botanica tema 8.1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 14
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: DIVISIÓ SPERMATOPHYTA (espermatòfits) Tema 8.1: CARACTERISTIQUES GENERALS: ORGANOGRAFIA I HISTOLOGIA Es considera que els espermatòfits (plantes verdes superiors) han evolucionat a partir de les algues verdes quan una alga verda evolucionada va abandonar el medi aquàtic per colonitzar el terrestre, ja que presenten els mateixos pigments.
Organografia vegetativa. Diferenciació en òrgans: rel, tija, fulles.
- Rel: o La rel és un òrgan hipogeu, es a dir, que es troba enterrat sota terra.
o Les seves funcions són la fixació de la planta i l’absorció dels nutrients i de les sals minerals que es troben en el sòl.
o En podem diferenciar les següents parts:  Rel primària: morfològicament és com un clau i permet la fixació de la planta.
 Rel secundària: està constituïda per les ramificacions que surten de la rel primària.
 Àpex radical: petits filaments que surten de la rel primària.
o Podem diferenciar entre diversos tipus de rel:  Rel axonomorfa: està formada per una rel principal amb rels secundaries més petites. És típica de les angiospermes i de les gimnospermes.
-  Rel fasciculada: no presenta una rel principal. En aquest cas totes les rels tenen, aproximadament, la mateixa mida.
 Rel napiforme: són unes rels característiques que acumulen substàncies de reserva. Exemples: pastanaga, nap.
 Rel aèries: són rels no subterrànies. Generalment, viuen fixes sobre altres suports. Exemple: heura.
Tija: o És un òrgan aeri previst d’un àpex caulinar que li permet créixer i allargar-se.
o Hi trobem uns punts que s’anomenen nusos, a partir dels qual neixen les fulles. L’espai que queda entre dos nusos, s’anomena entrenús.
o Les principals funcions de la tija són el transport de substancies entre la rel i les fulles i fer de suport de les fulles i de les flors de les plantes.
*Les plantes que no tenen tiges s’anomenen plantes acaules. En realitat sí que en tenen, però els nusos de la tija estan molt junts i això fa que no es pugui apreciar la tija.
o Podem distingir entre diferents tipus de tiges:  Herbàcia: tija més tova, flonja amb consistència verda.
 Llenyosa: la tija es troba recoberta per una escorça dura, de lleny. Podem diferenciem entre tres tipus:  Mata: en aquest cas la tija no arriba a un metre d’alçada.
Exemple: farigola.
 Arbust: en aquest cas la tija fa entre 1 i 5 metres d’alçada. Exemple: boix.
  Arbre: la tija presenta més de 5 metres d’alçada.
Exemple: pi.
Hipogees: són aquelles tiges que trobem sota terra. Podem distingir diversos tipus:  Rizoma: filament prim que creix il·limitadament i dels seus nusos s’originen noves tiges.
 Tubercle: te un creixement limitat i presenta una forma arrodonida. Sabem que es una tija ja que hi broten petites gemmes que donarien lloc a les fulles, és el que entenem popularment per grills. Exemple: patata.
 Bulbs: formats per una fulla molt gran envoltada d’altres fulles carnoses. El bulb presenta petites arrels que li permeten fixar-se al terra. Exemple: ceba, lliris.
 Altres:  Estoló: tija llarga i prima que pot formar diverses arrels en diferents llocs. Dóna lloc a nous organismes per tancament. Exemple: maduixera.
  Enfiladissa: viuen arrapades a altres plantes mitjançant uns filaments ondulats o espiralats que reben el nom de circells.
Tiges modificades:  Tija fil·locladi: tija aplanada amb forma de fulla. Sabem que és una tija ja que d’ella en surt la flor. Exemple: Ruscus aculeatus.
 - Tija cladodi: tija molt carnosa, suculenta i amb una forma arrodonida. En aquest cas, les fulles de la planta, són les espines. Exemple: Opuntia maxima.
Indument i formacions especials: o L’indument és el conjunt de tricomes o pels que recobreixen qualsevol òrgan del vegetal. Podem diferenciar entre:  Pèl o tricoma: pèl, format per una sola cèl·lula o per una unió d’aquestes acabat en punta.
 Pèl glandular: pèl, que pot ser tant unicel·lular com pluricel·lular, acabat en un glàndula final, que presenta una substància enganxosa. Exemple: plantes carnívores.
-  Agulló: formació epidèrmica, es troba a l’epidermis, que poden fer caure fent una petita pressió amb el dit. Exemple: espines d’una rosa.
 Emergències: petites espines que poden formar part de l’epidermis, però generalment provenen dels teixits interns de la planta. Són més resistents que els agullons.
Branques: o Podem distingir diferents tipus de branques:  Macroblast: són branques de creixement il·limitat que tenen els nusos molt espaiats i, per tant, les fulles també.
 Braquiblast: són branques de creixement limitat que tenen els nusos molt junts i, per tant, les fulles també. Exemple: fulles de pi.
o També podem distingir el tipus de ramificació:  Monopòdica: tenim una tija principal que en el seu àpex hi trobem una gemma apical funcional que creix any a any. Això fa que les branques secundaries sempre siguin més curtes que la tija principal. Exemple: avet.
 - Simpòdica: presenta una gemma apical que és funcional durant un any. El creixement el porten a terme la resta de gemmes properes a la gemma apical. És un creixement més asimètric.
Fulla: o La fulla és un òrgan de creixement limitat i color verd, constituït per tres parts:  Limbe: correspon a la part verda de la fulla. La seva funció es portar a terme la fotosíntesis. Té dues cares:  Anvers: és la cara superior de la fulla i està en contacte amb la llum.
 Revers: és la cara inferior, on trobem els nervis de la fulla i no està en contacte amb la llum.
 Pecíol: és la part inferior del limbe.
 Base: és la part inferior del pecíol que s’uneix a la tija.
*Les plantes que no presenten fulles s’anomenen plantes afil·les.
o Podem distingir entre els següents tipus de fulles:  Segons si tenen o no pecíol:  Fulla peciolada: presenten pecíol.
  Fulla sèssil: no presenten pecíol.
Segons si són simples o compostes:  Simples: no esta formada per la unió de folíols, sinó que esta constituïda per una sola peça.
 Compostes: esta formada per diversos folíols.
Podem classificar les fulles compostes segons com acaben.
o Paripinnada: acaba amb dos folíols.
o Imparipinnada: acaba amb un sol folíol.
o Segons la disposició que adopten les fulles a la tija, les podem classificar en:  Esparses: trobem que cada fulla surt d’un nus, són les més freqüents.
 Oposades: en aquest cas, trobem que dues fulles surten d’un mateix nus. Són, també molt freqüents.
 Alternades: trobem una fulla que surt de cada nus, com les esparses, però de forma molt més simètrica.
 Decussades: són com les oposades, és a dir, dues fulles que surten d’un mateix nus, però en aquest cas troben en angles diferents respecte de la tija.
 Verticil·lades: en aquest cas les fulles surten totes d’un mateix nus.
o Les fulles presenten diferents tipus de textura:  Herbàcia: són fulles fines verdes i toves.
 Coriàcia: són fulles que tenen una textura similar o que recorda al cuir.
 Crassa: són aquelles fulles que presenten bastants líquids en el seu interior.
o El tipus de nervadura de les fulles pot ser dels següents tipus:  Pinnada: presenten un nervi principal que recorre la fulla de dalt a baix.
 Paral·lela: no presenten un nervi principal, sinó que tenen un conjunt de nervis disposats de forma paral·lela entre ells.
 Palmada: no presenten un nervi principal, sinó que els nervis es disposen de forma radial des del pecíol i van a parar als diferents lòbuls de la fulla. Exemple: fulla de figuera.
o Les fulles presenten un conjunt de peces accessòries:  Estipules: són formacions foliàcies que es troben a la base de pecíol. Són molt importants per la determinació de la planta ja que poden ser molt similars als pecíols. Exemple: plantes lleguminoses.
 Beina: estructura que es troba a la base del limbe i abraça parcialment o totalment a la tija.
o També trobem un conjunt de fulles diferents anomenades fulles modificades:  Circell: és un filament que pot procedir d’una fulla o també d’una tija. És un òrgan amb forma de fil helicoïdal que fa la funció de suport a la planta.
 Bràctea: és una formació foliàcia que es troba molt a prop de les flors i no te res a veure a les fulles ja que presenta colors, textures i consistències diferents a aquestes. Exemples: orenga, lliri.
 Espina: poden procedir de l’epidermis (teixit extern), però normalment provenen de teixits interns de la planta. Són molt dures i generalment no es poden fer caure amb una petita pressió amb el dit. Exemple: argelaga.
- Tipus de plantes: o Plantes perennifòlies: plantes que sempre tenen fulles. Això no vol dir que les seves fulles no caiguin, sinó que quan aquestes cauen ja li han sortit les fulles noves. Exemple: pi o Plantes caducifòlies: plantes a les que cauen les fulles a la tardor i a la primavera li tornen a créixer, per tant, durant l’hivern no tenen fulles.
Exemple: bedoll.
- Tipus de plantes segons el seu cicle vital: o Anual: realitza tot el cicle (germina, creix, es reprodueix, fa fruit i mor) en un període de temps inferior o igual a un any.
o Biennal: viuen dos anys.
o Vivaç: tenen la part aèria de la planta anual i la part subterrània de la planta pluriennal (que viu entre dos i tres anys).
o Perenne: tant la part aèria com la subterrània de la planta viuen tres o més anys.
...