Característiques de la justícia de proximitat (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 3º curso
Asignatura Justicia de proximitat
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Justícia de proximitat Mireia Xifré Caracterı́stiques de la justı́cia de proximitat 1. Localització jutjats de proximitat Els jutjats de proximitat es localitzen a municipis pon si existeix el jutjat de primera instancia i instrucció. Es poden crear en municipis que tinguin un regim especial (art. 121 Llei Bases Règim Local). L’article 121 estableix que es crearan jutjats de proximitat en: A. Municipis que tinguin una població de més de 250.000 habitants.
B. Municipis capital de província i amb una població superior a 175.000 habitants C. Municipis capitals de província, capitals autonòmiques o seu d’institucions autonòmiques D. Municipis amb població superior a 75.000 habitants que presentin unes característiques econòmiques o socials especials.
a. En els últims dos casos, es crearan jutjats de proximitat sempre i quant ho decideixin les assemblees legislatives dels seus corresponents ajuntaments.
On se situen els jutjats de proximitat? Se situen entre els jutjats de pau i els jutjats de primera instancia i instrucció.
En un primer moment, el que es va plantejar era situar els jutges de proximitat fora de la jurisdicció, perquè es volia que la justícia de proximitat fos una justícia alternativa basada en tècniques de mediació o conciliació. Per donar-li aquest plantejament es va situar fora de la jurisdicció, però actualment si està dins la jurisdicció ordinària, perquè això podia plantejar diferents dificultats: 1. Falta absència de l’efecte de cosa jutjada de les seves resolucions: o Cosa jutjada formal: es refereix a que en una determinada sentencia ja no es pot interposar recurs. (fermesa d’una sentencia). Quan esdevé ferma? Quan no hi ha possibilitat d’interposar recurs en contra d’aquesta sentencia.
o Cosa jutjada material: es refereix a la repercussió que té una sentencia ferma en l’ordenament jurídic. La material produeix dos tipus d’efectes: Efecte positiu: el segon procés que es produeix no es igual que el primer, però si tenen elements que s’han de tenir en compte el que s’ha resolt en el primer procés. El segon procés no es busca el mateix, Justícia de proximitat Mireia Xifré però hi ha elements que han estat resolts en el primer procés i s’han de tenir en compte.
Efecte negatiu: dos processos, amb les mateixes parts i el mateix objecte, s’elimina el segon procés per evitar el risc de sentencies contradictòries.
2. Ordres competents 2.1 Ordre civil De que coneixen els jutges de proximitat? Tenen competència per conèixer de: 1. Judicis verbals de reclamacions de quantitat o deutes que no superin els 3.000 euros.
El jutge de proximitat també pot conèixer de judicis de desnonament per falta de pagament.
2. Judicis monitoris: serveix per reclamacions de deutes no superiors a 3.000 euros. Els utilitzen molt els petits empresaris, perquè és un procés més simple i àgil.
3. Conciliacions en l’àmbit civil.
4. Mecanismes especials en casos determinats que serveixen per anular sentencies.
Les sentencies que s’acabin dictant en aquests judicis o mecanismes especials, aquestes resolucions que s’obtinguin s’han d’executar. D’aquesta execució també se’n encarrega el jutge de proximitat.
2.1.1. Judicis verbals Dins el procés civil hi ha dos tipus de judici, l’ordinari i el verbal. La diferencia es que el verbal és més simple i ràpid, tot i que aquesta era una diferencia inicial. Recentment, hi ha hagut una modificació al judici verbal i tenen una estructura molt semblant.
Com comença un judici verbal davant el jutge de proximitat? Abans de la demanda hi poden haver interposicions prèvies.
1. S’interposa una demanda davant el jutge de proximitat que tingui la jurisprudència corresponent. Opcions de demanda: a. Presentar una demanda igual que si es tractes d’un judici ordinari: encapçalament, on s’identifiquen les parts (demandant, demandat), si van acompanyades de procurador i advocat, exposició dels fets i fonaments Justícia de proximitat Mireia Xifré jurídics on se suporten els fets i petició. També hi pot haver un apartat d’altre si, que si sol demanar l’adopció de mesures cautelars.
b. Presentar una demanda succinta: quan no sigui necessària la intervenció d’advocat i procurador, que es en aquells casos de deutes inferiors a 2.000 euros. Una demanda succinta no es tant formal com la demanda del judici ordinari.
i. Molts jutjats tenen impresos normalitzats que es poden omplir per fer aquesta demanda succinta.
2. El jutge de proximitat ja de comprovar si la demanda reuneix tots els requisits.
a. Si reuneix tots els requisits b. Si no reuneix tots els requisits admissió de la demanda inadmissió per mitja d’una resolució del jutge de proximitat 3. Un cop s’ha admès la demanda, es trasllada al demandat perquè faci les seves al·legacions. Actualment, aquest la contesta per escrit.
a. Es pot donar una reconvenció: negar allò que diu el demandant i demanar la condemna del demandant.
b. Dins la contestació de la demanda, el demandant dirà si es necessària la vista del judici o no.
c. Si les dues parts estan d’acord que no es necessari que es practiqui el judici s’acaba el procés i el jutge dicta sentencia.
4. Si una part no esta d’acord, i si vol continuar el procés, es celebra la vista.
a. En aquesta vista o judici es practica la prova (prova pericial, testimonis, etc.) 5. Després de la prova, s’efectuen les conclusions que es formulen oralment i finalment es tindrà la sentencia que dicta el jutge de proximitat.
6. Si no s’ha interposat recurs, la sentencia és ferma i cosa jutjada.
En els judicis verbals de quantia inferior a 3.000 euros no es poden recórrer les sentencies. La sentencia del jutge de proximitat no es pot recórrer.
JUDICI VERBAL DE DESNONAMENT: 1. Pel que fa a la forma de la demanda, hi ha un cas concret anomenat desnonament exprés on hi ha una demanda especifica. Això significa que la persona que no paga ha d’abandonar l’immoble voluntàriament i el demandant li perdona el deute.
2. Un cop presentada i admesa la demanda, es fa un requeriment de pagament. Davant d’aquest requeriment el demandat pot dur a terme diferents actuacions: a. Decidir pagar Justícia de proximitat Mireia Xifré b. Oposició a pagar: s’ha de decidir si aquesta oposició té fonament o no. Per comprovar-ho es cita les parts a una vista.
c. Ni pagar, ni oposar-se d. Desallotjar l’immoble i no pagar: el Secretari Judicial dona per acabat el procés i el demandant podrà demanar l’execució i es pot sol·licitar un embargament de bens del deutor per fer front al deute.
3. Si la persona paga el deute, es paralitza l’acció de desnonament.
2.1.2 Judici monitori És un procés especial, no és ni ordinari, ni verbal.
Com és aquest procés? 1. No comença per demanda, sinó per petició. No és necessària la intervenció d’advocat i procurador. Se sol acompanyar de documents que justifiquin el deute.
2. Requeriment de pagament que es trasllat al deutor, i aquest pot: a. Pagar: s’acabaria el procés monitori b. Oposar-se: se celebraria el judici per decidir si l’oposició té fonament o no.
c. Ni pagar, ni oposar-se: s’obrirà l’execució i es pot dictar l’embargament de bens.
2.1.3 Conciliacions Estan regulades per la Llei de Jurisdicció Voluntària.
2.1.4 Mecanismes especials • Revisió de sentencies: mecanisme especial per anular la sentencia. Motius establerts per la llei.
• Audiència al rebel: nomes el pot utilitzar la persona que ha estat declarada en rebel·lia involuntària.
2.2 Ordre contenciós-administratiu En un primer moment es va dir que els jutjats de proximitats no tenien competència en l’ordre contenciós-administratiu i si en l’ordre laboral, però això va canviar.
Recursos que s’interposen davant de sancions imposades per entitats administratives, sempre i quan no excedeixin de 1.000 euros.
Com és aquest procediment? Justícia de proximitat Mireia Xifré 1. Aquest recurs contra la sanció es presenta en forma de demanda.
2. Si s’admet es dona trasllat a l’altre part i se’l cita a la vista. Es podrà practicar prova (pertinent, útil i licita).
3. Després de la prova hi ha el tràmit de conclusions.
4. El jutge de proximitat dicta la sentencia.
2.3 Ordre penal Delictes lleus (abans faltes).
3. Requisits per ser jutge de proximitat Per excedir a la categoria de jutge de proximitat, la peculiaritat es que no hi ha el sistema tradicional d’oposicions. Com s’ingressa a jutge de proximitat? A través d’un concurs de mèrits. Aquest concurs es regeix per una convocatòria amb unes determinades bases que marca el Consell Judicial del Poder Judicial. Com es tracta d’un cos, que exerceixen una funció pública, s’han de regir pel que marca la Constitució Espanyola. L’accés a aquest cos s’ha de fer en condicions d’igualtat (principi d’igualtat), i per principis de mèrit i capacitat.
Només s’ha de fer en concurs de mèrits? No. El candidat que vol ser jutge de proximitat haurà de fer, a més, una prova pràctica, que consistirà en matèries de l’àmbit de competència que tenen els jutges de proximitat; i després haurà de fer una entrevista, que servirà per acreditar la seva formació jurídica.
A més d’aquests tres requisits, hi ha altres dos aspectes que es tindran en compte: • Acreditar el coneixement de la llengua i del dret de la Comunitat Autònoma on es trobi el municipi on hi hagi el Jutjat de Proximitat.
• El candidat ha d’haver desenvolupat funcions jurisdiccionals prèviament.
Una vegada el candidat supera tot això, haurà de fer un curs de formació a l’Escola Judicial per posteriorment accedir finalment al càrrec.
3.1 Ascens de jutge de proximitat a jutge • Es fa per un concurs de vacants convocat pel Consell General del Poder Judicial • Quin jutge de proximitat podrà sol·licitar l’ascens? Aquell que compti amb 9 anys d’experiència com a jutge de proximitat. Sempre i quan, tingui un informe favorable del Consell de Justícia.
• Podrà ascendir sense cap complement formatiu Critica: Justícia de proximitat o Mireia Xifré Només tindran formació en aspectes que son de la seva competència 3.2 Convocatòria i procés de selecció per jutge de proximitat La convocatòria per accedir a jutge de proximitat la fa el Ministeri de Justícia o la Comunitat Autònoma quer tingui atribuïdes competències en aquesta matèria. La convocatòria ha d’expressar el municipi on hi ha la vacant per a jutge de proximitat.
Qui fa la selecció del jutge de proximitat? Un tribunal de selecció que escull al candidat per ser jutge de proximitat. Aquest tribunal de selecció esta format per: 1. President del TSJ de la CCAA on hi hagi el Jutjat de Proximitat (que pot delegar a un altre Magistrat que ocuparia el seu lloc).
2. Fiscal que es nomenat pel seu Fiscal cap.
3. Advocat amb 10 anys d’experiència.
4. Professor universitari (catedràtic o professor titulat) expert en diferents àrees jurídiques.
5. Lletrat de l’Administració de justícia (secretari judicial) Anteriorment els ajuntament tenien un paper molt important per la selecció del jutge de proximitat. A través d’una reforma es va modificar.
3.3 Règim estatutari del Jutge de Proximitat • Quines categories judicials hi ha? Sense pensar en el Jutge de Proximitat, hi ha tres categories judicials: 1. Jutge 2. Magistrat 3. Magistrat del TS El jutge de proximitat te un regim estatutari semblant a aquestes categories, tenint en compte la diferencia de que uns accedeixen per sistema d’oposició i els altres per concurs de mèrits.
• Com se substitueixen els jutges de proximitat en el cas que sigui necessari? Se substituiran entre si en la forma que acordi el Consell de Justícia. Aquests jutges de proximitat també es disposarà alguns mecanismes per garantir la imparcialitat d’aquests, que també tenen altres mecanismes (abstenció i recusació).
o Causes d’abstenció i recusació: per exemple, que tingui un vincle matrimonial o situació de fet assimilable amb una de les parts, o amb l’advocat o procurador d’alguna de les parts. Aquest jutge no podrà conèixer d’aquell Justícia de proximitat Mireia Xifré assumpte. O el fet de tenir una amistat intima o enemistat manifesta amb alguna de les parts; o que tingui alguna mena d’interès directe en l’assumpte.
El jutge mateix s’ha d’abstenir de la causa.
• Els jutges de proximitat poden prestar auxili judicial (ajuda o suport a un altre jutjat): excepte a que aquesta ajuda consisteixi en un acte de comunicació, ho farà el Jutjat de Pau.
• En municipis on hi hagi 10 o més Jutges de Proximitat, s’escollirà un jutge degà entre ells. En canvi, si n’hi ha menys de deu, farà les funcions de jutge degà aquell que ho determini el Consell de Justícia.
...