BLOC 5. INICI I DESENVOLUPAMENT DE LES SOCIETATS COMPLEXES (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 20/02/2015
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

BLOC 5. INICI I DESENVOLUPAMENT DE LES SOCIETATS COMPLEXES TEMA 13. La metal·lúrgia: inicis i processos - Edat dels metalls:  Edat del Coure (Calcolític o Eneolític).
 Edat del Bronze.
 Edat del Ferro.
- Hem d’entendre per metal·lúrgia tant l’obtenció de metall a través de la reducció de minerals com la fabricació d’objectes metàl·lics mitjançant l’aplicació de calor.
- La constatació d’aquestes pràctiques i la progressiva generalització de nous elements suposen l’inici del Calcolític. Alguns requeriments tecnològics que suposa aquesta pràctica: 1. Un coneixement dels recursos petrològics de caràcter metal·lífer susceptibles de ser processats i/o treballats (ja indicis a inicis del Neolític de coneixement de metalls, treballats en fred).
2. Pràctica i domini d’activitats extractives de matèria primera (mineria). Generalització (origen en el Paleolític) de l’activitat minera bastant important, encara que sigui per a l’obtenció de minerals no metal·lífers: explotacions de sílex o de variscita.
3. Ús i control d’una pirotecnologia apropiada i avançada. Neolític grans forns per coure ceràmica que permeten arribar als 1000ºC, molt prop als punts de fusió d’alguns metalls.
4. L’existència d’unes xarxes d’intercanvi de mitjà abast i consolidades que permetin l’adquisició de matèries primeres mitjançant el transport des de les zones d’aflorament als diferents punts de demanda.
Importants rutes ja de ‘’comerç’’ que recorren distàncies de centenars de km.
5. Necessitat d’estructures socials que permetin l’existència d’especialistes (artesans) que es dediquen a una activitat tan concreta com és la metal·lúrgia. Neolític ja activitats especialitzades, fonamentalment en la fabricació de ceràmica de bona qualitat.
- Tots aquests requeriments previs a la pròpia fusió del metall serien, doncs, adquisicions anteriors al mateix Calcolític, per la qual cosa, molt possiblement, la metal·lúrgia no s’hagi de considerar com a generadora d’aquestes novetats, sinó el seu resultat.
- Activitat metal·lúrgica encara poc estesa i centrada en el coure (punt de fusió: 1084ºC). Objectes metàl·lics escassos en els registres: aquesta tecnologia no es generalitzà des del primer moment amb la facilitat d’altres.
Possiblement reaprofitament del material, per açò ens falta...
- Inicis metal·lúrgia: continuïtat amb el Neolític final, el metall comença a emprar-se en eines a finals del Calcolític. Els objectes metàl·lics tenen una distribució molt escassa i es limiten fonamentalment a elements d’ús no quotidià.
- Per això la identificació de l’activitat metal·lúrgica no s’ha centrat exclusivament en la recuperació dels elements metàl·lics, sinó en tots aquells instruments o restes de fabricació relacionats amb la cadena operativa metal·lúrgica, des de l’extracció de la matèria primera fins a l’obtenció de la peça metàl·lica (instruments miners com masses de pedra, cubetes que podrien ser forns, motlles...).
- L’aparició de qualsevol d’aquests elements en un jaciment arqueològic, a partir del Calcolític, pot ser prova suficient de l’activitat metal·lúrgica d’una comunitat, sigui de forma parcial o total al llarg de la cadena operativa. Evidències indirectes del treball metal·lúrgic: - Instrumental miner.
- Minerals metàl·lics o metalls en contextos arqueològics.
- Cubetes interpretables com a forns o escòries.
- Gresols, toveres, motlles (univalves o bivalves), pans o lingots metàl·lics.
TEMA 14. El calcolític. El desenvolupament de les societats del tercer mil·lenni - Terme ‘’calcolític’’: ens remet al nou ús del metall, en principi el coure, però també ens indica enllaç encara amb el neolític = khalkos (cobre) i lithos (pedra) (també eneolític). El treball del coure i la continuïtat del treball de la pedra.
- Primer moment en què es detecta l’activitat metal·lúrgica, encara poc estesa (els objectes metàl·lics tingueren una escassa distribució i es limitaren fonamentalment a ser elements d’ús no quotidià – armes, objectes de prestigi) i centrada exclusivament en el coure (encara que ocasionalment altres com plata i or, de punts de fusió baixos). Novetat principal: metal·lúrgia.
- A Europa el Calcolític ocupa aproximadament 3500-2000 aC. Origen:  G. Childe: difusionisme des del Pròxim Orient.
 C. Renfrew: origen poligenista (diversos focus): a partir dels estudis sobre la fosa (amb dates molt antigues) del coure en els Balcans i altres regions. Tres possibles centres independents: Pròxim Orient, Balcans i, potser, Península Ibèrica.
- Cronologia:  Balcans i Proper Orient (Turquia, Nord Iran): 4.500 BC.
 Resta Europa: a partir 3.500 BC.
 Focus independent a la Península Ibèrica? Los Millares.
Els canvis econòmics - Pluralitat d’activitats econòmiques: agricultura, ramaderia, mineria, manufactures, intercanvis...
- Seria possible trobar a Europa algunes innovacions que haurien millorat la productivitat agrícola i ramadera (arada, animals castrats dedicats al treball...). A més, alguns situen aquí el carro amb rodes.
- Altres productes agrícoles de major rendiment: tècniques de regadiu (permet ocupar sones ambientalment inestables), diversificació dels recursos agraris amb la domesticació de la vinya i l’olivera (Mediterrani oriental): requereixen societats altament sedentaritzades.
- Ramaderia: es sol parlar d’una ‘’revolució dels productes secundaris’’ o derivats: aprofitament dels animals domèstics per a l’obtenció de determinats recursos en vida, cosa que no s’havia produït fins ara o finals del Neolític (força de treball, producció de llet i derivats, i llana).
o Per demostrar aquesta hipòtesi es solen emprar dos tipus d’estudis que ho corroboren: - Patrons d’edat de mort i sexe calculats per els arqueozoòlegs, amb una major representació en els ramats d’individus femelles adults.
- Alguns elements de la cultura material com ceràmiques perforades que es relacionarien amb la transformació de la llet en derivats (formatges i altres) o altres que servirien, sembla, per filar la llana.
- Domesticació del cavall. Importantíssim. El seu agriotip (en les estepes euroasiàtiques) (Equus ferus ferus) està extingit. Fonamentalment treball i transport, no per menjar, ús més variat que altres animals. Important també socialment (prestigi) i simbòlicament (cultures del cavall). La seva expansió per tot Europa no es produeix fins el Bronze final.
- Distribució de matèries primeres (varietat i selecció d’aquestes: sílex, quars...) per circuits d’intercanvi: carro + cavall o animals.
Els canvis socials - Totes aquestes transformacions econòmiques provocaren, sens dubte, una evolució del comportament de les societats i una major complexitat d’aquestes.
- L’augment de producció de recursos alimentaris i la possibilitat del seu transport, així com l’aparició d’una nova demanda de matèria primera metàl·lica, porta a considerar, per alguns, que és en aquest moment quan l’economia de producció d’àmbit domèstic, que havia caracteritzat les societats neolítiques, es transformaria definitivament en una economia interdependent.
 aparició de clares desigualtats socials, amb organitzacions de tipus ‘’jefatura’’. En aquestes ja no hi ha exclusivament un poder econòmic, que s’exerceix sobre les riqueses, sinó més bé un polític, que ho fa sobre les persones (herència del poder?).
- Aquestes diferències entre els membres d’una mateixa comunitat s’observarien en l’accés desigual als objectes metàl·lics i en l’arquitectura dels espais domèstics i funeraris, amb l’aparició d’estructures de sumptuàries.
- Implicació de comunitats indígenes d’amplis territoris, amb intenses interrelacions entre grups amb elements comuns i una cohesió de grup per elements ideològics i econòmics.
- Tota aquesta major complexitat social ho podem començar a detectar a Europa en els primers nuclis poblacionals plenament urbans, amb estructures de poder que fins i tot sobrepassen determinats assentaments i afecten d’altres, de menor entitat i que semblen tenir una certa vinculació amb els primers.
- Protourbanisme (espais més grans que altres, més protegits i luxosos... desigualtat). Cas de Los Millares.
Canvis simbòlics i religiosos - La transformació del metall, el seu caràcter sagrat, degué generar les primeres divinitats de caràcter demiürg, en tant que no són creadores de matèria, com les deesses mare, sinó transformadores d’aquesta.
- La jerarquització de la societat degué suposar també la jerarquització dels panteons divins: molt possiblement arranqui d’aquí la substitució de la divinitat principal, de caràcter femení, per una de tipus masculí, d’atributs freqüentment guerrers. Especulacions de difícil contrastació en el registre.
- Expressions simbòliques: pintures i gravats. Objectes d’ornament amb valor de prestigi i ritual.
- Canvis en el ritual funerari: necròpolis i sepultures megalítiques. Art moble associat a la vida d’ultratomba.
- El Calcolític: canvi o continuïtat? - Algunes de les novetats són més que discutibles.
- Caràcter regional d’alguns. Alguns canvis són casos molt concrets.
- Alguns canvis constatats ja al Neolític.
- Alguns canvis no clars i no constatats arqueològicament (alguns aspectes socials...).
- Metal·lúrgia segura.
Alguns fenòmens culturals del Calcolític europeu Les societats complexes del sud de la P. Ibèrica - Es solen agrupar en dos conjunts culturals que reben el nom dels seus jaciments epònims: Los Millares i Vilanova de Sao Pedro.
1. Los Millares (Almeria). Des del 3100 fins el 2200 aC aprox. s’observa una gran complexitat creixent.
 Poblats relativament extensos respecte anteriors, amb estructures de tipus comunal i fotificacions. El propi assentament de Los Millares és el més gran: poblat de fins i tot tres línies de fortificació protegides amb torres adossades i bastions fora de la muralla externa. Model poblacional: - Poblats de grans dimensions (5 ha): Los Millares, El Malagón...
- Poblats que no superen les 2 ha.
 Planta majoritàriament circular. Població entre 1000 i 1500 habitants.
 Molt interessant la necròpolis en enterraments en cova i sepulcres de corredor tipus tholos, de tradició megalítica i d’ús col·lectiu. Aixovars de riquesa diversa: clares diferències socials (ceràmica, ídols ‘’oculats ‘’, indústria lítica, puntes d’os...). També altres materials com el marfil, prova de contactes amb nord d’Àfrica segurament.
 Sorprèn, dins d’aquesta riquesa dels aixovars, la poca presència dels elements metàl·lics (alguns ganivets de coure).
 Altres assentaments de dimensions més reduïdes, tal vegada dependents d’aquest. Es podria considerar no sols jerarquització de la societat sinó més enllà de la pròpia ciutat (intergrupal), que afectaria a un territori més o menys extens.
2. Vilanova de Sao Pedro (Extremadura portuguesa). Poblats de grans dimensions, fortificats i amb indicis de metal·lúrgia, sempre en coure.
El fenomen del vas campaniforme - Cronologia: 2700-2200 aC. Àmplia distribució geogràfica (Europa occidental). Avui està clar que no hem de cercar darrere d’aquest objecte un col·lectiu ètnic o cultural homogeni.
- És una conjunció d’estils ceràmics suficientment diversos que en alguns casos s’interrelacionen per similituds morfològiques o decoratives. Estils: internacional o marítim, oriental, cordat, continental o regional...
- Conjunt de ceràmiques decorades amb formes, tècniques i decoració diversa, amb predomini de formes acampanades.
- Civilització campaniforme? Expansió? Origen? Varietat de propostes cronològiques i d’origen. Actualment es pretén esbrinar el seu significat i funció més que descobrir les altres qüestions.
- Motius de la seva expansió?: comercials a través de rutes de distribució dels materials, fenòmens de préstecs culturals i de revaloració de les formes entre comunitats amb contactes indirectes...
- Funció?: podria estar relacionada (teoria més acceptada, Clarke, Shennan...) amb cerimònies de contacte i ser un contenidor de prestigi d’alguns elements cerimonials o rituals (begudes alcohòliques o altres).
- La seva presència en contextos domèstics és escassa, i sol aparèixer en àmbits funeraris acompanyant a altres elements característics del moment: puntes de fletxa en coure tipus ‘’Palmela’’ (jaciment Portugal) o botons d’os amb perforació en ‘’V’’.
- Després de molts anys de polèmiques sobre el vas:  Origen: més probable: curs inferior del riu Rin.
    Plantejament tradicional de ‘’una ceràmica, un poble, una cultura’’ no és correcte.
Got campaniforme: ceràmica de luxa, la qual, al costat de les conegudes armes de coure, els braçalets d’arquer... forma part d’un ‘’paquet d’objectes de prestigi’’ difós per procediments comercials.
Així, no hauria existit una cultura campaniforme ni un sol ritual funerari campaniforme sinó moltes cultures amb les seves tombes particulars, en què apareix aquesta ceràmica de diferents funcions; l’ús de la qual va quedar en el registre.
Models de dispersió geogràfica d’elements de prestigi: a través de l’etnografia, el cas del kula ring.
Intercanvi d’objectes que ells consideren de valor per crear vincles d’amistat i reforçar l’estatus social i l’autoritat.
La cultura dels kurgans - Terme eslau: ‘’túmul’’. Senyala un dels aspectes més definitoris de la cultura: el seu comportament funerari.
- Zona molt extensa i de límits difícils de determinar, en les estepes euroasiàtiques, es desenvolupen en el Calcolític una sèrie de comunitats que practicaven un ritual funerari que es fonamenta en l’enterrament individual en fosa, cobert per un gran túmul de terra o pedres. Model bastant generalitzat però no influències entre si.
- Cultura material bastant homogènia (ceràmica decoració cordada, destrals de combat en coure...). Comunitats fonamentalment ramaderes. Primer poble documentat ús del cavall com animal domèstic.
- Per tot això se’ls considera sobretot nòmades i de caràcter bel·licós.
- Entre aquestes comunitats podria estar l’origen d’una llengua protoindoeuropea que s’estendria per diferents punts d’Europa i Àsia com a conseqüència, en un primer moment, de la gran mobilitat dels pobles kurgans.
TEMA 15. L’Edat del Bronze. El desenvolupament de les societats del II mil·lenni - Implantació definitiva de la metal·lúrgia dels aliatges: coure (Cu, 1084ºC) + estany (Sn, 232ºC) = Bronze.
- Millora moltes de les propietats del coure: més duresa, punt de fusió més baix (830-1000ºC) i més perdurabilitat. Es pot emprar per armes, cosa que el coure era massa tou.
- Proporcions d’estany al bronze entre 5 i 15%: si es supera es torna fràgil i trencadís; a més, metall molt escàs a la superfície terrestre, a diferència del coure.
- No parlar ‘’cronològicament’’ d’una edat del bronze homogènia, ja que no en totes comunitats es generalitza la metal·lúrgia dels aliatges. Quan apareix no es generalitza: expansió i consolidació al llarg del II mil·lenni.
- Amb el bronze, la complexitat de les societats augmenta. Formació definitiva de societats complexes, jerarquitzades i urbanes. Entrada a fases històriques a Orient (Egipte, Mesopotàmia): urbs, escriptura... Fases protohistòriques al sud-est europeu.
- Implantació del bronze + establiment definitiu d’unes societats estatals molt complexes al Pròxim Orient = genera una demanda d’estany per part d’aquestes civilitzacions.
- Edat del bronze molt condicionada per l’establiment d’unes xarxes d’intercanvis d’aquestes matèries primeres ja que l’estany és molt escàs.
- Aquesta pressió comercial es dirigeix cap als punts de major abundància d’aquest metall (costa atlàntica). Per això, les xarxes d’intercanvi són ara més complexes i es creu en la existència de rutes de matèries primeres que travessen Europa d’oest a est i de nord a sud. Altres materials època: ambre de la costa atlàntica i sal de les mines centreeuropees.
- Segurament relacionat amb la demanda de determinats productes i amb influències externes, hi ha ara, a gran part d’Europa, una implantació de els comunitats amb estructures molt jerarquitzades.
- Es pot constatar a partir dels assentaments i de les necròpolis (durant calcolític només trobem en punts molt determinats).
- Assentaments: de cada vegada més complexes, amb zones privilegiades, reflex de la societat que es plasma en una jerarquització de l’espai (escriptura no, per tant, ens mostra les desigualtats).
- Enterraments i aixovars diferenciats. De cada vegada més evident l’existència d’un control i acaparament de riqueses en mans d’un grup minoritari privilegiat.
- Origen de la ciutat. Primeres més o menys cap el 3500 aC al Pròxim Orient. Dos trets bàsics:  Complexitat en l’organització.
 Concentració espacial d’aquesta organització.
- Al Neolitic són petits poblats amb els camps de conreu al costat. Model simple: tothom és iogual perquè treballen per igual en el mateix, per el seu propi sosteniment. No molts intercanvis perquè tots es dedicaven gairebé al mateix. Economia autàrquica i agrícola.
- Al Calcolític canvi: les activitats laborals tendeixen a la especialització: formació d’un artesanat. Treballen a canvi d’aliments, de ser alimentats.
- Diferenciació del treball fa necessari el sorgiment d’un grup que controli l’administració i, posteriorment, el registre d’aquests aliments. Sorgiment d’una autoritat.
- Comunitat de cada cop més gran i complexa, igual que la societat, on els especialistes es van imposant a la resta de productors d’aliments, que es van quedant a la base de la societat.
- Sorgiment d’un gran nucli de no productors, que ofereixen serveis especialitzats a l’Estat, i que necessiten dels productors per sobreviure.
 Per tenir un Estat necessitem una societat diversificada i complexa i un poder polític en el mateix lloc que controli aquesta societat i administració. (apunts Història Antiga).
- Instrumental realitzat per a la guerra. Augment desigualtats socials + control territorial de determinades riqueses = durant edat bronze Europa comença a detectar-se elements d’ús exclusiu per a la guerra: armes.
- És ara, encara que anteriorment estigui mitjanament present, quan de manera clara es generalitza l’ús d’un instrumental especialitzat per a la guerra: escuts, espasses...
- Progressiva desaparició d’alguns elements que havien caracteritzat el calcolític, com l’ús del vas campaniforme o el megalitisme i els comportaments funeraris que aquest representava.
La cultura minoica - Illa de Creta. III-II mil·lenni BC: última expressió pre-indoeuropea de tradició neolítica-calcolítica local. Fi de la ‘’Old Europe Culture’’. Tradicions neolítiques: - Base agrària, complementat amb ramaderia sobretot dels ovicaprins. Comerç segurament també important.
- Divinitats femenines: tractament bastant igualitari de la dona en la societat minoica. Fins i tot s’havia dit dels minoics una societat de caràcter matriarcal, tot i que avui no s’accepta.
- Manca de construccions militars. Palaus oberts (element més definitori de la cultura minoica), cap element defensiu. Societat pacífica? No, perquè al continent s’han trobat moltes armes provinents de la Creta minoica: possiblement una flota important els defensaria d’atacs exteriors. No vol emprar temes bèl·lics a l’art però no vol dir que sigui pacífica.
- La societat a través de l’art sembla que pacífica, representant activitats relacionades amb el mar (pesca).
- Palaus: falta de defensa. Solen constar d’un pati central rectangular, a partir del qual s’estructuren totes les estàncies que li donen una aparença laberíntica.
- Decorats amb una riquíssima pintura mural de caràcter figuratiu. La representació d’elements i signes religiosos, que ho impregnen tot, fa pensar en el caràcter fonamentalment religiós dels palaus, fins el punt de ser considerats com una espècie de santuaris, amb una clara convivència entre el poder religiós i secular.
- A més, el palau és el centre administratiu i econòmic principal d’aquesta cultura (Cnossos, Festos).
- A través de les pintures podem observar les activitats econòmiques que es desenvolupaven, com el manteniment de xarxes d’intercanvi marítimes (s’ha parlat de talassocràcia), que necessitava d’importnats coneixements marítims.
- Escriptura: jeroglífic (tot i que és pictogràfic), Lineal A posteriorment, encara no desxifrat (llengua no indoeuropea).
- Col·lapse del món minoic és una qüestió polèmica, llargament debatuda pels especialistes. Cap al 1650-1450 aC diferents establiments cretencs són destruïts i abandonats. Després: ocupació cultura micènica.
- Explicacions de tipus social, natural, polític... o, potser, la conjunció de totes elles. No es sap molt bé per què desapareixen.
- Hipòtesi catastrofista: erupció del volcà de l’illa de Thera, que destruí gran part de l’illa. El fort tsunami resultant pot ser també la causa de la destrucció dels palaus i de la flota sobre la qual es sustentaria aquella hipotètica talassocràcia cretenca. Els fets socials i polítics que degueren seguir a dita desestabilització serien previsibles.
La cultura micènica - Contemporani a cultura minoica de Creta. Poble de llengua indoeuropea, s’especula que arribada del sud d’Ucraïna, des del continent.
- Zona d’establiment al continent grec però zona d’influència molt major, contacte amb tot el món Egeu.
- Crida l’atenció, sobretot comparant amb els minoics, les enormes muralles micèniques (Micenes), que reflecteixen una societat molt diferent, molt probablement de caràcter bel·licós. Lleons: símbols reials i poder.
- Vertaderes ciutadelles fortificades en lloc elevat que devien formar un territori relativament extens: muralla circumdant, ubicació en emplaçaments elevats i ordenació interna que situa un palau en la part més alta.
- Palau sembla que funcionava també com a centre redistribuidor de riquesa i dels excedents agraris: el mègaron.
- Comportament funerari, estructures observables de les possibles tombes de les classes poderoses: cercles funeraris A i B de Micenes. En aquests espais circulars, dins o fora de l’espai urbà, limitats per grans blocs de pedra, es realitzaven enterraments individuals.
- Posteriorment, model funerari de les classes dirigents caracteritzat per un tholos, una càmera funerària amb corredor, coberta per un túmul, semblants als sepulcres de corredor del megalitisme.
- Els aixovars funeraris recuperats en aquests espais diferents ens remeten a una aristocràcia guerrera: màscares d’or, espasses, escuts, armadures, elms...
- Però element més característic, per la gran quantitat d’informació que ens aporta: Lineal B, desxifrada per M.
Ventris i J. Chadwick: demostra el caràcter protogrec (i per tant indoeuropeu) de la llengua escrita en les tauletes micèniques.
- Primera societat indoeuropea amb escriptura desxifrada. Textos destinats purament a aspectes comptables i econòmics. Reflecteixen una societat agrària i ramaderia d’ovicaprins. Mostra jerarquització també societat.
- Tauletes d’argila crua assecades al sol; la seva conservació, en alguns casos, es deu a la cocció que sofriren en la destrucció per incendi d’alguns dels palaus en el moment final de la civilització.
- El final d’una societat complexa: la crisi a la Mediterrània oriental s. XIII-XII aC. S’ha parlat dels Pobles del Mar com a causants...
- L’edat fosca: deixa d’utilitzar-se l’escriptura. El retorn a Grècia a una etapa prehistòrica? El bronze tardà: les relacions comercials al Pròxim Orient - Relacions internacionals de cada cop més complexes entre els diversos estats, amb l’existència per primera vegada d’una llengua internacional feta servir per diferents estats en la correspondència comuna (l’accadi).
- Material arqueològic molt important per reconstruir els contactes entre les diferents cultures. Càrrega d’un vaixell de l’època, de tipus comercial, de gran valor arqueològic.
- A partir dels materials que portava, de gran diversitat geogràfica, s’ha volgut reconstruir el seu itinerari, des de Grècia a Creta, on hauria travessat el mar per arribar a la costa africana per seguir-la vorejant la costa fins Anatòlia, on, vora Xipre, s’hauria enfonsat.
- Reconstrucció dels llocs de comerç i d’intercanvi (lingots de coure, ceràmica, ivori, or...). Mostra dels contactes.
La cultura d’El Argar (2200-1500 BC) - Ocupa més o menys la zona geogràfica que ocupava la cultura de Los Millares.
- Poblats ben fortificats i situats en zones escarpades, que possiblement estarien protegint enclaus miners (coure).
- Cases de plata quadrada, construïdes en un primer tram amb pedres i posteriorment en tovot.
- Diversitat en els comportaments funeraris, de diferent tipus i riquesa, que sovint s’expliquen per desigualtats socials i de sexe. Individuals o dobles, situades baix el paviment de les cases (poc freqüent a la Península).
Europa central - Assentaments fortificats i la conservació de les estructures de fusta.
- Enterraments en túmuls (característica del Bronze = varietat de tipus d’enterraments).
- Els dipòsits de bronze: un nou tipus de registre arqueològic. interpretacions diverses: - Dipòsits de reciclatge metal·lúrgic.
- Dipòsits de comerciants, amb vaixells que s’enfonsaren.
- Dipòsits personals-tresors.
- Dipòsits votius.
Altrec cultures:  Cultura pretalaiòtica a les Balears (1500-850 aC ca.). Evolució cap a la cultura talaiòtica.
 Cultura nuràghica a Sardenya.
 Aquestes ocupacions a les illes mediterrànies, s’aniran diferenciant paulatinament a nivell cultural del continent, amb models habitacionals, construccions i cultura material pròpia.
L’origen de l’escriptura en el Pròxim Orient: un fenomen Neolític. Els sistemes de comptabilitat des del Neolític fins el Bronze Antic (9.000 – 3.000 aC).
- Complexitat de la societat = complexitat de la comptabilitat.
- Comptabilitat: fitxes de fang de formes molt variades en diversos jaciments del Pròxim Orient. No es sap funció: comptabilitat? (8500-3000 aC).
- Es va veure que eren formes bastant similars a les posteriors formes dels pictogrames de les tauletes d’argila = comptabilitat en petits elements? Probablement.
- A mesura que avança el Neolític aquestes fitxes apareixen i són més presents en els jaciments del Pròxim Orient.
- És molt curiós que aquestes fitxes, de diversos tipus i complexitat, comencin a desaparèixer en un moment no massa llunyà (cap el 3200 aC) en què es comenci a detectar l’escriptura. Possible senyal de que servien per a la comptabilitat.
- Sistema de compatbilitat que representava una economia bastant simple, però que en el moment en què apareix la ciutat i el registre és més nombrós i complex s’ha de buscar un altre sistema de comptabilitat.
- Expressions més antigues de la comptabilitat. Funcions:  Computar quantitats de productes/béns  matemàtiques.
 Elements mnemònics (emmagatzemat-ge)  escriptura.
- Escriptura: inicialment pictogràfica (un signe = una cosa). Pot haver evolucionat de les fitxes. Unitats de productes: registre exclusiu de dades econòmiques (s’inventa per això).
- Uruk (moltes trobades al temple). A altres ciutats es troben a les portes de les ciutats: gran importància en l’organització social, com a llocs on es situaven els escribes.
BLOC 6. LA PROTOHISTÒRIA TEMA 16. El bronze final i la primera edat del ferro a la Mediterrània: societats indígenes i colonitzadors El bronze final europeu (1250-750 aC) - Bronze final europeu: 1250-750 aC aprox. Encara es desconeix el ferro. Primers contactes directes entre comunitats prehistòriques de l’occident mediterrani i societats ja de caràcter històric = protohistòria.
- Gran dinamisme, formació dels pobles històrics. Molts intercanvis.
- Gran demanda i producció de metall. Generalització dels objectes metàl·lics: peces industrials, de prestigi i luxe o rituals, armes i objectes quotidians.
- Quan arriba el ferro, el bronze és un metall més comú i generalitzat, les tècniques del qual estan en el seu moment àlgid. Es necessita una innovació. Importància de la producció metal·lúrgica, impulsora de canvis: - Explotació intensa de mines, aliatges ternaris...
- Grans dipòsits metàl·lics en tombes, fons dels rius...
- Gran demanda i producció: suposa una gran importància del comerç de llarg abast.
- Organització social i pautes d’assentament:  Augment dels assentaments fortificats.
 Poblats centrals, punt de control de xarxes comercials i dels excedents de comunicació (poblat central que controla diversos assentaments més petits).
 Elits amb símbols guerrers.
 Creences i món funerari: progressiva extensió de la cremació.
- Relacions entre les diverses zones costeres del Mediterrani:  Fluïdesa en els intercanvis. Circulació massiva d’objectes metàl·lics.
 Consolidació d’importants cultures a illes del Mediterrani occidental.
- Cultures: Talaiòtic, Torreà, Nuràgic, Pantàlic.
- Sardenya important centre metal·lúrgic.
El fenomen de les colonitzacions - Després de la crisi del 1200 aC, atribuïda tradicionalment als Pobles del Mar, les ciutats fenícies es recuperen ràpidament i prenen el relleu dels micènics com a potència comercial a la Mediterrània. Causes:      Dificultat accés fonts de subministrament de matèries primeres del Pròxim Orient (potències).
Canvi en el tipus de materials sol·licitats pels mercats del Pròxim Orient. Motivacions comercials.
Tributs exigits per l’Imperi Assiri.
Crisi demogràfica, un augment de la població, que provoca, al seu torn, una falta d’aliments. Necessitat d’expansió per buscar aliments i colonitzar altres terres per sobreviure.
Problemes polítics interns. Stasis. Competició pel poder provoca exilis (ex: origen mític de Cartago).
- Fenicis:  Metal·lúrgia del ferro, torn.
 Objectes de luxe, orfebreria...
 Gallines, ases, oli, vi...
 Alfabet.
- Grecs:  Primera fase (s. VIII i 1a meitat del VII BC). Ocupació se Sicília i sud d’Itàlia (Siracusa, Pitecusa, Tarent...). ocupacions des de la metròpoli i des de les colònies. Model colonitzador agrari.
 Segona fase (2a meitat s. VII i VI BC): - Expansió en territoris controlats (Sicília).
- Expansió occidental (Alàlia, Massàlia, Emporion).
- Expansió Pròxim Orient, Mar Negre.
- Model colonitzador mercantil.
- Etapa pre-colonial:  Primers contactes.
 Sense assentaments estables.
 Superposició de rutes comercials d’etruscs, grecs i fenicis.
- Etapa colonial (a partir s. VI BC).
 Primeres colònies.
 Exportacions i importacions.
 Intercanvis amb pobles indígenes. Relació diversa.
TEMA 17. El bronze final i la primera edat del ferro a l’Europa continental - Edat del Ferro a Europa: - Edat del ferro I: Hallstatt (s. VIII-V aC).
- Edat del ferro II: La Tène (s. V-I aC).
- Europa central: assentaments es creu que fortificats, en llocs elevats. Algunes cases fora de la muralla (certa desigualtat social?). Pedra i fusta: mala conservació, poques troballes i no molt espectaculars.
- A més de suposar el final de la prehistòria, el tret més definitori de l’edat del ferro a Europa és la generalització de la metal·lúrgia d’aquest metall, que suposa un augment de la complexitat tècnica (ja que, a diferència d’altres, el seu punt de fusió és molt elevat, 1.537 ºC).
- Primers indicis al Caucas i Pròxim Orient al 3er mil·lenni.
- Desenvolupament a Anatòlia, amb els hitites, al 2n mil·lenni. Guarden el secret del ferro i mantenen el monopoli de la fabricació i comercialització. A la seva desaparició la tècnica i els coneixements es difonen.
- Europa: Grècia s. X aC, Illes Britàniques s. VII-VI aC, Península Ibèrica s. VIII aC.
- Innovacions tecnològiques a l’Edat del Ferro: la forja del ferro. El mecanisme de treball del ferro mitjançant calor es basa en la forja; hi ha que aconseguir posar el metall a la temperatura màxima, que el deixa en un estat de gel, i colpejar-lo per eliminar la ganga i anant donant-li forma.
- Altres innovacions: ceràmica a torn, aparició de la moneda, de l’escriptura (oest europeu)...
- Avantatges del ferro:  Major duresa i resistència respecte altres metalls.
 Abundància de matèria primera en la superfície terrestre.
 Generalització per a la fabricació d’instruments domèstics o de funció clarament substancial (eines agrícoles) i no sols per objectes de prestigi o armes. Producte més democràtic (bronze més de les elits). Democratització de les eines metàl·liques.
- Segurament suposà una nova ‘’revolució econòmica’’, en tant que s’obtingué major efectivitat, productivitat i rendibilitat (=excedents).
- També acabaria implicant canvis en els usos i percepció del territori i la possibilitat de dedicar part d’una abundant collita a abastir mercats com els que es generarien del contacte entre les poblacions indígenes prehistòriques i les colònies fundades per societats històriques procedents de l’orient mediterrani.
El fenomen dels camps d’urnes - Un dels fets més importants durant el bronze final i la edat del ferro a Europa occidental. Aparició i generalització que afectà a gran part del continent.
- Imposició d’una moda en els ritus funeraris que suposa la cremació (s. XIII-VIII aC).
- Hipòtesi antiga ja no es defensa: suposava que grup cultural homogeni, que s’havia expandit violentament (introduint les llengües indoeuropees i el ferro), conquesta a cavall.
- Alguns defensen una sincronia entre aquesta ‘’expansió’’ i els pobles del Mar i la crisis del 1200 aC.
- Avui: es tracta d’una moda que es generalitzaria per préstec cultural o per la expansió d’una sèrie de pobles.
- Després de ser cremats, eren dipositats en urnes que s’enterraven en fosses marcades amb petits túmuls en el terreny, i en alguns casos, en esteles de petites dimensions (desigualtat?).
- Importància del jaciment de Hallstatt, la zona des d’on es creu que s’hauria realitzat la expansió.
- Rutes d’intercanvi extra-regional: la sal (mines de sal de Hallstatt).
- Hallstatt A i B (1200-750 aC): bronze final dels camps d’urnes.
- Hallstatt C i D (750-450 aC): primera edat del ferro.
- Aristocràcia militar que conté la riquesa i el poder, societat molt estratificada.
- Península Ibèrica:  Costa atlàntica: dipòsits metàl·lics.
 Meseta central: cultura de Gogotas.
 Nord-est: influències dels Camps d’Urnes.
 Sud i sud-est: contactes amb el Mediterrani i l’Atlàntic.
TEMA 18. La segona edat del ferro a Europa 1. Hallstatt A i B (1200-750 a. C.), Bronze Final dels Camps d’Urnes.
2. Hallstatt C i D (750-450 a. C.), Primera Edat del Ferro.
3. La Tène: el món celta (a partir de 475 BC.) - Època de grans intercanvis culturals. Moltes poblacions es veuran influenciades per aquests nous contactes amb les societats històriques.
- Alguns elements que caracteritzaran, total o parcialment, certes cultures protohistòriques europees són:  Incorporació definitiva de la metal·lúrgia del ferro.
 Incorporació o generalització de noves espècies en els activitats agrícoles o ramaderes (olivera, vinya, ase, gallina).
 Augment de la complexitat urbanística i de defensa dels poblats.
 Escriptura.
 Ceràmica a torn.
 Moneda.
- Destacar la ‘’cultura de La Tène’’. Celtes. Grup de comunitats amb similituds culturals, però no unides política i socialment. El món celta (a partir de 475 aC):  Noves zones d’ocupació. Distribució molt àmplia dels celtes, per gran part d’Europa. Segurament evolució dels pobles hallstàttics de la primera edat del ferro.
 Inhumació en foses de coberta plana.
 Nou estil artístic, l’art de La Tène.
 Importants moviments de població, migracions celtes.
 Grans centres fortificats, els oppida: és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o meseta, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció de l’home (característic dels celtes).
...