Resum CARDIOVASCULAR infermera virtual (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Anatomia humana I
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 10/12/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

RESUM CARDIOVASCULAR (ANATOMIA) El sistema cardiovascular està format pel cor i els vasos sanguinis.
COR Anatomia macroscòpica LOCALITZACIÓ: El cor està formal per 4 cavitats i està situat en el mediastí, localitzat entre les dues cavitats pleurals. Conté un extrem puntxagut (vèrtex) i la part mes ample (la base).
PERICARDI: membrana que rodeja el cor i el protegeix. Consta de: - pericardi fibrós: (més extern) la seva funció és evitar un estirament excessiu del cor durant la diàstole, proporcionant-li protecció i fixar-lo al mediastí.
- pericardi serós: format per la capa visceral o epicardi (adherit al miocardi) o la capa parietal (es fusiona amb el pericardi fibrós).
Entre ambdues capes hi ha la cavitat pericàrdica, que conté líquid pericardic (serós) que redueix la fricció entre les capes durant els moviments del cor.
PARET: - Epicardi: capa visceral - Miocardi: teixit muscular cardíac - Endocardi: Cubreix l'interior del cor i les vàlvules cardíaques CAVITATS: A la superfície anterior de cada auricula s'observa una estructura arrugada: apèndix ("orejuelas").
- Auricula dreta(AD): separada de l'esquerra per l'envà interauricular. Rep sang de tres vasos: vena cava superior, vena cava inferior i si coronari.
La sang flueix per l'orifici auriculoventricular, on està situada la vàlvula tricúspide.
- Ventricle dret(VD): forma la cara anterior del cor. L'envà interventricular el separa del ventricle esquerra. A l'interior presenta trabècules carnoses. Les cúspides de la vàlvula tricúspide estan conectades entre sí per les cordes tendinoses que s'uneixen als músculs papilars. La sang flueix del ventricle dret a través de la vàlvula semilunar pulmonar fins al tronc de l'arteria pulmonar. Aquest tronc, divideix en arteria pulmonar dreta i arteria pulmonar esquerra.
- Auricula esquerra(AE): forma la major part de la base del cor. Rep sang dels pulmons a través de les 4 venes pulmonars. La sang passa cap al ventricle esquerra a través de la vàlvula mitral (o bicúspide).
- Ventricle esquerra(VE): forma el vèrtex del cor. La seva paret es gruixuda. La sang flueix del V.E a través de la vàlvula semilunar aòrtica fins l'arteria aorta.
INERVACIÓ: el cor està inervat per fibres nervioses autònomes (SNS, SNP) que formen el plexe cardíac. Les simpàtiques provenen dels segments medulars toràcics alts i les parasimpàtiques deriven del nervi vague (parell cranial X).
IRRIGACIÓ: De l'arteria aorta, en deriven dues arteries coronaries dreta i esquerra. Aquestes es ramifiquen per poder distribuir la sang oxigenada a travñes de tot el miocardi. La sang no oxigenada és drenada per venes que desemboquen al si coronari, el qual desemboca a l'AD.
Anatomia microscòpica MÚSCUL CARDÍAC Compost per fibres musculars estriades més curtes i menys circulars que les fibres del m.esquelètic. Presenten ramificacions que es conecten amb les fibres veïnes a travñes dels discs intercalars (permeten a conducció de potencials d'acció.) SISTEMA DE CONDUCCIÓ CARDÍAC: cada batec cardíac es produeix gràciesa les fibres autorrítmiques o de conducció, per tant, formen el sistema de conducció cardíac.
- Nodul sinusal: està a l'AD. Cada potencial d'acció generat aquí es propaga a les fibres miocàrdiques de es aurícules.
- Nòdul auriculoventricular: es troba a l'envà interauricular.
- Haz de His: és l'única conexió entre les aurícules i els ventricles. Es divideix en dues branques: dreta i esquerra.
- Plexe subendocàrdic o fibres de Purkinje: condueixen rapidament tot el potencial d'acció a través de tot el miocardi ventricular.
VASOS SANGUINUIS Les arteries són vasos que reparteixen la sang del cor als teixits. Aquestes es ramifiquen i es formen les arterioles. A l'interior dels teixits, les arterioles es ramifiquen en capil·lars que es distribueixen entre les cèl·lules. Els capil·lars s'uneixen en grups formant venes petites, anomenades vènules, que es fusionen per donar lloc a les venes (retornen la sang al cor).
Parets: - capa interna: endoteli, membrana basal i capa de fibres elàstiques.
- capa mitjana: teixit muscular llis i fibres elàstiques.
- capa externa o adventícia: teixit conjuntiu ARTERIES: formades per aquestes tres capes. Hi predominen les fibres musculars i fibres elàstiques. Es caracteritzen per la seva elasticitat i contractilitat. Tipus d'arteries: - elàstiques (aorta i les seves branques): te una major proporció de fibres elàstiques a la capa mitjana. La seva funció es la conducció de la sang del cor a arteries de calibre mitjà.
- musculars: la capa mitjana conté més múscul llis i menys fibres elàstiques. Gracies a la vasodilatació i la vasoconstricció es regula el flux sanguini en les parts del cos.
ARTERIOLES: La seva funció és regular el flux als capil·lars. A la paret hi conté gran quantitat de fibres elàstiques.
CAPIL·LARS: Comuniquen les arterioles amb les vènules. Faciliten l'intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules. Formen reds extenses i ramificades.
Els capil·lars neixen de les arterioles terminals i en el lloc d'origen presenten un anell de fibres de múscul llis anomenat esfínter precapilar.
VENES I VÈNULES: Les vènules són la unió de varis capil·lars.
Les venes, presenten una menor quantitat de fibres tant elàstiques com musculars que les arteries. La capa externa és més grosa i conté més teixit conjuntiu. Les venes de les extremitats inferior presenten vàlvules a la seva paret, que es una projecció interna de l'endoteli. La seva funció és impedir el reflux de sang i ajudar a dirigir la sang cap al cor.
ANASTOMOSIS: És la unió de un o més vasos.
- Anastomosis artrials: unió de dues branques arterials que irriguen una mateixa zona.
- Anastomosis arteriovenosa: comunicació directa entre una arteriola i una vènula de manera que la sang no passa a través de la red capil·lar.
SISTEMA LIMFÀTIC : El líquid intersticial entra en els capil·lars limfàtics. Des dels capil·lars, el flux anomenat limfa, es dirigeix a les venes limfàtiques a través de les cèl·lules arriben a dos grans conductes on es drena tota la limfa: conducte limfàtic dret i conducte toràcic.
...