Programa d’Activitats Preventives i Promoció de la Salut (PAPPS) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria Comunitària
Profesor M.
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 23/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Infermeria Comunitària: Programa d’Activitats Preventives i Promoció de la Salut (PAPPS) Conceptes § La promoció de la salut és el procés que permet a les persones incrementar el control sobre la seva salut per millorar-la OMS (1986) - Carta d'Ottawa per a la Promoció de la Salut § La prevenció de la malaltia abasta les mesures destinades no nomé sa prevenir l’aparició de la malaltia, com la reducció dels factors de risc, sinó també a aturar el seu avanç i atenuar les seves conseqüències un cop establerta. OMS (1984) Promoció de la salut. Glosario Nivells i activitats de prevenció § P. Primària à Orientada a persones sanes. Ex: vacunacions, consell per deixar de fumar, promoció de lactància materna...
§ P. Secundària à Discrimina les persones sanes de les no sanes: Diagnòstics i tractament precoç. Ex: proves de cribratge, control de lípids, presa de la TA, Mantoux...
§ P. Terciària à Accions per detenir o retardar l’avenç de la malaltia i alleugerir els símptomes. Ex: consell de nutrició i nutrició a diabètics...
§ P. Quaternària à Prevenir els efectes adversos (iatrogènia). Ex: polimedicació del a ancians Exemples de prevenció 1ª 2ª 2ª 4ª 3ª 2ª 2ª 4ª 1ª 1ª 2ª 3ª 1ª 3ª Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Marc històric de l’evolució de la prevenció al món Objectius del PAPPS § Estimular la qualitat assistencial en els centres d’Atenció Primària (AP), promovent la integració de les activitats preventives i de promoció de la salut en les tasques habituals desenvolupades a les consultes § Detectar les dificultats que genera la seva implantació, així com identificar-les necessitats de personal i d’infraestructura necessàries per dur el programa a la pràctica.
§ Generar recomanacions periòdiques de prioritats i mètodes preventius en base a l’evidencia científica, les dades de morbimortalitat, els recursos disponibles i els resultats de les avaluacions de les activitats preventives dels equips d’AP.
§ Promoure la formació i la investigació en prevenció a l’AP, realitzant projectes específics relacionats amb el programa.
Recomanacions del PAPPS § S'estructuren en diversos subprogrames: - Adult - Infància i adolescència - Malalties infeccioses - Salut mental Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria § Aquestes recomanacions les fan els grups de treball del PAPPS, que revisen, actualitzen i publiquen cada 2 anys.
§ L’última actualització general (adults) disponible és de 2016.
Raons per a l’aplicació del PAPPS § Els factors relacionats amb els estils de vida són responsables de més de la meitat de les morts prematures a les societats desenvolupades.
§ Les mesures de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia són activitats inseparables de l'atenció sanitària i constitueixen el primer pas per a millorar la salut de la comunitat.
§ La prevenció és una actitud que ha d'impregnar tots els actes realitzats a la consulta i a la comunitat.
Controvèrsies davant d’algunes mesures preventives § Variabilitat de la pràctica professional à La pràctica basada en l’evidència es defineix com la utilització conscient, explícita i rigorosa de la millor evidència científica disponible per a prendre decisions sobre la cura dels pacients.
Classificació de les recomanacions § Quan hi ha evidència à En graus, que depenen de la qualitat de l’evidència en què es basen.
* A major GRAU, major CONFIANÇA en què es produeixin els resultats esperats § Quan NO hi ha evidència à En la bona pràctica clínica basada en l’experiència i el consens del grup de treball (redactor) de l’article.
Sistema classificació evidència Sistema GRADE (Grading of Recommendations, Assessment, Development and Evaluation) § Constituït per un grup multidisciplinari de metges involucrats en la pràctica clínica, metodòlegs, entre d’altres.
§ Ha desenvolupat un sistema per a organitzar grups de discussió, jerarquitzant els aspectes a considerar i integrant les recomanacions consensuades.
§ Consisteix en: - Mètode rigorós i transparent per a la classificació de la qualitat de l’evidencia per balancejar els beneficis i els riscos de la intervenció.
- Mostra una separació entre el grau d'evidència, la força de les recomanacions i la racionalitat dels recursos.
Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Qualitat d’evidència Classificació de la qualitat de l’evidència i la força de les recomanacions Sistema GRADE: Classificació de la qualitat de l’evidència i la força de les recomanacions § La qualitat de l’evidència té en compte el disseny de l’estudi, la qualitat (mètodes), la consistència i l’evidència directa (estudis amb disseny, mètodes i resultats similars).
§ El sistema GRADE considera la força d’una recomanació com el balanç entre els beneficis i els riscos, la qualitat de l’evidència, l’aplicabilitat i el risc basal de la població d’interès.
* És indispensable à El ciutadà ha de prendre consciència de la responsabilitat que té sobre la seva salut.
Quines activitats preventives en l’adult creieu que en aquests moments s’estan treballant més a la majoria d’equips d’atenció primària? § PAPPS - Pes - Hàbits tòxics (fumar) - Relacions sexuals (risc infecció Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria PAPPS més freqüents § Prevenció Primària: Recomanacions sobre l’estil de vida - Consell antitabac - Consell activitat física - Consell alimentació - Immunitzacions § Prevenció secundària: Recomanacions preventives sobre problemes de salut activitats preventives en la dona… - Cribratge HTA - Cribratge obesitat - Cribratge hipercolesterolèmia - Risc cardiovascular - Cribratge de consum excessiu d’alcohol - Cribratge càncer de mama - Cribratge càncer de coll uterí - Cribratge DM2 Consell antitabac § 1a causa de malaltia, invalides i mort evitable a Espanya § Es al mateix temps, una adició física i psicològica, una conducta apresa i una dependència social.
§ Recomanacions grau A de la USPSTF*: - Preguntar a > de 10 anys i enregistrar - Periodicitat mínima de detecció: 1 cop cada 2 anys - No cal reinterrogarals > de 25 anys no fumadors (si registre).
- Fumadors, cal realitzar consell antitabac clar i personalitzat(aconsellar que deixin el consum), així com oferir ajuda (ex. intervencions conductuals) a cada visita.
- En cas que deixi de fumar, cal realitzar un seguiment mínim durant les primeres setmanes després de deixar-ho.
Cribratge del consum d’alcohol § Tercer factors de risc més important de mort prematura i malaltia després del tabaquisme i l’HTA.
§ Existeix evidència científica de l’eficàcia del cribratge i intervencions breus des de AP per disminuir el consum (+ cost -efectiva darrera de la del tabac) Recomanacions: § Cribratge de consum de risc: - Mínim cada 2 anys en població >14 anys sense límit d’edat - No existeix evidència suficient sobre el cribratge en adolescents § Reduir el consum per sota dels valors segurs - 11 U.B.E. setmanals en dones - 17 U.B.E. setmanals en homes Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Obesitat § Tercer problema de salut, després del tabac i l'alcohol, com a factor de risc causant d'un major nombre d'anys de vida ajustats per discapacitats § Impacte econòmic similar al tabac i/o conflictes armats* Recomanacions USPSTF: § NO hi ha evidencia suficient per recomanar un assessorament sistemàtic (Grau C benefici net petit) § Si sobrepès o obesitat realitzar intervencions estructurades d’intensitat mitja o alta - Promoure dieta (rica en fruites i verdures, mediterrània) i exercici saludables (Grau B benefici net de moderat a gran) § Cribratge obesitat - Calcular l’IMC (pes en kg/talla en m2) - Càlcul perímetre abdominal * Sedentary Behaviour Research Network. Letter to the editor: Standardized use of the terms “sedentary” and “sedentary behaviours”.
Activitat física (AF) Intervenció a la consulta de forma continuada: § Considerar la freqüència, duració i intensitat de l’activitat física § Individualitzar el consell: inici, augment o reforç Recomanacions: § Aprofitar qualsevol motiu de consulta per preguntar al pacient sobre els seus hàbits (IPAQ reduït*) § Utilitzar la prescripció AF com un fàrmac (baix cost i pocs efectes secundaris) - Nens i joves à 60 minuts diaris d’AF moderada - Adults i gent gran à 30minuts d’AF moderada mínim 5 dies/setmana (3 sessions de 10’), o bé 20’ vigorosa (3 dies/setmana) Hipertensió § Quan la pressió arterial (PA) sistòlica es ≥ 140mmHg i/o la diastòlica es ≥ 90 mm Hg: estudi HTA § Recomanacions per intervals de presa de PA: - En les visites rutinàries quan el professional ho consideri oportú - Cada 2 anys en persones amb PA normal (120-9/80-4 mmHg) - Cada any en persones amb PA normal-alta (130‐9/85‐9 mmHg) § Les intervencions no farmacològiques amb pèrdua de pes, pràctica d'exercici físic aeròbic o reduir el consum d'alcohol o la sal de la dieta, aconsegueixen un descens moderat de les xifres de PA * En persones poc freqüentadores à mirar la PA quan hi hagi ocasió Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria Hipercolesterolèmia Recomanacions: § Incloure el colesterol sèric quan es demana analítica en majors de 18 anys i cada 4 anys - Si Colesterol total (CT) > 200 mg/dl: fer una nova determinació amb un perfil lipídic complet: CT, Triglicèrids (TG), low density lipoprotein (cLDL) i high density lipoprotein (cHDL) - Si CT 200-249 mg/dl hipercolesterolèmia límit (actuacions depenent de l’HDL) - Si CT > 250 mg/dl hipercolesterolèmia definida § Reduir el greix saturat i substituir-lo per greix insaturat, no cal variar la quantitat.
Diabetis Mellitus 2 Recomanacions: § La periodicitat de la determinació de la glucèmia basal (prova de cribratge) en la persona no diabètica no té evidències per establir una recomanació.
§ La glucèmia sol afegir-se habitualment en el context de la detecció o seguiment d'altres factors de risc cardiovascular. S'aconsella una periodicitat mínima de 4 anys a partir dels 40 anys.
§ L’educació individual en pacients amb DM tipus 2 redueix l’hemoglobina glicosilada (HbA1c).
§ Modificar l’estil de vida (dieta i/o exercici) Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) i Malalties de Transmissió Sexual Realitzar cribratge per VIH a: § Adult de 18 a 65 anys § Dones embarassades o que desitgin tenir un fill § Menors de 18 anys i majors de 65 amb risc per: - Signes i símptomes indicatius d’infecció VIH o Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (SIDA).
- Compartir material per injectar-se drogues - Presència d’altres MTS - Contactes sexuals d’infectats pel VIH - Múltiples contactes sexuals (elles o les seves parelles) - Relacions sexuals sense protecció en països amb altra prevalença d’infecció.
Prevenció d’embarassos NO desitjats § Edat d'inici de les relacions sexuals és cada vegada més precoç § Augment els últims anys d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVEs) Recomanacions: § Abordar l'anticoncepció aprofitar la consulta a demanda, responent al criteri de bona pràctica d'aprofitar la oportunitat* (grau D) § Proporcionar consell d'anticoncepció a totes les dones en edat fèrtil, homes i parelles respectives (grau D) § Recomanar l’ús dels anticonceptius reversibles de llarga durada (ex. dispositiu intrauterí (DIU), implants) i eficàcia enfront MTS(grau B) Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria § Facilitar una elecció informada, indicar mètodes i garantir seguiment i l'accessibilitat per a consultar els possibles dubtes (grau A) § Informar de la possibilitat d’anticoncepció d’emergència (grau fort) Prevenció del càncer femení Cribratge de càncer de mama femení § Tumor més freqüent en les dones dels països occidentals § Provoca més mortalitat en les dones espanyoles (amb una tendència descendent) § Supervivència relativa a 5 anys s'estima en un 85,18% Factors de risc modificables, susceptibles d'intervencions de prevenció primària: § Allargar la lactància materna § Realitzar activitat física regular § Evitar sobrepès i obesitat, consum excessiu d'alcohol i ús de la teràpia de substitució hormonal.
El risc difereix segons el risc basal (edat i factors de risc), la mamografia de cribratge s’hauria d’individualitzar § Dels 40 a 49 anys sobre la base de la valoració del risc § Cada 2 anys entre els 50-69 anys (evidència moderada) § Cada 2 anys entre els 70-74 anys (evidència baixa) Cribratge del càncer d’endometri § Càncer ginecològic més freqüent § En el 2014 a Espanya la taxa se situa lleugerament per sota de la mitjana europea (5.963 diagnòstics) § Les taxes de supervivència són altes, ja que el 85% dels casos es diagnòstica en estadi primerenc.
§ Activitats preventives: - No realitzar cribratge del càncer d'endometri en dones asimptomàtiques (evidència moderada en contra, recomanació forta) - Realitzar consell apropiat a dones post menopàusiques i a dones amb risc elevat perquè consultin davant d'un sagnat vaginal (evidència moderada a favor, recomanació forta) Cribratge del càncer de cèrvix Activitats preventives: § Consell sobre protecció en els contactes sexuals (evidència moderada, recomanació forta a favor) - El preservatiu, evita un 60-70% dels casos el risc de contagi del virus del papil·loma humà (VPH).
- Evita embarassos i constitueix una pràctica sexual segura per la seva eficàcia per prevenir altres malalties de transmissió sexual (MTS).
Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria - Consell sobre l'ús correcte i constant del preservatiu en contactes sexuals.
§ Dones asimptomàtiques de 25 a 35 anys citologia (test de Papa Nicolau) cada 3 anys (evidència alta, recomanació forta a favor).
§ Cribratge mitjançant el test de VPH en dones >35 anys permet fer la citologia als 5 anys.
§ Menors de 35 no es recomana la detecció del VPH.
§ No fer cap cribratge en dones que no han tingut relacions sexuals ni en dones que tenen una histerectomia amb extirpació de coll d'úter.
Ona Muñarch Garcia 3r Infermeria ...

Comprar Previsualizar