Tema 1. Malalties de la larige i la cavitat vocal (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Malaltie de la laringe i la cavitat toràcica
Profesor D.L.
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 29/03/2015
Descargas 10

Vista previa del texto

TEMA 1: 1. EVALUACIÓ CLÍNICA DE LA VEU HISTÒRIA CLÍNICA: Inclou aquella informació sobre l’alteració de la veu que ens pot resultar útil.
 Antecedents  Inici  Factors desencadenants EXAMEN FUNCIONAL DE LA VEU: Inclou proves que permeten observar l’activitat faringe i del vel del paladar, així com inspeccions visuals i de palpació de l’activitat fonorespiratoria.
A) Examen visual i palpació de l’aparell respiratori  Inspecció general i tipus de respiració  Tensió o activitat muscular al coll o tòrax  Inspiració audible  Palpació, masses a nivell del coll i la laringe, palpar el moviment de la laringe  Exploració de les fosses nasals, normalment l’aire inspirat s’ha de fer per fosses, i si no les explorem podem passar per alt algunes patologies que hi pugui haver en aquest nivell.
B) Examen funcional del vel del paladar i de la faringe  Prova de “bufar”  Prova de retenció de l’aire  Prova de Gutzmann  fonemes /a-i/  Deglució C) Exploració perceptual de la veu Veu normal (Aronson 1990), hi ha alteració de la veu quan difereix de les veus d’una altre persona del mateix sexe, similar edat, i grup cultural en timbre, to, volum i flexibilitat en la dicció. El concepte de veu normal, amb criteris objectius i absoluts, no existeix.
D) Examen funcional de la veu,  Timbre agradable  Volum adequat  Equilibri entre la ressonància bucal i nasal  To (freqüència) d’acord amb l’edat i sexe  Flexibilitat deu ser adequada  Ritme de parla i duració de la fonació VEUS ANORMALS (classificació): - Veu dura: hiperfonació o tensió excesiva de la laringe al parlar  nòduls -Veu aèria (espirant o bufada)  paràlisis PV - Veu ronca (o de efecte massa) --> edema de Reinke - Alteracions de ressonacia - Alteracions de flexibilitat, en trastorn neurològic en el quan n hi ha canvis de to, és més monòtona - Fatiga vocal, molt característica de la gent gran, a mesura que passen tempos de fonació observes com el to es va reduït, s’apaga.
- Aclarament vocal - Disminució del rang vocal PROTOCOL D’EXPLORACIÓ PERCEPTUAL (GRABS): G (grade)  grau R (rough, hoarse)  ronca A (astenic)  astència, cansada B (breathy)  aèria S (strain, harsh)  tensa Els paràmetres B i R són els més fiables en la clínica diària  lesió orgànica Els paràmetres A i S són menys fiables  lesió funcional 2. PROTOCOL D’EXPLORACIÓ DE LA PARLA: A. Examen general de la motricitat orofacial i faringolaringe: Inspecció i exploració B. Examen de les funcions aerodigestivas de la regió orofacial: mode de respiració, masticació, deglució, aspiracions, sensacions de falta d’aire, etc.
Micrognatia: falta de desenvolupament de la mandíbula inferior  provoca mala deglució i fonació Anquiloglosia: anomalia congènita que produeix una poca llargada del fre lingual limitant els moviments lingual, no poden treure la llengua.
Paràlisis de hipoglòs: la llengua es desvia fins a la banda normal al treure-la fora de la boca.
H.C. EXPLORACIÓ: General: aspecte físic del pacient, tensió muscular, signes de cirurgia prèvia, signes de malalties cardiopulmonars, tumoracions cervicals malformacions craniofacial, pròtesis auditives.
OTL. Completa: otoscòpia, rinoscòpia, endoscòpia faringe-laringe (hi ha rígida o flexible) Anomalies congènites esofàgiques: no es produeix comunicació entre l’esòfag, sinó que aquest es comunica amb la tràquea i el pacient no té capacitat de deglució.
Disneas no laringes: Patologia pulmonar: un pulmó més petit que l’altre La ortoscòpia és necessària per determinar la patologia, també ho és la exploració audiològica, per tal de determinar trastorns auditius que generin problemes en la fonació.
També s’haurà de realitzar una exploració de la cavitat oral, ex amígdales grans. Quan veiem paladar ogival, el que tenen es hipertrofia de adenoide --> carnots Patologia nasosinusal: Dismorfia septal CE fosa N Concha bullosa Rinorrea meato medio Neoplàstia de la banda lliure de la llengua: si són grans poden provocar ocupació de cavitat o paràlisis de la llengua, etc.
Macroglòssia: augment de tampany de llengua, també genera un trastorn de la parla al pacient.
Hipertrofies de úvula i de zones del paladar: NO NOMÉS HEM DE EXPLORAR LA FARINGEA SINÓ TAMBÉ ALTRES ÒRGANS I PARTS Patologia orofaringe: patologies temporals com amigdalitis, amigdalitis mononucleosi... són temporals però presenten problemes de fonació, deglució, etc.
lingual, 3. EXPLORACIÓ DE LA LARINGE Comença al saludar al pacient.
1.
2.
3.
4.
5.
Primer és la laringoscòpia directe Fibrolaringoscòpia Estroboscòpia Microcirurgia endolaringe Endoscòpia rígida En explorar la laringe primer fem una exploració funcional i seguidament: radiologia: rx simple, tc, rmn.
Laringoscòpia indirecte o reflexa I.
 Manuel García, 1855. Ha de considerar-se la primera exploració laríngia  Permet diagnosticar la majoria de la patologia laríngia  Consisteix en observar la laringe a través d’un mirall  També ens permet realitzar biòpsies Laringoscòpia indirecte o reflexa II.
 Instrumental: joc de miralls laringis i un sistema per escalfar-ho, pinses de biòpsia, anestèsia tòpica.
 L’exploració ha de ser metòdia i guiada de forma protocolizada per evitar errors  Es demana al pacient que inspiri i parli i que repeteixi les vocals (i, a, e).
 Es va utilitzar per estripar lesions benignes.
...

Tags: