TEMA 6-PATOLOGIA BURSES SINNOVIALS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia patomedicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6: PATOLOGIA INFLAMATORIA TENDINOSA DE LES BOSES SINOVIALS: ANATOMIA I FISIOLOGIA: El tendó és molt semblant l múscul però el 80% de la seva estructura és col·lagen tipus I, les quals li aporten gran resistència a les traccions. Està tot ben orientat en fibril·les. Els tenocits sintetitzen col·lagen per al tendó. A la matriu hi ha els proteoglicans i estan organitzades amb fibres de col·lagen>fibres>fascicles (endotendo: vasos inervis) epitendo.
Hi ha tendons amb baina sinovial i tendons sense baina. Els tendons amb baina: tenen 2 capes (interna, externa i parietal) entre elles hi ha líquid sinovial del qual es nodreix el tendó. Aquesta estructura es la que s’afecta en la tendinitis de Quervain, per exemple. El tendó s’acaba amb 2 parts.
UNIÓ MIOTENDINOSA: Gran superfície de contacte d’unió entre os i tendó degut a una fusió multicapa, com si fos una interdigitalització entre diversos teixits. Per dins el múscul es va invaginant com un “guant” que provoca una superfície de subjecció més gran.
Aquesta unió té una característica especial que és que a aquell nivell es situen receptors específics que recolleixen la tensió a la qual s’hagi sotmès el múscul. Aquesta informació es transmesa a través de les fibres sensitives tipus Ib que constitueixen l’anomenat aparell tendinós de Golgi, que arriba la informació a la medul·la espinal i farà connexió amb les alfa-motoneurones del mateix múscul del que recolleix la senyal tendinosa, tenint una acció inhibitòria sobre elles i, per tant, inhibint la contracció muscular. El número de receptors tendinosos de Golgi d’un tendó està en funció del tamany del múscul.
ZONES D’INSERCIÓ DEL CARTÍLAG: Zona directa: La zona d’inserció ossia és la zona C, formada per fibrocartílag mineralitzat que sol ser la zona de ruptura de les persones grans (condròcits, metabolisme lent, difícil regeneració).
Zona indirecta o periòstica: és menys resistent. Presenta fibres superficials i profundes. Les fibres superficials connecten directament amb el periosti, les profundes (fibres de Sharpey) estan enclaves directament a l’os. Aquest tipus d’inserció es més freqüent en l’individu jove, mentre que durant l’edat adulta es transformen en Directes.
El més habitual és que siguin mixtes.
1 EL tendó es viscoelàstic i emmagatzema energia, afavoreix la transició de carregues, depenent de la energia que emmagatzema i la forma que adquireixen les fibres.
El tendó és com una molla i no pas com una corda. El tendó te molt poques cèl·lules, és a dir, que perd fibres molt ràpid però costa molt de guanyar. El tendó és molt difícil de guanyar, no pas com a la massa muscular, per tant, és freqüent que es trenqui. Normalment passa en gent que fa molt de treball muscular (peses, sobretot) però no dona temps al tendó de guanyar resistència, el seu guany és més lent i ha de ser progressiu.
A altes velocitats provoca que el tendó es trenqui en el cos del mateix, mentre que a baixes velocitats, cícliques provoquen ruptures a nivell de la inserció òssia. S’ha demostrat que el tendó presenta capacitat intrínseca de reparació: en tendons reparats IQ sotmesos a moviments passius controlats predomina la cicatrització intrínseca, mentre que si es resseca la baina o s’immobilitza predomina la cicatrització extrínseca i forma adherències.
La mobilització precoç afavoreix la remodelació secundària de la cicatriu tendinosa, influint en la orientació del col·lagen i augmentant les unions intermusculars. A més el tendó pot modificar l’orientació de les seves fibres tendinoses per obtenir una major avantatge mecànica, per exemple, el tendó d’Aquiles: les fibres medials dels bessons s’enrotllen lateralment al voltant de 90º i descendeixen per a formar la part posterior del tendó. Les fibres del soli roten de forma semblant per a construir la porció anterior del tendó. Aquesta disposició en espiral de les fibres permet un major grau d’elongació i recuperació elàstica del teixit que ajuden al tendó a emmagatzemar major energia.
KLEINERT: Són pautes que es manifesten quan hem tingut secció de tendó, que el fisio ha de seguir. La cicatrització hi ha un component inflamatori ja que hi ha un teixit danyat que es mor, i aquesta part morta sa de llevar i posar part sana, això és inflamació. En fisio afavorim la direcció del col·lagen que es dipositi bé i tingui resistència. Un esquinçament de turmell no movem i el col·lagen s posa en totes direccions i és menys resistent.
Una bona fisioteràpia del primer dia fa que les fibres siguin més resistents i sigui menys vulnerable.
FISOPATOLOGIA DEL TENDÓ: TENDINITIS: Terme que s’utilitza per descriure el tendó dolorós i assumeix que la lesió està acompanyada d’una resposta inflamatòria. Això contradiu estudis histopatologicis, bioquímics i moleculars. Per aquest motiu utilitzem millor...
TENDINOSIS: Degeneració del tendó degut a microruptues sense inflamació. No podem excloure el concepte de inflamació per tant parlem de...
TENDINOPATIA: Tendó degenerat degut a un procés inflamatori.
Hi ha diverses teories que ens han ajudat a formar aquestes teories.¡: TEORIA VASCULAR: Reducció de la perfusió vascular dels tendons com el supraespinos i el de Aquiles: Lesións cròniques que amb freqüència exhibeixen un increment de la vascularització i de la celularitat amb augment del flux sanguini del tendó.
TEORIA MECÀNICA: Moltes lesions podrien estar associades amb microtraumes continus, sobrecarregeues freqüentment descrites com patologies per us excessiu.
2 - MULTIFACTORIAL: Biomecanic, vascular, bioquímic...
ENTESITIS Espondiloartripaties Degeneratives Metabòliques, tòxiques TENOSINOVITIS Exudatives Estenosants La majoria de les patologies són traumàtiques.
MICROTRAUMAS REPETIDOS: Treballs molt repetitius queprovoquen microruptures musculars.
ENTESITIS: Sofirment del tendó just a la part on arriba l’os.
ENTESOPATIES: Porcions cartilaginoses i òssies són destruïdes i replaçades per teixit lexa, és a dir, es calcifiquen. Passa a molts llocs: trocànter major, ròtula, olècranon, TTA, còndils femorals, trocànter menor, cap femoral, espatlla, apòfisis articular, transverses i espinoses, extern, costelles, olècranon i símfisi púbica.
N’hi ha de diveros tipus: Espondilitis Anquilosants (poli). Comença en les sacroilíaques i tots els lligaments es van calcificant. És una malaltia reumatologica.
Artropatia psoriàsic (oligo) al igual que la psoriasis, que pot aafectar a les articulacions, sobretot insercions tendinoses i lligamentoses i tendons, sense afectar prèviament a la pell.
Entesipaties degeneratives: Hiperostosis de forestier, és una lesió característica de les formes avançades, una corrent d’osifcació paravertebral.
Entesopaties metabòliques: Gota: Aquiles>ròtula. Són cristalls d’àcid uric que es dipositen en ales articulacions i també poden passar als tendons. Poden afectar a burses i donar bursitis.
Condrocalcinosis: genoll, hombro, peu, maluc, canell.
Osteomalacia: raquitisme, acromegàlia, hemodiàlisis Hidroxiapatitia: manegot dels rotadors. És l’unica malaltia en que estàn indicats els corticoices.
TRACTAMENT ENTESOPATIES: Corregir la etiologia, és a dir, la causa del problema. No basta amb un clamant del dolor, car trobar l’arrel del problema i tractarla. Inmovilitzacions, repòs i antinflamatoris, juntament amb infiltracions. Les ones de xoc tenen el mateix resultat que la intervenció quirúrjica pentinat del tendó: creem microruptures al tendó, el qual ell sol regenerarà, treurà el teixit dolent i en posara de bo (autoactivació) TENOSINOVITIS: És la inflmació de les baines sinovials dels tendons, freqüent en tendons llargs que passen per llocs extrets, per exemple, les corredisses bicipitals. Allà s’acumula líquid que hauríem de drenar.
3 - - - EXUDATIVES: Augment de tamany: per inflamació o edema, pot ser aguda o rònica i per diveres causes, com infeccioses o reumaologiques (la inflamació és per una causa infeccioses i pot tornar a passar depenent de la causa si es per malaltia, pot tornar a pasar sinó normalment no).
ESTENOSANT: Disminució del tamany. Hi ha molt dolor. Fa cruiximents i es recomana repòs ja que hi ha risc de ruptura tendinosa. No hi ha edema i la típica és la tenosinivitis de quervain, que es diagnostica amb la prova de Flirkenstein. Més freqüent a la mà i sol ser molt greu.
ALTRES: infeccioses: rubor, calor, dolor, augment de de volum, febre, ferides cutànies... el tractament és d’urgencies. Ferides a les ungles o puntes dels dits i pot arribar del dit fins al colze en questió d'hores. Les infeccións viatgen molt ràpid per les baines. Infecció dits i mans son greus i hem de correr al metge per avaluar.
DIAGNÓSTIC I TRACTAMENT DIAGNÒSTIC: Sobretot anamensisi, exploraciónsn i es fan bastantes exploracións complementaries sobretot les exudatives. El tractament és etiologic, tractament de la causa. També incoleix repos ja que el tendo no es mou i no hi ha dolor. Quan hi ha malaltia si que es recomomanen les infiltracions, però en deportistes que es per sobrecarrega no. També s’utilitzen fèrules, analgèsia i infiltracions.
BURSITIS: ANATOMIA I FISIOLOGIA: BURSES SINNOVIALS: Cavitats virtuals tancades (no tenen perquè existir) que afavoreixen els plans de lliscament.
Vasculartizació molt pobre. La medicació tracta molt en arribar. El teixit conjuntiu és laxe, tapizat per sinoviocits i faciliten el desllizament.
On hi ha un tendó que passa per un ressalt pot provocar bursitis. La borsa normalment té poc líquid. El principal problema és el compromís d'espai. SI la bossa s’infla però no hi ha dolor no hi ha perquè operar. SI estan per dins el tendó fa mal sinó no.
BRUSITIS: Inflamació, compressió de espai. No totes donen la mateixa clínica.
4 ETIOLOGIA: Microtraumatismes ( o traumatisme únic) Histograma (malaltia professional), també infeccioses en les quals hi ha de haver una porta de entrada o bé per depòsit, com la gota, condrocalcinosis i apatita. La gota pot ser causa pot ser causa i conseqüència de la bursitis.
MICROTRAUMATISMES REPETITIUS: Per roçament també pot provocar bursitis i per traumatismes repetitius.
També pot ser per un cop únic a una bossa que ja existeix, aquesta bursa s'omple de sang la qual tardarà molt en reabsorbir. En aquest tipus de bursitis encara que no rosi fa mal. Quan es fa un pinçament de bursitis és només en cas de dubte d'identificació o perquè tenim infecció. La infecció articular provoca destrucció de cartílag que hi ha que vigilar. Més o menys dolor segons el compromís d’espai ja que augmenta de volum i lleu augment de la temperatura i rubor.
DEPÒSIT: Gota, conrocaliconsis (DEBUT) Augment del volum, dolor, major augment de la temperatura i rubor. És difícil diferenciar-ho de l’anterior, per tant fem una punció i examen de líquid.
INFECIÓSA: Calor, rubor, augment de temperatura, malestar general, leucòcits i no sempre hi ha de haver una porta de entrada. És molt greu ja que hi ha risc d’artritis TRACTAMENT: Repòs, gel, compressió i antiinflamatoris amb infiltració. També hi ha un altre mètode que es la punció per aspiració, que s’usa en casos molt concrets. S’analitza la temperatura i els paràmetres d’infecció mitjançant uns anàlisis generals. En casos residents, es fa una exèresis i intervenció quirúrgica.
5 ...