Introducció a l'activitat agrícola (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología + Ciencias Ambientales - 2º curso
Asignatura Medi ambient i societat
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 16/04/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Umukie Bosch Altimiras Medi ambient i Societat Introducció a l’activitat econòmica INTRODUCCIÓ A L’ACTIVITAT AGRÍCOLA Interacció de l’humà amb el medi per extreure unes coses o unes altres segons els sistema econòmic en el que ens trobem.
Economia: Tenim dues grans ruptures.
-Revolució neolítica, procés d’aparició de l’agricultura.
-Revolució industrial.
Són dues etapes històriques per permeten un augment de la població per sobre del volum de població determinat.
L’agricultura serveix per alimentar al bestiar (que produirà carn). El bestiar genera excrements que serviran d’adobs i millora i augmenta la capacitat de producció i de noves tecnologies.
Genera un salt en la població.
Tenim la capacitat de produir noves coses que abans no podíem.
Ens trobem amb una nova relació entre el medi ambient i l’humà.
Protoagricultura i protoramaderia: permeten el canvi i l’evolució.
Pensaments: -Visió triomfalista. L’evolució que ha tingut lloc és el millor que en podia passar. S’ha avançat (really?) -Visió conformista: L’evolució que ha tingut lloc era inevitable. És linealitat. Per tant els països que estan endarrerits acabaran com nosaltres.
No només hi ha aquestes visions. Hi ha llocs on per uns determinats factors succeeixen les coses però en d’altres llocs on no hi ha aquests factors no succeeixen.
1700 PIB Espanya, Xina i Índia era igual.
1890 PIB diferent a tot arreu! L’evolució és molt diferent a tot arreu degut a unes condicions ja siguin polítiques, religioses, socials, científiques, recursos,....
No succeeixen per linealitat sinó perquè sí! La competència entre països té lloc perquè tots volen millorar socialment, econòmicament. La comercialització entre països influeix en l’avanç o no d’una població.
La capitalització d’Europa va ser accidental!! AGRICULTURA : EL MÓN RURAL CONTEMPORANI Concepte de sistema agrari: S’ha d’entendre l’objecte ecològic i l’econòmic.
L’agricultura genera plàstics alhora d’envelar.
L’agricultura és un instrument pel desenvolupament sostenible i redueix la pobresa.
Ens centrarem amb l’agricultura industrial. És un sistema amb força que penetra en altres espais. És difícil distingir el que és l’agricultura i el que és l’industria (sector primari – sector secundari). Nord-Amèrica, Europa, Japó.
Agricultura de subsistència: Per sobreviure. Àfrica subsahariana, Àsia meridional i oriental, pròxim orient, Àfrica septentrional, Amèrica llatina i Àsia central (països agrícoles, països transformant, països urbanitzats).
Canvis: -Augment del rendiment i la productivitat del treball.
-Redueix la població que es dedica a l’agricultura.
-Perd pes el sector agrari en l’agricultura.
-Plena integració en el mercat.
-Obertura del sistema agrari.
-L’estat intervé en la regulació de la producció.
En aquest moment no és la producció que alimenta a la població.
Un pagès alimenta a més població i per tant necessitem menys pagesos. Producció suficient amb menys mà d’obra però més terreny.
Intensiva: Amb poc camp produïm moltíssim. Concentrat.
Extensiva: Amb molt camp produïm poc. Animals pasturant al camp.
La producció està mal distribuïda perquè hi ha persones que mengen i n’hi ha que no. Produïm excedents.
Una producció així, baixa el preu i s’acaba venent sota el preu de cost.
Quota lletera: Estableix la llet que pots produir al dia, per no baixar el preu.
Hi ha molts països que en aquest moment, l’agricultura és la font de riquesa. Però, a mans de qui està aquesta agricultura? Valor afegit per actiu agrícola. Transformació de la primera matèria extreta de l’agricultura i la ramaderia. La matèria primera genera més riquesa en els països contraris als que tenen més agricultura.
Allà on l’agricultura té més mà d’obra i més pes és on tenim menys tècnica i menys adob.
Els sector agrari perd pes. És un mercat poc elàstic.
Conseqüències -Èxode rural, urbanització de la població, despoblament de zones rurals, envelliment de la població rural ja que els joves han marxat a la ciutat. Qui la portarà demà? -Desagrarització de la societat rural, es perd el caràcter familiar de l’explotació, la pagesia perd pes a l’organització social i l’estructura ja no es basa en la propietat de la terra.
Integració al mercat -Produir per sobreviure  Produir pel mercat -La integració és el fet que el pagès o granger esdevingui només aquell que cuida els porcs però no n’és el propietari. Es tendeix al monocultiu i per tant a l’especialització. Pretén minimitzar els costos i augmentar els beneficis. Perd l’autosuficiència en el proveïment de factors de producció, necessita quelcom extern per poder produir el mateix. Mecanització.
Moviment de cooperativitat. Es desenvolupa el sistema agroalimentari.
Bàsicament, s’ha trencat la cadena i precisa d’inputs externs per produir.
Estat L’estat cada vegada és més present dins l’agricultura. Intervé en les polítiques que afecten a la propietat de la producció.
Reforma agrària: En la reparcel·lació de la terra (inversió de l’estat en reubicar les terres per ser més eficients).
-Propietats del factors de producció.
-Béns públics a la població rural.
-Béns públics als agricultors.
-Transferència d’agricultors.
-Intervenció en els mercats populars.
-Intervenció en els mercats de productes agraris.
PAC (Política Agrària Comunitària) Augmentar la productivitat, assolir l’autosuficiència alimentària, assegurar la qualitat de vida als agricultors, estabilitzar els mercats (assegurar oferta i preus raonables).
Instruments: (1962) Programes de modernització i concentració d’explotacions, preu mínim pels agricultors, crear d’un fons de garantia, comprar estocs, limitació d’importació.
...