TEMA 8 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 2º curso
Asignatura Nutrició
Profesor G.O.
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 25/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Henar Valdanzo Ruano 2 NHD NUTRICIÓ- TEMA 8: FIBRA ALIMENTARIA DEFINICIÓ La fibra alimentària és: • La part comestible dels aliments de procedència vegetal o HC que són resistents a la digestió i/o absorció en l’intestí prim, amb fermentació completa o parcial en l’intestí gros.
• Químicament, la fibra dietètica inclou polisacàrids, oligosacàrids, insulina, lignina i substàncies associades de la planta.
• Fisiològicament, la fibra dietètica prou efectes beneficiosos com l’efecte laxant i/o la disminució dels nivells de colesterol i de glucosa a la sang.
• En algunes fibres hi ha una presència significativa de compostos bioactius antioxidants.
COMPONENTS DE LA FIBRA DIETÈTICA • Polisacàrids no amilacis són la majoria dels components de la fibra: - Cel·lulosa: no soluble - Hemicel·lulosa: meitat soluble meitat no soluble.
- glucans: solubles - Pectines: soluble. Component de la fibra habitual - Gomes i mucílags: solubles - Alginats, carragenats: solubles • Midó resistent - Part del midó que pel que sigui ha canviat l’estructura (cristal·litza) fent que les amilases no puguin digerir-la.
- % baix de midó (2-5%) dels aliments rics en midó.
• Oligosacàrids resistents - Cadenes de monosacàrids - Fibra soluble • No polisacàrids es fibra insoluble.
*Un aliment no es 100% - Lignina: lligada a la cel·lulosa fermentable o 100% no - Macronutrients resistents (greix i proteïna) fermentable.
En tot hi ha dos tipus de fibres, pero una en més quantitat que en l’altre: Fifra soluble efecte hipercolesterolemic.
Fibra insoluble bona per l’estrenyiment. La trobem a cereals integrals Henar Valdanzo Ruano 2 NHD - Compostos bioactius POLISACÀRIDS NO AMILACIS Són fibra soluble/insoluble fermentable per la microbiota.
- CEL·LULOSA No fermentable. Farina de blat sencera, segó, carxofes, espinacs i mongetes tendres.
- HEMICEL·LULOSES Depén, hi ha de les dos. Principal constituent dels cereals integrals.
- PECTINES Fruites, importants en l’elaboració sucs.
- GOMES I MUCÍLAGS Molt fermentables. Additius i estabilitzants en la indústria alimentària.
MIDÓ RESISTENT Fibra insoluble fermentable per la microbiota.
Es considera que entre un 2-5% del midó que s’ingereix a través de la dieta no és atacat per enzims digestius de l’intestí prim. Pot ser: - Midó resistent tipus I Lligat a estructures intactes. Inaccessible per a les amilases en el tracte gastrointestinal.
- Midó resistent tipus II En forma parcialment cristal·lina.
- Midó resistent tipus III És el més important per la cristal·lització (fa que sigui inaccessible per amilases). En escalfar-lo i refredar-lo ha sofert un procés de retrogradació. És el que aporten els aliments habituals de la dieta.
- Midó resistent tipus IV químicament modificat per dificultar l’accés enzimàtic.
OLIGOSACÀRIDS RESISTENTS Fibra soluble fermentable a la microbiota.
Són cadenes de sucres amb un grau de polimerització entre 3 i 10 unitats de monosacàrids.
- Rafinosa galactosa, glucosa i fructosa.
- Estaquiosa galactosa (2), glucosa i fructosa.
- Verbascosa galactosa (3), glucosa i fructosa.
- Fructooligosacàrids (FOS) <10 unitats de fructosa - Insulina 2-60 unitats de fructosa - Galactooligosacàrids (GOS): glucosa i galactosa.
NO POLISACÀRIDS Fibra insoluble fermentable o no per la microbiota.
- Lignina• Component minoritari de la fibra alimentària.
• Polímer constituït per la unió de diversos alcohols fenil propílics (sinapil i coniferil). Es troba a les parets dels vegetals, íntimament units a la cel·lulosa.
• Lligada a cel·lulosa. Aproximadament característic. Insoluble, no fermentable.
- Greix i proteïna Fracció no digerida que es pot considerar com part dels substrats indigestibles que arriben a l’intestí gros i que potencialment poden ser fermentats per la microflora del colon.
- Compostos bioactius Compostos que poden ser associats a la matriu de la fibra alimentària.
Henar Valdanzo Ruano 2 NHD TIPUS DE FIBRA DIETÈTICA En funció de la seva solubilitat en aigua, es pot dividir en: - FIBRA INSOLUBLE: o Capaç de retenir aigua, a causa de la seva estructura, una petita quantitat d’aigua.
o No és atacada per la flora intestinal del còlon.
o S’utilitza per el restrenyiment al retenir aigua crea un augment del volum de la femta, fent que al arribar al còlon segueixi el seu camí.
o Es troba en cereals derivats, especialment integrals o Components insolubles Cel·lulosa, lignina, algunes hemicel·luloses, midó resistent (fermentable), proteïna i grassa resistent (potencialment fermentable).
- FIBRA SOLUBLE: o Quan aquest tipus de fibra entra en contacte amb l’aigua forma gel que augmenta el volum de la fibra ingerida, reduint-ne el temps de trànsit intestinal.
o És atacada per la flora intestinal del còlon.
o Es troba en llegums, fruites i verdures o Components solubles Pectines, gomes, mucílags, algunes hemicel·luloses, oligosacàrids resistents.
EFECTES FISIOLÒGICS DE LA FIBRA DIETÈTICA PRIMERA COLUMNA parts del tracte gastrointestinal.
SEGONA COLUMNA efectes que té la fibra soluble.
TERCERA COLUMNA efectes que té la fibra insoluble.
QUARTA COLUMNA efectes total de la fibra.
• Capacitat de la fibra dietètica per “retenir” diversos compostos com l’aigua, glucosa, minerals, greix, àcids biliars, etc.
• Capacitat de la fibra dietètica per ser fermentada per la microflora del còlon.
Tot es basa en les 2 propietats de la fibra: - Capacitat de retenir compostos (A, B, D) - Capacitat de ser fermentada (C) Els efectes es basen en: A) Retenció d’aigua B) Retenció de minerals C) Fermentació al còlon D) Retenció de lípids i altres substàncies Henar Valdanzo Ruano 2 NHD A: RETENCIÓ D’AIGUA FIBRA SOLUBLE • Formació de solucions viscoses de gran volum a l’estómac i intestí prim.
• Aquesta aigua queda lliure al intestí gros com a conseqüència de la fermentació de la microflora del còlon.
FIBRA INSOLUBLE • Baixa fermentabilitat al còlon • Capacitat per retenir aigua al còlon afavorint l’augment de volum de bol fecal, així incrementant el peristaltisme i disminuint el temps de trànsit.
ESTÓMAC • Distenció gàstrica sensació de sacietat.
• Alentiment del buidat gàstric disminució la velocitat d’absorció de nutrients.
INTESTÍ PRIM • Captació de nutrients a la seva solució viscosa: - Disminució de la velocitat d’absorció de nutrients - Modificació del lloc d’absorció de nutrients i de la resposta hormonal INTESTÍ GROS • Augment de la motilitat intestinal: - Efecte laxant - Augment de la freqüència de deposicions - Disminució del temps de transit • Dilució del contingut intestinal: - Evitar el perill oncogènic • Disminució de la pressió intracolònica: - Evitar el risc de diverticulosis • Disminució de la pressió intraabdominal: - Hernia d’hiato, hemorroides i varius.
B: RETENCIÓ DE MINERALS O per excés de minerals respecte a la fibra o al revés.
Quan arriba a còlon es reabsorbeix però en menor funcionalitat.
• Polisacàrids àcids com les pectines • Àcid fític i oxàlic gran afinitat pels metalls com calci, magnesi, ferro, coure i zenc.
Reducció de l’absorció de ions minerals (només si s’ingereixen quantitats molt elevades o si s’ingereixen pocs minerals) - Hi ha unió dels minerals a bases dèbils associades pel metabolisme bacterià dels compostos en còlon.
- L’absorció colónica de minerals és més lenta però s’absorbeixen quantitats importants de calci i magnesi - Vegetarians.
Henar Valdanzo Ruano 2 NHD C: FERMENTACIÓ COLÒNICA La fermentació de la fibra soluble en el còlon dóna lloc als següents components: Aquesta fibra soluble, en ser atacada per la flora bacteriana contribueix a desenvolupar la “massa bacteriana” (actuant com a prebiòtic): ESQUEMA GENERAL DE LA FERMENTACIÓ PER LA FLORA BACTERIANA COLÒNICA SUBSTRATS DE LA FERMENTACIÓ Tots els compostos no digerits que arriben al còlon són substrats potencials de fermentació encara que la fibra soluble i el midó resistent ho són en una gran proporció.
La dieta i més concretament els compostos no digeribles dels aliments poden modificar la flora bacteriana: - Modificació del nombre total de bactèries: augmenta la proliferació bacteriana - Variació en les espècies predominants: bididobactèries (FOS) - Modificació de l’activitat enzimàtica: formaciño de carcinògens PRODUCTES DE LA FERMENTACIÓ Àcids grassos de cadena curta: El 90-95% s’absorbeixen a través del intestí gros mentre que la resta s’eliminen a través de la femta.
Henar Valdanzo Ruano 2 NHD PRODUCTES DE LA FERMENTACIÓ Productes de la fermentació i cadena curta disminució de pH.
Mantenir pH àcids fermentació bacteriana per fer-ho (5,5-6-6,5).
E D: RETENCIÓ DE LÍPIDS I ALTRES SUBSTÀNCIES • Retenció de sals biliars i augment de la excreció : disminució de colesterol a la sang • Retenció de colesterol: goma aràbiga • Retenció d’altres substàncies: fosfolípids, carcinògens.
NECESSITATS NUTRICIONALS • Les recomanacions actuals pel que fa a la FIBRA ALIMENTÀRIA aconsellen una ingesta de: - 20-35 g/dia o 10-13 g/dia per cada 1000 kcal en adults.
- EDAT +5 (g/dia) en nens majors a 2 anys - Introduir progressivament la fruita, verdura i cereals fàcils de digerir en nens menors a 2 anys.
• La proporció de fibra insoluble/fibra soluble es recomana que sigui de 3:1, que és la proporció aproximada trobada a la fibra dels vegetals.
FONTS ALIMENTARIES Henar Valdanzo Ruano 2 NHD PATOLOGIES ASSOCIADES AL CONSUM DE FIBRA Augment de fibra en la dieta, augment de aigua.
RESTRENYIMENT DIVERTICULOSI • Massa fecal petita i viscosa • Gran esforç muscular del còlon • Augment de la pressió intracolònica sortida de la mucosa DIVERTÍCUL DIARREA La incorporació de fibra soluble a les solucions de rehidratació (goma guar): • Estimular el creixement de la microflora i mantenir el balanç de les diferents espècies • Producció de butirat que es la font d’energía del còlon i afavoreix a l’entrada de sodi i aigua.
CÀNCER DE CÒLON La relació entre el càncer de còlon i la ingesta de fibra NO ÉS EVIDENT Henar Valdanzo Ruano 2 NHD L’efecte beneficiós pot ser conseqüència de: • Dilució del contingut intestinal • Menor producció d’agents carcinògens • Menor quantitat d’àcids biliars secundaris (agents promotors de tumors) • Efecte inhibidor del creixement neoplàssic del butirat.
MALALTIA INFLAMATORIA INTESTINAL: HIPERCOLESTEROLÈMIA • Disminució dels nivells de colesterol plasmàtics interacció fibra-sals biliars • Disminució de l’absorció del colesterol viscositat creada per la fibra soluble • Inhibidor de la síntesi hepàtica de colesterol efecte de l’àcid propiònic • Efecte antioxidant dels compostos bioactius polifenols i carotenoids DIABETIS UTILITAT EN TRACTAMENTS DE DIABETES: • En diabètics tipus I (insulino-dependents) requeriments d’insulina rebaixats (pot ser fins 40%).
• En diabètics tipus II (insulino- NO dependents) requeriments d’insulina encara més baixos • En ambdós casos glicèmia postprandial disminueix molt (entre altres coses).
Ús de fibra pel tractament de diabetis depèn del tipus i el grau de diabetis. Ajuda a controlar la glucèmia (pics) postprandial.
Henar Valdanzo Ruano OBESITAT • Efectes deguts a aliments rics en fibra: - Equilibren la composició alimentària de la dieta - Són menys energètics - Necessiten més masticació sensació de sacietat • Efectes deguts a la pròpia fibra - Gran retenció d’aigua sensació de sacietat - Gran resistència a l’insulina - Secreció de hormones digestives com la CCK sensació de sacietat 2 NHD ...

Comprar Previsualizar