Biodiversitat - Tema 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Biodiversitat
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 17/02/2015
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

BIODIVERSITAT TEMA 1: INTRODUCCIÓ QUÈ ÉS LA BIODIVERISTAT?   Diversitat  ecologia d’espècies Biodiversitat  diversitat biològica Definicions: Biodiversitat: es pot definir de moltes maneres Convenció de Rio 1992: Diversitat biològica: és una ciència que intenta conèixer la variabilitat de les formes de vida i dels complexos ecològics.
Inclou diversitat entre espècies i la relació entre espècies (i ecosistema) a) Moltes (masses?) definicions:       Sinònim de la Riquesa d’espècies Equivalent de la Diversitat d’espècies Definicions molt amplies Definicions que inclouen la diferenciació entre espècies natives i exòtiques (entren molt en el camp de gestió) Definicions que fan un especial èmfasi en les espècies amenaçades Etc.
b) Confusió amb altres conceptes    Riquesa d’espècies Diversitat d’espècies Diversitat ecològica (div. d’espècies i div. d’habitats) R. F. Dasmann (1968) Definicions sobre biodiversitat E. O. Wilson (1988) Margalef (2002): definició diversitat “ecològica” Mesura de la comunitat, format per 2 conceptes:   Variació de les abundàncies relatives (abundància relativa d’individus)  Equitativitat: semblança en les abundàncies (proporcions relatives) de les diferents espècies Riquesa d’espècies (nombre d’espècies presents) Biodiversitat: Margalef (2002) i Hamilton (2005): per la diversitat ecològica existeixen definicions clares Hamilton (2005): biodiversitat és un concepte confús i la seva utilitat en ecologia és qüestionables. Molt utilitzat en política i gestió (investigacions han utilitzat el terme per a aconseguir finançament) 1 BIODIVERSITAT Margalef (2002): diversitat i biodiversitat són conceptes complementaris   Biodiversitat  banc de llavors: la possibilitat de que hi hagi un nou ecosistema (si alguna cosa canvia), hi ha espècies que no es troben, però que hi són i que en algun moment podrien formar part del ecosistema que veiem.
Diversitat ecològica  ecosistema que veiem i interaccions NIVELLS DE BIODIVERSITAT BIOLÒGICA Diversitat Ecològica Organismes Genètica Subnivells de variabilitat Gradient de variabilitat Subnivells de variabilitat Es poden comparar genomes i poblacions: Espècie: conjunt d’individus que comparteixen unes característiques que es poden reproduir i donar una descendència fèrtil.
Ara es sap (gènere Rana) que això no pot ser, ja que es poden reproduir perfectament entre espècies diferents i a vegades conserven els dos genomes.
2 BIODIVERSITAT AMENACES I IMPORTÀNCIA Amenaces:   Pèrdua i destrucció de l’habitat Alteracions en la composició de la comunitat. Per exemple: cascades tròfiques.
El fet de treure o posar espècies pot alterar completament aquella comunitat.
        Introducció d’espècies exòtiques (pels humans): generar virus per matar-les que acaben afectant a les espècies autòctones. Exemple: els conills.
Espècies exòtiques (que es poden transportar en el casc dels vaixells, aquests tenen un trànsit molt gran).
Exemple: una espècie de Tunicats de Califòrnia (espècie molt pionera del fons marí) arriba a les costes catalanes enganxades al casc dels vaixells i s’estan reproduint amb una població del port de Barcelona.
un organisme transporta amb ells altres organismes.
Exemple: el cranc americà transporta amb ells ostacodes.
Sobreexplotació dels recursos Contaminació: alteració dels ecosistemes, fa disminuir la biodiversitat.
Canvi climàtic global: afecta al mateix nivell a tot el planeta. Pot arribar molt catastròfic.
Importància: 2010 any de la biodiversitat: gran objectiu al que no es va arribar.
Hi ha pèrdua de biodiversitat? La taxa d’extinció és 100 o 1000 vegades superior a la que hi havia abans de que apareixes l’espècie humana.
La previsió és que la taxa d’extinció incrementi 10 vegades més.
Biodiversitat, és una moda?    Inici de la ciència de la biologia (organització de la informació).
Abandonament de l’estudi de la biodiversitat: per l’estudi calen molts anys de preparació i hi ha pocs recursos.
Problemes de catalogació de les formes de vida. Hi ha una manca de coneixement important.
3 BIODIVERSITAT a) Constatació del ritme de pèrdua de biodiversitat: illes ecològiques i hotspots o o o Llac Victoria: diversitat molt gran  introducció d’una espècie exòtica  alteració de tot l’ecosistema: van desaparèixer centenars d’espècies endèmiques.
Desaparició entre 4000 i 6000 espècies cada any.
Selva de la costa atlàntica de Brasil: disminució a un 1% de la seva mida desaparició del 75% de les espècies.
b) Lenta recuperació de la diversitat després d’un episodi d’extinció massiva o Després del Cretaci es van requerir entre 5 i 10 milions d’anys.
Importància de la biodiversitat:        Enriqueix la nostra qualitat de vida (difícil de quantificar) Genera biodiversitat: organismes són/creen recursos per altres organismes.
Exemple: els boscos madurs generen un recurs per animals que no es generen en altres organismes. Els polítics creuen que es poden quantificar, gestionar (talar).
És font de materials, aliments, medicaments, etc.
Recerca bioquímica que es basa en l’existència de biodiversitat.
Proporciona serveis indirectes: aigua potable, aire net, sòls fèrtils, etc.
Quan un ecosistema funciona bé, està sa: l’aigua és de més bona qualitat o més fàcil de depurar.
Suposa l’existència de models mèdics: a partir del coneixement de la fisiologia d’altres organismes ens pot ajudar a solucionar problemes de salut humana.
Contribueix a la productivitat dels ecosistemes naturals i agrícoles: pol·linització, control de flagells (paràsits i predadors), reciclatge dels materials orgànics, etc.
Exemple: molta producció agrària es veu afavorida per la pol·linització de les abelles.
La pol·linització es veu en risc, quan desapareixen aquests insectes les plantes es veuran afectades.
És la base de l’evolució: una diversitat genètica alta facilita l’adaptació a condicions canviants i/o l’aparició de noves espècies.
Arguments:    Ètics i/o de responsabilitat: no podem permetre la desaparició de milions d’anys d’evolució.
Pragmàtics: font de bens materials, alimentació, medicaments i recursos energètics.
Recursos que podem perdre per una mala gestió d’aquests.
De prudència ecològica: si el medi canvia les espècies més afectades seran les esteno (més adaptades), els humans també ho són, som candidats perfectes per desaparèixer.
E.O. Wilson: la humanitat disposa de tres riqueses: o o o Material Cultural Biològica A vegades els elements d’un sistema sóc “claus” perquè aquest funcioni.
Debat científic molt important: “No només hem de respectar la biodiversitat simplement perquè ens serveix als humans”  Hem d’entendre que la biodiversitat és important per ella mateixa.
4 BIODIVERSITAT BIODIVERSITAT EN L’ESPAI I EL TEMPS L’explosió del Càmbric 5 períodes d’extincions massives La més gran en el Premià: desaparició del 77 al 96% de les especies marines.
Dues característiques que singularitzen la situació actual: 1. La biosfera ha assolit els màxims de biodiversitat coneguts des de l’origen de la vida.
2. El ritme de desaparició d’espècies com a conseqüència de l’activitat humana (estimacions de 100-1000 vegades superiors després de l’aparició dels humans) és inclús superior a les 5 extincions anteriors.
CONVENCIÓ SOBRE LA DIVERISTAT BIOLÒGICA: Convenció de Rio Aspectes claus:     El text de la convenció no és un text científic, és més aviat polític  de gestió.
Una cultura preserva una diversitat i altres arriben i se n’aprofiten econòmicament.
Volien evitar això.
Objectius: % dels diners que retorni al país d’origen que ha sigut capaç de preservar aquest fons. Intentar preservar la biodiversitat a partir de l’entrada d’aquests diners.
S’ha sapigut preservar poc.
Biopiratereia i bioprospecció: segons qui descrigui les accions de recol·lecció de material genètic animal, vegetal o provinent de fongs o microorganismes, l’accent es posa en l’accés o en el saqueig.
5 BIODIVERSITAT Article 6: com podem preservar aquesta diversitat? Concretant les tasques a realitzar: 1. Identificació i monitoratge: conèixer i descriure la biodiversitat del planeta.
2. Conservació In-situ: espais protegits (parcs naturals): Problemes amb la xarxa d’espais protegits: a) Mida tendeix a ser massa petita: hi ha determinades espècies que necessiten una àrea mínima.
b) Les àrees protegides estan esbiaixades cap a la protecció de les terres de poc valor econòmic. Alguns ecosistemes molt importants no s’han protegit perquè tenen molt de valor econòmic.
c) Les àrees protegides no tenen realment una protecció (+ absència d’una gestió eficient). En molts d’aquests espais, tret de construir-hi a sobre, s’hi pot fer qualsevol cosa (carretera, xarxa elèctrica).
No tenen pla de protecció per el que es pot fer i el que no.
d) L’àrea de la xarxa actual d’espais protegits és molt petita (oceans: la pitjor situació).
Diverses mesures de protecció: santuaris marins on no es pot caçar. Són espais de reclutament (augmenta el nombre d’ous i la reproducció), augmenten els beneficis, ja que els peixos aniran migrant cap a zones no protegides (es podran pescar més peixos).
e) Espais protegits són massa estàtics: canvi en la distribució de les espècies.
Les espècies responen al canvi climàtic canviant la seva distribució, és a dir, es mouran cap al clima i l’hàbitat que els hi és favorable, això implica que sortiran de les zones protegides (aquestes són sempre estàtiques).
3. Conservació Ex-situ: banc de llavors, banc d’esperma i d’òvuls, col·leccions de teixits animals i vegetals, reproducció en captivitat d’animals...
Les llavors amb el temps perden la capacitat de germinar.
Resposta: plantar aquella varietat on sempre s’ha fet  preservació In-situ amb ajudes econòmiques, evitar l’homogeniació de conreus.
4. Ús sostenible dels component de la diversitat biològica: usar la biodiversitat dins dels límits de la seva capacitat reguladora (no comprometre el seu futur).
Importància: identificar els usos tradicionals compatibles amb la conservació i la sostenibilitat.
Es pot utilitzar aquell recurs sempre que lo deixem temps per autoregenerar-se.
Trobades internacionals.
5. Mesures incentivadores: actualment els subsidis realitzen l’efecte contrari es mantenen sistemes que no funcionen.
6 ...