Tema 5 Dimensió social (Conducta Prosocial: Altruisme) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Dimensió social de la persona
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 09/04/2015
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: LA CONDUCTA PROSOCIAL (Altruisme) La conducta prosocial: els estudis de Latané i Darley Traslladen el fet de Kitty a un laboratori  Un subjecte es presenta a un laboratori de psicologia per participar en un estudi sobre els problemes de l’estudiant en un campus universitari dels Estats Units.
Per preservar l’anonimat i afavorir l’obertura, se li diu que participarà en un debat juntament amb d’altres estudiants mitjançant un sistema d’intèrfon.
Cada persona parlarà per torn, perquè l’experimentador no hi prendrà part i no estarà escoltant (mentida).
El micròfon de cada persona serà accionat de manera aleatòria.
Després del primer torn de paraules, se n’enceta un segon en el que les persones participants poden comentar el que han dit les altres.
3 condicions experimentals: - El subjecte creu que només està ell i una altra El s. creu que està ell i dues persones més El s. creu que són 6 les persones que participen EL primer estudiant parla dels seus problemes d’adaptació a la vida universitària. Menciona que, a vegades, té crisis convulsives en èpoques d’examen. Sempre li toca parlar l’últim. En acabat el primer torn, el primer estudiant torna a parlar, però cada cop de manera més incoherent i amb evidents esforços per respirar. El nostre s. pensa que algú s’està morint el costat. Per tant, quanta més gent sent més difícil és actuar.
- Quan sap que només ell ha sentit a la víctima  corre a ajudar-la en el 85% dels casos i triga una mitjana de 52” en decidir-se.
Quan sap que hi ha un altre participant també pot ajudar, però la reacció del qual no coneix  intervé en el 62% dels casos amb una rapidesa mitjana de 93”.
Quan sap que hi ha unes altres 4 persones  només reacciona el 31% dels casos, amb una rapidesa mitjana de 166”.
La conducta prosocial: els estudis de Latané i Darley (II) En un altre experiment, els subjectes arriben al laboratori un a un. Suposadament per a participar en un estudi sobre investigació de mercats.
Cada subjecte es ubicat en un saló i se li demana que ompli uns qüestionaris. Mentre fa aquesta tasca, escolta dos nens jugar a l’habitació del costat.
En un moment sent que es comencen a barallar.
Dues condicions experimentals: - El subjecte creu que és l’únic que s’adona del que esta passant (condició responsabilitat).
El subjecte creu que un supervisor adult esta present en el moment de la baralla (condició de no responsabilitat).
Resultats: - Condició de no responsabilitat  diuen que es una baralla autentica Condició de responsabilitat  Diuen que la baralla no es autentica Atès que aquí no hi ha dilució de responsabilitat, a que es deu que no intervingui? Es produeix una percepció alterada del que succeeix. A la condició de responsabilitat la majoria van afirmar que no semblava una baralla de veritat.
Com podem explicar aquests resultats que semblen dependre del nombre de persones que son testimonis de la situació d’emergència? - La responsabilitat de l’acció es dispersa. Quanta més gent hi ha menys pressió sent una persona a intervenir.
- La vergonya causada per haver definit malament la situació augmenta amb l’increment del nombre de gent.
- La definició col·lectiva de la situació sembla dificultar la presa rapida de decisions.
Ex: si esta passant alguna cosa en un lloc on hi ha molta gent, si veus que la gent no actua serà mes difícil que tu actuïs.
Arbre de decisions per intervenir en una emergència: 1.
2.
3.
4.
5.
Advertir que passa alguna cosa Interpretar la situació en el sentit que algú necessita ajut Assumir una responsabilitat personal Decidir sobre la forma apropiada d’intervenir Posar en marxa la conducta d’ajuda Aquest procés endarrereix la presa de decisions.
Hi ha situacions que afavoreixen la conducta d’ajut? SI       Quan obtenim una recompensa per a la nostra ajuda Si som recompensats una vegada per a donar ajuda, serà més probable que la nostra conducta d’ajut es repeteixi.
Quan estem de bon humor Quan algú més ajuda Quan les presses ho permeten Ens diu que no depèn de la moral (si ets bona persona o no), sinó que depèn de la pressa que tinguis.
En fer una atribució d’altruisme Quan és normatiu Per exemple, si un t’ajuda després tu també si necessites ajuda li demanaràs.
A qui ajudem? - A les persones atractives A les persones que trobem semblants A qui pensem que s’ho mereix No ajudem a tothom per igual.
De que depèn que ajudem a la gent? Tots aquests experiments anteriors donen una mala imatge de les persones, per tant, ens podem preguntar si realment existeix l’altruisme (ajudar de forma desinteressada).
Què es una conducta altruista? No es el mateix una conducta altruista (no esperem rebre res a canvi) que una conducta d’ajuda (motivat pel fet de rebre alguna cosa a canvi).
Es pot ajudar per raons egoistes? Sí (per exemple si un ajuda a la gent per aconseguir bona reputació).
Què cal per parlar d’altruisme? Dur a terme una conducta per la qual un altre se’n beneficia, i a més, es produeix sense que la persona que la porta a terme esperi rebre cap recompensa externa.
Quan es considera des d’un punt de vista psicosocial que la conducta prosocial pot ser egoista? 1. Quan ajudem als altres perquè ens identifiquem amb ells. Així en ajudar-los, de fet ens ajudem a nosaltres mateixos.
2. Quan ajudem els altres per tal de rebre recompenses especifiques o evitar certs càstigs.
3. Quan ajudem algú per tal de lliurar-nos d’un estat negatiu. Per exemple, estem tristos i ajudem als altres perquè això ens fa sentir millor.
Com podem explicar el comportament altruista? La hipòtesi de l’empatia: Veurem si funciona o no.
 El que fa falta perquè hi hagi comportament altruista és l’empatia.
Batson i els seus col·laboradors van proposar que el veritable altruisme prové de l’empatia.
Segons aquesta hipòtesi, la visió d’algú que necessita ajuda generaria emocions de condolença, afecte...etc que generen emocions que desperten l’empatia.
La empatia seria, doncs, nomes una raó d’ajudar que no descarta la possibilitat d’existència d’altres motivacions, com ara l’egoisme.
L’aflicció de l’altre, doncs, pot provocar dures reaccions: 1. Emoció vicaria d’angoixa personal 2. Emoció vicaria d’empatia Emoció d’angoixa personal  Donaria lloc a una motivació egoista per reduir la pròpia angoixa que podria culminar en una conducta prosocial per tal de reduir la pròpia angoixa.
Emoció vicaria d’empatia  Suposaria una motivació altruista per reduir l’angoixa de l’altre, la qual cosa donaria lloc a una conducta d’ajuda per a reduir l’angoixa de l’altre.
Els experiments de Batosn i col·laboradors: Les participants presencien, a traves d’un sistema de circuit tancat de TV, com una persona, anomenada Elaine, ha de fer una tasca que consisteix en recordar alguna cosa.
A intervals aleatoris, Elaine va rebent descarregues.
En el visionat poden apreciar clarament com les descarregues son força molestes.
Se’ls informa que no es la primera vegada que l’Elaine participa i que anteriorment ho havia passat bastant malament.
En una sessió anterior, els experimentadors feien omplir uns qüestionaris a les participants i a la Elaine, de manera que a un grup se’ls feia creure que havien respòs com a la Elaine, i als altres que ho havien fet de manera diferent.
A continuació del visionat se’ls hi va oferir als participants d’ajudar a la Elaine ocupant el seu lloc.
Segons la hipòtesis dels investigadors, tant els participants amb situació empàtica com les altres ho haurien de fer: Unes per raons altruistes i les altres per raons egoistes (per reduir la seva angoixa).
Calia, doncs, esbrinar quina era la seva motivació.
- Amb aquest objectiu, la meitat de les participants se’ls deia que podrien abandonar l’experiment i les altres no.
Resultats  Confirmen hipòtesis: - Empàtiques (creien que eren com Elaine)  Sense que importés si tenien fàcil marxar o no, l’ajudaven. Actuaven motivades per a mitigar el sofriment de la Elaine.
Angoixades  Nomes ajudaven a la Elaine quan aquesta era la única manera de disminuir la seva incomoditat. Si podien marxar, era el que feien.
LA HIPOTESIS REVISADA DE L’EMPATIA: Caldini i els seus col·laboradors creuen que Batson s’equivoca, i que no es angoixa el que provoca veure algú amb problemes, sinó tristesa. Segons això ajudaríem a la gent per tal de reduir aquesta tristesa.
Experiments de Caldini i els seus col·laboradors: - Els participants observen a Carol que te problemes i se’ls dona la oportunitat d’ajudar-la.
A uns se’ls potencia l’empatia i als altres no.
A la meitat dels subjectes se’ls feia prendre un placebo que creuen que es un “fixador de l’estat d’ànim”. Se’ls diu que fa conservar 30’ l’humor que te en prendre la pastilla.
La hipòtesis de l’alegria empàtica: Explicació intermitja: Necessitem una prova del benefici causat per la nostra actuació.
Per tant, veiem com es molt difícil trobar una explicació a l’altruisme.
Vista la dificultat es van obrir noves línies d’investigació: La hipòtesis de la personalitat altruista ve a dir que existeixen persones que son mes properes a ajudar que d’altres.
Samuel i Peral Olainer  Van comparar gent que havien ajudat a jueus durant la 2 guerra mundial i gent que no.
- Rescatadors  Sentiments de responsabilitat pel benestar dels altres i necessitat d’ajudar. Sentien dolor i patiment de les víctimes com a propis.
- No rescatadors  També mostraven capacitat empàtica però cap a membres del mateix grup (cristians).
Ajudem a membres del propi grup, però hi ha gent que tenen la capacitat d’estendre aquesta ajuda altres grups.
Aquesta capacitat ve determinada per l’educació i les circumstancies que hem viscut.
Que tenen en comú l’agressivitat i l’altruisme? 1. La hipòtesis biologista 2. El paper de les normes Les normes regulen el comportament i poden afavorir aquest tipus de conductes.
3. Els efectes del modelat Un model ens pot portar a comportar-nos agressivament o de forma altruista.
4. La importància de la situació Les característiques de la situació farà que ens comportem d’una manera o altra.
5. EL significat de la conducta 6. El biaix valoratiu Es bo que em comporti així o no? Depenent de la valoració la nostra conducta variarà.
...