Tema 3. El sistema de fonts en la constitució (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 4

Vista previa del texto

DRET CONSTITUCIONAL EL DRET DE VOT: SÓN JUSTES LES NORMES QUE ESTABLEIXEN QUE LES PERSONES NOMÉS PODEN VOTAR ALLÀ ON RESIDEIXEN? El fet que la nostra democràcia sigui una democràcia representativa i no directa no significa que dintre d’aquesta no hi hagi moltes versions: hi ha països en els quals la democràcia és més directa i països en els quals ho és menys.
La democràcia està estretament relacionada amb els mecanismes mitjançant els quals els ciutadans escullen l’òrgan de govern, això és possible gràcies al dret de vot (article 23 CE). Aquest article 13 inclou una excepció, que són les eleccions municipals, originàriament només el dret de vot la preveia però posteriorment també ho va fer el sufragi passiu, el dret a presentar-se a les eleccions.
Només poden votar els ciutadans (aquells que tenen la nacionalitat de l’estat) o també els estrangers? El més lògic seria que els estrangers temporals, que fan turisme, no poguessin votar, ja que. Hem de tenir en compte que els afectats per una decisió han de poder participar en el procediment que dona lloc a aquesta decisió. La controvèrsia està en què l’estranger temporal no pot votar, però les lleis l’afectaran d’igual manera que als sí residents. Un altre exemple són les decisions que prenen els Estats Units, els altres països no formen part d’aquest procediment però sí es veuen afectat per les seves conseqüències. Però a la realitat només els ciutadans amb nacionalitat del país poden votar.
De totes maneres, hi ha una raó per la qual el procediment és aquest i no un altre. A la realitat, en general els estrangers no voten. És contradictori ja que ells han de pagar impostos aquí a Espanya, ells estan pagant uns impostos en virtut d’unes lleis sobre les quals no poden opinar, com si fa l’altra gent amb el vot.
Però, segons l’article 13 CE, els estrangers no tenen dret a vot ni a les eleccions municipals o a les eleccions autonòmiques. De totes maneres, sí que podran votar quan aconsegueixin la nacionalitat del país. Quan es discuteix aquest tema també s’ha de tenir en compte quina és la llei que té el país respecte la manera que té l’estranger per convertir-se en ciutadà.
Una de les característiques de l’estat és que és aquest el que determina qui en pot formar part, qui són els seus nacionals. Són espanyols aquells qui la llei diu que són espanyols.
Quan tens dues nacionalitats una és l’efectiva i l’altra la latent, la primera és la que determina a on votarà aquesta persona.
Els ciutadans d’une stat membre de la Unió Europea, en virtut del tractat de Maastricht, els ciutadans d’aquest poden exercir el dret de vot, per tant sufragi actiu i també presentar-se a les eleccions, sufragi passiu.
Aquesta pregunta no té resposta, hi ha molta polèmica.
I els menors d’edat? La opinió general és que no han de poder votar perquè encara no són prou madurs.
Històricament l’edat ha anat baixant, tant pel vot com per altres coses. Hi ha moltes persones que consideren que s’hauria de rebaixar als 16.
Els espanyols són majors d’edat als 18 anys (article 12 CE), seria constitucional que digués: poden votar els majors de 16? Sí: és constitucional ja que són dues coses diferents, una no afecta l’altra.
No: no és constitucional ja que les dues coses estan relacionades, si es vol rebaixar el dret de vot a 16 anys s’ha de baixar la majoria d’edat als 16 anys.
Teoria del mínim (nom inventat pel professor): el que estableix la constitució sempre són uns mínims de protecció.
Si entenem que la constitució té aquests mínims, que són drets i llibertats, llavors l’article 12 diu que els majors de 18 anys són majors d’edat. Si la llei vol ampliar aquests drets pot fer-ho, però la CE sempre garantirà aquests mínims.
Segons l’opinió del professor aquesta teoria no funciona, si la constitució diu que la majoria d’edat ve als 18 anys és que ve als 18 anys, ni abans ni després.
Els presos han de poder votar? No: han demostrat no tenir prou criteri en els seus actes com per votar. Però no són incapacitats, que l’han perdut totalment i no poden votar. Exemple: una persona ha matat 28 persones i no té cap remordiment.
Realitat: avui dia a Espanya, encara que no ho digui la constitució, tots els presos poden votar. Els legisladors no han previst que la condemna penal impliqui la privació de sufragi actiu (votar), però no el passiu (no poden presentar-se com a candidats a les eleccions, siguin del tipus que siguin). A Anglaterra els presos no voten, això ha provocat una sentència del Tribunal d’Estrasburg, en el qual condemna a Anglaterra per la privació d’aquest dret. A Estats Units, en la majoria dels estats, si s’ha estat pres o s’està pres en el moment, no es podrà votar. A estats Units hi ha 2.280.000 presos, si poguessin votar canviarien de manera molt dràstica els resultats de les eleccions.
MECANISMES DE DEMOCRÀCIA SEMIDIRECTA: ESTUDIAR DEL LLIBRE, AIXÒ NO ESTÀ COMPLERT  Iniciativa legislativa popular: els ciutadans poden acudir al parlament i presentar un text d’una llei que voldrien que s’aprovés per tal que fos sotmesa a la consideració del parlament. Aquest s’haurà de pronunciar sobre el text presentat per la ciutadania. Està prevista a nivell estatal (article 87,3 CE), a nivell autonòmic i a nivell local. Per fer això es necessiten 500.000 de signatures a favor. A més, hi ha moltes matèries respecte les quals no es pot exercitar la iniciativa legislativa, com per exemple per fer una proposta de reforma constitucional.
 Referèndum: és una altra modalitat de democràcia semidirecta, en què no és que els ciutadans elegeixin uns representants sinó que directament es pronuncien sobre una determinada qüestió. Els que poden exercitar el dret de referèndum són aquells que poden exercitar el dret de vot a les eleccions generals, respecte les eleccions locals hi ha molta polèmica.
Van ser els partits més de dretes els que van ser més partidaris de fer referèndums, cosa que és curiosa ja que sempre abans pensaríem que és l’esquerra la que seria més favorable a que es realitzessin. No els volien perquè creien que s’havia d’enfortir els partits polítics i institucions i tenir més mecanismes de democràcia directa provoca menys enfortiment dels partits, els ciutadans es pronuncien sobre un tema sense els partits com a intermediaris.
Hi ha tres tipus de referèndum: o Referèndum en el context de la reforma constitucional: per reformar la constitució hi ha dues vies, segons la via que s’utilitza el referèndum serà necessari o no. Aquest és vinculant.
o Referèndum en el context de l’aprovació en el context de l’aprovació i reforma d’estatuts d’autonomia: tant per accedir a l’autonomia i per tant, accedir a l’autonomia d’una regió, com per reformar-lo, és necessari fer un referèndum. Aquest referèndum també és vinculant. Es va realitzar quan es va aprovar l’estatut d’Autonomia de Catalunya, al ser vinculant, si no hagués sortit votat no s’hauria aprovat.
o Referèndum de l’article 92 CE: és el referèndum ordinari o residual, el que queda fora d’aquests supòsits especials. En principi està pensat per tots els ciutadans d’Espanya i l’autoritza el Congrés dels Diputats. És consultiu, no vinculant. Simplement es consulta als ciutadans perquè es pronunciïn sobre un tema determinat. L’article 149.1.32 diu que és necessària de l’autorització de l’estat per realitzar-lo. N’hi ha hagut 2:  Referèndum sobre l’OTAN (1996). Resultat: sí.
 Referèndum a favor de la modificació de la constitució europea (2005). Resultat: sí.
 Partits polítics: és una part fonamental perquè hi hagi democràcia. LLIÇÓ 13, epígraf 5.
...