solucions-2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Farmacia galenica I
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Farmàcia Galènica I Tema 4. SOLUCIONS II, FORMES FARMACÉUTIQUES LÍQUIDES ORALS  TIPUS DE SOLUCIONS a. Solucions orals per ingerir: SOLUCIONS, XAROPS I ELIXIRS - Són formes farmacèutiques amb un o més fàrmacs en un vehicle apropiat i destinades a ser ingerides sense diluir o prèvia dilució.
- Es dosifiquen per volum.
b. Solucions per actuar a la cavitat bucal: COL·LUTORIS, GARGARISMES, GLOPEIG - Solucions que no s’ingereixen, sinó que estan destinades per actuar a la cavitat bucal.
 COMPONENTS 1. Principi actiu 2. Vehicle: Aigua purificada (generalment), etanol, glicerina, propilenglicol.
3. Substàncies auxiliars: - Finalitat de les substàncies auxiliars: o Aconseguir compatibilitat amb el mitjà fisiològic.
o Mantenir l’estabilitat física i química dels components.
o Facilitar la solubilització del fàrmac.
o Prevenir el creixement de microorganismes (fent servir concervants).
o Corregir les característiques organolèptiques i facilitar la ingestió.
- Ex: Tampons (substància amortidora), solubilitzants (substàncies que mesurin), humectants, conservants, viscositzants (↑ estabilitat física), saboritzants, aromatitzants, colorants, estabilitzants.
1 SOLUCIONS ORALS PER INGERIR: CLASSIFICACIÓ SEGONS LA NATURALESA DEL VEHICLE Xarops Siruposes Melitos N. aquosa Solucions Edulcorades Pocions Acidulades Naturalesa Llimonades Elixirs N.
hidroalcòholica Vins medicinals Ampules bebibles Altres Vials bebibles Solucions extemporànees SIRUPOSES A. XAROPS  CARACTERÍSTIQUES - Preparacions aquoses límpides (sense partícules en suspensió).
- Elevada viscositat i densitat de 1,313 kg/m3 a 15-20 ºC.
- Contingut de sacarosa a concentració de quasi saturació (64-65%).
Es considera xarop a partir del 45%.
 FUNCIONS DEL SUCRE a. Conservant: - La ↑ concentració de sucre confereix al xarop una ↑ pressió osmòtica que impedeix el creixement de fongs i bacteris. El sucre treu per osmosi l’aigua que necessiten els microorganismes.
- Risc de precipitació si ↓ la Tª.
2 - S’afegeixen conservants per precaució.
- Problemes amb la dissolució de fàrmacs poc hidrosolubles.
b. Viscositzant: El sucre ↑ la viscositat i aporta estabilitat física al sistema.
c. Edulcorant: Facilita l’administració oral de fàrmacs amb característiques organolèptiques desagradables. És especialment avantatjós en pediatria i geriatria.
 TIPUS DE XAROPS 1. Xarop simple: H2O + sucre.
2. Aromàtic: H2O + sucre + aroma - S’utilitzen com vehicles per preparar xarops medicamentosos i com integrants d’altres FF.
- Ex: Xarop de cireres, de taronja, de cacau...
3. Medicamentós: Xarops aromàtics que contenen un o més fàrmacs.
- Ex: Xarop antihistamínic, xarop de fosfat de codeïna...
4. Sense sucres: Per diabètics i per dietes hipocalòriques.
5. En suspensió: Fàrmac dispers en un vehicle aquós, viscós i dolç.
- S’utilitzen per: o ↓ el mal sabor o ↑ l’estabilitat - Hi ha 2 tipus: o Suspensions llestes per ser administrades.
o Suspensions de preparació extemporània.
 COMPONENTS o o o o o o Principi actiu Sucres: Sacarosa, glucosa, sorbitol.
Aigua: Purificada, sense ions de Ca2+ i generalment sense CO2.
Conservants: Àcid benzoic, benzoat sòdic, PHB.
Cosolvents: Etanol, glicerina, propilenglicol.
Correctors: De sabor i d’aroma.
3  PREPARACIÓ D’UN XAROP SIMPLE a) En fred (+ utilitzat) o Per dissolució amb agitació: - Utilitzar recipient de vidre.
- És necessari clarificar al final del procés.
- Aigua + sucre → Afegir sucre sobre l’aigua lentament amb agitació manual o mecànica.
- Sucre + aigua → afegir aigua lentament sobre l’aigua.
o Per percolació: - En un embut es posa un llit de sacarosa i es va afegint aigua al damunt que anirà solubilitzant el sucre.
o En sacarolitzador: - Percolador a nivell industrial.
4 b) En calent (desaconsellat): H2O + sucre + agitació + temperatura.
o Inconvenients: - Caramel·lització del sucre: Si caramel·litza el xarop, adquireix un color més fosc. Es pot evitar controlant molt bé el temps i la temperatura.
- Inversió de la sacarosa: Es pot arribar a trencar la sacarosa i el xarop serà + dolç, fermentarà + fàcilment i els sucres formats podran reduir altres substàncies.
o Avantatja: Rapidesa del procés.
- Una vegada preparat: Filtrar i enrasar (ajustar el volum).
- Controls: Densitat, punt d’ebullició, viscositat, sacarosa i sucre invertit.
 PREPARACIÓ D’UN XAROP MEDICAMENTÓS a. Per addició directa del sucre en el líquid medicamentós.
b. Per dissolució dels seus components en un xarop simple o aromàtic.
c. Per addició del xarop a un líquid medicamentós.
SIRUPOSES A. XAROPS B. MELITOS - Definició: Formes farmacèutiques líquides, de naturalesa aquosa i consistència siruposa, viscosa i edulcorada per mel.
- Melit medicamentós: Addició del fàrmac al melit simple.
- Elaboració:    En calent es mescla mel + H2O purificada + caolí (clarificant).
Es manté calent fins densitat = 1,28.
Es filtra.
5 EDULCORADES C. SOLUCIONS - Definició: FF que contenen un o més principis actius dissolts en un líquid.
Es dosifiquen per volum.
- Components:        Vehicle: Aigua purificada.
Regulador del pH.
Humectants.
Solubilitzants.
Estabilitzants.
Conservants.
Aromatitzants, edulcorants i colorants.
- Elaboració de solucions: 1.
2.
3.
4.
5.
Conservants + vehicle líquid = Solució de conservants.
Principi actiu + vehicle + excipients = Solució de principi actiu.
Solució de conservants + solució de PA = Solució intermèdia.
Agitació + enrasar → Solució final.
Filtració → Solució a envasar.
D. POCIONS: FF líquides de naturalesa aquosa, ensucrada sense arribar a consistència siruposa. Tenen sacarosa.
6 ACIDULADES E. LLIMONADES: FF líquides de naturalesa aquosa i acidulades amb àcid cítric o HCl i ensucrada amb sucre o xarop.
DE NATURALESA ALCOHÒLICA F. ELIXIRS - Definició: FF líquides de naturalesa hidroalcohòlica.
- Grau alcohòlic → 15-20%.
- Conté conservants.
- Avantatges:  Millora de la solubilitat d’algun principi actiu  ↑ de l’estabilitat microbiològica  S’utilitzen com vehicles ALTRES G. AMPUL·LES I VIALS BEBIBLES - Són solucions unidosis, el que facilita la dosificació i la estabilitat.
- Poden contenir qualsevol tipus de solucions.
H. SOLUCIONS EXTEMPORÀNEAS - Definició: Solucions que es preparan al moment en que s’han d’utilitzar ja que d’altra manera perden els seus principis actius.
- S’acostumen a indicar els grams que contenen per preparar una certa quantitat de mililitres de suspensió extemporànea.
- Adequada per a fàrmacs inestables en dissolució aquosa.
7 SOLUCIONS PER ACTUAR A LA CAVITAT BUCAL: Solucions que no s’ingereixen, sinó que es fan per actuar a la cavitat bucal.
I. COL·LUTORIS - Definició: Solucions aquoses viscoses que acostumen a portar: o o o o Cosolvents: Glicerina, sorbitol, etanol.
Viscositzants: Gelificants naturals o de síntesi.
Edulcorants: No cariogénics.
Reguladors del pH (pH neutre).
- S’utilitzen pel tractament tòpic de infeccions bucals i s’aplica amb pinzells o espàtules.
J. GARGARISMES - Definició: Solucions aquoses no viscoses destinades a banyar la cavitat bucal i la zona orofaríngea.
- S’apliquen, sense diluir o prèvia dilució, amb el cap inclinat cap enrere, fent passar aire a través de la solució, que es reté entre la llengua i el paladar.
- Es formulen igual que els col·lutoris però sense viscositzants.
K. SOLUCIONS PER GLOPEJAR - Definició: Solucions aquoses no viscoses que contenen substàncies destinades a: o Refrescar.
o Desodoritzar.
o Realitzar l’antisèpsia de la cavitat bucal.
- S’elaboren com els col·lutoris o els gargarismes i molts cops s’utilitzen aquestes formes diluïdes.
8 ...

Comprar Previsualizar