Tema 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Biocatàlisi
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 11/02/2015
Descargas 32
Subido por

Vista previa del texto

María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Biocatàlisi T1 Tema 1: CONCEPTES GENERALS SOBRE ENZIMS CARACTERÍSTIQUES ESPECIALS DELS ENZIMS COM A CATALITZADORS Els enzims són majoritàriament proteïnes que actuen com a catalitzadors de sistemes biològics i actuen augmentant la velocitat d’una reacció. Concretament, els enzims fan que la reacció arribi més aviat a l’equilibri químic. Cal tenir present que un enzim mai no actua modificant les lleis de la termodinàmica, és a dir, els enzims sense modificar la constant d’equilibri són capaços d’aconseguir que la reacció arribi més ràpidament a l’equilibri 6 14 Així doncs, els enzims augmenten la velocitat de les reaccions des de 10 fins a 10 vegades respecte de la reacció no catalitzada, tot i això es produeix la mateixa reacció que quan no està catalitzada. A la taula podem veure diversos exemples de quin és l’efecte dels enzims a una reacció.
En la primera fila veiem quin és l’efecte de l’OMP descarboxilasa, on sense l’enzim la reacció es produiria en uns 78 milions d’anys. Veiem com la taxa de producte format augmenta molt en presència d’enzim ja que sense ell és de -16 2,8 · 10 , és a dir, que en cada segon només transforma 2,8 · 10 -16 molècules.
La gran majoria dels catalitzadors biològics són proteïnes tot i que en els sistemes biològics hi ha, de forma minoritària, altres estructures que poden actuar com a catalitzadors. Un exemple és la molècula de RNA que quan actua catalitzant una reacció es coneix com a ribozim.
Per tal que es produeixi la catàlisi, tots els enzims han de tenir un centre actiu que és el lloc funcional en la seva estructura. En el centre actiu es produeix la reacció i per tant, el substrat es transforma a producte. Cal tenir present que trobem altres parts de l’enzim que no formen part del centre actiu però que també tenen un paper indispensable.
Els enzims són molt específics tant pel que fa al tipus de substrat que reconeixen com al tipus de producte que formen.
Normalment un enzim forma un determinat producte.
A diferència dels catalitzadors químics, els catalitzadors biològics (enzims) actuen en condicions de temperatura, pressió i pH que són compatibles amb els sistemes biològics, és a dir, en condicions suaus. Els catalitzadors químics normalment necessiten de condicions més extremes.
L’activitat dels enzims pot ser regulada. Quan nosaltres considerem un enzim diem que accelera la velocitat de la reacció però, en un sistema biològic no sempre ens interessa que la velocitat de la reacció sigui màxima ja que si tots els enzims funcionessin a màxim rendiment, el sistema no seria eficient. Així doncs, la regulació ens permet que els individus treballin sobre el principi de màxima eficiència, és a dir, treballar a la velocitat que es necessita en unes determinades condicions.
1 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Biocatàlisi T1 INTRODUCCIÓ HISTÒRICA En el cas dels enzims i les seves aplicacions podem dir que són sistemes que la humanitat ha utilitzat des de fa molts anys, és a dir, hem utilitzat processos que avui dia sí que sabem que estan dirigits per enzims però que abans no se sabia.
Sobretot s’ha utilitzat en l’àmbit de l’alimentació i un exemple seria la fermentació.
Fins el segle XIX el coneixement era gairebé nul. A partir de la meitat del segle XIX es va començar a identificar la base d'aquests coneixements, tot i això eren molt limitats. Alguns autors van tenir idees que avui dia semblen trivials però que abans no ho eren.
El desenvolupament més gran dels enzims va començar al segle XX on van haver-hi tècniques per tractar-los i purificarlos. Entre els anys 60 i 80 va haver-hi un desenvolupament molt gran de la cinètica, però el problema residia en el fet que era difícil treballar amb enzims on la font biològica donava poca quantitat o bé que no eren fàcilment aïllables.
Bàsicament, l'avenç va ser gràcies a alguns enzims que provenien de fonts animals o vegetals que eren fàcils d’obtenir ja que la seva abundància era gran i a més eren estables.
Quan es van introduir les tècniques de DNA recombinant, mutagènesi dirigida, PCR, etc. Es va facilitar l’estudi dels enzims.
Amb aquest canvi de finals del segle XX es va poder obtenir molta informació d’enzims que eren difícils d’obtenir de la seva font original però fàcils de la font recombinant. Cal tenir present que quan es fan servir els enzims recombinants hi ha limitacions ja que en alguns casos es produeixen modificacions post traduccionals, que afectin a estructura i funció, que en enzims recombinants no observarem.
En aquest moment estem en una etapa on s’està augmentant el coneixement d’enzims tant de les bases a partir de les quals actuen com d’estructures noves. El fet que el genoma humà estigui seqüenciat també influeix en aquests estudis.
IMPORTÀNCIA DELS ENZIMS EN LA INDÚSTRIA FARMACÈUTICA Una bona part dels fàrmacs que actualment hi ha al mercat, es basen en el coneixement 'enzims. O bé son els propis enzims o son inhibidors. Els gràfics següents ens fan tenir una idea sobre quina és la importància dels enzims en la indústria farmacèutica: Trobem diversos inhibidors ja sigui de bombes de protons, proteases, quinases que estan relacionats amb activitats enzimàtiques.
2 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Biocatàlisi T1 CONCEPTES I DEFINICIONS Enzim Anteriorment havíem definit un enzim com un biocatalitzador, una proteïna amb activitat enzimàtica. Així doncs, des d’un punt de vista senzill podem dir que un enzim és una proteïna que es caracteritza perquè activa una reacció i unes determinades molècules. Aquesta definició porta a la diferenciació entre aquells que són pròpiament enzims (proteïnes) d’altres catalitzadors biològics que no tenen estructures proteiques: ribozims, anticossos catalítics, polímers sintètics...
Per tant, dir que es tracta d’una proteïna amb una activació específica sobre el substrat ens dóna la definició més completa.
Substrat El substrat és la molècula reconeguda per l’enzim que catalitza la seva transformació a productes. Els enzims són molt específics pel que fa als substrats i necessiten unes determinades condicions.
Moltes vegades, quan considerem una reacció on participa l’aigua, com ara en una hidròlisi, en condicions biològiques on normalment són entorns aquosos, la concentració de l’aigua és una constant del sistema. Per tant, tot i que algunes molècules d’aigua participin en el procés no es tenen en compte en la reacció, és a dir, en aquest cas l’aigua no es considera un substrat. Per una altra banda, si la reacció on participa l’aigua es produeix fora de sistemes biològics en entorns no aquosos (solvent orgànic), l’aigua sí que es considera substrat de la reacció.
Una altra consideració que podem fer és la funció que tenen els substrats en una reacció enzimàtica. Fins ara hem vist que en moltes reaccions en el metabolisme se li dóna més importància a un dels substrats. Quan parlem de les reaccions de metabolisme, com per exemple en el cas de la glucòlisi, diem que a la primera reacció la hexoquinasa catalitza la transformació de glucosa a glucosa – 6-P, utilitzant l’ATP. Així doncs, en termes metabòlics se li dóna més importància a la glucosa que a l’ATP però en termes enzimàtics els dos són substrats de la reacció i participen igual.
Per una altra banda, un enzim el que fa és que una reacció arribi més aviat al seu equilibri químic, per tant, l’enzim el que fa és modificar la velocitat de la reacció. Això ens porta que per un enzim, un substrat passi a producte. Aquest producte, com que hem dit que ha d’arribar a un equilibri, també és substrat de la reacció. Per tant, quan definim substrat i producte hem de definir quin és el sentit de la reacció.
Inhibidors i activadors El fet que els enzims es puguin regular és clau per un sistema biològic ja que no sempre han d’estar actuant a velocitat elevada sinó que pot donar-se un cas on tinguem suficient producte i per tant la velocitat d’actuació a de disminuir.
Des del punt de vista de la reacció, ni els inhibidors ni els activadors participen directament en la reacció química, és a dir, són externs a la reacció i únicament modifiquen quina és l’activitat de l’enzim. Així doncs, no surten a l’esquema de la reacció però sí que afecten a la velocitat de reacció.
3 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Biocatàlisi T1 Generalment, quan parlem d’inhibidors i activadors pensem en molècules que interaccionen amb l’enzim i modifiquen la velocitat de la reacció. Cal tenir present que això no sempre és així ja que hi ha ocasions on poden haver-hi molècules que modifiquen la velocitat de la reacció perquè interaccionen amb el substrat.
Per exemple, si tornem a l’activitat de la hexoquinasa, sabem que l'ATP en el sistema biològic està formant complexes amb el magnesi (per estabilitzar la càrrega). Per tant, quan fem assaig amb aquests enzims sabem que en el medi hem de posar magnesi ja que sinó anirà molt lenta o no es produirà. En aquest cas el magnesi actua com a un activador però per una associació amb el substrat (ATP).
Coenzims Depenent quin sigui el llibre o la font d’informació que utilitzem podem trobar diferents definicions per a coenzim ja que no hi ha un consens en la comunitat científica.
Quan parlem de coenzims hi ha 3 temes que se sobre posen en la informació: cofactor, coenzim i grup prostètic que estan relacionats. Sempre hi ha una molècula del tipus no proteic que interacciona amb l’enzim i que és indispensable perquè es produeixi la catàlisi.
En aquest context, aquells enzims que tenen aquestes molècules associades, diferenciem quan tenim el complex amb la part proteica i la no proteica, és a dir, l’holoenzim. La part proteica és coneguda com apoenzim i la part no proteica com a cofactor que pot ser un coenzim o un grup prostètic. Per tal de diferenciar els cofactors, definirem primer el grup prostètic ja que la seva definició està més clara.
El grup prostètic és una molècula del tipus orgànic i no proteic que s’associa fortament a la part proteica (enzim). Quan estudiem quina és l’estructura d’un enzim amb grup prostètic veiem que la unió és molt forta.
Pel que fa als cofactors sabem que no estan tan fortament associats als enzims i que hi ha dos grans grups: coenzims i metalls. Un coenzim és una molècula orgànica feblement associada a la part proteica. Dins dels coenzims trobem dos tipus de comportament una mica diferent: per una banda, trobem aquell tipus de coenzim que durant el procés de catàlisi es poden transformar (canvien d’estructura) però que al final torna a les condicions inicials; per una altra banda, hi ha altres coenzims com el NADH o el FADH2 que en reaccions aïllades no obtindrem el coenzim en les condicions inicials.
En aquest cas, el coenzim està modificat i necessitem d’altres reaccions que transformin la forma modificada a la original per tal de recuperar els nivells inicials; això es coneix amb el nom de regeneració de l’acceptor.
Per tant, si el cofactor es modifica en la reacció i no es regenera en la mateixa reacció s’hauria de considerar com a un substrat però no ho és. En alguns casos se li a anomenat com a cosubstrat. No es considera un substrat perquè sempre s’intercanvia entre dues formes i també perquè les seves concentracions en els sistemes biològics són molt baixes i estan molt bé regulades i per tant no es poden considerar estrictament substrats.
4 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Biocatàlisi T1 Activitat enzimàtica Si l’objectiu dels enzims és catalitzar reaccions, hem de definir com mesurem l’activitat de catàlisi. D'entrada, mesurem els enzims per la seva activitat, és a dir, per la seva capacitat de transformació i no per la seva concentració. Això es degut que pot ser que part de les molècules d’una preparació siguin inactives ja sigui perquè ha estat en una temperatura elevada, perquè està oxidat,etc. i que per tant la concentració d’enzim sigui molt elevada però la d’enzim actiu no. Així doncs, en termes d’estudi de catàlisi el que ens interessa és la seva eficiència en la transformació i utilitzem les unitats d'activitat enzimàtica o unitats d’enzim.
D’aquestes activitats, la més utilitzada és l’activitat enzimàtica que ens diu la quantitat d’enzim que és capaç de transformar un micromol de substrat a producte per minut. Aquesta és la més utilitzada ja que es troba en una escala adient a les concentracions que se solen estudiar (micromols).
En el sistema internacional (SI) es va definir una activitat el katal que correspon a la quantitat d’enzim que necessitem per catalitzar la transformació d’un mol per segon. Aquestes unitats no van bé ja que solen ser valors molt més petits.
És important saber de quines unitats estem parlant ja que això normalment es compra a una casa comercial i et diuen quantes unitats d’enzim hi ha, per tant, quan tu fas el teu experiment fas el càlcul de quantes unitats d’enzim necessites però has de tenir en compte les unitats.
Nosaltres podem tenir una preparació on no tota la part proteica sigui el nostre enzim, és a dir, que tinguem una preparació parcialment purificada. Inclús quan comprem un enzim, no cal que a la preparació hi hagi exclusivament el nostre enzim, mentre que la resta de molècules que hi hagi no interfereixin, no importa. En aquest cas ens és útil el concepte d’activitat específica que ens relaciona l’activitat de l’enzim, mesurada en unitats d’activitats, dividida entre la quantitat de proteïna que hi ha a la mostra: El concepte d’activitat específica és també molt útil en processos de purificació de proteïnes. Quan fem la purificació d’una proteïna recombinant que hem expressat en bacteris com ara E. coli, volem que a cada etapa de purificació es mantingui el màxim enzim i s’elimini el màxim d’altres proteïnes del medi. Si en un procés de purificació volem mesurar si una etapa en concret és eficient o no, el que haurem de veure és si l’activitat específica té un valor més elevat que abans de fer-ho. Així doncs, si l’activitat específica és més elevada després del procés de purificació, l’etapa serà eficient i haurem eliminat més proteïna que no pas activitat hem perdut. Per un mateix tipus d'enzim, com més elevada és l’activitat especifica, menys forma innactiva o menys contaminants té la preparació .
5 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Biocatàlisi T1 També, quan fem processos de purificació hi ha un altre terme: activitat específica relativa (RSA) que el que mesura és, d’una etapa de purificació a la següent, quin es el % d’activitat que tinc respecte la fase inicial i el % de proteïna respecte la fase inicial.
Quan parlem d’activitats hem de definir quines són les condicions en les que mesurem l'activitat: pH, temperatura, força iònica,etc. Sempre s’han de definir ja que si volem tornar a repetir l’assaig hem de repetir quines eren les condicions.
ENZIMS ALTERNATIUS Anteriorment, hem dit que els enzims pròpiament són proteïnes però sabem que o bé de forma artificial o bé en els sistemes biològics trobem altres catalitzadors que són alternatius als enzims. Trobem 3 possibilitats: enzims sintètics, ribozims i anticossos catalítics Per una banda, els enzims artificials o els enzims sintètics coneguts com sinzymes són estructures obtingudes per síntesi química i que mimetitzen la estructura d’un centre actiu. Més endavant veurem els mecanismes enzimàtics i com poden participar cadenes laterals del centra actiu de l’enzim tant en la fixació del substrat com en la transformació. Amb els sinzymes el que s’aconsegueix és que un polímer sintètic uneixi covalentment, certes cadenes laterals o aminoàcids amb la finalitat que mimetitzin l’activitat d’un enzim.
A la imatge veiem representat un mecanisme on hi participen dues histidines (aminoàcids freqüents en els centres actius). Si aquest sistema funciona i afegim el substrat, això pot facilitar un procés de catàlisi enzimàtica que mimetitza un procés de catàlisi biològica.
Els ribozims són molècules de RNA que participen en processos de transformació com a catalitzadors i que més endavant veurem.
Els anticossos catalítics o abzymes són molècules d’anticòs que es generen utilitzant com a antigen un determinat tipus de molècules i tenen la capacitat de catalitzar un tipus de reacció.
6 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Biocatàlisi T1 EFECTE DELS ENZIMS EN LES REACCIONS A la imatge veiem el procés de la reacció en termes d’energia on es parteix d’un substrat i s’arriba a un producte. Per tal que aquesta transformació sigui espontània en termes termodinàmics, el canvi d’energia lliure de la reacció ha de ser negatiu. Cal tenir present que el valor d’energia lliure no ens dóna cap informació respecte la velocitat a la qual es produeix la reacció.
El que defineix que una reacció es produeixi de forma mes ràpida o més lenta és el màxim d'energia que trobem durant el procés de transformació a producte. A la imatge de la dreta, quan seguim com varia el valor d’energia, sabem que la reacció passa per un punt que correspon a l’estat de transició i que és el punt més desfavorable. Se sap que com més gran és la diferencia entre l’estat de transició i l’energia inicial, més lentament es produeix la reacció.
Un enzim el que fa és disminuir l’energia de l’estat de transició (ST). Per tant, el número de molècules que poden transformar-se augmentarà i en conseqüència la reacció té lloc a una velocitat més elevada.
Cal tenir present que el ST no és un intermediari estable de la reacció sinó que és una conformació de la reacció on la disposició atòmica dels components és la més desfavorable. Mai no es pot aïllar però sí que es pot dissenyar i sintetitzar molècules que siguin anàlegs al ST i que la seva estructura recorda a la disposició del substrat en el ST. Moltes vegades, l’anàleg té àtoms que no són idèntics als del ST però la seva disposició és semblant.
La reacció la podem considerar en dos sentits i depenent quin sigui la constant de velocitat varia. Així doncs, tenim dues velocitats en funció de si tenim el substrat o el producte en el sistema. A l’equilibri les dues velocitats s’igualen i per tant, tenint en compte aquestes observacions podem arribar a la conclusió que veiem representada a la imatge.
Per una banda la keq ens dóna una idea sobre la proporció entre la concentració de producte i substrat a l’equilibri però també una idea sobre la velocitat directa i inversa, i això ens permet veure que els enzims l’únic que fan és que aquest procés es produeixi de manera més ràpida i que l’enzim pot catalitzar la reacció en els dos sentits. Sabem que hi ha alguns enzims que únicament catalitzen la reaacció en un sentit però cal tenir present que una petita part també pot ser catalitzada en sentit invers.
7 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Biocatàlisi T1 ELS ENZIMS DISMINUEIXEN L'ENERGIA D'ACTIVACIÓ Per tant, a partir del que hem vist a la imatge anterior sabem que els enzims disminueixen l’energia de l’estat de transició, és a dir, l’energia d’activació.
Veiem el perfil per la reacció catalitzada i la no catalitzada. Això ens porta que a qualsevol catalitzada per un enzim, el mínim de processos que observem en la transformació de substrat a producte és que es formi un intermediari en el procés que fa referència al complex enzim – substrat i que és un pas imprescindible. Posteriorment, podem tenir molts intermediaris però la formació d’aquest complex és el mínim.
La formació del complex enzim – substrat i les seves transformació és el que permet explicar la disminució de l’energia d’activació en les reaccions catalitzades. Quan considerem l’energia de l’estat de transició d’una reacció enzimàtica, podem obtenir un perfil energètic que tingui diferents intermediaris, cadascun amb una energia determinada. Per tant, la transformació de substrat a producte no depèn del camí. Sempre, el que defineix la velocitat de la reacció enzimàtica és la etapa on hi ha el màxim de l’estat de transició.
ELS ENZIMS I L'ESTAT DE TRANSICIÓ DE LA REACCIÓ QUE CATALITZEN.
Suposem que volem produir una reacció d’hidròlisi on es produeix el trencament d’un substrat en dos productes. Tenim diverses opcions en el procés de la reacció: Reacció sense enzim Si no hi ha enzim i volem trencar qualsevol cosa en dos el procés trigarà molt en produir-se o bé no es produirà. Perquè es produeixi la reacció hem de potenciar el trencament que sense la presència d’enzim no hi ha forces que ajudin a que aquest es produeixi.
8 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Biocatàlisi T1 Enzim complementari al substrat El fet que l’enzim sigui complementari al substrat no explica que es produeixi la catàlisi. Ja que un cop interaccionen no hi ha cap tendència a anar cap a l’estat de transició i per tant no s’afavoreix la reacció.
Enzim complementari a l’estat de transició El fet que l’enzim sigui complementari a l’estat de transició és el que explica que es produeixi la catàlisi ja que quan interacciona amb el substrat afavoreix una sèrie d’estructures complementàries a l’estat de transició. Així doncs, les catàlisis enzimàtiques són eficients perquè l’enzim és complementari al ST de la reacció que catalitza.
TAUTOMERIA CETO - ENOL Si nosaltres estem mirant la transformació d’un grup cetònic a un enol, en el mecanisme de reacció veiem que la disposició més desfavorable en el procés és la que veiem a la imatge ja que es generen grups negatius molt pròxims.
Si volem afavorir aquesta formació del ST hem de tenir en el centre actiu radicals que siguin capaços de interaccionar amb aquests grups carregats negativament de forma esporàdica.
9 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Biocatàlisi T1 CENTRE ACTIU: ESTRUCTURA DE LA TRIOSA FOSFAT ISOMERASA Com hem dit anteriorment, el substrat interacciona amb el centre actiu de l’enzim. El centre actiu té una estructura de cavitat i és una regió relativament petita respecte l’estructura total de l’enzim també és molt específic i és el lloc on es produeix la transformació.
En el centre actiu trobarem aminoàcids que ajuden a la interacció amb el substrat i també els mateixos o altres aminoàcids que ajudaran en els processos de catàlisi. Per tal d’ajudar en la catàlisi ho fan a partir de mecanismes que veurem més endavant.
FORMACIÓ DEL COMPLEX ENZIM-SUBSTRAT L’etapa clau que sempre es produeix, independentment del mecanisme dels enzims, és l’associació i formació del complex enzim-substrat. Aquest complex és conseqüència que el substrat interacciona en un lloc específic de l’enzim que és el que anomenem centre actiu i és la zona de l’enzim en que es produeix el reconeixement específic del substrat i de la transformació d’aquest en producte.
Especificitat del complex Aquest complex és altament específic i això es dóna perquè entre enzim i substrat es produeixen interaccions en general, no covalents i específiques. En el substrat (imatge) observem una sèrie de grups (hidrofòbics, carregats...) que són capaços de formar enllaços per pont d’hidrogen.
Sabem doncs que cal que es formin interaccions entre substrat i enzim i aquestes requereixen que siguin específiques i que tinguin una orientació determinada.
Podria ser que tinguéssim un grup carregat negativament en el substrat que ha d’interaccionar amb un grup carregat positivament del enzim, sabem que si la posició dels dos no és la correcta no es donarà la interacció i per tant, no hi haurà la formació del complex enzim-substrat. És necessari doncs, que hi hagi grups que permetin les interaccions i que estiguin orientats en la forma correcte.
La interacció enzim-substrat és el conjunt d’interaccions febles que produeixen un efecte cooperatiu entre elles. En un centre catalític, com ja hem comentat anteriorment, a més de produir-se la interacció es produeix la catàlisis, és a dir, aquests mateixos grups que permeten la interacció també permeten la reacció de transformació. Hem de tenir present però, que en alguns tipus de mecanismes podem trobar unions covalents transitòries tot i que generalment es tracten d’unions no covalents.
10 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Biocatàlisi T1 Formació del complex Podem tenir una primera aproximació que ens permet aportar una prova directa en que la formació del complex enzimsubstrat és totalment essencial. Existeixen diferents mètodes d’estudi de la formació d’aquest complex.
Mètode de Mikaelis Menten (clàssic) Si treballem a una concentració d’enzim constant i mirem la velocitat de reacció a diferents concentracions de substrat, la major part d’enzims (aquells que segueixen aquest tipus de cinètica) tenen un comportament hiperbòlic en que, a elevades concentracions de substrat hi ha una limitació de la velocitat que és el que anomenem la velocitat màxima. El que limita la velocitat de la reacció és la concentració de l’enzim, arribem a un màxim de formació del complex enzimsubstrat en que per molt que augmentem el substrat no tenim més velocitat perquè aquesta depèn de l’enzim.
Estudis per cristal·lografia i difracció de rajos X Es pot definir amb força precisió quina és la posició de l’enzim en que interacciona el substrat. Aquest és un estudi estructural que ens demostra el lloc del centre actiu, les interaccions que es donen i la interacció del substrat amb grups prostètics. Amb aquests mètodes podem ubicar i descriure físicament la zona de l’enzim en que trobem el centre actiu.
11 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Biocatàlisi T1 Proves més indirectes: espectroscòpies En alguns enzims quan es produeix la interacció enzim-substrat es produeix també un canvi en les seves propietats (les de l’enzim) i per tant, si no hi hagués el substrat les propietats es mantindrien constants. L’espectre de florescència d’una proteïna i en aquest cas d’un enzim està associat a l’estructura d’aminoàcids aromàtics i al seu entorn de manera que, l’espectre pot canviar si variem l’entorn. Aquest tipus d’experimentació ens permet demostrar que la formació del complex enzim-substrat canvia la conformació de l’enzim, que es reflexa en un canvi de característiques macroscòpiques.
Estereoespecificitat dels enzims: fumarat hidratasa (fumarasa) Aquesta és una reacció del cicle de Krebs i el producte de la recció només es genera si es dóna una alta especificitat.
12 ...