TEMA 22 fecundació (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura biologia cel·lular
Profesor L.B.
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 21/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

BIOLOGIA  CEL·LULAR               Curs  2016-­2017                Carme  Blanco  Gavaldà                 Al  sortir  dels  tubs  seminífers,  2  canvis  en  espermatozoides:     1-­  MADURACIÓ  a  epidídim  (on  adquireix  motilitat  però  no  és  capaç  de  fusionar-­se)              2-­TRACTE  FEMENÍ  activa  motilitat  i  membrana  reactiva.   1)   MADURACIÓ EPIDIDIMAL DELS ESPERMATOZOIDES: o   Adquisició  de  la  motilitat:   -­   Aparició  d’activitat  ATPàsica  a  la  membrana.   -­   Increment  de  la  concentració  d’AMPc  intracel·lular.   o   Canvis  a  la  membrana:    per  a  ser  poc  reactiva,  evitar  reacció  amb  les  altres.   -­   Increment  del  colesterol.   -­   Increment  de  les  càrregues  negatives  (sucres,  àcid  siàlic  i  grups  COO-­)  à  a  la  superfície   -­   Pèrdua  de  glucoproteïnes  de  recobriment  (reconeixement).   -­   Addició  de  glucoproteïnes  de  reconeixement  de  la  zona  pel·lúcida.   -­   Bloqueig  de  l’entrada  de  Ca2+  per  impedir  reacció  acrosòmica  (no  intracel·lular,  evitar  reacció   abans  d’hora).   o   Canvis  al  citoplasma:   -­   Pèrdua  de  la  “gota  citoplasmàtica”  rica  en  colesterol  (finalitzar  procés  epididimal  al  perdre  gota   poden  moure’s  flagels)   -­   Densificació  i  aplanament  de  l’acrosoma.   o   Canvis  al  nucli:   -­   Major  compactació  de  la  cromatina  per  l’establiment  de  pont  disulfur.     2)   CAPACITACIÓ DELS ESPERMATOZOIDES AL TRACTE GENITAL FEMENÍ: •   Disminució  del  colesterol  a  la  membrana  (membrana  menys  estable,  més  enganxifosa  i  fluida  per   a  la  fusió  millor  que  una  rígida  amb  colesterol,  es  pot  apropar  més  a  oòcit).   •   Disminució  de  les  càrregues  negatives  a  la  cara  externa  i  canvis  en  el  potencial  de  membrana,   que  es  fa  més  electronegatiu.   •   Increment  de  la  permeabilitat  pel  Ca2+   •   Modificació  de  les  proteïnes  del  segment  equatorial.   •   Hiperactivació  de  la  motilitat  (contacte  amb  hormones,  progesterona  femenina).  Espermatozoide   ja  mòbil  al  sortir  del  epidídim  però  ara  amb  contacte  amb  calci  al  tracte  femení  s’hiperactiva.   3)   PENETRACIÓ DE LES COBERTES OOCITÀRIES: 1-­Unió  espermatozoide  a  zona  pel·lúcida,   hi  ha  reconeixement  pels  receptors   (galactosil   transferasa)   que   interaccionen   amb   oligosacàrids   O-­lligats   de   la   ZP3.   Esperma  intacte.   •   Zona  pel·lúcida  formada  per  glucoproteïnes  en  humans  de  4  tipus,  en  ratolins   3:  ZP3,  ZP2  i  ZP1  que  reconeixen  oligosacàrids  N  o  O  lligats  (en  funció   espècie)  i  desencadenen  la  reacció  acrosòmica  just  al  contactar  amb  zp.   2-­Reacció  acrosòmica,  al  contactar  amb  zona  pel·lúcida.   -­Al   contactar   amb   zp,   dissoldre   de   forma   local   la   zona   pel·lúcida,   així   només   pot   travessar   un   sol   espermatozoide  i  fusionar  amb  membrana  oòcit  (desfà  protecció).     -­Algunes  especies,  els  espermatozoides  que  van  davant  tenen  reacció  acrosòmica  abans  per  obrir  camí  i   així  els  de  darrera  poden  fecundar  amb  més  facilitat.   3-­Penetració  a  través  zona  pel·lúcida.   4-­Fusió   membranes   plasmàtiques,   acrosoma   secreta   enzim   que   conté:   ACROSINA   I   HIALURONIDASA  (àcid  hialurònic  glicosaminoglicà  de  la  matriu  extracel·lular,  contacte  cèl·lules  granuloses   del  fol·licle  que  formen  teixit  al  voltat  de  la  zona  pel·lúcida,  permeten  disgregació  d’aquestes  cel  granulosesà   no  envoltar  oòcit.       BIOLOGIA  CEL·LULAR               Curs  2016-­2017                Carme  Blanco  Gavaldà     à   oòcit   impedir   doble   fecundació,   reacciona   després   del   contacte   amb   el   1r   espermatozoide,   després   REACCIÓ   CORTICAL,   un   cop   ja   es   zigot,   modificant   zona   pel·lúcida   permanentment,   impedint   segon   contacte  i  travessament  dels  espermatozoides.   -­vesícules:   GRANULS   CORTICALS   al   voltant   membrana,   es   secreten   de   forma   massiva   a   Mp   exterior,  evitar  que  altres  esperm.  arribin  a  zona  pel·lúcida.   -­  (única  trisomia  viable  21,  13  i  18,  1  sol  cromosoma  de  mes,  impossible  dotació  3n).     à  Bloqueig  POLIESPERMIA  (1  oòcit  fecundat  per  més  d’1  espermatozoide).  Proteïnes  son  tallades,  ZP2   deixa  d’estar  unida  a  ZP3  i  no  pot  completar-­se  procés  de  reconeixement  (imatge  pàg.5)   5-­Entrada  del  contingut  de  l’espermatozoide  a  al  citoplasma  de  l’oòcit.     •   Increment  calci  provoca  reacció  acrosòmica  i  hiperactivació  de  la  motilitat  mecanisme,   inocitoltrifosfat  va  a  acrosoma  (restes  aparell  Golgi  on  concentració  Ca  elevada),  primer  surt  calci  i   després  tot  el  contingut  quan  ja  s’ha  fusionat  amb  la  Mp  de  l’espermatozoide.  (pàg  6)     •   Fusió   espermatozoide   i   oòcit:   la   proteïna   Izumo   (IgSF)   de   la   mb   de   l’espermatozoide   inteacciona   amb   proteina   Juno   de   l’oòcit.   En   la   maquinària   de   fusió   intervenen   altres   ptroeines  del  sp  i  de  o.   -­izumo   situada   a   regió   equatorial   on   no   s’ha   fusionat   membrana   esperma,   amb   el   reconeixement  s’acaba  unió  i  fusió  i  produeix  fecundació.   REACCIÓ  CORTICAL:   1-­secretar  enzims  zp  =  modifiquen  proteïnes  permanentment.   2-­proteines  juno  s’uneixen  a  regió  equatorial  dels  altres  espermatozoides  i  així  també  s’evita  fusió  oòcit.       4)   ACTIVACIÓ OÒCIT: Amb  la  fusió  de  les  membranes  plasmàtiques  oòcit  i  sp  2  coses:     -­entrada  Na+     -­despolarització  de  la  membrana.     -­bloqueig  immediat  a  la  polispèrmia.   §   Activació  proteïna  G  -­>  activació  fosfolipasa  C  -­>     o   IP3  -­>  Ca++  à  bloqueig  permanent  a  la  polispèrmia  per  exocitosi  dels  grànuls  corticals  i   modificació  de  la  ZP.   o   Diacilcligerol  à  activació  proteïna  kinasa  C,  increment  pH    =  estimulació  síntesi  proteica,   replicació...   ZIGOT  activa  oòcit  que  esta  a  METAFASE  II  per  acabar  meiosi.   El  oòcit  secundari  es  divideix,  fus  mitòtic  de  forma  lateral,  s’expulsa  segon  corpuscle  polar  (amb  23   cromosomes  d’1  cromàtide)  i  la  resta  madura  a  òvul,  on  ja  esta  zigot,  amb  tot  el  NUCLI  femení,  23   cromosomes  d’1  cromàtide  i  23  més  masculins  de  l’sp  (total  46  cromosomes  d’una  cromàtide,  inici  divisió   mitòtica  per  créixer)    -­inici  senyalització  per  superar  bloqueig  metafase.   -­fosfolipasa  C  activa  IP3,  que  al  RE  i  AG  alliberar  Ca2+  (Reacció  cortical  modifica  zp)  +   diacilglicerol  (kinases,  estimulen  processos  normals  cel)    -­al  contactar  DESPOLARITZACIÓ,  canvi  polaritat  membrana,  de  forma  transitòria,  també  bloqueig   polispèrmia,  perquè  podrien  haver  2  sp  molt  junts,  només  dura  milisegons  fins  que  es  produeix  reacció   cortical  permanent.   Ø   REGULACIÓ  DEL  BLOQUEIG  A  METAFASE  II   -­oòcit  es  mantén  en  metafase  II  perquè  concentració  MPF  elevada,  ha  de  caure  en  picat  per  desbloquejar   factor  promotor  anafase  APC,  que  ja  esta  sintetitzat  i  s’emmagatzema,  així  degradació  ciclina  B.     -­  S’inactiva  MPF  per  la  fertilització,  que  incrementa  concentració  calci,  que  activa  calpaïna  II,  i  permet   degradació  de  pp39mos  (bloquejadora  de  APC,  manté  alt  MPF),  permet  degradació  ciclina  B  =   cromosomes  ja  replicats  es  poden  separar.     PROGESTERONA  à  síntesi  pp39  mos  à  APC   5)   PRIMERA SETMANA DE DESENVOLUPAMENT: -­a  zigot  tenim  2  PRONUCLIS  un  matern  de  l’oòcit,  i  un  patern  de  sp.     BIOLOGIA  CEL·LULAR               Curs  2016-­2017                Carme  Blanco  Gavaldà     à  Espermatozoide  al  moment  de  fecundar  té  cap  molt  petit,  però  es  reverteix  canvi  de  histones  a   protamines,  ja  no  té  forma  compacta  i  cristal·lina,  al  tornar  a  tenir  cromatina  amb  histones  s’infla,  i   augmenta  fins  tenir  mida  similar  a  femení.   -­divisió  mitòtica  controlada  amb  temps  concrets  per  saber  si  desenvolupament  és  correcte  o  no.   1-­blastòmers,  encara  puc  separar  quan  hi  ha  de  2  a  4  cel,  trac  i  no  afecta  a  desenvolupament,  permet  fer   anàlisi  genètic  ràpid,  DIAGNOSTIC  PREIMPLANTACIONAL.   2-­  mòrula,  compactació  i  formació  d’unions  entre  cèl·lules  GAP,  ja  no  puc  separar.  Zona  pel·lúcida  serveix   per  mantenir  juntes  cèl·lules  que  abans  no  estaven  unides,  evita  escampar  i  es  manté  fins  blastòcit.   3-­  blastòcits,  ja  no  zp,  embrió  forma  teixit,  estructura  tissular.  Entrada  líquid  quan  mòrula  es  pilota   massissa    (4  dies  aprox)   -­Massa  cèl·lules  INTERIOR  ROSA=  EMBRIÓ.   -­massa  gris,  TROBOBLAST  =  part  fetal  placenta.     Activació  fol·licles  a  proliferar,  només  arriba  1  =  fol·licle  de  Graaf,  trenca  i  empeny  oòcit  bloquejat  a   diquiotè,  que  ara  passa  a  metafase  II  =  oòcit  secundari  envoltat  zp  als  14  dies  i  cèl·lules  granuloses.  Tot   això  quan  esta  recorrent  la  TROMPA.     -­Si  12-­24  hores  després  ovulació  no  hi  ha  fecundació,  passa  a  cavitat  uterina  però  no  addició  a  endometri   =  menstruació.           ...

Tags:
Comprar Previsualizar