eliminació de toxines i fàrmacs.
Funció immunitària, immune en el sistema limfoide però te una immunitat retardada.
Emmagatzema sang. (1L/min a la vena porta, 300ml/min a la artèria hepàtica).
Produeix quasi la meitat de la limfa de l’organisme . El sistema limfàtic drena els detrits i metabòlits i defensa el que està en els ganglis limfàtics.
Emmagatzema vitamines A,D, B12 i ferro (ferritina).
25  PARTS - CARA DIAFRAGMÀTICA o Part anterior: lligament falciforme fins al melic dividim en lòbul hepàtic dret i esquerre. Dins d’aquest lligament, al final, tenim el lligament rodó on hi havia la vena umbilical esquerra.
Relacions amb la paret abdominal anterior, on hi ha musculatura o Part lateral dreta: Relacions amb les costelles i el diafragma o Part superior: Relacions amb el diafragma i passa el lligament coronari que al final esdevindrà lligament triangular.
El lligament falciforme es divideix en dos lligaments coronaris que esdevindran en lligament triangular dret i esquerra.
o Part posterior: Àrea nua , fixe i sense càpsula.
26 - - CARA VISCERAL O INFERIOR  Lligament en forma de H  Solc transversal on hi ha l’hil hepàtic (on entren artèries i nervis i surten venes).
L’artèria hepàtica pròpia prové de l’artèria hepàtica comú que ve de la branca del tronc celíac. L’artèria hepàtic dreta irriga el lòbul dret i l’artèria hepàtica esquerra irriga el lòbul esquerra.
La vena porta recull el drenatge venós del tub digestiu inferior menys el recte. La vena porta dreta irriga el lòbul hepàtic dret i la vena porta esquerra el lòbul hepàtic esquerra.
 La via biliar es extrahepàtica  La fissura anteroposterior dreta conté la vesícula biliar i la vena cava inferior (VCI).
 La fissura anteroposterior esquerra divideix els lòbuls.
 El lòbul esquerre es troba sobre la paret anterior de l’estómac.
 El lòbul dret es troba en l’angle còlic dret i en el ronyo dret.
 El lòbul quadrat és anterior  El lòbul caudat és posterior  VASCULARITZACIÓ Vasos que entren al fetge o AFERENTS  L’artèria hepàtica pròpia  Del tronc celíac un 30% de sang oxigenada 27  - A nivell de l’hil: surt l’artèria hepàtica dreta i esquerra (són segmentàries).
 La vena porta  La vena mesentèrica superior, inferior i esplènica (70% venosa-aliment)  A nivell de l’hil: la branca dreta i esquerra (són venes segmentàries hepàtiques).
Vasos que surten del fetge o EFERENTS  La vena hepàtica  Drena la sang venosa del fetge de la vena cava inferior (VCI)  És la unió de les hepàtiques dreta, mitjana i esquerra.
 El drenatge limfàtic  El pedicle hepàtic on es situen els ganglis del pedicle hepàtic  Altres ganglis: frènics, mediastínics, paraesternals, gàstrics...
 El pedicle hepàtic: Hi passen la vena porta, l’artèria hepàtic pròpia i la via biliar principal.
Vascularitzat per:  Les venes hepàtiques (de la VCI)  L’artèria hepàtica pròpia  Vena porta La via biliar: Cada hepatòcit fa el líquid biliar que s’ajunta en canalicles en cada segment i seran intrahepàtics.
El segment 1, 2, 3 i 4 anirà a parar al conducte hepàtic esquerre i els altres al dret que seran extrahepàtics.
S’uneixen en un conducte hepàtic comú i formaran la via hepàtica principal que continuarà amb el conducte colèdoc que anirà a l’intestí, a la 2a porció descendent del duodè, a la papil·la major(esfínter Oddi) on evolucionarà tota la bilis de preparació del greixos.
La via secundària és un magatzem de bilis. La vesícula biliar expulsa bilis que passa pel conducte cístic (diferenciant-se del colèdoc). Quan està plena actua.
A partir d’on esta el conducte cístic és on es diferencia el comú i el colèdoc.
28 La seva vascularització és: - Arterial: artèria cístic – artèria hepàtica pròpia –tronc celíac Venosa: venes cístiques i biliars – vena porta Limfàtica: ganglis cístics, hepàtics i celíacs PANCREES És una glàndula annexa del tub digestiu que està situada a la part superior de l’abdomen però molt posterior en forma de “L” apaïsada i és endocrina i exocrina.
A més és retroperitoneal secundari.
Està limitat per davant amb l’estómac, amb el duodè a la dreta i la melsa a l’esquerra.
Les seves parts són les següents: - Cap: porció envoltada pel duodè Coll: uneix el cap amb el cos Cos: continuació del coll Cua: passa per davant del ronyó esquerre, es relaciona amb l’hil esplènic i la flexora còlica esquerra, és transversal.
Procés uncinat: part darrera dels vasos.
29 30 Els conductes excretors del pàncrees són: o El conducte pancreàtic principal o conducte de Wirsung: On hi ha la papil·la duodenal major, l’esfínter d’Oddi o esfínter del conducte pancreàtic.
o El conducte pancreàtic accessori o conducte de Santorini: l’origen del cap del pàncrees i de la papil·la duodenal menor.
Drena el conducte pancreàtic major.
 VASCULARITZACIÓ DEL DUODÈ-PÀNCREES o ARTERIAL  Duodè  1a-2a porció: branques del tronc celíac  3a -4a porció: branques de l’arteria mesentèrica superior  Pàncrees  Cap: branques de l’artèria mesentèrica superior  Cos + cua: branques del tronc celíac (branques de l’artèria esplènica) 2 orígens en la branca del tronc celíac (artèria hepàtica comuna).
o VENOSA L’artèria mesentèrica superior drena la vena porta (les dues aniran a parar a la vena porta).
Vena porta:  Duodè: vena mesentèrica superior  Pàncrees: vena esplènica que connectarà amb la vena mesentèrica superior o LIMFÀTICA 31 MELSA La melsa és una víscera massissa i pesa aproximadament 150 grams. Està situada a la part esquerra superior de l’abdomen i posterior i cobert per l’estómac, just per sota del diafragma.
No ocupa tot l’espai subfrènic (espai de la cavitat peritoneal que existeix entre l’hemidiafragma, els lòbuls, el fundus gàstric i la melsa).
Les cares són com les del fetge però més petites i és molt més friable que aquest.
La cara visceral és la que veiem i es troba l’hil, i l’altre és la cara diafragmàtica.
L’hil o pedical té relació amb la cua del pàncrees.
32 ...