Ciència política. Resum primer semestre. (2012)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 1º curso
Asignatura Ciència política
Año del apunte 2012
Páginas 8
Fecha de subida 05/11/2014
Descargas 23

Vista previa del texto

Ciència política.
Legalitat Caràcter objectiu - Relatiu a la llei – Fer llei.
Legitimitat  Caràcter subjectiu – Relatiu a la moral i ètica de la població en general. És allò just, pels valors, conviccions, etc – Demanar moral o ètica.
Termes relatius a polítiques Politics  Polític, via política, en sentit institucional, Procés. (elements més dinàmics, de canvi, d’activitat –conductes, maneres de fer, ideologies...) Policy  Polítiques públiques, salut, educació, benestar, cultura, Resultat. (polítiques, mortalitat, nivell de renta...) Polity  Sistema polític, Estructura. (sistema polític, institucions, govern, parlament, relacions de poder...) PODER.
- - - - Potestas (poble) / Autorictas (senat) -/- Coerció, força, violència (última ratio) -/Com a posició o status i com a relació o influència.
3 tipus: o Capacitat de A que B faci x.
o Capacitat de no només fer que es prenguin decisions, sinó també que no es prenguin.
o Poder que A fa perquè B faci el que vol pensant-se que ho fa lliurement.
Dit d’altra manera: o Obligar a fer coses.
o Impedir que es facin coses.
o Manipular o influir perquè és facin coses.
Recursos o instruments: diners, recursos polítics, llei, coneixement, por i coerció, manipulació, influència i persuasió, i el premi.
Altra subdivisió = Institucionalitzat ( estat ) / No institucionalitzat (menys visible).
Com mesurar-lo? o Grau de probabilitat que si x diu a es faci.
o Nombre de persones en les potències.
o Grau d’importància, valor d’una institució, influència, etc sobre les persones.
Tipus segons Weber.
o Tradicional – Previsions, formes de sempre de fer, governen els més savis, el rei...
o Carismàtic – Líder, el que guia, el que guanya la guerra, el revolucionari, l’influenciador...
o Legal – Institucional, legalitat, aquell que ocupa x càrrec...
<<Puede denominarse sistema político a aquelles interacciones por medio de las cuales se asignan – de forma vinculante- valores en una sociedad>> David Easton, 1965.
Sistema polític – Òrgans de govern, càrrecs disposats estamentalment, escala país però apte per altres.
Règim polític – Tipus de política (democràtica, autoritària...).
Elements del sistema polític: Easton distingeix: - Intrasocietal – El que passa on el sistema polític s’aplica.
Extrasocietal – Entorn internacional.
Interacció del sistema polític amb altres sistemes de l’entorn. (intra/extra).
- Sistema social – exclusió social, dualització...
Sistema cultural – conflicte lingüístic, ètnic, religiosos...
Sistema de personalitat – eludeix els efectes psicològics relacionats a la socialització política...
Sistema ecològic – canvi climàtic, escassetat de recursos...
Variacions legitimitat segons Beetham.
- Si està conforme amb les regles legals.
Justificabilitat de les normes en termes de creences compartides (la majoria pensa x).
Legitimació exposada mitjançant un consentiment explícit (democràcia.) Poder segons els clàssics.
HOBBES - <<El poder es la disponibilidad de recursos para obtenir un bien o unos objetivos y está en manos del estado.>> WEBER - <<El poder es la capacidad o probabilidad de conseguir obediencia dentro de un grupo>>.
MARX - <<Capacidad de una clase social de imponer su interés sobre el conjunto de la sociedad>>.
LASSWEL - <<El poder es la capacidad para intervenir en los procesos de toma de decisiones.>> DAHL - <<El poder es la relación en la que A es capaz de que B haga algo que de otra manera no haría>>.
Què caracteritza l’Estat? - La política passa a diferenciar-se en relació a qualsevol altra cosa de la societat.
Aquesta política passa a ser el centre en el qual podem imputar la sobirania. Això vol dir que tendeix a monopolitzar la coacció legal. –Emanar una sèrie de normes i obligar complir-les.
Per què en un determinant moment neix l’Estat? Per què canvia la forma d’organització política? - - Transformacions en les relacions econòmiques. – S.XV. Canvi econòmic transcendental. Neix el capitalisme comercial. L’agricultura deixa de ser l’única expressió de l’economia. Passen de formes feudals a un estat modern.
Transformacions culturals. – Canvi en les formes de consciència humanes, de pensament, del rol que toca viure a la gent, de consciència religiosa...
Transformacions socials – Increment de la complexitat social. Evolució de les formes de relació de persones amb col·lectius. Diferenciació de rols de les persones.
Innovacions de l’Estat Absolut.
- - - - Enfortiment de les monarquies. Font d’implantació del poder que no fa referència ni als costums ni a la religió. Neix la idea d’exèrcit permanent. Neixen les diplomàcies.
Les monarquies absolutes reconeixen uns privilegis que atorguen certa capacitat a certa ciutat, territori, gremi... Primer sistema de delegació a partir d’uns privilegis reials.
Es desenvolupa en paral·lel amb el capitalisme comercial – mercantilisme. L’Estat absolut és molt intervencionista. L’Estat regula, atorga la possibilitat de comerciar.
Configura els primers mercats.
Vigent entre el XVIII-XIX Transformacions econòmiques, socials i culturals que conduiran a l’Estat lliberal.
- Econòmiques – Capitalisme comercial passa a ésser capitalisme industrial. La producció de béns de consum augmenta gràcies als avenços tècnics.
Socials – Complexitat de la societat del moment.
Culturals – Il·lustració. Moviment de canvi. Formes de consciència diferent.
Característiques Estat lliberal.
- - - Emergència d’un concepte nou “els drets”. Fonamentalment tres: el dret a la vida, el dret a la llibertat de consciència i el de la propietat. El poder de l’Estat no els pot penetrar. Està limitat per primer cop.
La burgesia = ciutadania. La resta queda exclosa de l’Estat lliberal. Sufragi censatari. ( per votar s’han d’assolir una sèrie de requisits: propietat, cultura, gènere...) L’Estat lliberal és un estat excloent, però és l’embrió de la democràcia, tal que ja hi ha eleccions.
L’Estat lliberal és econòmicament lliberal és a dir, no pot alterar les relacions econòmiques ni la distribució de la riquesa que se’n fa.
Tres factors importants en l’Estat = Autonomia / Seguretat / Propietat.
Habeas corpus  Un hom no pot ésser detingut per x temps sense base judicial. Un hom no pot ésser detingut arbitràriament.
Factors amb què relacionem l’Estat: - Població Territori.
Sobirania.
Nacionalisme  Moviment polític a favor de l’existència d’una nació. Ideologia / forma de pensar que s’expressa a través de moviment polític.
Components que formen l’Estat-Nació = Història, llengua, religió, factor ètnic o racial.
Anàlisi dels diversos tipus d’Estat: I.
Estat desconcentrat – Manté les funcions / decisions, però dóna certes gestions a altres territoris.
II.
III.
IV.
V.
VI.
VII.
VIII.
IX.
X.
XI.
XII.
XIII.
Estat descentralitzat – Es prenen les decisions i funcions en la totalitat del territori.
Estat unitari – Únic centre de producció legislativa.
Estat compost – Oposat d’unitari. Més d’un centre de producció legislativa.
Estat federal asimètric – Estat federal en què alguns territoris tenen més competències.
Estat federal cooperatiu simètric – Contrari del asimètric. Totes les unitats cooperes de forma horitzontal. Alemanya.
Estat federal – Sistema unit i divers al mateix temps mitjançant un pacte entre les diverses parts. EEUU, Alemanya...
Estat plurinacional – Estat amb més d’una realitat nacional / nació. Gran Bretanya, Bèlgica, Espanya...
Estat associat – Estat associat a un altre sense pertànyer-hi. Puerto Rico, Mònaco.
Estat Regional – Estat de producció legislativa diferenciada, sense ésser federal. Itàlia.
Unió Europea – Unió d’Estats.
Estat Autonòmic – Estat que s’organitza en autonomies. Espanya.
Confederació – Unió d’Estat per un tema específic.
Tipus de competències.
- Exclusives. – Només les té X Concurrents – Més d’un àmbit de poder té la competència.
Compartides – Un tros de la competència és d’un i l’altre de l’altre.
Conflictes de competències.
- Positiu – Les dues parts volen la competència.
Negatiu – Les dues parts volen que l’altre faci la competència.
TRIBUNAL CONSTITUCIONAL. – Ressol els conflictes mitjançant les llistes de la Constitució que n’hi ha de dos tipus: - Una per les competències del federal i la resta residualment pels federats.
Una pel federal, una pels federats i una per les competències concurrents.
Components nacionalisme.
- Objectius (català, la història de Catalunya...) Subjectius (sentir-se o no català.
Dit d’una altra forma: - Essència.
Dinàmica.
Tipus de nació: - Cultural – història, cultura, llengua, elements religiosos i ètnics...
Política – voluntat d’ésser políticament nació, certs partits polítics, moviments, reivindicacions...
- Jurídica – Estructures d’Estat.
NJ = NC NJ = NP ESTATS NACIÓ COHESIONATS NJ no = NP ÀREA NACIONALISTA AMB MÉS D’UN ESTAT NJ no = NC ESTAT PLURINACIONAL NACIÓ PLURIESTATAL Factors nacionalisme = Perennes / Modernitzadors.
Dos tipus de comunitats autònomes: - Les que ho són per l’article 151 (Catalunya, País Basc, Galícia i Andalusia.) Les que ho són per l’article 143 (La resta).
Tipus de governs: I.
II.
III.
IV.
V.
VI.
VII.
VIII.
IX.
X.
XI.
XII.
XIII.
Tirania – Un governa sol. El tirà. (Grècia).
Cesarisme – Govern de Cèsar. Transforma el seu “país”, però de forma totalment autoritària. Ell com a ésser superior. Representa el poble i decideix en nom seu.
Despotisme – Únic representant. “Despotisme il·lustrat” = Tot el poble sense el poble.
Autocràcia – El poder recau en un sol.
Absolutisme – Governs d’abans de les revolucions burgeses.
Feixisme i Nazisme – Moviments ideològics i polítics que establiren les formes de govern totalitaristes.
Democràcia orgànica – Relatiu a l’època de Franco.
Dictadura del proletariat – Transició entre revolució anticapitalista i l’inici del comunisme. Lenin.
Corporativisme – Relació amb els tres anteriors. Poble com a únic cos sense distincions en aquest.
Caciquisme – Poder corrupte o de control. Ja es donava abans del feixisme / nazisme. La figura del cacic durant la instauració de les primeres eleccions.
Autoritarisme – Imposar-se a l’altre.
Totalitarisme – Ideologies tipus feixista-nazista... No s’accepta cap posició diferent de la del líder.
Dictadura – Forma de govern basada en lògiques jeràrquiques, autoritàries.
Atemporal.
TOTALITARISME.
Té la idea d’unitat. Relativament corporativista. Dictadura ideològica. (Nazisme, feixisme, franquisme.) Es volen recuperar els vells valors de l’Imperi, el vell esplendor, etc. Presència de símbols, mites, idea racial... El conflicte no es tan entre classes, ans entre races. Enemics d’allò no pur (jueus). Utilització de mitjans de comunicació / publicitat / propaganda / rituals escenogràfics... Tot això acompanyat de gran repressió. Control econòmic força destacat. Agafa tots els aspectes de la vida: vestimenta, salut, símbols, arquitectura, tot. Un únic partit. La millor gent pertany a aquest partit. Alguns elements també són presents al totalitarisme soviètic.
Raymond Aron i els Règims Autoritaris.
Raymond Aron diu que als règims autoritaris hi ha un partit únic que té el monopoli de l’activitat legislativa i política; aquest partit té una ideologia que el caracteritza i li dóna aquesta autoritat. L’Estat té normalment el monopoli dels mitjans de repressió i comunicació.
L’economia, en part o totalment, està controlada per l’Estat i qualsevol activitat social està polititzada i controlada políticament (art, cinema, tot.). La ideologia és una mena de religió oficial, és una veritat absoluta. No queda clara la frontera entre estat i societat i la de partit i estat. Factor de lideratge suprem; personalització del poder en un líder. Busquen una mobilització a l’entorn de la ideologia, qui discrepa es posa en contra de la societat. Culte a la personalitat. Idea de depurar la raça i adoctrinar políticament la gent.
El dèficit democràtic sempre oscil·la de 0-100. Més cap a zero més democràtic (més democràtic és un sistema més dissens pot contenir) i més cap a cent, més totalitari.
Règims autoritaris – Sense partits, partit únic, la URSS, pluralitat de partits però només un pot governar... Separació entre estat i societat. Límits clars. Repressió, i importància de la seguretat i la policia.
Populisme punitiu – Expressió de voluntat de seguretat. Tenien la seguretat per sobre de tot.
Juan Linz parla de l’autoritarisme com a sistema polític amb un pluralisme limitat i no responsable. Una segona característica seria que els règims autoritaris no tenen una ideologia elaborada, sense èmfasi en la mobilització, existència d’un cap de grup que exerceix el poder sense massa limitacions. Aquest sistema funciona més per cooptació que per elecció.
Tipus de règims autoritaris segons Almond i Powell: - Autoritaris conservadors – Intenten conservar l’acceptació de la gent en base de compensar-la d’alguna manera.
Autoritaris modernitzadors – Usen l’autoritarisme per fer modernitzacions ràpides.
Autoritaris premobilitzadors – Típics de processos de descolonització.
Concentració de poder Doctrina Participació Paper de la repressió Seguretat Economia DESPOTISME Personalisme AUTORITARI Pluralisme limitat TOTALITARI Màxim culte al líder Sense ideologia Esporàdica Principis generals Participació dels adeptes Submissió Més complexitat Beneficis socials, seguretat comercial Doctrina global Mobilització generalitzada Extermini / Terror Major complexitat Estatalització Esporàdica Estructura simple Enriquiment personal Tipus de dictadures: - Familiars – Una família i els propers governen Militars – L’exèrcit governa.
Coalicions burocràticomilitars – Sectors d’administració + militars.
De partit únic – Lògica més totalitària, partit hegemònic.
- Religioses – Règim amb forta connotació religiosa (Irán).
La democràcia no es pot desentendre de dos elements = Representació (Sufragi Universal) i Igualtat material ( condicions de vida i treball iguals).
Tipus de democràcia: - Dels Moderns.
Dels Antics.
Dit d’una altra forma: - Representativa Directa.
Austin Ranney - <<Forma de govern organitzada d’acord als principis de sobirania, igualtat política, de la consulta popular i del principi de la majoria>> Formes d’autolimitació de la democràcia: - Regles / Temes que necessitin una majoria reforçada.
Estats d’excepció o de setge.
Característiques que descriuen el model de democràcia majoritari segons LIJPHART: - Concentració de poders en l’executiu.
Gabinet dominant.
Tendència bipartidisme.
Sistema electoral majoritari.
Pluralisme polític i competitiu.
Idea de govern unitari-centralitzat.
Tendència a l’unicameralisme.
Flexibilitat constitucional.
Absència de revisor de constitució o Tribunal Constitucional.
L’altre model és el de consens en què tot el sistema parteix d’aconseguir acords. L’oposició també participa. Voluntat d’incorporar els minoritaris o oposició en els acords. Governs de referència : Bèlgica, Suïssa.
LIJPHART complementa aquest model amb característiques per distingir partits executius: - Composició del gabinet.
Relació executiu-legislatiu.
Sistema de partits.
Sistemes electorals.
Grups d’interès.
Ex. Federal-unitari.
- Govern centralitzat o federal.
Unicameralisme o bicameralisme.
Constitucions flexibles o rígides.
Control constitucional o no.
- Banc central independent o no.
L’evolució democràtica és la de Regles  Valors.
1945. – Comença onada d’instauracions de sufragis universals ja de manera definitiva. I dels drets socials bàsics (educació, sanitat, pensions i atur.) Poders segons Montesquieur en l’esperit de les lleis.
- Executiu. – Govern ( executa les lleis).
Legislatiu – Llei – Expressió de la voluntat general – Base legitimació popular.
Judicial – Garantia que es compleix la llei. Controla si el govern ha executat bé la llei. També serveix per quan hi ha conflicte entre els altres poders.
Règims segons elecció.
- - - Presidencialistes – La ciutadania escull el president i el parlament, que no es poden fer ni mocions de censura ni qüestions de confiança. EEUU.
Parlamentari – La ciutadania escull el parlament que escull el govern (i/o primer ministre a vegades també), i alhora, entre aquests dos es poden dur a terme mocions de censura i qüestions de confiança. Les primeres del parlament al govern, i les segones a la inversa. Regne Unit.
Semipresidencialista – La ciutadania escull el president i el parlament. El president escull govern. Entre el govern i el parlament es poden dur a terme qüestions de confiança i mocions de censura. França.
Directori. Suïssa.
...