HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Història i Epistemologia de la Psicologia
Año del apunte 2016
Páginas 19
Fecha de subida 20/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Història​​i​​epistemologia​​de​​la​​ psicologia Concepte​ ​epistemologia Epistemologia prové del grec episteme (en grec: coneixement). Actualment quan parlem d’epistemologia​ ​ens​ ​referim​ ​a​ ​la​ ​teoria​ ​del​ ​coneixement.​ ​Logos:​ ​estudi.
A​ ​Grècia​ ​(a.C)​ ​es​ ​considerava​ ​que​ ​els​ ​coneixements​ ​humans​ ​podien​ ​ser​ ​de​ ​dos​ ​tipus: ·​​​​​​​​​​​Doxa:​ ​coneixement​ ​vulgar​ ​o​ ​ordinari​ ​de​ ​l’ésser​ ​humà.
· Episteme: coneixement reflexiu elaborat amb rigor. Es dediquen els científics.
​ Exemple: coneixement de com sembla funcionar, estar organitzat l’univers “lleis” “regularitats”.
El coneixement pel qual s’obté el procés nou per tal de conèixer-les en DOXA, com sembla funcionar​ ​i​ ​està​ ​organitzat​ ​l’univers.
L’epistemologia s’encarrega de plantejar i respondre preguntes sobre com s’ha generat el coneixement​ ​rigorós,​ ​reflexiu....​ ​8episteme).
L’epistemologia​ ​també​ ​s’ocupa​ ​de​ ​problemes​ ​com​ ​ara...
Els​ ​criteris​ ​pels​ ​quals ·​​​​​​​​​​​Es​ ​justifica​ ​o​ ​invalida​ ​el​ ​coneixement · La definició clara i precisa dels conceptes epistèmics més usuals, com ara: veritat, ​ objectivitat El principi d’incertesa de Heisenbergà ​l’acte mateix d’observar canvia allò que s’està observant.
WILHELM​ ​WUNDT​ ​(1832-1920) Es considera que el naixement de la psicologia com a disciplina científica es va produir gràcies a la fundació del laboratori experimental de Wilhelm Wundt a Leipzig l’any 1879.
L’ús del mètode científic, amb la introspecció experimental controlada i la verificació de dades que va utilitzar Wundt, va ser el fet que va determinar que aquest sigui considerat el moment del naixement de la psicologia com a ciència. Wundt va centrar l’estudi de la psicologia experimental en l’estructura elemental de la consicència, especialment en aquells processos que feien referència al coneixement (sensació, percepció, imaginació) i a l’afectivitat (sentiments i emocions) sobre aquests processos va formular les primeres lleis psicològiques​ ​de​ ​combinació​ ​d’elements​ ​bàsics​ ​en​ ​complexos.
Temes:​ ​sensació​ ​i​ ​percepció Aportacions:​ ​introspecció​ ​experimental Anàlisi​ ​de​ ​la​ ​percepció Wilhelm Wundt va viure durant la unificació d’Alemanya. Els últims anys van coincidir amb la Primera​ ​Guerra​ ​Mundial​ ​(1914-1918).​ ​Va​ ​fer​ ​coses​ ​molt​ ​importants: ·​​​​​​​​​​​Va​ ​ser​ ​el​ ​primer​ ​professional​ ​en​ ​crear​ ​un​ ​laboratori​ ​de​ ​psicologia ·​​​​​​​​​​​Va​ ​ser​ ​el​ ​primer​ ​en​ ​crear​ ​un​ ​institut​ ​de​ ​psicologia​ ​on​ ​eren​ ​4​ ​estudiants​ ​al​ ​principi · ​Va ser el primer en crear uns estudis de psicologia. Al principi Wundt no cobrava res, ho​ ​feia​ ​de​ ​gratis,​ ​però​ ​finalment​ ​va​ ​convèncer​ ​a​ ​la​ ​universitat​ ​per​ ​a​ ​que​ ​li​ ​paguin.
·​​​​​​​​​​​Va​ ​ser​ ​el​ ​primer​ ​en​ ​utilitzar​ ​el​ ​terme​ ​de​ ​psicologia​ ​experimental ·​​​​​​​​​​​Va​ ​ser​ ​el​ ​primer​ ​en​ ​crear​ ​una​ ​revista​ ​de​ ​psicologia Quines​ ​condicions​ ​tenia​ ​per​ ​fer-ho? Al​ ​segle​ ​XIX​ ​va​ ​ser​ ​el​ ​segle​ ​de​ ​la​ ​industrialització​ ​(invents,​ ​maquinària,​ ​ciència​ ​aplicada) L’economia alemanya era molt potent, tenien industria en molts àmbits. Alemanya era el país d’Europa amb més universitats, a més a més, eren molt prestigioses. Cal afegir que aquestes​ ​universitats​ ​tenien​ ​laboratoris.
Per​ ​aquests​ ​motius,​ ​Wundt​ ​ho​ ​va​ ​poder​ ​dur​ ​a​ ​terme.
Difusió​ ​de​ ​la​ ​psicologia​ ​científica Un cop va muntar el primer laboratori, al cap de poc temps, i un cop els seus alumnes van finalitzar els seus estudis, van tornar cap al seu país per muntar u laboratori o bé per convèncer a alguna universitat per fer-ho. Ex: Universitat de Cornell “E.Titchener”, Universitat de Harward “W.James”... . Cap d’ells segueixen la idea i el mètode de treball de Wundt,​ ​tot​ ​i​ ​que​ ​si​ ​que​ ​treballaven​ ​amb​ ​laboratoris​ ​i​ ​investigaven​ ​sobre​ ​psicologia.
Es considerat un impulsor de la psicologia perquè els professionals que va formar van anar a​ ​arreu​ ​del​ ​món​ ​a​ ​ensenyar​ ​el​ ​que​ ​havien​ ​aprés.
Va plantejar treballar amb coses observables, però mediat per les reflexions dels subjectes.
El seu equip havia d’estar molt ben format per tal de que després poguessin donar unes explicacions​ ​del​ ​que​ ​havien​ ​vist.
Wundt va utilitzar el mètode experimental i va basar el mètode experimental en la introspecció​ ​experimental​ ​controlada​ ​i​ ​la​ ​verificació​ ​de​ ​dades.
No només es va dedicar al laboratori, també feia un llibre sobre psicologia que va anar re-editant.​ ​En​ ​aquest​ ​llibre​ ​parlava​ ​sobre​ ​el​ ​comportament​ ​dels​ ​pobles.
Wundt parla dels processos mentals superiors. Els processos mentals superiors (com es resolen problemes, es fan hipòtesis...) si volem estudiar-los bé hem de conèixer molt bé el col·lectiu, la cultura, l’art ja que els processos mentals no funcionen de la mateixa manera a tothom.
CORRENTS​ ​DURANT​ ​LA​ ​HISTÒRIA​ ​DE​ ​LA​ ​PSICOLOGIA - - (​ EE.UU): William James es considera el pare de la psicologia americana. Va ser l’iniciador del funcionalisme. El funcionalisme també s’utilitza en conceptes artístics. Creuen que el més important són les funcions de la ment, és a dir, la finalitat que té. Es genera un altre enfocament de la ciència aplicada a l’ésser humà​ ​i​ ​se​ ​li’n​ ​diu​ ​funcionalisme.
Estructuralisme ​(Europa): Tot el que va treballar Wundt el van anomenar ​ Estructuralisme. Aquest terme es troba en mols aspectes de la vida: psicologia estructuralista, atropologia estructuralista... però l’estructuralisme en psicologia servia per empaquetar el que havia fet Wundt i companyia. S’acaba finalment aquesta etapa i arriba a un punt que el que deien no és veritat o no serveix. Segons les traduccions angleses (Titchener) pretenien descobrir l’estructura de la ment humana​ ​(que​ ​es​ ​el​ ​que​ ​pretenia​ ​Wundt).
Funcionalisme ​ Russa ​(Rússia / V. Béjterev): treballen amb la psicobiologia i la psicologia cultural. Funciona al marge de tots els altres corrents. És anterior a Wundt.
La ciència no és acumulativa i el que era evident abans pot canviar i quedar eliminat de la realitat.
- Reflexologia ​ KARL​​ POPPER​​(Viena,​​1902-​​ Londres,​​ 1994) És un filòsof austríac. Va estudiar a Viena i més tard va exercir a la docència de Caterbury (1937-1945) i a London School of Economics de Londres (1949-1969). Durant aquests períodes de temps hi ha en escena el nazisme i molts intel·lectuals d’origen jueu s’han d’exiliar. Durant els anys de la guerra no va tenir vida docent. Va publicar un llibre al 1968: Conjuctures and Refutations. ​L’any 1994 es va traduir el llibre en castellà: ​Congeturas y refutaciones​.​ ​Va​ ​definir: · Teòrica científica: és una teoria que es pot refutar, contradir, desestimar, podem ​ falsar-la (podem demostrar a través d’un experiment científic que és falsa). Les teories científiques estan demostrades a través d’experiments. Les teories es van substituint.
· Teoria NO científica: no es poden demostrar a través d’experiments. Amb la ciència ​ es​ ​volen​ ​trobar​ ​lleis​ ​per​ ​tal​ ​de​ ​poder​ ​explicar​ ​les​ ​regularitats​ ​de​ ​la​ ​vida.
ENFOCAMENTS​​PSICODINÀMICS​​ (1890-1905) La ment humana conté uns “protagonistes” en moviment. En el funcionament de la ment hi ha uns agents que interactúen entre si. El resulta d’aquesta interactuació produeix el comportament​ ​humà.
L’enfocament psicodinàmic per excel·lència és el de Sigmund Freud. Però n’hi ha d’altres com​ ​ara:​ ​Karl​ ​Jung,​ ​Erik​ ​Erikson...
A finals del segle XIX emergeixen uns enfocaments que volen convertir la psicologia en ciència (Estructuralisme, Funcionalisme i Gestalt). Es parla del comportmant humà des d’un punt​ ​de​ ​vista​ ​científic.
Estructrualisme​​–​​Wundt​​1832-1920 Funcionalisme​​–​​James​​1842-1910 Gestalt​​ –​​Wertheimer​​1880-1943 La psicoanàlisi apareix amb total independència de les anteriors línies no hi ha cap vincle en relació amb els enfocaments anteriors. És una forma de pensament que no es planteja aquestes coses sinó que obra una nova línia de pensament sobre la ment humana, per això és​ ​incomparable.
La​ ​psicoanàlisi​ ​és​ ​mirar​ ​la​ ​“psique”​ ​a​ ​trossets.
1895​ ​–​ ​Estudis​ ​sobre​ ​la​ ​Histèria.
1900​ ​–​ ​La​ ​interpretació​ ​dels​ ​somnis 1904​ ​–​ ​Psicopatologia​ ​de​ ​la​ ​vida​ ​quotidiana 1905​ ​–​ ​Tres​ ​assajos​ ​per​ ​a​ ​una​ ​teoria​ ​sexual La diferència entre els autors és saber “Quin és l’objecte de la psicologia?”. Wundt no sortia com a referència ja que ell va fer uns estudis abans de que es definís la psicologia científica, però tot i així va ser el primer que fa tocar temes sobre la ciència relacionada amb el comportament​ ​humà.
La psicoanàlisi no es planteja ni discuteix si l’objecte de la psicologia ha de ser un o un altre, sinó que engega una altra línia de pensament. Freud apareix independentment de les línies anteriors.
Psicoanàlisi: Tractament clínic de pacients que presenten neurosi, fòbies i diversos patiments​ ​psíquics.
Les​ ​“tòpiques”:​ ​Les​ ​5​ ​teories​ ​de​ ​Freud​ ​sobre​ ​la​ ​ment​ ​humana: Sigmund Freud parlava amb els seus pacients i els hi intentava donar una solució. A partir d’ells elaborava les seves teories sobre el comportament de la ments. Aquestes teories són hipòtesis​ ​i​ ​informacions​ ​que​ ​va​ ​interpretar​ ​en​ ​Freud​ ​amb​ ​tot​ ​el​ ​que​ ​va​ ​veure.
1. C ​ ontingut de la ment: inconscientà la ment humana està composada per diferents parts.
Una de les parts és el “conscient” i la part més gran és “l’inconscient”. El conscient i l’inconscient és el producte del comportament humà. En el pre-conscient és una part en la que pot arribar algunes activitats inconscients al conscient. L’inconscient es pot conèixer a través d’escriure mecànicament (d’una manera automàtica), en els somnis...
tot això és important perquè el patiment humà té origen amb coses que estan “amagades”​ ​son​ ​“pors”,​ ​coses​ ​que​ ​ens​ ​farien​ ​mal.
Freud observava que els seus pacients li explicaven coses simbòliques, coses passades...​ ​tot​ ​i​ ​això​ ​a​ ​Freud​ ​li​ ​fa​ ​pensar.
Les​ ​forces​ ​de​ ​la​ ​ment,​ ​l’energia​ ​mental​ ​és​ ​la​ ​que​ ​es​ ​gasta.
2. L ​ a libio: energia de la mentà es planteja d’on surt l’energia (libido). S’adona que aquesta energia​ ​és​ ​de​ ​naturalesa​ ​sexual.
3. L ​ es parts de la ment: Jo, allò, superjòà treballa la personalitat. La personalitat incorpora diverses instàncies. El “jo” (conscient) incorpora tot allò que som conscients. L’”allò” és una part de la persona que s’amaga, l’instint animal, l’egocentrisme total... (inconscient) aquesta part sorgeix quan ets petit, quan encara no està construït l’ “allò”. El “super jo” s’adquireix amb la interacció amb l’entorn, serien les regles, la pressió que ens posem nosaltres​ ​mateixos:​ ​les​ ​regles,​ ​normes​ ​i​ ​prohibicions.
4.
Etapes ​ del desenvolupament psicosexualà el subjecte humà tal i com va creixent va passant per unes etapes en les quals el plaer s’obté de diferent manera. Això ho inventa perquè s’adona que les persones a partir de traumes no les avança amb normalitat, és a dir, no sent el plaer com l’hauria de sentir en aquell moment i es queda estancat o bé retrocedeix.
5. M ​ ecanismes de defensa: repressió, desplaçament... à els mecanismes de defensa són inconscients.​ ​Hi​ ​ha​ ​diferents​ ​tipus: · Repressió: ​ es desplacen les idees no desitjades cap a l’Id. Cal molta libido per mantenir-lo​ ​a​ ​l’Id.
· Regressió: ​ cap a fases psicosexuals anteriors en moments de tensió (xupar-te un dit...).
·​​​​​​​​​​​Desplaçament:​ ​desviar​ ​la​ ​libido​ ​cap​ ​a​ ​altres​ ​temes​ ​perquè​ ​no​ ​s’hi​ ​pot​ ​fer​ ​res.
·​​​​​​​​​​​Sublimació:​ ​desplaçament​ ​“sans”​ ​esports,​ ​etc.
ENFOCAMENTS​​CONDUCTALS CONDUCTISME Conductisme=​ ​Behaivorisme Watson, J. B. (1913). Watson, J. B. (1913). “ Psychology as the behaviorist views it.” Psychological Review, 20,158 -177. És una publicació d’un psicòleg que va escriure en un article en el qual utilitza per primera vegada el terme “Conductisme”. El conductisme és l’estudi​ ​objectiu​ ​i​ ​natural​ ​de​ ​la​ ​conducta.
Pavlov (1849-1936) No va començar el conductisme. Ell va fer la seva feina de “reflexòleg” a Rússia. Va estudiar fisiologia i posteriorment va aportar conceptes que van ser utilitzats com a base per conductistes posteriors. Ell treballa en la reflexologia amb animals i es troba amb un tipus de comportament com es la conducta salivar dels gossos quan sona la campana i atribueixen això a l’hora de menjar. En Pavlov fa el condicionament clàssic i el condicionament​ ​operant​ ​el​ ​crea​ ​Thorndike​ ​(1878-1949).
KANTOR​ ​1888-1984 CONDUCTISME​ ​=​ ​LA​ ​PSICOLOGIA Kantor (1888-1984) no era un psicòleg experimental, era un epistemòleg, i fa una colla de publicacions sobre la psicologia i sobre com hauria de ser la psicologia perquè fos una ciència.​ ​Kantor​ ​era​ ​un​ ​epistemòleg,​ ​té​ ​llibres​ ​dedicats​ ​a​ ​la​ ​lógica​ ​de​ ​la​ ​ciència.
Va fer una sèrie de publicacions sobre com hauria de ser la Psicologia per poder-la considerar com a ciència. En aquest llibre diu per exemple que la Psicologia com a ciència hauria​ ​de​ ​renunciar​ ​a​ ​paraules​ ​com​ ​:​ ​ànima,​ ​ment​ ​i​ ​consciència” El conductisme es centra en “l’estudi dels organismes en interacció amb els seus ambients” (1988) Com altres ciències es centra en l’estudi de la naturalesa a partir del “principi de comportament” ·​​​​​​​​​​​La​ ​química​ ​estudia​ ​el​ ​comportament​ ​dels​ ​elements​ ​i​ ​la​ ​substància ·​​​​​​​​​​​La​ ​física​ ​estudia​ ​el​ ​comportament​ ​de​ ​la​ ​matèria​ ​i​ ​les​ ​seves​ ​propietats ·​​​​​​​​​​​La​ ​psicologia​ ​estudia​ ​les​ ​interaccions​ ​entre​ ​els​ ​organismes​ ​i​ ​el​ ​seu​ ​entorn.
Els​ ​“conductismes” 1.​​​​​​L’estudi​ ​del​ ​comportament,​ ​de​ ​la​ ​conducta​ ​observable 2.​​​​​​Ambientalisme​ ​extrem:​ ​el​ ​comportament​ ​depèn​ ​de​ ​l’entorn 3.​​​​​​Ús​ ​de​ ​mètodes​ ​objectius​ ​en​ ​recerca​ ​(experimentals).​ ​El​ ​conductisme​ ​fa​ ​experiments.
4. ​Estudis del comportament animal. Les lleis del comportament que es compleixen amb animals​ ​també​ ​s’han​ ​de​ ​complir​ ​amb​ ​els​ ​humans.
5.​​​​​​La​ ​psicologia​ ​és: ·​​​​​​​​​​​L’estudi​ ​del​ ​comportament ·​​​​​​​​​​​Dels​ ​canvis​ ​en​ ​comportament · Dels canvis en el comportament relacionats amb l’entorn: el que ve a ser ​ “l’aprenentatge”. L’aprenentatge és un canvi relativament permanent de la conducta, degut a l’experiència. Exemple: un canvi relativament permanent que no vingui de l’experiència seria l’envelliment. Per tant, hi ha canvis que es donen gràcies a l’entorn​ ​i​ ​d’altres​ ​que​ ​es​ ​donen​ ​pels​ ​canvis​ ​permanents​ ​de​ ​l’univers.
Enfocaments​​conductuals: PAVLOV​​ 1849-1936 - Va​​ guanyar​​un​​premi​​nobel​​ l’any​​1904.
- Es​​conegut​​com​​a​​refexòleg.​​Es​​dedicava​​a​​termes​​digestius.
- Treballava​​fent​​experiment​​amb​​gossos.
- Va ser important pels psicòlegs clínics, ja que molts tractaments actuals es donen​​a​​les​​aportacions​​d’aquest​​autor.
- Es va adonar d’un fenomen el qual va poder mesurar, anticipar i donar explicacions. Aquest fenomen es diu que quan un gos li ensenyes menjar saliveja. La conducta que té el gos és un reflex. Si presenta aquest estímul incondicionat (el menjar) amb una campana el que passa és que finalment si sona la campana sense el menjar davant del gos, aquest saliveja (tot i que no ho​​ fa​​amb​​la​​mateixa​​quantitat).
o​​​​​Primera​​salivació​​(sense​​campana):​​resposta​​incondicionada o​​​​​Primera​​salivació​​(amb​​campana):​​resposta​​condicionada o​​​​​Menjar:​ ​estímul​ ​incondicionat o​​​​​Campana:​ ​estímul​ ​condicionat.
Aquest autor va inventar el concepte de generalització: totes les campanes (do, re, mi...) funcionen.​ ​Per​ ​tant,​ ​podia​ ​canviar​ ​l’estímul​ ​i​ ​el​ ​gos​ ​seguia​ ​donant​ ​la​ ​mateixa​ ​resposta.
Com que el gos va canviar el seu comportament es pot afirmar que el gos de Pavlov va fer un​ ​aprenentatge.
THORNDIKE​ ​1878-1949 -​​​​​​​​​Va​ ​ser​ ​el​ ​primer​ ​en​ ​doctorar-se​ ​amb​ ​una​ ​tesi​ ​amb​ ​subjectes​ ​animals La psicologia ha d’estudiar el comportament i no els elements o experiències ​ conscient.
-​​​​​​​​​Aprenentatge​ ​operant​ ​o​ ​condicionament​ ​operant:​ ​canvia​ ​l’acció.
Al que feia Pavlov el va anomenar condicionament clàssic ja que va anomenar a la ​ seva​ ​teoria​ ​“condicionament​ ​operant”.
-​​​​​​​​​Va​ ​ser​ ​el​ ​primer​ ​en​ ​doctorar-se​ ​amb​ ​una​ ​tesi​ ​amb​ ​subjectes​ ​animals.
-​​​​​​​​​Estudiava​ ​la​ ​manera​ ​de​ ​com​ ​aprenem​ ​les​ ​funcions​ ​del​ ​comportament.
-​​​​​​​​​Descriu​ ​els​ ​comportaments​ ​de​ ​forma​ ​mesurada -​​​​​​​​​Formula​ ​la​ ​llei​ ​de​ ​l’efecte​ ​i​ ​la​ ​llei​ ​de​ ​l’exercici: 1. ​Llei de l’efecte: una conducta que produeix satisfacció, s’associa a aquesta situació i, això augmenta les possibilitats que la conducta es reprodueixi quan es presenti la mateixa​ ​situació​ ​(i​ ​a​ ​la​ ​inversa).
2. ​Llei de l’exercici: com més es produeix una resposta en una situació, més fort és el lligam que s’estableix (i a la inversa) (la recompensa enforteix la resposta més que la simple​ ​repetició).
Segons en Thorndike hi ha dos tipus d’aprenentatge. condicionament clàssic i el condicionament​ ​operant.
WATSON​​(1878​​-1958) - Conductisme​​radical MARY​ ​COVER​ ​JONES​ ​(1896-1987) Es​ ​la​ ​mare​ ​de​ ​la​ ​sensibilització.
La tècnica de dessensibilització sistemàtica consisteix en fer desaparèixer la por a un infant que se li havia creat. S’utilitza per fòbies, pors i aversions. Ho podem fer perquè sabem​ ​coses​ ​sobre​ ​reflexos​ ​i​ ​comportaments​ ​involuntaris.
Aquesta​ ​tècnica​ ​es​ ​fonamenta​ ​en​ ​el​ ​condicionament​​ ​operant.
Mary Cover Jones va aplicar aquesta tècnica de la següent manera: Va agafar com a subjecte en Peter, un nen al que se li havia creat intencionadament una por als conills.
Primer va fer que en Peter estigues en una situació agradable i llavors va posar el conill a molta distancia d’on estava però que el nen el veies. Aquí no era sensible al conill. Als següents dies sistemàticament l’anava posant més i més a prop. En relativament poc temps va perdre la por i va acabar tocant el conill. Abans de fer aquest procediment va provar d’explicar-li però no va donar resultat. El que es fa amb un pacient és: primerament determinar a què es la por. Després es descriu ben descrita i es fa un ventall de situacions de por (de més a menys o de menys a més). Llavors es gradua i s’ensenya a relaxar-se per ser com el Peter en l’experiment i estar relaxat en presencia de la por. Hi ha pors, fòbies i aversions que no es tan viable fer això, com per exemple la fòbia a oujar en un avió. Per tant,​ ​s’ha​ ​de​ ​treballar​ ​sobre​ ​la​ ​imaginació​ ​o​ ​les​ ​idees​ ​sense​ ​ser-hi​ ​present.
Aquet tipus de fer les coses esta fonamentat en ​el condicionament procedent de Pavlov i Watson.​ ​Transporta​ ​a​ ​una​ ​forma​ ​de​ ​conductivisme.
​ ​ALEIX Dilluns​​dia​​12/12/2016 Enfocaments​​conductuals​​“no​​ radicals” Radicals:​ ​​Pavlov,​​Thorndike,​​Watson,​​Skinner...
Skinner expressa la radicalitat à” la ment humana no existeix i si existís és invisible i no es podria estudiar, ni que existís tampoc caldria perquè ja en tindríem prou estudiant​​ el​​comportament​​humà”.
A més a més són reduccionistes à Tot el comportament humà es pot reduir en l’estudi​​ d’estímuls,​​respostes,​​reforços​​i​​càstigs Si seguim la lògica radical tot allò que estudiem els psicòlegs seria tot allò que s’aprèn.
Radicals: Tot el que aprenem és per assaig – error i t’han de reforçar amb estímuls...
No​​ radicals:​​​Albert​​Bandura,​​Julian​​Rotter...
Diuen que no només s’explica el comportament humà per el condicionament clàssic ni per el condicionament operant únicament. Són conductistes però diuen que no tot es​​ pot​​ explicar​​des​​d’aquest​​punt​​ de​​vista​​i​​que​​hi​​ha​​altres​​factors.
Bandura: -​​ Teoria​​ cognitiva​​social:​​Estudia​​“el​​comportament​​humà​​en​​la​​interacció​​social” -​​ Es​​ pot​​ aprendre​​virtualment​​tota​​ resposta​​sense​​un​​reforçador​​directe -​​ “Reforçament”​​o​​“aprenentatge”​​vicari.
Rotter: -​​ Processos​​cognitius: -​​ Inclou​​la​​referència​​a​​les​​experiències​​subjectives.
- Critica que Skinner només estudia les respostes de l’individu, sense tenir en compte​​el​​context​​social.
-​​ Ens​​ percebem​​a​​nosaltres​​mateixos - Locus de control intern: Quan es pensa que el reforçament depèn de la pròpia conducta.
Major​​salut​​mental,​​menys​​hipertensió,​​ansietat​​i​​depressió.
-​​ Millors​​qualificacions - Locus de control extern: El reforçament depèn de causes alienes a la pròpia conducta.
-​​ L’esforç​​és​​mínim Enfocaments​​cognitius Ulric​​ Neisser,​​George​​Miller,​​Jerome​​Bruner...
Ulric ve influènciat per la Gestalt i defineix la cognició com el procés a través del qual l’input sensorial es transforma, redueix, s’elabora, emmagatzema, recupera i utilitza.
Miller estudia les similituds entre les operacions de les computadores i de la ment humana.​​Juntament​​amb​​Bruner​​​creen​​un​​centre​​d’estudis​​cognitius.
Enfocaments​​humanistes​​(dilluns​​ 19/12) Pràcticament els mateixos que els inventen els nomenen així, ja que és parteix d’un concepte preexistent com és l’humanisme com a corrent de pensament (S.XIV – XV Renaixement).
És diu psicologia Humanista perquè torna a assumir uns valors ja explicats i assumits per la humanitat. És una manera ètica i filosòfica de pensar d’on el ésser humà és el centre. Es centra en el pensament crític i en les proves de les coses (empirisme i racionalisme) consisteix en els dogmes, religions... i d’alguna manera hi ha una actitud o manera de viure que confia en la millora de les coses, del progrés, de la cerca de la llibertat, alliberament de dogmes...
Primers​​ humanistes: -​​ Carl​​ Rogers​​​(EUA​​1902-1987) -​​ Abraham​​Maslow​​​(EUA​​1908-1970) Als anys 60 als EUA és la ​tercera força psicològica desprès del psicoanàlisi i el conductisme.
Els​​ humanistes​​venen​​de​​dos​​gran​​pensaments: L’existencialisme ​(centre de reflexió en l’existència humana) i la ​fenomenologia (ciència​​ dels​​fenòmens).
Els antecedents de l’humanisme són: William James, la Gestalt i dinàmics com Jung,​​ Erikson… Principals​​ idees​​de​​l’humanisme: -​​ Importància​​de​​l’individu -​​ L’experiència​​conscient -​​ La​​ natura​​humana Critiquen als psicoanalistes que només estudien la “malaltia mental” aspectes negatius​​ de​​l’individu:​​gelosia...
Es​​ centren​​en​​la​​“salut​​mental”:​​felicitat,​​satisfacció,​​amabilitat,​​generositat...
Carl Rogers al 1942 exposa la “teràpia centrada en la persona” o “teràpia centrada en el client” Segons ​Carl el psicòleg no és el responsable dels problemes del client, el client és responsable de la seva salut i el psicòleg és simplement és un confident o​​ un​​ conseller​​(acompanya,​​escolta,​​dóna​​suport...) Maslow va estudiar qe quina manera les persones sanes arribaven a una plenitud humana. I va estudiar els patrons i característiques comunes de persones destacades​​en​​la​​ciència,​​l’art,​​etc.
Piràmide de Maslow à proposa que “cal satisfer les necessitats de cada nivell abans​​ que​​ens​​pugui​​motivar​​el​​satisfer​​les​​necessitats​​del​​següent​​nivell” ------------- ALBA MARY​​COVER​​JONES​​(1896​​-1987) - Psicologia​​animal​​​:​​Estudia​​el​​comportament​​dels​​animals.
Al segle XVlll comença a haver-hi interés per conèixer elements de la natura (noves​​esècies​​d’​​animals,​​ plantes…) En aquest momento ambé es comença a estuidar el comportament dels animals Es feien estudis rigorosos sobre el comportament de les ablles (si produeixen,​​si​​no​​produeixen…) Darwin​​estudia​​les​​espècies​​i​​genera​​idees​​que​​trenquen​​amb​​el​​passat.
Anteriorment es consideraba que l’home és un ésser racional i és això el que el diferencia de la resta d’ espècies . Contràriament Darwin pensa que hi ha una línia conductora entre les diferents espècies, no sóm tan diferents.
Considerava que les condicions “personals” de l’ espècie humana també estaven​​en​​altres​​espècies​​pero​​d’una​​manera​​diferent.
Tot​​això​​genera​​un​​estudis​​ sobre​​la​​intel·ligència​​de​​les​​espècies.
______________________________________________________________ _ Amb tot això s’ acaba descobrint que cada autor ha entès la consciència d’una manera diferent. Cada autor té la seva opinió i es generen moltes idees,​​però​​no​​s’arriba​​a​​cap​​conlusió​​à​​CAOS En la psicologia s’ adopta un principi fonamental à Allò que es pot explicar de manera simple no fa falta que s’ expliqui de manera complexa. La psicologia ha​​ d’​​estudiar​​el​​comportament​​i​​la​​ment.
La controversia que es genera durant els anys 60 del segle XX, és una de les​​causes​​del​​trencament​​del​​conductisme.
K. LORENZ: estudia el comportament en l’entorn. Ell deia que el primer ésser viu que​​ veu​​ un​​ànec​​el​​considerava​​la​​seva​​“mare”.
Els​​ etòlegs​​han​​après​​dels​​conductistes​​a​​modificar​​el​​comportament​​dels​​animals.
- Psicologia​​diferencial: La​​ psicologia​​diferencial​​neix​​al​​1900.
Acull els estudis que s’han fet sobre les diferències individuals i singularitats entre subjectes​​ humans.
Els humans tenim la capacitat per discriminar les altres espècies. Per aquest motiu s’han​​ fet​​ teories​​sobre​​com​​som.
Darwin planteja que la base de l’ evolució de les espècies són les evolucions diferencials. L’ evolució de l espècie sorgeix a través de les mutacions individuals.
Tot​​ això​​ genera​​un​​interés​​de​​l’estudi​​de​​les​​diferencies​​individuals.
Galton​ : Amb Galton i altres personatges s’ adonen que les diferencies entre subjectes d’una maeixa espècie es podrien descriure matemàticament d’ acord amb la​​ corva​​ inventada​​per​​dos​​matemàtics​​anomenats​​Laplace​​i​​Gauss.
Els estudis de diferencies individuals han despertat una lógica molt important per la psicologia​​que​​és​​el​​treball​​estadístic.
- Psicologia​​patológica​​ i​​ psicologia​​ clínica Uns col·lectius que s’havien considerat “marginats, bruxos/as…” sel’s diagnostiquen malalties.
No​​ és​​ un​​ mètode​​experimental,​​sinó​​que​​s’​​estudia​​el​​que​​li​​ha​​pasat​​a​​la​​persona.
Freud​​ pasa​​pel​​mètode​​clínic​​:​​Estudia​​el​​pacient,​​la​​seva​​historia,​​símptomes… El​​ client​​ és​​un​​pacient​​que​​ha​​detectat​​un​​problema​​i​​s’ha​​de​​resoldre.
ELS​​ENFOCAMENTS​​CONDUCTUALS​​ “no​​ radicals” Els altres conductistes són radicals perquè la seva posició, és a dir el que pensen que la psicologia ha de ser una “enginyeria del comportament “. És reduccionista perquè diuen que el comportament humà es pot interpretar en termes d’estimuls i respostes,​​reforços​​i​​càstigs… * La psicologia és l’ estudi del comporta​ment i la ​ment. Els conductistes “radicals” pensen​​ que​​la​​ment​​no​​existeix.​​* Els psicòlegs conductuals “no radicals” pensen que la psicologia és tot allò que ja s’ha après. No només aprenem a través del que ens han ensenyat els anteriors conductistes,​​aprenem​​d’​​altres​​maneres.
En aquest context de crítica (crítica de dins, perquè són conductistes) trobem dos personatges​​importants: - Albert​​Bandura​​(1925) - Julian​​Rotter​​(1916-2014) Aquests personatges plantegen que tot el comportament humà no es pot explicar només pel condicionament clàssic i l’operant, cal mirar altres aspectes per explicar tot​​ el​​ comportament​​humà.
- ALBERT BANDURA: Estudia el comportament humà en la interacció social La persona és “conscient” de la resposta que és reforçada. Es pot aprendre​​virtualment​​tota​​resposta​​sense​​un​​reforç​​directe.
“Reforçament​​o​​​“aprenentatge”​​vicari.
- JULIAN​​ROTTER​​: Estudia els processos cognitius: Incloiu la referència a les experiències subjectives.
Critíca que Skinner estudia les respostes de l’individu, sense tenir en compte el context​​ social.
Ens percebem a nosaltres mateixos com a éssers conscients capaços d’indfluir en les experiències que afecten les nostres vides a ​través dels nostres processos cognitius.​​​(Enllaç​​amb​​la​​cognició).
LOCUS​​ DE​​CONTROL.
ELS​​ ENFOCAMENTS​​COGNITIUS Per comprendre el comportament humà i explicar-ne més coses, cal estudiar coses que​​ ja​​ haviem​​estudiar,​​com​​per​​exemple:​​la​​comprensió,​​la​​memòria,​​la​​creativitat… Personatges​​importants: - URIC NEISER: Influències de la Gestalt. Va treballar amb A. Maslow. El 1967 escriu un llibre “ Cognitive Psychology”. Definiex la cognició com el procés a través del qual l’input sensorial es transforma, redueix, s’elabora, emmagatzemna, recupera i utilitza. La cognició es troba present en tot allò que​​l’​​ésser​​humà​​pot​​fer.
- GEORGE MILLER: Estudia les similituds entre les operacions de les computadores i de la ment humana. Juntament amb BRUNER, creen un centre d’estudis cognitius (pensen que am això s’autoexpulsen del conductisme). Investiguen: llenguatge, memòria, formació de conceptess, pensament​​i​​psicologia​​del​​desenvolupament.
- JEROME​​BRUNER: ELS​​ ENFOCAMENTS​​HUMANISTES: La psicologia parteix d’un concepte preexistent: L’humanisme. Torna a explicar els valor​​ s’aquest​​corrent.
L’humanisme​​és​​un​​moviment​​dels​​segles​​XIV​​i​​XV​​durant​​l’època​​del​​Renaixament.
És una posició en relació al món, a les persones, art, coneixement…Per tant, és una manera​​ de​​pensar,​​crítica,​​racional​​que​​posa​​com​​a​​centre​​l’​​ésser​​humà, - Actitud​​filosófica,​​ética​​i​​moviment​​actiu - Valor​​dels​​éssers​​humans,​​individualment​​i​​col·lectivament - Pensament​​crític​​i​​les​​proves​​(racionalisme,​​empirisme) - No​​acceptació​​de​​dogmes​​o​​superstició - Valor​​de​​llibertat​​i​​progres - Secularisme,​​no​​teisme - Capacitat d’una humanitat racional sense dogmes religiosos per a la comprensió​​del​​Món.
L’humanisme​​es​​troba​​en​​una​​posició​​contrària​​a​​l’educació​​universitària​​escolástica: Per​​ tant… - Fomentada​​en​​filosofía​​i​​lógica​​aristotélica - Centrada​​en​​la​​preparació​​professional - … Als EUA als amys 60 deien que l’humanisme era la “tercera força” en psicologia, és a​​ dir: 1.​ ​​​​​​​ Psicoanalisi 2.​ ​​​​​​​ Conductisme 3.​ ​​​​​​​ Psicologia​​Humanista L’humanisme​​en​​psicologia​​esdevé​​en: - L’ ​existencialisme​: Centre de reflexió en l’existència humana, els “sentiments” individuals de la persona en el món, la consideració de la persona com a responsable del seu ésser, en el sentit de la vida, la mort, la​​fragilitat,​​la​​responsabilitat,​​la​​llibertat.
- La​​fenomenología:​​​Ciència​​dels​​fenòmens.​​(ampliar) El​​ naixament​​d’aquesta​​escola​​va​​ser​​a​​finals​​del​​1950​​a​​EEUU.
Els psicòlegs volien avançar cap a una visió més holística de la psicologia que en anteriors​​enfocaments.
Antecedents​​psicològics​​de​​l’humanisme: - William​​James - Gestalt - Dinàmics:​​Jung,​​Adler,​​Erikson Principals​​ idees​​o​​centres​​de​​l’humanisme: - Importància​​de​​l’individu - Experiència​​conscient - La​​“natura​​humana” A​​ diferència​​de​​la​​psiconàlisi,​​el​​més​​important​​d’​​estudiar​​és​​el​​conscient.
També es important l’estudi de la natura humana à El que ens fa diferents de les altres​​ espècies.
Crítiques​​ que​​feien​​els​​humanistes: · A la psicoanàlisi: centre en la patología, la “malaltia mental”, aspectes negatius de l’individu:gelosia,​​patiment,​​odi,​​por,​​egoisme.
· Al​​ conductisme:​​Reducció​​de​​l’ésser​​humà​​a​​un​​tipus​​de​​màquina​​programable.
La posició humanista és el centre en la “salut mental”: felicitat, satisfacció, amabilitat,​​generositat… Personatges​​importants: - Carl​​Rogers​​​(1902​​–​​1987) 1914:​​Se’n​​va​​al​​camp​​per​​l’agricultura​​i​​la​​ramaderia 1919:​​Estudia​​ciències​​agràries 1922: Va a la Xina amb joves cristiants: Orient/Occident… Estudis de la teología 1931:​​Doctor​​per​​Columbia​​(psicologia​​de​​l’educació) 1939:​​The​​Clinical​​Treatment​​of​​the​​Probem​​Child 1942: Hi exposa la “Teràpia centrada en el client” i “Teràpia centrada en la persona” Rogers​​ exposa​​que​​la​​persona​​sana,​​és​​opitimista​​i​​té​​criteri.
Una​​ persona​​que​​no​​està​​sana,​​que​​s’hi​​pot​​fer? - El​​psicòleg​​no​​n’és​​el​​responsable - Teràpia​​centrada​​en​​la​​persona​​(o​​el​​client) - El​​client​​és​​el​​responsable​​de​​la​​seva​​salut El​​ psicòleg: - És​​un​​confident​​o​​conceller - Acompanya,​​escolta,​​dona​​suport Abraham​​Maslow​​​(1908-1970) Inicialment va ser entusiasta del conductisme. Va conèixer a en Thorndicke.
Tot i així va arribar a la conclusió que el conductisme “no té en compte a la gent”.
Va​​ ser​​influenciat​​per​​l’antropòloga​​Ruth​​Benedict​​i​​Max​​Wetheimer.
Ell es planteja estudiar de quina manera les persones sanes arribaven a la plenitud humana i els patrons i caractarístiques comunes de persones destacades​​en​​la​​cència,​​l’art,​​etc.
A​​ partir​​dels​​seus​​estudis​​va​​formular​​la​​seva​​famosa​​piràmide​​i​​una​​teria.
Proposa la “teiria de l’autorrealització”: Existència d’una motivació innata per a realitzar el seu potencial, tot emprant i desenvolupant les seves aptituds i capacitats.
Proposa un “mecanisme” pel qual es desenvolupa el que s’anomena “autorrealització” - Satisfacció de les necessitats més bàsiques per a afronat necessitats de nvells​​superiors - Jerarquia​​de​​les​​necessitats:​​piràmide.
...

Comprar Previsualizar