13 Conservació de la biodiversitat (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botanica farmaceutica
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 30/04/2016
Descargas 2
Subido por

Descripción

Conservació de la biodiversitat, legislació, espècies protegides...

Vista previa del texto

Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 8. Conservació de la biodiversitat de plantes medicinals.
Sempre s’han extingit espècies, tant d’animals com de plantes. Durant la història s’han produït creixements exponencials de biodiversitat que desprès han tornat a disminuir el nombre d’espècies sobtadament. Hi ha hagut 5 crisis de biodiversitat, la última fa 65 MA, la dels dinosaures.
Actualment ens trobem davant la sisena crisi d’extinció, però amb una diferència: la velocitat és molt major, exponencial. La caiguda de les especies és gairebé 100 cops més rapida i s’intenta demostrar que és degut a causes antròpiques. L’extinció no és un problema amb causa biològica, és una problema biològic amb font antròpica. La UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) cerca sistemes per conservar la diversitat d’espècies i estableix paràmetres, segons la densitat de població, i classifica les espècies en diferents categories segons l’amenaça en que viuen: EX, EW (extingit en estat silvestre), CR (perill crític), EN (en perill), VU (vulnerable), LC (quasi amenaçat), LC (preocupació menor), DD (dades insuficients), NE (no avaluat). Aquest és un document científic tècnic no legal de diagnòstic. L’avaluació és a escala mundial, nacional i regional.
A Catalunya s’han extingit 17 espècies i, segons els criteris de la UICN de 2001, hi ha 199 tàxons amençats.
***Hi ha pàgines web que et poden dir quines espècies s’ha extingit si cliques el seu nom.
Tipus Amenaces Impacte relatiu sobre el conjunt de la flora amenaçada (%) Antròpics (75,39%) Urbanització 10,20 Obres de desenvolupament (construcció d’infrastructures de comunicació,de pistes, captació d’ aigues, estacions d'esquí, canvis us del sòl, dessecació de zones humides, etc.) 37,04 Freqüentació (trepig, esports, escalada, bocament de residus,recol.lecció, etc.) 22,36 Treballs forestals (explotació i plantació; neteja de vegetació de vores de camins) 5,37 Rafiki Biòtics (20,37%) Botànica Farmacèutica 2015/16 Herbívors (consum/nitrificació) 9,36 Tancament del bosc (embosquinament, abandonament del camp, etc.) 8,36 Flora al·lòctona 2,42 Hibridació 1,14 Accidents potencials (4,22%) Allaus, incendis recurrents, etc.
4,20 Altres Causes intrínseques (sense impactes externs) 13,71 ***les espècies no poden viure perquè els passin coses dolentes (causes naturals), sinó perquè l’estil de vida actual de l’ésser humà condueix a la destrucció del seu hàbitat.
Als països industrialitzats creiem que som en un món aparentment dominat per productes molt tecnificats, aconseguits només pel gran desenvolupament tecnològic. Estem convençuts que les PMA provenen de sistemes sostenibles i que, en tot cas, la recol·lecció silvestre només té lloc en països en vies de desenvolupament. Però només a Alemanya, es venen 173 milions de preservatius/any. El 80 % són recoberts per espores de Lycopodium. El seu ús és com a antiadherent quan són enrotllats. Els principals països exportadors d’espores de Lycopodium són Xina, Rússia i Índia. Aquestes espores podien produir Lesions i granulomes (desaconsellat), motiu pel qual es varen deixar d’utilitzar.
Pelargonium sidoides:  Àmpliament usat a Europa i EEUU.
 Tractament de refredats, bronquitis i altres patologies respiratòries.
 Antivíric, antibacterià, immunoestimulant.
 Venda: 4,1 M envasos (55 M €).
 Extracte de l’arrel de Pelargonium sp. aff. Sidoides.
17 ETC  Endèmic S.Àfrica.
 Increment exportació.
 Sostenibilitat poc clara.
 Recol·lecció silvestre.
Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 Exemple a Catalunya.
Achillea maritima (≡ Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. & Link) Té diversos noms populars: carrasca de Sant Joan, cotonet de mar, herba blanca, herba de la sang, herba de renegat, herba de ronya, herba de trucadors, perlerina de mar, perlina, perlina blanca, perlina marina, herba de Bona.
Doble risc: a) Recol·lecció medicinal (fins a 1950) b) Destrucció hàbitat litoral (1950-???) degut a la construcció d’hotels i edificis a les zones costaneres.
La superfície d’on hi havia aquesta planta s’ha reduït un 80%.
Altre exemple: Pygeum (=Prunus) africanum Es recol·lecta en el països africans, i hi ha diversos preparats que tenen aquesta escorça.
Llevar-li l’escorça a l’arbre és sinònim de mort. Aquesta escorça és recollida a l’Àfrica però desprès és processada a espanya. UICN (mundial): VU.
La major part de la humanitat, especialment als països en vies de desenvolupament depèn de la medicina tradicional, basada en PAM (OMS, 2002). Aproximadament entre unes 50.000-70.000 espècies de plantes són usades en sistemes terapèutics tradicionals i moderns a tot el món segons indiquen les dades de l’any 2006. De totes aquestes espècies, unes 3000 són PAM objecte de comerç internacional significatiu, sobre tot a nivell local o regional. A tot el món, només es coneixen 900 espècies de plantes medicinals que es cultiven a gran escala, per això l’impacte que pot tenir el comerç amb elles és tan gran. La majoria de plantes amb les que es comercialitza són recol·lectades de manera silvestre, i la tendència actual és de seguir així degut a:       Poc coneixement de requeriments de cultiu.
Necessitat de temps, recerca i inversió costosa per a domesticació i cultiu.
(només per a espècies amb mercats MOLT importants, no per a la majoria).
Moltes comunitats on la recol·lecció de PAM d’origen silvestre és una important font d’ingressos, les terres disponibles per a conreus no-alimentaris, són escasses.
El conreu comporta escassos beneficis per a les comunitats locals.
La recol·lecció silvestre estimula la conservació d’àrees naturals extenses.
Les plantes medicinals són un recurs sota pressió. Actualment l’amenaça es troba sobre unes 15.000 espècies, que representen el 21% de les plantes medicinals dels món. Per això calen aproximacions a la recol·lecció silvestre de PMA que impliquin empreses i mercats locals, regionals i internacionals amb governs i amb proveïdors farmacèutics i de Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 PM en la tasca de la conservació i l’ús sostenible dels recursos de PMA. A escala mundial hi ha d’haver una legislació en el comerç i en la recol·lecció, mentre que a nivell local és necessària estable una llei de protecció de la biodiversitat.
El ISSC-MAP té 6 principis i 18 criteris d’autoregulació, orientats als requeriments ecològics, socials i econòmics per a una recol·lecció silvestre sostenible de PAM.
CITES: no és una normativa que diu que no matis animals, sinó que prohibeix el comerç amb les parts que obtens d’ells, per tant, si ja no hi pots comerciar, perquè els mates? Legislació sobre la conservació:  De la flora.
 Del territori.
En la legislació sobre el territori hi ha el PEIN i XNatura 2000 (850.000 hectàries per zones de protecció d’aus) que representen més del 30% de la superfície de Catalunya. Tots aquests territoris estan definits com a parcs nacionals, parcs naturals, espais naturals protegits...
Fora dels espais protegits hi ha la llei forestal, que es de les primeres que es va aprovar, que regula l’extracció de fusta, llenya, escorça, resines... en definitiva, de tot el que té relació amb els arbres. També hi ha una llei que regula la caça i la pesca.
En el conveni de Berna, que no és de la UE sinó del consell europeu, es varen declarar com a protegides i/o en perill 511 espècies, desset de les qual són de Catalunya. A més de declarar protegides espècies, també s’ha fet el mateix amb hàbitats. Els hàbitats d’interès comunitari són els espais que s’han de conservar. N’hi ha 220, dels quals 93 els podem trobar a Catalunya (42% de representació). Exemples: dunes amb Euphorbia terracina, dunes amb boscs de Pinus pinea...
Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 El reglament de comerç del 2006 de la normativa CITES va reemplaçar el del 1997 per tal que tots els països europeus el signessis.
Ley de la Biodiversidad (2007) Estableix:  LESPE (Listado Español de Especies de Protección Especial).
Que inclou:  CEEA (Catálogo Español de Especies Amenazadas).
En el 2008 es va crear un catàleg en el qual s’hi recollien 325 tàxons de la flora catalana.
Aquest catàleg serveix per veure quines espècies/tàxons estan protegits (184). Espècies legalment protegides a Catalunya:  Genciana, Gentiana lutea.
 Margalló, Chamaerops humilis.
 Teix, Taxus baccata.
 Grèvol, Ilex aquifolium.
 Posidonia oceánica.
El catàleg de flora amenaçada de catalunya va aprovar una actualització l’any 2015:  40 tàxons de briòfits, (24 “en perill” i 16 “vulnerables”).
 20 tàxons de fongs (1 “en perill” i 19 de “vulnerables”) .
 21 tàxons líquens (1 “en perill” i 20 de “vulnerables”).
 148 noves espècies i subespècies de flora catalogades (incloent-hi fongs, líquens i molses).
 5 tàxons descatalogats respecte al catàleg del D. 172/2008 anterior.
 13 canvis de categoria respecte al catàleg del D. 172/2008 anterior.
 actualització dels noms científics de les espècies i subespècies incloses anteriorment.
...