Evolucionisme [TREBALL] (2017)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

EVOLUCIONISME Nom i cognoms: Oriol Guinart i Parra NIUB: 18034240 Assignatura: Prehistòria Data d’entrega del treball: 14-3-2017 La gràfica representa el nivell d’acceptació de la teoria evolucionista, en una mostra de 34 països realitzada al 2005. Aproximadament, 25 d’aquests 34 països accepten la teoria evolucionista, això ens indica que aquesta és la predominant al món.
Per poder donar la meva opinió al respecte, parteixo de la base que les dues teories majoritàries que intenten explicar l’origen de la vida, de les espècies i de l’ésser humà, tot i que n’hi ha més, són l’evolucionisme i el creacionisme. Es cert que en les últimes dècades han sorgit altres teories, com poden ser la generació espontània, la teoria de que la nostra existència és deguda a una intervenció extraterrestre, etc. És possible que en un futur s’hauran analitzat amb més profunditat, i algunes d’elles s’hauran descartat i d’altres tindran evidències científiques que ens obligaran a revisar els esquemes científics actuals.
L’evolucionisme és una teoria científica que afirma que l’ésser humà no és fruit d’un acte diví dut a terme per un creador, sinó que és fruit d’un llarg procés evolutiu i dinàmic que afecta a totes les espècies, i que en el cas dels humans, comença amb els primers primats. És una teoria que esmenta que l’ésser humà està en un constant canvi genètic i fenotípic, tot i que es necessita molt de temps per poder observar-lo.
El creacionisme és el conjunt de creences, inspirades bàsicament en doctrines religioses, les quals afirmen que la Terra i cada ésser viu existeixen gràcies a un acte dut a terme per un o varis éssers divins (déus), i que aquest acte de creació es va fer amb un propòsit diví.
Les dues teories no són complementaries una amb l’altre, sinó tot al contrari, són excloents. Gran part dels principis de cada teoria intenta negar o superposar l’altre. El creacionisme va sorgir molt abans que l’evolucionisme, va ser i continua sent un dels manaments principals de les religions hegemòniques (catolicisme, islamisme, judaisme, budisme...). Segons el meu punt de vista, els científics que durant el s.XVIII i XIX van assentar les bases de la teoria evolucionista actual, van dur a terme un “acte de rebel·lia” contra aquesta creença religiosa que dominava el món.
Aquestes dues teories segueixen vigents i s’utilitzen en tot el planeta.
Entrant de ple en l’anàlisi de la gràfica, podem observar la relació directa que existeix entre el nivell de religiositat d’un país i la no acceptació de la teoria evolucionista. Els països que menys accepten l’evolucionisme són: Turquia i Estats Units. Concretament en aquests dos grans països, trobem la religió musulmana i la religió catòlica com a majoritàries i que influencien en gran mesura a la societat.
Un dels exemples més clars el trobem en l’àmbit de l’educació, ja què aquests estats permeten que les escoles, els instituts i les universitats rebin influencia tant del govern com de l’església. Per posar un exemple: en els Estats Units, tot i que tenen un dels sistemes educatius més ben valorats, tant el govern com la societat és molt creient i això es veu reflectit en l’àmbit educatiu on els pares poden elegir si el seu fill farà classes evolucionistes o creacionistes.
Per altra banda, els països on més s’accepta l’evolucionisme (bàsicament països nòrdics), són els catalogats com els països més avançats en la societat del benestar.
Això em fa pensar que aquests països tenen una total llibertat a l’hora de decidir quina educació volen tenir, i si volen seguir o no una religió, per tant aquesta no ve imposada des de les estructures de poder.
És interessant saber el per què de la negació de la teoria evolucionista per part de les religions. Gairebé totes tenen un caràcter teocèntric (Déu es el centre de l’univers), i egoista (la seva religió és superior a les altres). Acceptar que l’ésser humà ve dels simis, en la meva opinió suposaria, per a les religions, negar el poder per excel·lència d’un Déu: la creació. El fet de que un Déu pugui crear, suposa que també pot destruir i que l’ésser humà, per tant, està a les seves mans, sotmès a aquest poder i sense capacitat de ser lliure intel·lectualment. Tota l’estructura social, el sistema de creences, els conceptes morals, etc, depenen d’aquest Déu creador. Si Déu ja no té el poder de crear, ja no té el poder de destruir i de condicionar les regles. Per tant, acceptant l’evolució, aquesta societat “s’allibera” de l’esclavitud intel·lectual i social a la qual estava sotmesa.
D’altre banda, l’evolucionisme sosté que tots els éssers humans provenen d’un punt d’unió en el passat, l’Homo Sapiens. Si els països creacionistes acceptessin l’evolució, per a ells suposaria renunciar a la superioritat de la seva existència. Per exemple, la religió Egípcia diu que Ra va obrir els braços plens d’amor i de calor i així va crear les terres d’Egipte, la religió catòlica creu que Déu va crear a Adan i Eva al paradís, etc.
Es a dir, les religions només donen una explicació per a la gent que hi creu i no per a la resta d’éssers humans. Per tant, acceptar l’evolucionisme implica negar el poder del seu Déu i la superioritat de la seva religió sobre la resta, havent d’assimilar que tots els humans tenim l’origen en uns simis que van sorgir de l’Àfrica Oriental fa milions d’anys.
Segons el meu punt de vista, la teoria de l’evolució és la teoria que té un millor suport científic i una millor estructura metodològica respecte les altres teories plantejades (creacionisme, teoria de la generació espontània...), les quals acaben sent simples hipòtesis o especulacions sobre l’origen de l’ésser humà.
La creació té com a protagonista a Déu i a lo “sobrenatural”, i per als evolucionistes no es pot observar ni al creador ni lo “sobrenatural”, així que la neguen i intenten buscar explicacions alternatives.
La teoria de l’evolució ha passat per una infinitat de revisions i probes dutes a terme per la comunitat científica, d’aquí que hagi arribat a assolir el seu status de “teoria científica”. Els científics evolucionistes consideren que una teoria ha d’estar sota una observació i aprovada per una comunitat, es a dir ha de ser “naturalista”.
La teoria de l’evolució serà vàlida fins que, des d’un punt científic i no religiós, sorgeixi una altra teoria que reemplaci aquesta, mitjançant un seguit de probes i d’experimentacions sòlides, que facin replantejar-se a la comunitat científica la credibilitat de la mateixa. Per exemple, la teoria del creacionisme era la vàlida tant per a l’Església (que era l’organisme que l’imposava), com per la societat. Al s. XVII i XIV, un seguit de científics van començar a fer estudis exhaustius de la natura i dels animals que hi vivien, per intentar trobar una explicació de l’origen de les espècies. Aquests científics van aconseguir reunir un seguit d’evidències geològiques, arqueològiques, botàniques, etc, que van fer replantejar-se als creacionistes la validesa de la seva teoria.
Tot i que la teoria de l’evolució, com he mencionat, és la que té un millor suport científic i reuneix una quantitat enorme d’evidències, crec que no arriba a explicar tota la evolució al 100%, ja que moltes explicacions estan pendents de verificació i hi ha moltes teories que son simples hipòtesis.
Vull explicar un exemple de una teoria evolucionista que està pendent de verificar: L’arribada de la vida a la terra.
Hi ha dues grans interpretacions - Que va sorgir espontàniament amb unes condiciones climàtiques i biològiques concretes - Que va arribar des de l’espai amb un meteorit, per tant, vida extraterrestre En relació a la primera hipòtesis, molts científics han intentat reconstruir les condicions que hi havia en el moment en què va sorgir la bactèria fa milions d’anys, i no ho han aconseguit.
En relació a la segona, la teoria del meteorit és la més acceptada en l’actualitat, però tot i que la bactèria estès congelada dins el meteorit, i per tant es pogués conservar, científicament no està demostrat que sobrevisqués al pas de l’atmosfera (on hi ha un increment de temperatura de més de mil graus), i després a l’explosió a la Terra a milers de kilòmetres per hora.
També existeixen altres interpretacions de l’arribada de la vida a la terra. El creacionisme és evident que s’equivoca en pensar que l’home no té el seu origen en els simis, perquè hi ha un seguit d’evidències innegables que ho demostren. Però els creacionistes poden discutir amb els evolucionistes a l’hora de parlar de l’origen de la vida en general (bactèries, plantes, animals...), ja que des de l’evolucionisme no s’ha pogut encara establir científicament una teoria que demostri amb proves clares quin es l’origen de la vida.
Però, què passaria si li donéssim al creacionisme un enfocament completament diferent? Tal i com està plantejat per les religions: en la religió catòlica, que Déu va crear el món en 7 dies, en la religió islàmica que està basada en l’Alcorà, l’antiga religió grega basada en el Partenó, l’antiga religió vikinga on Odín és el pare de tots els éssers humans, etc, només ens mostra una explicació on s’atribueixen poders sobrenaturals a uns sers que ningú ha vist, però que tot i així dominen les vides dels humans..
Si enfoquéssim la teoria creacionista des d’un altre punt de vista, es a dir, que l’espècie humana som una creació d’uns éssers no sobrenaturals, sinó simplement tecnològicament molt superiors, aquesta teoria permetria entendre moltes coses que fins ara s’havien atribuït a uns poders màgics i totpoderosos. Això voldria dir que som una creació, però no duta a terme de forma especifica per part dels Déus, sinó fruit d’una ciència i una tecnologia que en aquests moments desconeixem. Crec que els Déus que han creat els éssers humans al llarg de la història, són aquests éssers tecnològicament superiors. Està demostrat que els humans necessitem trobar sempre les respostes a allò desconegut i necessitem creure sempre en alguna cosa. Les religions i els Déus són la “resposta” dels éssers humans vers aquestes preguntes i incògnites que no hem pogut anar esbrinant al llarg del temps. Per posar un exemple, avui en dia nosaltres veiem a la mitologia vikinga o grega com a simples mites o llegendes que intentaven explicar certs fenòmens i segurament, d’aquí 100 o 200 anys veurem com s’han trobat més respostes i potser les grans religions seran enteses com a simples contes, mites o llegendes que van servir en el seu moment per donar una explicació de l’univers.
En conclusió, si bé he deixat clara la meva postura evolucionista, també vull dir que no em defineixo com una persona que té una mentalitat exclusivament científica. El meu pensament predominant pot ser empíric, però no baso totes les meves creences en la ciència (“si no ho veig, no ho crec”). Si el pensament purament científic es porta a un extrem, acaba tenint un tipus de lògica de funcionament similar a qualsevol creença religiosa extrema. Crec necessari que la ciència incorpori una capacitat d’obertura de mires a noves possibilitats, que des d’un inici poden semblar no creïbles, màgiques, etc, però que són mereixedores d’atenció. La història ens ha ensenyat que molts dels descobriments ja siguin científics o en altres àmbits procedeixen de la curiositat, de la imaginació, de la innovació, d’una visió diferent a la que tenien els altres, de la rebel·lia, i moltes vegades de la valentia d’aquells que van basar la seva vida en aportar coneixement i progrés a la humanitat.
...

Comprar Previsualizar