Tema 4. Període prenatal. Part general. Fases inicials del desenvolupament (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Canvis Biològics durant el Cicle Vital: Implicacions per a la Logopèdia
Profesor
Año del apunte 2017
Páginas 15
Fecha de subida 15/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Tema 4. Període prenatal. Part general. Fases inicials del desenvolupament

Vista previa del texto

Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la logopèdia Laura Núñez Període prenatal. Part general. Fases inicials del desenvolupament Fecundació: El desenvolupament fase prèvia que és al fecundació, es la que fa possible el procés de desenvolupament. Consisteix en procés fusió de membranes, la membrana del espermatozoide s’adhereix a la del oòcit, fent possible que l’espermatozoide aboqui el seu contingut al interior de la cavitat del oòcit.
El procés de fecundació consta de diferents fases que condueixen a la fusió de la membrana d’un, i només un, espermatozoide amb la del oòcit secundari.
Consta de diferents fases com a conseqüència d’aquest procés.
Lloc i moment de la fecundació: Es porta a terme aproximadament cap el dia 14 del cicle menstrual, meitat del cicle, que es el moment on es porta a terme l’ovulació. Aquesta es el procés pel qual l’òvul baixa.
Els dos “protagonistes” de la fecundació arriben al lloc (ampul·la de la trompa uterina) per dues vies diferents: l’oòcit descendent i els espermatozoides, ascendent.
Component femení de la fecundació: Elements que surten de l’ovari després de la fecundació.
La ovulació es produeix per la “explosió” d’un fol·licle secundari de Graff que fa que l’oòcit secundari, envoltat de varies capes, presents ja al fol·licle ovàric, surti de l’ovari i sigui “atrapat” per les fímbries de la trompa uterina. D’aquí es transportat fins a l’istme de la trompa uterina a on es produirà la fecundació.
Graff quantitat de líquid que fa pujar la pressió, fent que aquesta procés es doni.
Capes del oòcit. Capes que ha de travessar l’espermatozoide cap l’oòcit.
- Finalment hi haurà una unió de la membrana del oòcit amb la del espermatozoide 1.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la logopèdia Laura Núñez Component masculí; Fluid seminal: El fluid seminal està format per un component cel·lular constituït per els espermatozoides destinats a la fecundació i un component líquid produït a les glàndules annexes de l’aparell reproductor masculí, amb funcions de suport als EMZs en el seu viatge. pH del semen: 7,2-7,8   Component cel·lular del semen: Espermatozoides (2-5 % del volum seminal): Es formen als túbuls seminífers dels testicles, maduren i s’emmagatzemen a l’epidídim. A cada ejaculació se’n eliminen de 200-500 milions.
Component líquid del semen: Vesícules seminals (65-75 % del VS): Fructosa (2–5 mg/ml de fluid seminal).
Principal font d’energia pels EMZ. Pròstata (25-30% del VS): Àcid Cítric, fosfatasa àcida, fibrinolisina, PSA, enzims proteolítics i zinc. Glàndules bulbureterals (1% de VS): Galactosa i moc (compacta el fluid seminal, facilita la mobilitat dels EMZ).
- Cap: cromosoma que conté enzims que ajudaran a obrir-se pas en el seu camí, material genètic compactat.
Dona l’energia de moviment Cua ajuda a moure Fa un viatge llarg 1. Vagina: problema d’entrada pH, es acida. El seu epiteli acumula glicogen i és en el seu metabolisme que genera productes àcids que disminueixen el pH (pH 4,3).
Aquest pH és bacteriostàtic. Quan el fluid seminal (pH 7,2-7,8) entra a l’interior de la vagina (pH 4,3) exerceix una funció amortidora i ràpidament augmenta el pH vaginal a 7,2 que és l’adequat per a la supervivència dels espermatozoides.
2. Cèrvix uterí: La secreció de l’epiteli glandular del cèrvix uterí és mucosa i presenta canvis cíclics, que afavoreixen o dificulten la circulació dels espermatozoides, al llarg del cicle menstrual.
3. Cos uterí: col·labora en el viatja dels espermatozoides. La mobilitat dels espermatozoides per l’interior del cos de l’úter és afavorida per les contraccions peristàltiques del miometri.
4. Trompa uterina: Impulsats per les contraccions peristàltiques de les capes de múscul llis i per els moviments dels cilis de les cèl·lules epitelials. Els 2.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la logopèdia Laura Núñez espermatozoides responen a atractors químics (estímuls de tipus “olfactiu”) procedents del oòcit o de la corona radiada. Posseeixen receptors olfactoris del mateix tipus que els nasals.
Tenen sectors olfactoris que detecten els òvuls.
Capacitació dels espermatozoides: Han de portar a terme una sèrie de canvis per ser funcionals en el procés de fecundació en la trompa uterina.
    Quan els espermatozoides arriben al istme de la trompa de Falopi queden aturats fins al moment de la ovulació en que recuperen la mobilitat ascendent .
Durant la seva estada a la trompa de Falopi, els EMZ són alliberats de colesterol de la seva superfície i de la capa de glicoproteïnes (adquirida a l’epidídim) que revesteix la membrana plasmàtica de la regió acrosòmica, fet necessari per travessar la corona radiada i experimentar posteriorment la reacció acrosòmica.
Els espermatozoides responen a atractors químics (estímuls de tipus “olfactiu”) procedents del oòcit o de la corona radiada. Posseeixen receptors olfactoris del mateix tipus que els nasals.
Després de la capacitació els espermatozoides entren en una fase de hiperactivitat amb moviments oscil·lants (hiperactivació espermàtica).
Fases inicials de la fecundació.
1. Penetració de la corona radiada (alliberació d’enzims hialuronidasa que dissolen la matriu extracel·lular). Es la capa més externa que recobreix l’oòcit.
2. Adhesió dels EMZ a glicoproteïnes ZP1-ZP4 de la zona pel·lúcida (espècie específica) Aquesta adhesió es de gran importància. Cada especia fa diferents glicoproteïnes.
3. Reacció acrosòmica: dissolen, obren espais per on poden circular els espermatozoides, (la unió de EMZ a ZP produeix l’alliberació d’enzims acrosòmics que faciliten el moviment dels EMZ per la ZP) 4. Fusió de les membranes plasmàtiques de l’oòcit i del EMZ i penetració del contingut del EMZ (nucli, flagel...)dins del citoplasma del oòcit 5. Prevenció de la polispèrmia (mecanismes per evitar + d’un EMZ a dins l’oòcit) a) Bloqueig ràpid (despolarització de la membrana del oòcit) b) Bloqueig lent (reacció corticalbloqueig de proteïnes ZP). Gracies a una grànuls que s’adhereixen i no permeten l’entrada Fases finals: Fases inicials de període embrionari.
Oòcit acaba la meiosi i el nucli es compacta 6. L’oòcit finalitza la meiosi II (requereix que hi hagi hagut fusió de membranes d’oòcit i espermatozoide) 7. Activació metabòlica de l’òvul 8. Formació del pronucli masculí (descompactació del DNA). el nucli masculí. El cap del espermatozou està molt apretat degut a la seva mida, es aquí que es descomprimeix i es posa en la mida de l’òvul.
3.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la logopèdia Laura Núñez 9. Establiment del número diploide de cromosomes (duplicació del DNA a la fase S de la primera mitosi) 10. Primera divisió mitòtica (Inici de la segmentació)es forma un pronucli més gran Cadascuna de les cromàtides van a una cèl·lula filla, i a partir d’aquí totes les que vindran tindran carrega paterna i materna.
Primera setmana: Aquest 23 estadis cada un d’ells té una sèrie de processos característics de cada un dels estadis.
El període embrionari: els estadis de la Carnegie: Els Estadis de la Carnegie divideixen el període embrionari (primeres 8 setmanes de vida prenatal) en 23 estadis.
4.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la logopèdia Laura Núñez Divisió del zigot: Després de la duplicació del material genètic, del DNA es dona la 1a divisió mitòtica, 1 cromàtide de cada cromosoma anirà a una cèl·lula filla.
Estadi 2: fase de segmentació: D’aquesta menar obtindrem 2 cèl·lules 1a divisió mitòtica iniciant la fase de segmentació, es aquella que correspon a l’estadi 2 de gestació, i on trobem mes d’una cèl·lula sense cavitat blastosistemàtica, no hi ha cavitat interior que es dona en el tercer estadi.
A la fase de segmentació es caracteritza a divisions mitòtiques rapides. Es degut a que els cicles cel·lulars en la fase de segmentació no es produeix fase de creixement, fases ge, sinó que hi ha fases S i M.
5.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la logopèdia Laura Núñez 1 cromàtide de cadascun dels 46 cromosomes va a cadascuna de les cèl·lules filles (2n 1cr).
Com que les dues cromàtides que formen un cromosoma són iguals, cada cèl·lula filla rep la mateixa càrrega genètica del zigot, reduïda a la meitat en quantitat.
La fase de segmentació es caracteritza per successives divisions mitòtiques ràpides.
Hi ha un augment del número de cèl·lules (blastòmers) amb una progressiva disminució de la seva grandària.
El cicle cel·lular a la fase de segmentació es caracteritza per l’absència de fases de creixement (G). Només hi ha fases S i M.
Segmentació: Fase de mòrula: Té una característica molt important i és la de compactació, on deixem de veure els límits entre cèl·lules perquè es produeixi una unió entre elles, fent que no veiem els límits entre cèl·lules, on comença i acaba cadascuna d’elles.
MCI apolars, són com pilotes, estan posades com volen. Expressen oct-4 MCE polaritzades, ben posades: expressen cdx-2 Dona lloc a dos masses cèl·lules - Internes: unions comunicants, no son molt fortes però permeten passar informació una amb les altres. Son apolars (com pilotes).
Externes, unions estretes molt fortes amb efecte barrera, polars.
6.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la logopèdia Laura Núñez S’ha de compactar.
Estadi 3: formació del blastocist Dia 4 aproximadament hi ha a nivell de las cèl·lules de la massa externa de les una penetració, s’obren uns canals que fan que entri sodi a la massa cel·lular interna, aquest arrossega aigua fent que quedi cavitat liquida, que es la cavitat del blastocist.
A fora encara esta la zona pel·lúcida (color groc):.
Hi ha una banda on hi ha les cèl·lules de la massa cel·lular interna que es el que anomenarem pol embrionari, oposada pol abembrionari, importats en el moment de la implantació.
Blastocist lliure la fase de segmentació acaba quan és forma una cavitat liquida.
Viatge per l’interior de la trompa de Falopi i l’úter: Es veu el resum dels primers estadis, com es donen els canvis al llarg de les trompa de falopi.
Fase de mòrula es quan arriba l’embrió dins la cavitat uterina.
7.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la logopèdia Laura Núñez Cicle menstrual i desenvolupament embrionari: Important entendre el cicle menstrual.
- Fases fol·licular: envien hormones al endometri que el fan proliferar.
Fases luteínica: Altres hormones cap e l’endometri que dona lloc a la fase secretòria Cicle endometrial: La capa endometrial és la capa de l’úter que es modifica al llarg del cicle menstrual femení.
  Fase Proliferativa (1): els ganduls estan creixent. La capa endometrial és la capa de l’úter que es modifica al llarg del cicle menstrual femení Fase Secretora (2): Epiteli amb vacuoles blanques. Es dona la implantació. Hi ha uns dies predisposats a ser fecundat. Glàndules tortuoses amb vacuoles de secreció mucosa Estroma lax. Moment en que es dona la implantació.
8.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la logopèdia Laura Núñez  Fase menstrual (3): Endometri desestructurat amb hemorràgia i necrosi Finestra de implantació (Fase receptiva) Entre 6 i 10 dies després de la ovulació és el moment en el que l’endometri és receptiu a la adhesió i penetració del blastocist.
Implantació 1.
2.
3.
Formació de l’embrió bilaminar: Aquest procés comença a l’estadi 4 però és clarament evident a l’estadi 5a.
A la fase de blastocist quan ja s’ha enganxat al endometri, estadi 4, la massa cel·lular interna es forma i fa dues zones diferents, aquestes donaran lloc a una mes amb contacte a la cavitat blastocita i l’altre sense. Seran l’hipoblast i epiblast. Aquestes no es formen no exactament on aniran finalment a parar. Es formen amb el patró de sal-pebre on les cèl·lules estan barrejades, i han moviments cel·lulars i cada una va a ocupar el seu lloc.
A la regió anterior de l’hipoblast es determina una zona: “Endoderma visceral anterior” que serà important per la inducció d’estructures del cap (secreten lefty-1 i cerberus-1 que inhibeixen nodal).
Diferenciació del tropoblast: En el procés de penetració la implantació de l’embrió en l’edometri és de gran importància el trofoblast. Aquest no formarà teixits embrionaris, sinó capes que revestiran l’embrió per fora i formaran la placenta, enganxaran embrio al endometri..
9.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la logopèdia Laura Núñez Es diferencia amb citotopoblast, aquestes es separen i es fusionen, fent cèl·lules multinuclears, Son pràcticament les mateixes cèl·lules. Formant els citotopoblast, son com les arrels dels embrio, son cèl·lules invasives, i no es divideixen.
Les cèl·lules del endometri es fan mes clares, cèl·lules residuals amb funció nutritiva.
Mentrestant, les cèl·lules de l’estroma endometrial s’inflen a causa de l seu elevat contingut en glicogen i lípids, es l’anomenada reacció decidual (formada per “cèl·lules deciduals”).
Procés d’implantació: eclosió (sortida del blastocist de la zona pel·lúcida), adhesió i penetració: Fase en que l’embrió passa d’estar dins la cavitat uterina movent-se per allà dins, fins a estar integrada a la pared d’aquesta cavitat, dins l’endometri.
L’eclosió és fenomen fonamental on l’embrió es desprèn de la zona pel·lúcida. Aquest fa un forat mitjançant enzims digestius. Pel forat surt l’embrió (el blastocist) i ja pot implantar-se, sense zona pel·lúcida, a que aquesta no te els marcadors adequats per poder-se enganxar a la zona.
Fases d’adhesió hi ha unes molècules que ajuden al blastòcits a quedar, unint blastòcits amb endometri Fase de penetració, cap a l’interior del endometri. Comença cap a la 2a setmana de desenvolupament.
10.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la logopèdia Laura Núñez    L’eclosió es produeix per enzims “digestius” produïts per el trofoblast. El blastocist escapa de la ZP perforada.
L’adhesió es produeix degut a la unió de molècules d’adhesió de l‘endometri i el trofoblast La penetració a l’endometri és un procés multifactorial per el que el blastocist travessa l’epiteli de superfície i penetra a l’endometri Mecanismes implicats en la penetració a l’endometri: Tots els fenòmens debiliten la barrera permeten que aquest pugui penetrar cap a l’interior.
     Fusió de les cèl·lules sincicitrofoblàstiques (STFB) amb les cèl·lules endometrials.
Sincicialització de l’epiteli endometrial.
Infiltració de les cèl·lules STFB entre les endometrials.
Apoptosi de las cèl·lules endometrials Disminució de les “unions estretes” entre les cèl·lules epitelials.
Penetració del blastocist a l’interior de l’endometri: 11.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la logopèdia Laura Núñez Per penetrar a l’interior de l’estroma endometrial, el trofoblast secreta proteases (Com plasminogen o metaloproteases) que degraden la matriu extracel·lular.
Segona setmana: Comença la penetració del embrio cap a l’interior de la pared, entrant dins l’endometri, serà progressiva A la fase 5A el trofoblast que està penetrant cap a l’interior de l’endometri que és sòlid, no te llacunes.
Per penetrar segrega unes proteases que trenquen algunes proteïnes i es van obrint forats.
Formació de la cavitat àmnica i del sac vitel·lí primari: Esdeveniments importants mentre es porta a terme aquesta invasió, la penetració   Formació cavitat àmnica que envolta l’embrió i fetus. Cavitat petita, entre trofoblast i epiblast. Finalment recobreix de les cèl·lules amnioblast que deriven de l’epiblast. Passa al estadi 5A. Dia 7-8.
Formació sac vitel·li primari cavitat que substitueix la cavitat del blastocist.
revestida de cèl·lules del hipoblast que envaeixen les parets de a cavitat del blastòcits. Les cèl·lules formen la membrana de Hauser també anomenada endoderma parietal. Dia 8-9, estadi 5B. En aquest ja hi ha llacunes, te cavitats en el seu interior.
Les cèl·lules del Hipoblast envaeixen la superfície interna del trofoblast, formant la membrana de Heuser (endoderma parietal) La cavitat del blastocist es transforma en Sac Vitel·lí primari.
12.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la logopèdia Laura Núñez Formació del mesoderma extraembrionari (MEE): A l’estadi 5C, dia 11-12, les cèl·lules del endoderma parietal produeixen una nova capa que es el mesoderma extraembrionari.
L’origen més probable del mesoderma extraembrionari és el endoderma parietal. S’inicia ja a la fase 5a però a la 5c és fa molt més evident.
Rodejant l’embrió per dins del trofoblast.
Les llacunes trofoblastiques es comuniquen i entren en elles sang materna.
El MEE (mesoderma extraembrionari) es cavitat, es a dir, a diferencia de en la fase anterior que era completament cel·lular, en aquesta les cèl·lules se’n van cap els costats, algunes desapareixen, i en el seu interior es forma una cavitat liquida, anomenada cavitat coriònica, d’aquesta manera les cèl·lules mesodèrmiques passen en part a revestir per dintre el trofoblast, que serà mesoderma exterembrionari parietal i per dintre l’embrió que serà mesoderma extraembrionari visceral.
Entre mig hi ha pedicle de fixació que no es cavitat, que queda sòlid, formant en un futur el cordó umbilical.
Formació de les vellositats coròniques: La part de fora, la que dona ala paret esta formada pel mesoderma exterembrionari parietal justament per sobre del citotopoblast. Quan prolifera, inicialment forma una vellositat primària que no te cap funció, procés inicial. Posteriorment es forma una vellositat secundaria, a l’interior del mesoderma extraembrionari parental, i aquest tampoc tindrà cap funció. No serà fins arribar a la vellositat terciària, que creixen dins les llacunes trofoblstiques, on es formen vasos sanguinis, fent que ja hi tinguin funció.
Entre els vasos i la llacuna es el que s’anomena barrera o membrana placentària, en aquets han d’entravessar els elements que han de passar de mare a fill i viceversa.
- Tota allò que passa de la mare a fill serà aliment Pel contari, tot allò que passi de l’embrió a la mare seran tòxics, o elements de rebuig.
13.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la logopèdia Laura Núñez Formació del sac vitel·lí: En aquesta fase esta la formació de la sac vitel·lí secundari. Aquest és com una subdivisió nova del sac vitel·li primari, on es forma un revestiment, com una altre membrana que fa que hi hagi una nova cavitat.
Les restes del sac vitel·li primari formes quists exocelòmics.
Hi ha una segona onada de cèl·lules procedents de l’endoderma primitiu que entapissa una nova cavitat que s’anomena sac vitel·lí secundari.
resta del sac vitel·lí primari que ha quedat en aquesta zona.
14.
Canvis biològics durant el cicle vital: Implicacions per a la logopèdia Laura Núñez Formació de les vellositats coriòniques: Tercera setmana: gastrulació: El fenomen més important és la gastrulació.
Consisteix: Lewis Wolpert, va dir que no es el naixement, és el mecanisme per el qual podem esdevenir el que som La gastrulació passem d’un embrio de dues capes a tes capes: - Hipoblast Epiblast A un embrio trilaminar - Ectoderma es localitza on abans estava epiblast, es el que queda d’aquest Mesoderma capa nova formada per ectoderma que penetra cap a l’interior Endoderma es substitueixen moltes cèl·lules de l’hipoblast 15.
...

Comprar Previsualizar