Mètodes de Recerca Criminològica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Mètodes de Recerca Criminològica
Año del apunte 2016
Páginas 19
Fecha de subida 06/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

BLOC I: Conceptes Metodològics Bàsics Coneixement Científic i sentit comú Quan raonem el sentit comú és un dels mètodes més emprats per analitzar la realitat social, però això comporta nombrosos problemes si volem adquirir un coneixement objectiu.
Alguns d’aquest problemes són:     Observacions inexactes: Els éssers humans no estem preparats per retenir tota la informació que observem, sempre hi ha aspectes que se’ns escapen. Tot i això la ciència està dotada de mecanismes deliberats prèviament que permeten resoldreho(EX. Fer una foto per recordar la vestimenta d’algú en un moment concret per poder fer ús d’aquesta informació sense por a oblidar-la). Per tant, la ment humana és limitada, però estem dotats d’instruments de mesura que permeten resoldre aquestes limitacions.
Sobregeneralització: Habitualment no ho fem (EX. Si un amic arriba tard un dia no pensem que és impuntual), però sobretot quan estem sota pressió tenim la tendència de generalitzar exageradament.(EX. Un policia realitza un estudi sobre els principals problemes de seguretat d’un barri i , per fer-ho, entrevista a 3 botiguers de barri a partir dels quals extreu les conclusions de seu estudi). La informació que se n’extreu sol ser limitada i incorrecta, en necessari docs incrementar les nostres fonts d’informació entre d’altres(EX.Mostra més extensa).
Observació selectiva: quan adquirim un coneixement , ja sigui cert o no, tendim a prestar una atenció especial a esdeveniments concrets derivats del patró que hem establert mentalment.(EX. Comprem un jersei que ens sembla molt original i després ens adonem que tothom el porta). La solució a això torna a ser l’ús de certs instruments de mesura que no centrin en un fet concret.
Raonament il·lògic: Les persones moltes vegades fem coses que contradiuen les nostres creences , valors…” sóc l’excepció que confirma la regla”. Es relació amb la fàl·lacio de Gambler, que afirma que esdeveniments aleatoris i individuals s’associen a decisions totalment irracionals(EX.comprar loteria cada any al mateix lloc perquè han tocat nombrosos premis allà).
Altres problemes derivats del sentit comú són els problemes del dissonàncies cognitives(ex.
Conte de la guineu) que consisteix en canviar les pròpies preferències per adaptar-nos a la situació.
Un dels aspectes claus que ajuden a diferenciar coneixements adquirits per sentit comú dels coneixements científics és l’establiment d’un mecanisme causal que doni explicació al fet estudiat. Aquest mecanisme causal ha d’estar present sempre en un coneixement científic.
Informació i veritat: El jocs de ciència EXAMEN En un àmbit general informar vol dir excloure alternatives o mons possibles. Avanets més alternatives podem excloure, més informats estarem. Que un judici sigui informats no comporta que sigui vertader. De fet , si el nostre objectiu és enunciar la veritat la millor opció es excloure el mínim nombre d’opcions possibles.
Qualsevol enunciat amb la forma p v ¬p és necessàriament vertader per la seva estructura.
El joc de la ciència consisteix en trencar aquesta tensió entre informació i veritat tractant de construir judicis molt informatius que siguin alhora vertaders.
Com podem guarir els psicòpates? Eliot Barker va realitzar un programa de lícitament dels psicòpates basat en la idea que enterrant la seva bogeria en la ment la malaltia desapareixeria.
Uns anys despès es va fer un seguiment a algunes de les persones que havien participat en el programa descobrint que hi hauria una reincidència d’un 80% per part de les persones tractades i d’un 60% en les no licitades.
Això demostra la necessitat de realitzar un experiment estructurat per aconseguir la seva eficàcia.
Patrulles policials i prevenció del delicte.
El sentit comú ens diu que les patrulles són necessàries per prevenir el delicte, ajudant a reduir les oportunitats.
Es va realitzar un estudi a Kansas a partir de la divisió de la ciutat en 3 zones: 1. 1 Cotxe patrulla 2. 3-4 cotxes patrulla 3. 0 cotxes patrulla Tot i el que es creia el delicte no es va reduir en cap de les 3 zones, els resultats van ser els mateixos.
La ciència com a procés de deliberació pública El coneixement científic ha d’estar sotmès al debat públic.
A l’hora de fer una aportació científica una persona ha d’estar disposada a canviar les seves preferències si hi ha arguments contraris convincents.
D’altra banda, quan algú coneix alguna informació per rebatre algun argument l’ha de fer conèixer l’objectiu de canviar les preferències dels altres.
Sense aquests dos elements no hi ha deliberació.
El sentit dels conceptes i les teories en ciències socials.
Les ciències socials tracten d’aportar coneixements amb control, és a dir, que donin explicació a un fet amb el menor nombre de factors possibles, Les tòries es defineixen com un conjunt de conceptes lògicament relacionats entre si que representen allò que creiem que passa en el món. EX.Teorìes ecològiques de Burgess i Park.
La lògica falsacionista de K.Popper K.Popper aporta la idea que el coneixement cièntific no canvia confirmant lleis sinó més aviat contraposant-se als coneixements adquirits per l’experiència o el sentit comú.
Afirmar que les teories científiques han de caracteritzant-se per:    Ser audaces (Valentes). Ex.Galilei i la teoría que la terra gira al voltant del Sol.
Estar formulades de manera clara i precisa Han de ser falsejables, és a dir, hem de poder obtenir dades que permetin contrastar i comprovar la validesa de la teoria. Quantes més dades recolzin una teoria més fiable.
Aquest últim punt és el que diferencia, per exemple, teories com l’existència de Déu (No falsejable) de la teoria de l’evolució de Darwin (Falsejable).Les teories poden ser falsejades o refutades però mai comprovades ja que es caracteritzen per la seva obertura que les fa ser falsejables. Per tant, podem dir que hi ha proves que recolzen o aporten informació a favor d’una teoria, però mai podem dir que la demostren.
La inferència científica L'objectiu de la recerca científica és recollir dades sobre el coneixement que hem observat, que tenim al nostre abast per tal d’arribar a un coneixement no observable. A partir d'aquestes dades extrèiem inferències.
Una inferència pot ser descriptiva explicativa. La primera recull el coneixement no observable i el transmet, mentre que la segona argumenta la informació que estudia.
Els científics no són els únics que fan inferències. De fet tots en fem. Ex. Olorar una essència que ens fa reconèixer l’existència de menjar i fins i tot quin menjar es.
variables i atributs Normalment interpreten el sentit d'una frase en funció de les característiques individuals de la persona que les emet.
Entenem per atributs les característiques o qualitats que descriuen un objecte d'estudi o un individu.
Les variables, per les part , són sistemes lògics per agrupar atributs.
Relació entre variables i atributs.
VARIABLE Gènere Edat ATRIBUT Home, dona Jove, adult, gran Relacions entre variables.
 Quan els valors de 2 variables varien simultàniament de manera sistemàtica es diu que existeix una correlació entre elles. Una variació simultània dels valors de dues variables implica que els valors d'una s’associïn als de l’altre.
 Quan no hi ha cap covariació entre les variables no existeix correlació entre elles.
variable independent i depenent La variable independent és la que causa i la depenent és l'efecte, allò que volem estudiar.
El que determina que una variable sigui depenent o independent és la hipòtesi que es plantegi. Podem afirmar, per tant, que qualsevol variable pot actuar com les dos tipus.
Causes i explicació Una de les tasques més importants els científics socials és l'explicació, és a dir, descobrir perquè passen les coses i perquè un patró canvia en el temps o dos factors covarien entre altres.
En el cas dels criminòlegs, si no son capaços de descriure les causes del delicte no tindrien res a explica i per tant tampoc seria possible la prevenció del delicte.
Quatre criteris per establir una relació causal( són necessàries) La causa sempre procedeix al seu efecte en el temps. De vegades se’ns planteja un problema d’endogeneitat, és a dir, establir quin dels 2 factors és el causant( per empre, ¿Què és primer, el consum de drogues o el delicte?.) un instant una problema de no *hem edat dir establir qui dels dos factors és el causant per exemple que estic en el consum de drogues el delicte.
   Les variables depenent i independent han d’estar empíricament correlacionades. Això vol dir que s’ha de donar una covariació entre les dues.
La correlació observada entre 2 variables no pot ser explicada per una tercera que tingui un efecte en les dues. Si això passa parlem d’una relació espúria entres les 2 ( hi ha una tercera variable causant d’aquesta correlació).
Hem de ser capaços d’establir un mecanisme que descrigui el procés pel qual y es produïda per x.
Cas Pràctic 1.
POWER Dret a Sufragi-------- Exercici Físic Pel que fa als 4 criteris de relació causal: -El primer es compleix. No hi ha endogeneitat.
-El segon es compleix. Quan un canvia , l’altre també ho fa.
-El tercer no es compleix. L’edat influeix en les 2 variables. Hi ha relació espúria.
-El quart no es compleix. No podem establir un mecanisme que ho descrigui.
Cas Pràctic 2.
Power Estudiant de G.Crim-----Novel·les policials.
Pel que fa als 4 criteris de relació causal: -Problema d’endogeneitat.
-El segon es compleix. Hi ha covariació.
-El tercer no es compleix. Hi pot haver relació espúria, com influencies personals , series… -Es compleix, ja que podem idear un mecanisme que ens permeti comprovar la nostra hipòtesi.
Necessarietat i suficiència Una cosa necessària és aquella que s’ha de complir sempre perquè cert esdeveniment es dugui a terme.
Una causa suficient, al contrari, és una condicio que garanteix que l’esdeveniment passi, tingui efecte.
A la practica, però, cap causa és 100% necessària o suficient sinó que constitueix un factor condicionant que augmenta la probabilitat de que es doni l’efecte.
Entendre els efectes causals en termes contrafàctics.
L’efecte causal de qualsevol acció és pot definir com la diferencia entre el resultat real i el que hauria passat amb unes causes contrafactiques diferents.
Exemple: Les eleccions generals al congrés dels Diputats al 2004(pwp) Tesis de la immigració com a població subsidiària dels Estats de Benestar.
Explicar o comprendre? El naixement de la tradició interpretativista.
Weber va fer una distinció entre la comprensió dels motius l'acció humana i el coneixement de la factualitat (mecànica) de l'acció. Exemple: obrir la porta és explicar la factualitat, en canvi per comprendre l’acció cal anar més enllà, doncs els seus motius poden ser diversos.
Simmel considera questa comprensió de l'acció com una forma d'empatia o recreació dels propòsits i motius d’acció en la ment de l'investigador.
Per exemple: Investigador que es disfressa de turc i s’introdueix al mercat alemany per comprendre quin aes la situació dels turcs.
Individualisme i Holisme metodològics L’individualisme metodològic afirma que qualsevol fenomen social ha de ser explicat en termes individuals, propietats d’individus o relacions entre elles.
Les teories socials Holistes,en canvi, tendeixen a explicar la societat com una totalitat què consisteix en “una en una mica més “que la suma de les parts Afirma que els fenòmens socials són irreductibles a fenòmens individuals Teoria de l'acció racional Aquesta teoria afirma que la delinqüència no és fruit no d’una tendència psicològica del delinqüent sinó el resultat de les seves opcions i decisions racionals.
Afirma, per tant, que per entendre i estudiar la delinqüència cal centrar-se en l’individu que basarà les seves decisions en diferents criteris: entendre la delinqüència com a la solució als seus problemes ,veure a una oportunitat real que li permeti delinquir… Teoria de la anomia Una societat anomica es caracteritza per :desajustaments entre objectius i mitjans, universalisme dels objectius legítims i desigualtat d'oportunitats.
Quan això passa, hi haurà gent que per manca d’oportunitats decidirà delinquir per assolir uns mateixos objectius legítims.
Aquesta és una concepció estructuralista, a diferència de l'anterior que es individualista Modelo per classificar les teories criminològiques Explicar/Individualisme Explicar/Holisme Comprendre/Individualisme Comprendre/Holisme En aquest model “Taula” podem ubicar totes les teories criminològica, fins i tot algunes es situen entremig Individualisme= Teories MICRO Holismee/ estructuralisme= Teories MACRO Seriïs *Makro BLOC II. El procés d’investigació criminològica: Objectius, lògica i etapes.
Propòsit de la recerca     Exploratori: Es sol fer per 3 motius: per familiaritzar-nos amb un problema que ens interessa investigar, per verificar la factibbbiiilitat d’una recerca futura i veure els mitjans que necessitaríem per fer.la o per comprovar quina estratègia de recerca s’adequa més a l’objecte d’estudi Descriptiu: la descripció és el primer pas que hem de fer abans de fer una recerca explicativa o avaluativa. En criminologia ens podria servir per descriure l’abast d’un problema concret o una mesura de política de prevenció.
Explicatiu: Ens plantegem una recerca amb l’objectiu de trobar causes , raons, o fets que vulguem analitzar.
Avaluatiu: Serveix per avaluar una certa mesura de prevenció. Ha tingut importància sobretot en els darrers anys.
Habitualment aquestes recerques van en ordre, es a dir, solen començar fent una recerca exploratòria seguint l’ordre fins arribar a una recerca avaluativa.
Es a di, per una mateix tema passen per les 4 etapes.
Dades quantitatives i dades qualitatives Una dada és el resultat del registre, a través d’un instrument de recollida de dades, d’una observació de la realitat.
  Dades Quantitatives: Són dades numèriques que habitualment obtenim atribuint valors numèrics a respostes o observacions.
Dades Qualitatives: Generalment dades textuals obtingudes a partir de notes, textos, transcripcions.
Es interessant passar de dades qualitatives a quantitatives perquè ens permet precisar molt més i ser més objectius, a més de poder traduir-ho estadísticament. D’altra banda, les dades qualitatives ens aporten una riquesa que no és capaç de transmetre mitjançat les dades quantitatives.
Un avantatge de les dades quantitatives és que treballen amb mostres grans, per tant obtenim resultats representatius. D’altra banda, els qualitatius solen treballar mostres concretes, fet que pot representar un problema. Cal. Però, que les mostres estiguin ben cobertes i no es donin errors de cobertura.
El mètode científic proporciona unitat a la recerca científica.
Les diferencies entre qualitatives i quantitatives són purament estilístiques, ja que ambos tenen el mateix objectiu, extreure inferències. El tipus de dades que emprem dependrà de quina és ka nostra pregunta d’investigació.
Tant un com els altres poden ser rigorosos i científics i de fet les millors investigacions combinen amdues tècniques. EX. Observatori de nous consums de drogues en l’àmbit juvenil de Catalunya: enquestes a discoteques i altres, observació participant, entrevistes a 100 informants claus i enquestes autadministrades d’itinerari).
Lògica deductiva i inductiva Segons la relació que hi ha entre la teoria i les dades podem distingir entre la lògica deductiva i la inductiva. La inductiva sol ser emprada més per professionals.
LOGICA DEDUCTIVA TeoriaHipòtesisRecollida de DadesContrastació d’hipòtesisRevisió de la teoria LOGICA INDUCTIVA d’hipòtesisTeoria.
Recollida dadesAnàlisisResultatsFormulació La dimensió temporal de la recerca Sabem que l’ordre temporal és un element important per extreure inferències vàlides: Distingim entre estudis transversals i longitudinals.
  Estudi Transversal: Recullen dades d’un moment en el temps. Implica la recollida de dades més d’un cas.
Estudi Longitudinal: Recullen dades d’una mateixa observació al llarg del temps, al menys en dos punts del temps. Podem distingir dos tipus d’estudis longitudinals: o Panel: consisteix en seleccionar una mostra representativa del conjunt a estudiar i fer-li un seguiment al llarg del temps; o Cohort: consisteix en fer un estudi a una mostra on els seus individus tenen alguna característica comú.
Els estudis longitudinals tenen l’avantatge que tenen un gran control al llarg del temps, però tenen els desavantatge que són molt costosos i lents( es triga en obtenir els resultats). A demes les mostres es poder desfer al llarg del temps.
 La unitat d’anàlisis Per evitar fer certs errors a l’hora de fer inferències els criminolegs hem d’especificar què o qui volem estudiar. Els criminòlegs distingim 5 unitats d’anàlisis.
-Individus: víctimes, delinqüents...
-Conjunts d’individus o grups socials: Països, regions , ciutats...
-Organitzacions-Institucions: Comissaries de policia, oficines d’atenció de víctimes, presons...
-Esdeveniments: Atemptats, eleccions...
-Representació simbòlica: notices, premsa...(¿com han tractat dues cadenes de tele una mateixa notícia?).
CASI Conjunt d’individus-Chicago CASII Individu-delinqüent CASIII Esdeveniment-activitats desviades Fal·làcia ecològica És el perill d’emetre judicis sobre individus( com a unitat d’anàlisis) a partir de dades agregades, relatives a un grup.
EX. El barri de Chicago és el lloc on hi ha més atracaments. No seria correcte afirmar que la gent que hi viu allà té més probabilitats de ser atracada, doncs, realment la gent més atracada en el barri venen de fora, per oci o feina. Si afirméssim l’anterior estaríem cometent una fal·làcia ecològica.
Reduccionisme Una limitació massa estricta dels tipus de conceptes o variacions que són considerades com a causes d’un determinat efecte.
Tant el reduccionisme com la fal·làcia ecològica són problemes metodològics relacionades amb l’ús inapropiat de la unitat d’anàlisis.
EX.Es va fer un estudi de gent superdotada amb la hipòtesi de que tots arriben molt lluny gràcies a la seva intil·ligencia.Després d’uns anys de seguiment la majoria no destacava de la resta. Això va passar perquè no es van tenir en compte variables importants apart de la intel·ligència i es va cometre un error reduccionista.
BLOC III Principals components del disseny de la recerca  La pregunta de recerca: a vegades plantejar-la pot ser tan difícil com donar-li resposta. Els valors personals solen tenir influencia a l’hora de triar una pregunta o un tema per analitzar-lo. Ara be, les motivacions personals no són necessàries no suficients per plantejar una pregunta de recerca.
Tota pregunta ha de:  Plantejar una pregunta rellevant pel món real.
 Fer una aportació concreta a allò que ja s’ha escrit en una àrea acadèmica identificable.
 Clares, no intel·ligibles i no ambigües.
 Centrades en un tema concret, però no de manera excessivament restrictiva ( no teories micro, sinó d’abast mitja)  Contrastables empíricament.
 Informades i connectades a la teoria social o criminològica existent.
 Viables  Moralment neutres.
Les lectures preliminars ens ajuden a valorar la pertinença de la nostra pregunta de recerca, mentre que les entrevistes exploratòries ens apropen a gent amb coneixement del tema que volem estudiar. És indispensable llegir algunes lectures preliminars per familiaritzar-nos de lectures.
Les entrevistes exploratòries estalvien temps, però s’han de fer bé , deixant que s’expressi amb llibertat i amb un context adient.
 Problemàtica: És l’enfocament que decidíem adoptar per estudiar el problema plantejat a la pregunta inicial. Normalment consta de 2 passos: Intentar treure profit de totes les lectures preliminars per conèixer els diferents enfocaments i disciplines que poden donar resposta a la nostra pregunta i triar un d’aquests enfocaments o bé crear-ne un propi( aquesta darrera opció és menys habitual i més complicada).EX.
L’estudi del suïcidi de Durkheim.
Suïcidi egoista: H1: Integració social (-) (-)Suïcidi Suïcidi altruista: H2: Integració Social(+) Suïcidi Suïcidi Anòmic:H3: Falta de normes socials (+) Suïcidi  Teories i hipòtesi: Són proposicions que o bé descriuen una situació o bé donen explicació sobre diferents fenòmens, els quals posa en relació.
Les primeres són generals i les hipòtesis molt més concretes. Haurem de contrastar les hipòtesis per validar una teoria i una mateixa teoria permet moltes hipòtesis. Els criteris per formular hipòtesis són: o És preferible que siguin extretes o deduïdes lògicament d’una teoria o Cal que siguin contrastables empíricament.
o Cal concretar tant com sigui possible les hipòtesis , es a dir , convé expliciat la direcció de la relació( negativa o positiva) entre les variables i els tipus de relació.
EXEMPLES: H1: Descriptiva H2:Explicativa H3:Descriptia H4:Explicativa BLOCIV: El disseny empíric de la recerca Per obtenir dades d’allò que volem estudiar necessitem transformar conceptes abstractes en indicadors que en permetin contrastar empíricament allò que estudiem.
L’OPA racionalització és, per tant, el procés d’obtenció de fenòmens observables que representin conceptes abstractes.
  Concepcions: Una concepció és una imatge subjectiva de la vida real.Clasificar les imatges abstractes és un primer pas essencial per a la recerca.
Conceptes:Els conceptes són les paraules o símbols que utilitzem per representar imatges mentals.
Una Variable ha de respectar com a mínim dos requisits formals:   Exhaustivitat: Hem de poder classificar totes les observacions que anem fent en funció de les categories que composen aquella variable.
Exclusivitat: Les categories que composen una variable han de ser mútuament excloents. S’ha de poder classificar cada observació en nomes una categoria de la variable.
Segons les seves característiques lògico-matematiques, distingim:    Variables nominals: Categories de les quals no es poden ordenar.EX.Nacionalitats, gènere...Nomes podem establir entre les seves categories relacions d’igualtat o desigualtat.
Variables ordinals: Les seves categories es poden ordenar jeràrquicament, però no podem calcular la distancia entre aquestes.Ex.Variables que estableixen categories d’estar en acord, en desacord...
Variables cardinals: Estableixen criteris de mesura que es poden identificar amb dades numèriques, i per tant, permetin mesura distancies, sumar, restar i fer altres operacions.EX.edat, ingressos familiars...
Table5.1 CrimeNominal RankCardinal VictimNominal Seriousness scoreCardinal Value of property LossCardinal Criteris per avaluar ka bondat de l’operacionalitzacio d’un concepte    Precisió: Com més precís és un concepte, més informatiu és.
Fiabilitat: Té a veure amb la possibilitat de “reproduir” el resultat d’una recerca.
Generalment, indica el grau en què un procediment concret produeix els mateixos resultats en proves repetides amb el mateix instrument de mediació (estabilitat) o amb instruments equivalents.
Hi ha dos formes d’avaluar la fiabilitat. Dos de les més comuns són: o Test-Pretes method: Consisteix en tornar a realitzar l’anàlisi dut a terme per comprovar que els resultats obtinguts són els mateixos i , per tant, fiables.
o Split-half method: Operacionalitzem un concepte a partir de diversos indicadors a part dels quals obtenim una mitjana. La mitjana de cada indicador ha de ser similar a les altres perquè sigui fiable.
Validesa: Fa referencia al grau en que un determinat procediment de recollida de dades registra efectivament la realitat estudiada en qüestió.
Distingim 2 tipus de validesa: o o De contingut: ens fixem en que les variables triades per operacionalitzar un concepte cobreixen efectivament totes les seves dimensions. EX. Ingressos per saber classe Social NO!!!!! Per criteri: Comprovar la validesa de ka nostra variable a traves d’un vàlid criteri extern que sabem que està relacionat amb el nostre concepte.
Per qué utilitzem índex compost? Com els criminòlegs volen que les seves eines de mesures siguin fiables i valides i treballen amb conceptes complexos moltes vegades no es suficient treballar amb una única dimensió d’un concepte.
Tipologia Una tipologia es produeix en la intersecció de 2 o més variables per crear un conjunt de variables .
Ex.Rolf Loebertipologia delinqüència juvenil ( dos variables: tipus de delicte i temps.) Ex. Indez comport Sampson i Randebash(2000) última diapositiva: desordre Social.
Mètodes i tècniques de recerca criminològica Els mètodes d’investigació són els mètodes d’inferència científica a disposició de l’investigador que varien segons la manera de contrastar les hipòtesis.
Les tècniques d’investigació són procediments per recollir dades i/o analitzar-les, però no mètodes inferencials. Exemple entrevista en profunditat o Mètodes per a la contrastació hipòtesi o Experimental o quasi experimental: grau de control molt alt sobre var.ind.
exògenes.
o Estadístic: Grau de control alt o Comparat: grau de control mitjà o Estudi del cas: Grau de control baix.
Mètode comparat S’utilitza fonamentalment Per l’anàlisi d'un nombre reduït de casos.
Segueix una lògica molt similar a la del mètode experimental i també a l’estadístic. En aquest mètode s'exerceix control mitjançant la classificació (assignació de valors a variable) i a la relació de casos concrets de manera que alguns valors quedin constants.
Mètode Experimental Un experiment consisteix en modificar deliberadament els valors o estats d’una variable independent per veure els seu efecte en els valors o estats d’una variable dependent mantenint constants totes les altres variables.
L’experiment es compon de 3 parells d’elements: Variable independent (estímul) i depenent.: es necessiten per comprovar l’efecte de l’estímul en la variable depenent.
Prestest(verificació anterior a l’experiment) i postest(verificació posterior) Grups d’experimentació( sotmesos a un estímul) i controlar ( no sotmès a cap "estímul) És important que els dos grups tinguin condicions iguals per assegurar que les diferencies entre els 2 es deuen a l’estímul i no a una altre factor.
Sempre que siguem rigorosos en la seva preparació, l’experiment és un mètode d’anàlisis de la causalitat molt eficient. Per aconseguir aquesta rigurositat són necessaris els grups de control. L’efecte “hawthorne és una forma de reactivitat psicològica per la qual els subjectes de l’experiment mostren una modificació en algun aspecte de la seva conducta com a conseqüència del fet de saber que estan sent estudiats i no per cap factor del mètodes experimental.
Alguns exemples de mètode experimental poden ser : un estudi de laboratori i un de camp.
La diferencia entres aquest dos es que el primer l’experiment es realitza en una situació artificial i en el de camp es realitza en un context de la vida real.
EX. Fer estudiar a un grup d’adults un poema mentre algú molesta amb un martellLaboratori Durant un examen de MIC es demana als obrers de l’edifici del costat que facin més soroll de l’habitualDe camp.
A vegades no podem controlar totes les variables independents rellevants i això fa que el grup d’experimentació i el del control difereixin en alguna variable clau. Aquest s’anomenen dissenys quasi experimentals i els contraris son considerats experiments perfectes.
Dintre del disseny quasi experimental trobem subcategories com la investigació en l’acció, que és exclusiu de la criminologia, i es centra sobretot en el desenvolupament de polítiques de prevenció del delicte convencional.
Un dels seus interessos es la prevenció situacional, que es basa en la reducció d’oportunitats delictives en un lloc i moment determinat. Tot i això es rellevant a la practica per ajuntaments o altres institucions que fan ‘us d’aquesta tècnica per avaluar l’èxit d’aquestes mesures.
Per tant , el mètode experimental permet manipular el grup de control mantenint constants les variables que l’afecten mentre que es modifica l’estímul(v.i).En aquest mètode s’utilitzen 2 grups on varia la presencia d’un estímul, però no es poden controlar les altres variables explicatives. En els dos casos grups es mesura el valor de la variable depenent abans i després de l’estímul.
El seu avantatge és la capacitat de donar resultats consistents, però es qüestiona la seva capacitat de generalització ja que es treballa amb grups petits normalment. El seu principal problema és la possibilitat de no ser moralment ètic.
Tant en el mètode comparat com en l’experiment podem fer una distribució de tipus de causes: o Causa Única: és una causa necessària i suficient perquè l’acció es dugui a terme.
Per exemple: observem que els instituts on hi ha màquines de preservatius és on hi ha menys embarassos no desitjats.
o Multi causalitat: Cadascuna de les causes de l’acció és suficient perquè es dugui a terme, però no necessària.
Per exemple: Mateixa situació d’abans , però ara comprovem que les campanyes informatives tenen el mateix efecte que les maquines de preservatius.
o Interaccio: Un efecte és conseqüència de vàries causes, cadascuna de les quals es necessària però no suficient.
Per exemple: El mateix cas , però ara veiem que no es suficient nomes amb les maquines sinó que es necessari les dues xk tingui efecte.
o Inus Causa: Les variables facilitadores no son causes ni necessàries ni suficients ja que amb altres factors també es redueixen.
Mètode Estadístic Utilitza eines matemàtiques per descobrir relacions entre variables. Per tant, el control sobre variables exògenes es realitza mitjançant una manipulació conceptual/matemàtica.
Permet estimar l’efecte de cada variable exògena sobre la depenent i estimar el grau d’error al realitzar inferències amb les nostres dades. Aquest últim tret no el tenen cap dels mètodes anteriors estudiats.
Necessita treballar amb un gran nombre de casos i té un grau de control inferior al del mètode experimental i superior al del comparat.
Estudi del cas: Suposa la anàlisis intensiva i detallada d’un únic cas, en el que es fixaré, en la complexitat d’aquells elements del cas que ens interessa estudiar.
Han sigut rellevants sobretot històricament i a l’hora de fer inferències.
Un exemple seria l’estudi de Holdway(1982) d’una comissaria, que va aprofitar la seva faceta de doctorat i policia per estudiar-la a fons gràcies al seu accés a una informació privilegiada.
Tècniques de recollida de dades: Distingim fonamentalment dues maneres: observar, el millor mètode per recollir dades objectives; i preguntar, el millor mètode per aconseguir informació sobre els comportaments i les expectatives de les persones.
L’enquesta per mostreig: És un mètode que permet obtenir informació preguntant als individus que són objecte de la investigació que formen part d’una mostra representativa, mitjançant un procediment de qüestionari amb la finalitat d’estudiar les relacions entre variables.
El fet de fer us d’una mostra representativa suposo que aquesta tingui les característiques de la població que volem estudiar en una mesura igual o proporcional. Aquest és un tret fonamental de l’enquesta per mostreig.
L’ús d’un qüestionari fa referencia a preguntar a tots els individus les mateixes preguntes de manera idèntica. Segons el seu contingut, distingim 3 tipus de pregunta:   Preguntes sociodemogràfiques: característiques socials permanents i d’altres que no ho són, així com demogràfiques. Ex.Estat civil, lloc de residencia, edat...
Habitualment, aquestes preguntes es plantegen al final del qüestionari ja que són les més personals i requereixen mes confiança per contestarles.Tot i així, són bàsiques i sempre han d’estar.
Preguntes sobre actituds: Estan relacionades amb els sentiments, les valoracions, les opinions...són les més difícils de conèixer i mesurar, principalment per la seva multidemensionalitat i dinamisme.Ex.Algú pot estar d’acord amb la que varien d’intensitat i canvien en el temps.
 Preguntes sobre comportaments: En relació amb accions realitzades per persones.
Poden ser difícils de mesurar en ocasions en què les persones menteixin, però són mes fàcils de mesurar que les anteriors perquè son inequívoques ( o has fet o no ho has fet).
Respecte a la forma de la resposta, distingim:  Preguntes obertes :l’entrevistat té total llibertat per formular la resposta.
Els avantatges de les preguntes obertes: o o Les respostes no estan condicionades ni restringides per l’entrevistador.
Són bastant apropiades per explorar fenòmens complexos o relativament desconeguts per l’investigador (Li costa formular preguntes sobre allò).
Els inconvenients: o o  Tenen més ambigüitat.
Son difícils de codificar.
Preguntes tencades: L’entrevistat formula la pregunta acompanyada d’una llista de respostes possibles d’entre les quals n’ha de triar una.
Avantatges: o o o Ofereix els mateix estímuls a tots els entrevistats, fet que facilita la comparació de respostes.
Facilita la codificació i anàlisis dels resultats.
Força a l’entrevistat a decidir-se sense ambigüitat.
Inconvenient o o o o Limita les alternatives de resposta Les alternatives de resposta poden influir en l’opinió de la persona.
Aquestes poden no tenir el mateix significat per a tots els entrevistats.
A vegades no podem assegurar que tinguin validesa i fiabilitat.
El 95% de les preguntes d’una enquesta de mostreig, son tancades.
Domat que la manera en què formulem una pregunta pot influir en la resposta, alguns consells per a la correcta formulació de les preguntes són:          Utilitzar un llenguatge senzill.
Les preguntes han de ser breus generalment però no fer avorrida l’entrevista i evitar que la gent desconnecti.
S’ha d’intentar que el número d’opcions d’una resposta en una pregunta tancada sigui petit. Sobretot en l’àmbit oral s’ha d’evitar fer més de 5 opcions ja que l’entrevista podria oblidar-ne alguna.
Evitar les paraules ambigües.
Evitar paraules amb una forta càrrega emocional.
Evitar les paraules amb una forta càrrega emocional.
Evitar les preguntes de sintaxi complexa.
Evitar preguntes amb resposta unívoques.
Evitar preguntes tendencioses( que facin a l’entrevistat crear una tendència cap a una valoració).
     Evitar comportaments suposats (Suposicions sense saber si allo s’ha dut a terme).Per solucionar això existeixen el que s’anomenen preguntes filtres. En cas de contestar-les afirmativament es respondrà altres preguntes condicionades.
Concreacio-abstraccio: apropar les preguntes a la quotidianitat de les persones per evitar que es responguin vaguetats.
Hi ha algunes preguntes delicades que són difícils de mesurar amb un qüestionari i serà millor fer-ho a partir de mètodes més oberts.
Falta d’opinió i la no resposta: sempre s’hauria de permetre a l’entrevistat no tenir opinió sobre algun tema o no respondre.
Compte amb l’efecte memòria: Les preguntes referents al passat solen tenir problemes de llacunes o distorsions de la realitat. Una bona tàctica és establir límits temporals per recordar. També es poden utilitzar límits temporals referents a fets importants per l’enquesta. Això es important, per exemple, a les enquestes de la victimitzacio.
En criminologia ens interessa enquestes que ens aportin informació rellevant sobre victimologia i auto informe.
 Enquesta de victimitzacio: Aporta informació per contribuir al coneixement del problema social del delicte, partint del estudi de la població general (no del sistema penal).
o Determinar la prevalença i incidència de fets delictius (prevalença freqüència en què s’ha donat un fet delictiu en un temps determinat, incidència aparició de nous casos).
o Determinar les característiques dels delinqüents.
o Determinar les característiques de les víctimes  Autoinforme: Consisteix en preguntar a un conjunt de persones prèviament seleccionades si han comès algun delicte.
o Conèixer la prevalença i incidència real dels fets delictius, o Conèixer millor les característiques psicològiques i socials de les persones involucrades en delictes o conductes desviades.
Tipus d’observacions:   Observació directa: És una de les tècniques més naturals i simples en la que l’observador es limita a apuntar, pendre notes...sobre conductes que es volen estudiar per després, analitzar-les.
Observació participant: Consisteix en una intervenció directa en la situació social que està estudiant. L’investigador s’endinsa en un grup social de forma directa, durant un període relativament llarg, en el seu medi natural, en interacció amb la resta de membres.
De forma directa: l’investigador no delega les funciona a un altre per realitzar l’observació.
Període de temps llarg: És necessari un període llarg per no influenciar en el comportament dels observats.
Ha de ser en el medi natural on conviu l’observat , no pot ser en un escenari fictici.
L’observació participant s’utilitza normalment per aproximar-se a un problema sobre el qual no hi ha recerca o també per temes que hi ha diferencies entre la percepció interna i externa dels col·lectius o fins i tot xk son fenomen il·legals o secrets.
Observació participant encoberta i declarada Encobertes +No condiciones el seu comportament -Dir mentides genera certa tensió.
-Possibles sospites.
Declarades +No preocupació per ser descobert +Si tens temps,El temps juga afavor teu -Les persones canvien quan son observades, pots condicionar el seu comportament -Necessites períodes mes llargs ...

Comprar Previsualizar