Sociologia de la religió. Apunts. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 3º curso
Asignatura Sociologia de la religió
Año del apunte 2015
Páginas 15
Fecha de subida 26/01/2015
Descargas 36

Vista previa del texto

APUNTS.
De què parlem quan parlem de religió? L’ésser humà com a cognitive seeker, però simultàniament com a cognitive miser.
Es pensava que l’única funció de la religió era explicar el món. Més tard, quan apareix la ciència, la religió entra en declivi.
Es pensava que quan la gent veiés la superioritat de la ciència, deixarien de creure.
Cognitive seeker – ésser humà que busca una explicació.
Cognitive miser – la religió proporciona dreceres quan patim una crisi, és a dir, un mapa en el qual orientar-se.
La presència de la religió en els hospitals és major a les sales de cures pal·liatives.
La diferència entre l’ésser humà i l’animal és que el primer necessita justificar-se i alhora, necessita buscar sentit a les coses.
Des d’on parlem? - - Des de l’excepcionalitat: o Excepció respecte el món – revifalla religiosa arreu.
Excepció respecte Europa.
o La tardança de la separació església-estat.
o La rapidesa del procés.
o El prestigi de les institucions religioses.
Excepció respecte l’Estat espanyol.
o Les magnituds del procés de secularització català.
Quina mirada vers la religió? Premisses pel seu estudi: - Universalitat – fenomen universal que va més enllà de la dimensió església – religió.
Aproximació empírica - l’hem d’estudiar des de la base, de forma inductiva.
Comparació – hem de posar el fenomen en perspectiva, tenir en compte altres casos.
Objectivitat i relativisme – mirada objectiva comuna als estudis sociològics.
Com definim la religió? Els paranys de definir la religió.
“Quan el dit assenyala la lluna, l’ingenu mira el dit”.
Què és la religió? - La disputa etimològica.
- Religare  Vincle entre l’ésser humà i la divinitat. Religió com a culte a la divinitat. Tu et sotmets al més enllà. També et lliga amb la comunitat.
- Relegere (Ciceró)  Recapitular. No ha de perquè tenir un vincle amb la divinitat.
Rellegir. Jo entenc el món a través de la religió. Perspectiva.
La religió implica simultàniament una: a) disposició interior, b) síntesi reflexiva.
Com podem segregar el què és religió del què no és? On és la frontera entre allò ordinari i allò sobrenatural? Com definim el sobrenatural? Allò que la ciència no pot explicar és el què anomenem sobrenatural. L’experiència sobrenatural i el transcendent és la base de la religió.
Com definim la religió? Schutz: - Escenaris Vida tipificada – rituals socialment (receptes).
Àmbits finits de significació: somnis, drogues, religió... – per entrar-hi hi ha un xoc.
Paradoxa de la comunicació – difícil explicar amb paraules experiències transcendents.
Berger – les institucions ens donen una pauta per saber què hem de fer en cada moment.
Experiència transcendent + carisma = canvi ordre social.
Definicions substantives (què és, Berger) vs funcionals (perquè, funció; Luckmann).
Quina frontera hi ha entre secta i religió? Les sectes fan que la salvació sigui un producte més difícil d’adquirir.
Segons Estruch, Weber no tindria sentit en la societat actual. És molt difícil objectivar què és una secta.
Afinitat electiva  Weber.
Entre les sectes protestants i l’esperit del capitalisme. Les sectes són les esglésies dels creients. Ho diu ja que els què s’hi adhereixen creuen fermament en allò que diu la secta – afinitat electiva com a vincle.
La majoria dels grups de protestants es bategen en edat adulta.
No hi hagués hagut esglésies protestants sense gent que hi cregués ben bé.
Ancià de l’església – els membres que tenen més coneixement.
Culte està vinculat, moltes vegades, als moviments religiosos.
Denominació  Grups religiosos a mig camí entre església i secta.
En el culte és necessari el carisma del líder.
En el procés de rutinització va creixent la burocràcia i les figures motivacionals passen a ser figures professionals.
Les organitzacions socials tendeixen a institucionalitzar-se o a desaparèixer.
Conceptes clau: - Caos, nomos i cosmos.
Teodicea (explicació del bé i el mal) i l’explicació del mal.
Relació sagrat / profà.
Rituals religiosos, les creences i la memòria.
Els primers que es pregunten per què hi ha religió són les teories evolucionistes que la veuen com un fre al progrés i com a quelcom que de forma natural es superarà. Es qüestionen perquè continua existint. L’origen de la religió es la ignorància. La religió continua pervivint com perviuen els fòssils. A mesura que avancem la religió va desapareixent. Teories de l’error.
Les teories intel·lectualistes deien que la gent creia en la religió perquè no tenien les respostes que ens dóna la ciència. La diferència entre ciència i religió és que una és veritat i l’altre és mentida.
Muller diu que el problema és que no tenim manera de representar l’infinit.
Acabem creant símbols i adorant-los.
L’origen de la religió d’Spencer és la doble dimensió de l’humà, el aparèixer els morts en algun somni de la gent, es pensa que a més de la dimensió física, en tenim una altra. Teories aniministes – Tylor, el somni (vessant espiritual) i Spencer i l’existència dels esperits dels morts.
Frazer.
Màgia  Religió  Ciència.
Màgia – sistema rudimentari per explicar la religió. “Un dia vaig cantar una cançó i a la tarda va ploure”. Arriba a conclusions errònies per ignorància. L’existència de Déus acaba substituint la màgia. La religió neix quan la màgia no funciona. “Ara ballo, però també reso perquè plogui”.
Afinitat electiva – vincle. Com una parella s’atrau en gran mesura.
L’esperit del capitalisme – allò que fa que neixi el capitalisme.
Acció econòmica basada en l’expectativa d’un guany mitjançant la utilització d’oportunitats d’intercanvi basada, per tant, en oportunitats (finalment) pacífiques de lucre.
Condicions: - Organització racional capitalista del treball (formalment) lliure.
Separació entre l’esfera econòmica familiar i empresarial.
Comptabilitat racional.
L’esperit del capitalisme ha hagut d’imposar-se, l’individu preferia guanyar allò que necessitava.
Qüestions clau: - Doctrina de la predestinació.
La certitud de la gràcia.
L’ascetisme intramundà.
Beruf, la vocació.
El treball cristià com a deure.
Per frenar l’angoixa de no saber si ets escollit treballen o fan allò que pensen que faria un escollit.
Busques símbols que t’ajudin a creure que ets un escollit, ex. vocació.
Importància de com actues en el món en totes les esferes – ascetisme intramundà.
No cal ser un creient protestant per ser capitalista avui dia. L’ètica la necessita per posar-se en marxa. Una vegada ja funciona, ja no calen portadors. Tot canvi social té un grup de portadors.
Émile Durkheim.
Era jueu i decideix fer-se ateu. Això el preocuparà tota la vida.
Tres grans temes: a) modernitat; b) pèrdua de sentit; c) les formes elementals de la vida religiosa.
Migracions camp – ciutat  Pèrdua de sentit.
Societat tradicional  Divisió social del treball  Moderna.
La gent està més propera els uns amb els altres a les ciutats. Necessites l’altre per sobreviure.
Més dependents. Alhora ets més individualista. Això, segons Durkheim, pot generar el caos.
Consciència col·lectiva – sistema de creences que són presents en la major part de la societat. La societat no és mai igual a la suma de les parts. Les societats contemporànies es caracteritzen per l’anomia. La societat no aconsegueix regular els meus desitjos. Moment de menys consciència col·lectiva. Es dóna ja que les esglésies tradicionals perden autoritat per gestionar la moral. Les institucions perden el sentit que tenien en la vida anterior. Els suïcidis oscil·len en funció de l’anomia. Ex. Societats catòliques-protestants, vida familiar...
Més enllà dels clàssics.
Molts autors van deixar d’estudiar la religió en tant com els seus entorns no era gaire present, pensaven que estava decreixent. La ideologia que la religió s’acaba. Autors com Habermas relacionaven l’augment de la modernitat amb el descens de la religió.
A la dècada dels 90 torna a agafar preeminència. Guanya perspectiva. Abans però... hi havia un altre factor en joc que era els que feien sociologia religiosa. La feien des de l’església catòlica o protestant. Es feien moltes enquestes, per exemple. Tenien sociologia religiosa com si fos màrqueting en tant que volien millorar l’assistència a l’església.
Què és la secularització? Hi ha moltes visions diferents.
Secularització quan: - Uns béns de l’església passen a mans de l’espai.
Un capellà deixa de ser-ho.
Una persona deixa la vida religiosa.
Fa referència al món finit, terrenal, temporal.
Quan parlem de religió en sociologia? Quan la pràctica religiosa passa a ser opcional, o bé, descendeix el nombre de gent que té una pràctica, trencament del monopoli religiós i separació església-estat.
Argument principal. Factors que comporten una pèrdua de pes de la religió: - A nivell polític – separació església-estat.
A nivell social – sistemes alternatius de significat . Ex. Ciència.
A nivell individual – més educació, més individualisme, societat de consum.
Es pensava que a mesura que la resta del món s’anés modernitzant, desapareixeria la religió.
Aquesta teoria es popularitza als 60’s i 70’s. Actualment hi ha un pensament que s’ha de repensar el paper de la religió en les societats actuals.
La revenja de Déu o la revolució dins la sociologia de la religió.
Kepel. La religió no desapareix. Ens hem equivocat en pensar-ho. L’any 80 Reagan guanya les eleccions a EUA. El lobby religiós del grup que guanya es “majoria moral”. Auge d’un protestantisme més radical de dretes. Hi ha hagut a EUA un creixement d’un protestantisme.
La religió entra de nou en l’escena política. L’església recupera protagonisme als països de l’est: Polònia, Rússia…El 78 Joan Pau II és escollit Papa. És el primer papa mediàtic de la història. Molt més conservador que el seu predecessor. “Els 10 no”.
La revolució de l’Irán. Hi ha un moviment que sembla que acabarà en democràcia, però llavors creix un islamisme de base que cada cop és més fort. Hi ha una islamització que acaba entrant en el poder polític.
Salman Rushdle (79). Els versos satànics.
Va ser important per tres coses: la població musulmana a Europa era cada vegada més important. Els immigrants que arribaven a Europa no es secularitzaven. Va provocar efecte dominó en els altres països.
Rios Muntt. Dictador de Guatemala. Primer pentecostal que agafava un càrrec polític.
Només un 4% d’Amèrica Llatina era protestant. Avui dia un 30% són protestant pentecostal.
Parlament d’Israel 1977. Guanya una dreta conservadora religiosa.
La necessitat de canviar de paradigma.
No han estat capaços de predir correctament el futur. Volen entendre l’error i en busquen els orígens. Woolston diu que la religió desapareixerà (1740). Marx, Nietzsche i Freud també contraposen progrés i religió. Nietzsche: “Déu ha mort”; Marx: “La religió és l’opi del poble”; Freud: “La religió és una forma de neurosi”.
La secularització és també una eina política.
Per què s’equivoquen aquests autors? - Eurocentrisme – la seva mirada es centra en Europa. Teoria feta en un context i vàlida només per aquest.
Quin concepte de religió expliquem? Va lligar a la religió que hi havia al passat.
Què vol dir modernitat? El naixement d’un nou paradigma.
Es fixen en el no decreixement de la religió. No entenen perquè aquesta no desapareix.
Aquests pensen que els sociòlegs de la religió estan obsessionats amb si es creu o no.
Béns religiosos: - La salvació.
Un bé de risc – no tenim informació perfecta.
Un bé col·lectiu – individualment no té sentit.
Dimensions: - Individual – anàlisi cost-benefici.
Col·lectiva – institucionalització; els free-riders i control nivell d’exigència.
Contextual.
S’ha confós secularització amb dessacralització – temporal i limitada a la pràctica religiosa.
Tercer paradigma – secularització com a procés històric, polític, social i cultural. No només una teoria sociològica sobre el món.
Alternativa 3.
Per explicar aquesta visió general del món aniria millor una explicació contextual i històrica.
Secularització com a procés històric, polític, social i cultural.
Champion diu: - es produeixen tres fenòmens rellevants: - La participació pública en la vida comuna canvia les relacions socials.
Industrialització.
L’església adopta posicions diferents.
Procés de Catalunya violent de secularització.
Moviment segle XX principis.
- Maçoneria – classes mitjanes-altes.
Espiritisme: o La líder té capacitat de parlar amb els morts.
o Forma d’alteritat.
o Reivindiquen alteritat, educació per les dones...
o Classes populars.
A cada país hi haurà personalitats diferents.
Weber.
“El cristianisme és la religió de la sortida de la religió”.
La religió “ajuda” a la societat i aquesta relega la religió.
Alternativa 4.
Europa és l’excepció del món.
El què emfatitzen és que la teoria de la secularització té tres dimensions: 1.- La diferenciació institucional.
La secularització va en paral·lel del desencantament del món / racionalització. Allò màgic és relegat a una esfera, la resta d’esferes socials es racionalitzen. Procés macroestructura de canvi social. Luckmann. Això té uns efectes concrets per l’església.
- L’emergència dels experts – capaços de determinar en l’àmbit religiós. Autoritat eclesiàstica.
- La identificació amb la institució. Hi havia una pèrdua d’identificació. Ho veiem com lluny de la nostra vida.
- Pèrdua de la plausibilitat de la creença individual – fruit de la pèrdua d’identificació. Pèrdua de credibilitat de la creença.
2.- La religiositat individual.
La valorem a través de les enquestes. Dificultats en les categories. (Agnosticisme – no tinc la capacitat per saber si Déu existeix; Ateu- nega l’existència de Déu).
Tots els canvis individuals tenen efectes a nivell social i polític.
Danie i Léger toquen el terme de la religiositat individual.
Hi ha més gent que creu en Déu que gent que declara ser pertinent a alguna religió.
Léger.
Hi ha gent que té un sentiment de participar, però no creu. Gent que fa molt de temps que no va a missa.
Middletown - poble (pseudònim) per estudiar la religió.
EEUU. Des de principis fins a finals del segle XX – no canviava la pràctica religiosa.
Hi ha un canvi significatiu en el què vol dir ser religiós, la manera en com creuen. Diferència entre el què i el com.
El canvi principal ha estat en el com. M. Chaves diu que la manera en com es creu ara es diferencia principalment en l’autoritat (el paper de). Abans era una fe que s’heretava i ara és una fe que se sol escollir. Hi ha un procés de subjectivització i individualització de la creença. A finals del segle XX l’individu es sent capaç d’adaptar, ratificar el discurs de l’autoritat eclesiàstica. Hi ha una desregulació dels símbols religiosos.
EEUU – crisi de l’autoritat religiosa / EEUU – crisi de la institució (clàssiques).
3.- La privatització de la religió.
Luckmann i la privatització de la religió. – la religió es mou a l’esfera privada degut a la subjectivació i individualització de la creença.
Casanova, Habermas i la religió a l’esfera pública – com i de quina manera hem de regular la religió en l’esfera pública. Habermas acaba dient que sí que hauria de tenir-hi un paper. Si la patronal parla al Congrés, perquè no l’església. Hi ha altres autors que diuen que no perquè té una visió particularista.
Esfera públic-privat.
La moral de l’Estat- Educació per la ciutadania i cultura religiosa generà moltes objeccions “volen imposar una moral”.
El desdoblament de la religió.
Experiència de transcendència – identitat cultural. No cal que estiguin vinculades.
Nacionalisme banal – es transmet a través de símbols, expressions o altres coses invisibles.
Billig- el nacionalisme banal. Quan més invisible és més potent és. En la nostra societat trobem el catolicisme invisible en tant que és present en el llenguatge, dates – celebracions, els Reis Mags, el pessebre, l’arbre de Nadal... El debat entre els límits d’allò cultural i allò religiós és trivial. Els drets de llibertat religiosa estan més protegits que els de la llengua.
L’Estat no pot preguntar quina religió professes, però sí quina llengua parles. Tinc més dret com a membre d’una minoria religiosa que com a membre d’una minoria cultural. Allò que és hegemònic, és invisible als ulls.
El pluralisme religiós.
Societat plural com aquella que té sistemes de legitimació diversos. Cap d’ells pot imposarse hegemònicament. El pluralisme no és exclusiu de la modernitat. Ramon Llul ja escriu temes sobre diàleg religiós. No exclusiu, però sí característic. Berger dirà que no existeix modernitat sense pluralisme. Pluralisme com a coexistència pacífica de diferents confessions en un mateix territori. Imperatiu històric o del perquè una creença que s’escull no és mateix que una que s’hereta. La què s’escull implica una justificació.
- Negociació cognoscitiva – “Tot és igual” – relativisme. No hi ha un valor per sobre dels altres. No caus ni en el relativisme ni en el fonamentalisme.
Rendició cognoscitiva – No hi ha cap possibilitat d’arribar a certeses.
Atrinxerament cognoscitiu – fonamentalisme. Em reafirmo en la meva certesa i tot el diferent és fals.
La possibilitat d’escollir genera angoixa. Una creença és més plausible quanta més gent la segueix. En un escenari pluralista, les religions “han de vendre” el seu producte.
Fonamentalisme.
Neix als EUA. Anys 20-30. Les veritat fonamentals. S’oposaven a Darwin. El fanàtic sacralitza algun aspecte de la realitat.
Té origen en el marc del protestantisme. Cada vegada les creences eren més relatives. Es van voler establir els punts fonamentals als què no poden renunciar.
Té molt pes a principis del segle XX – germans islàmics, integrisme catòlic...
Presenta dos principis: a) Aïllament – comunitats aïllades de la resta. Espais protegits de l’altre. Tancament; b) Revolució – volen conquerir l’altre. La croada de Franco.
Fonamentalisme – tradicionalisme.
Tradicionalisme – seguir les creences per tradició “sempre s’ha fet així”.
Fonamentalisme – trencament amb el passat. Reflexivitat. Agència conscient de l’acció, amb una voluntat específica.
Dificultat de les organitzacions religioses de transmetre la fe. El trencament amb la religió dels pares podria donar lloc al fonamentalisme.
Religió poc madura, infantil – la dels pares.
Reinvenció. Trencant amb la tradició – fonamentalista. Ruptura amb la tradició. Cerca de la veritat.
Les religions amb més tendència al fonamentalisme són: - Les monoteistes : tendeixen a ser més “caldo de cultiu”.
Voluntat universalista – tothom pot convertir-se. Els què tenen tendència universalista solen tenir més tendència al fonamentalisme.
Hegemonia – els grups petits solen voler créixer.
Moviment de reacció.
- Enemic exterior (secularització).
Enemic interior (relativisme).
Contra qui reacciona.
- Racionalitat secular – lògica d’organitzar el món. No ha d’impedir la lògica religiosa.
Pluralisme religiós.
Fenomen del pluralisme intern.
...
Èmfasi en l’educació dels infants.
L’Opus Dei té una actitud fonamentalista.
Noves formes d’espiritualitat Noves formes que trenquen amb les clàssiques. L’espiritualitat és la forma contemporània de religió.
New age – fa referència a un canvi d’era; un canvi de formes de pensar...
Quatre fonts: - - Societat teosòfica – toquen el tema d’enviar missatges des del món dels morts, tenir premonicions...
Ciència cristiana – permet fer compatible ciència i cristianisme.
Religions orientals – el missatge oriental comença a calar degut al contacte. Voluntat de coneixement de les religions orientals. Primer comença amb les classes altes.
Moviment hippie.
Noves corrents de la psicologia.
Característiques: - No hi ha un trencament amb la ciència.
- Allò important és el què jo noti, que ho senti – l’experiència.
Individualista.
Joves i noves formes d’espiritualitat.
Consum de productes espirituals. Qui eren les persones més atretes? En un inici es pensava que serien els joves. Els joves no tenien gaire presència en centres de caràcter espiritual.
Persones de 30-40 anys que han viscut crisis personals i gent +65, però en aquest sector eren gairebé inexistents els homes, moltes eren creients i ho feien compatible, d’amagat de la família.
Es vinculen elements de marcs teòrics molt diferents – cultes NF de E-. Es pretén dibuixar una religió compatible amb la ciència. És un tipus de creença individualista. No trobem cap Jerarquia entre les NF de E. Organitzacions en xarxa.
En el procés de venir les religions d’orient, hi ha una banalització o suavització.
Duresa de l’autorresponsabilitat – la importància del pensament positiu. Individualització de la culpa.
El missatge del món s’acaba, hem de canviar el model de vida, típicament ecologista, té connotacions religioses (apocalipsi de Sant Daniel).
El paper dels líders religiosos en la re(configuració) de projectes i processos migratoris: el cas dels nigerians i congolesos.
- - Aspectes corporals, gesticulació, experiències de èxtasi.
Moviment provinent dels EUA.
Glossolàlia, curacions.
Es desenvolupa principalment en les comunitats migrants.
Volien quelcom més expressiu.
El cas africà té les seves especificitats (va en consonància amb els moviments independentistes, per exemple).
o Multiplicitat de línies.
o Lleis antihomosexuals recolzades pels pentecostals.
o Rebutgen l’avortament.
Importància de l’expansió.
Les esglésies desenvolupament formes úniques de dur a terme els rituals.
El judaisme a casa nostra.
El judaisme institucionalitzat va desaparèixer el s. XV amb l’expulsió. Principi s.XX. una comunitat comença a guanyar presència.
Les comunitats jueves s’han construït com a fruit de la migració.
Judaisme segons franquisme – relació ambigua.
Branques a Catalunya: - Ortodoxa (tradicionalistes) Reformista.
Ultraortodoxa.
1992- es signa acord de col·laboració amb l’Estat. Es reconeix i tenen una sèrie de drets.
FCJE – Federació Comunitats Jueves Espanya.
Principals transformacions.
1.- Secularització.
2.- Diversificació identitària i institucional.
3.- Disminució de la afiliació i participació institucional.
El judaisme.
Hebreu / Israelita / Jueu = Sinònims. Tradició Abrahàmica o jueva – distinció amb israelià.
Primera tradició religió monoteista.
- Sefardites – asquenasites - distinció geogràfica.
14 milions de persones jueves (estimat subjectiu).
Principals països on hi ha jueus: EEUU, Israel, França, Canadà, Argentina i Rússia.
Religió com a sistema cultural.
Inclou tres components: - Ethos: visió del món, relació amb Déu.
Ethics : com s’ha de comportar una persona, preceptes religiosos.
Ehnos : pertinença a una comunitat. El pertànyer o no a ella.
Principals característiques: - Centralitat en el llibre. Torà.
No és proselitista.
La llar com a espai central.
Suplica allò estrictament religiós.
Dificultat d’establir un cos dogmàtic. – Déu únic, revelació, era messiànica (el retorn de Crist).
Centralitat de la llei i les pràctiques.
Llei vs Dogmes.
Llei – Escrita – Torà. / oral – Sans, rabins – interpretacions molt diverses.
Els llibres es corresponen a l’Antic Testament.
Tot codi normatiu és halajà.
613 preceptes que regulen la vida de les persones. Alguns obliguen a fer, altres prohibeixen.
Branques segons la interpretació de les lleis.
Símbols religiosos: Torà, Kipà, Mezucà, Talit, Janukià, Tefilim.
Qui és jueu? Segons la llei jueva, aquell que té mare jueva – alguns accepten la conversió, altres no.
Judaisme (religió); Judeïtat (ètnic); Judaicitat (col·lectivitat).
Dimensions centrals.
- - Temps – calendari.
o Dies – ordenats per pregàries – matí, migdia, tarda, nit.
o Setmanes – per treballar / sàbat.
o Any – festivitat.
o Al llarg de la vida – ritus de pas.
Espai.
o Israel – diàspora.
o Casa i la sinagoga.
o Llocs de tragèdia – llocs de memòria – Holocaust.
o El cos com expressió jueva.
Definicions: a) Normatives (feta per la comunitat); b) No normativa (com els jueus es defineixen).
Debat espiritualitats.
Fins a quin punt s’institucionalitzaran en un futur? Aniran en retrocés, es mantindran? Una categoria emi (des dels actors).
Diversitat religiosa a Catalunya.
L’excepció catalana.
- Procés de pèrdua ràpid de l’església catòlica.
Identificació i pràctica molt menor respecte l’Estat.
Els grups que no existien prèviament a la immigració.
- Islam (majoritàriament) Sikks (gairebé tots immigrants) Hinduisme (majoria) Orientals (excepte un home) Judaisme (50%).
La gestió de la diversitat religiosa.
- Els drets de la llibertat religiosa – drets de la religió que surten de la vida privada.
Generen col·lisió de drets.
La religió a l’esfera pública – el pessebre. Què vol dir neutralitat a l’esfera pública? Cohesió social i bona convivència.
Els dilemes de la gestió de la diversitat.
- Què és pot considerar una religió? Totes són iguals? Qui són els representants religiosos? Quines són les demandes legítimes? Volen piscines separades per nens i nenes, per exemple.
Quins són els llindars entre allò cultural i religiós? Quin tipus de gestió: laissez faire o implicació activa? PENTECOSTALS.
La comunitat religiosa s’organitza jeràrquicament a partir del pastor, els ministres, els diaques i la comunitat. Segueixen el discurs de Sant Pere, que està centrat en la importància de la conversió o del nou naixement en el moment en què se senten part de la comunitat. A més, creuen fermament en la paraula de la Bíblia i en la seva autoritat, ja que aquesta està escrita per Déu, sent els apòstols només intermediaris del discurs.
Els seus rituals es caracteritzen per la presència de música, crits, plors, en termes generals, una manifestació dels sentiments i les emocions molt forta que arriba fins al punt de la teatralització.
La creença principal de l’església pentecostal és el bateig en l’Esperit Sant, no sent els únics que creuen en aquest. Això es fa present, fins arribar al punt que en els cultes, els fidels ploren, canten, riuen i criden per tal de fer-se sentir i intentar comunicar-se amb aquest. Aquesta forta creença és el que ells anomenen glossolàlia.
Els rituals que normalment es celebren en aquestes esglésies tenen la finalitat d’encaminar-se en el camí de la salvació, i per tant, sentir-se més propers a Déu (Mena Cabezas, 2003:9).
Els pastors i líders, en general, focalitzen els seus discursos en aquest camí. Els valors i els deures són importants per aconseguir aquesta salvació, sent important el compliment de les normes i la moral que dicta l’església.
Cal destacar l’intens sentiment de comunitat que podria estar relacionat, influenciat i definit tant pel compliment d’unes mateixes normes socials existents dins el grup religiós com pel fet de compartir una experiència vital, com seria el fet migratori i per la relació que mantenen els membres de la comunitat amb Déu.
El sentiment de comunitat és un dels pilars del pentecostalisme i és un dels fonaments de l’expansió d’aquest en els últims anys.
El paper de les emocions tal com s’ha pogut veure és un aspecte crucial en el pentecostalisme.
Gràcies a aquest component emocional, la fe es veu reforçada i com aquestes emocions són presents, alhora, en la major part de la comunitat, això reforça els seus lligams, en tant que veuen com els altres senten el mateix que ells, reforçant la plausibilitat.
per què assisteixen a l’església. La resposta a aital pregunta es basaria en el següent: a) el sentiment de comunitat que predisposaria els individus a assistir; b) per no perdre les seves arrels, és a dir, per l’existència de tradicions del país d’origen, a més de la presència de moltes persones que han passat pel mateix procés migratori i que poden haver vingut fins i tot, des del mateix país; c) perquè estan seguint una norma moral (incondicional) o quasi-moral (estan d’acord amb assistir, però perquè ho facin, han de fer-ho també els seus propers); d) per evitar càstigs o sancions, és a dir, perquè segueixen una norma social en el sentit d’Elster. Es diu que només seran beneïts i protegits els què assisteixin, per exemple. e) per la influència social, en tant que els membres de la comunitat els intenten convèncer perquè vagin.
...