Els feixismes (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Història Contemporània 1
Año del apunte 2014
Páginas 25
Fecha de subida 12/11/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Els feixismes Què és el feixisme? La fi justifica els mitjans Innovació política apel·la a les emocions (cerimònies rituals, gran simbolisme i molta retòrica) No recolzat en sistema filosòfic, sinó sentiments populars Dret a imposar-se pobles suposadament inferiors Interpretació esbiaixada darwinisme Unió mística poble i cabdill Sorgiment feixisme à vinculat transformació mentalitats i doctrines polítiques imposades per l’impacte 1a GM - Molts soldats esperaven societat canviés substancialment - Període entreguerres à enlluernats revolució soviètica: alternativa totalitat sistema polític parlamentari/democràtic i economia mercat Provatures revolucionàries tot Europa à fracàs excepte Rússia Crisi democràcia liberal + amenaça revolució socialista à reaccionar bona part societat europea-occ - Moviments politicosocials à feixisme - 3a via política: entre capitalisme liberal i nova societat comunista URSS Permanent mobilització à política exterior agressiva fonamentada: pretesa superioritat per motius racials - Enriquir nació amb guanys imperi Estat totalitari amb un sol nucli dirigent i un sol cap Líder carismàtic que encarna virtuts raça i no ha de justificar seu poder (cesarisme) Totalitarisme tots àmbits Interclassisme - Tothom ha de treballar per produir per enriquir nació - Qui s’oposi objectius à criminal - Estat > individu Proteccionisme econòmic - Autarquia à estar preparats per guerra - Busquen constituir grans imperis i esclavitzar pobles “inferiors” Característiques generals del feixisme 1. Sorgir període entreguerres, inestabilitat/crisi econòmica democràcia 2. Ideologia contradictòria - Moviments masses recullen desencant social períodes crisi - Defensen individualisme, força voluntat i heroisme 3. Exaltació líder = autoritat indiscutible - Cabdillatge i govern elitista   i feblesa 1 4. Pautes de conducte: risc, patriotisme, heroisme, culte força...
5. Concepció totalitària Estat: administració centralista i uniformitzadora 6. Partit Únic: organitzar i mobilitzar masses apel·lant sentiment nacional - Imposar Estat totalitari 7. Intervencionisme econòmic 8. Política exterior agressiva i megalòmana 9. Nacionalisme estatal excloent (i racista) El feixisme italià: l’era de Mussolini Les conseqüències de la participació italiana a la 1a GM Govern italià entrar guerra per egoisme nacional - En contra opinió pública - Enfrontar antics aliats Triple Aliança - Pensaven guerra seria curta - Pactes secrets Londres 1915 à assegurar-se amplis beneficis territorials - Victòria mutilata (aspiracions no complides i moltes baixes) Després guerra à situació interna = precària - Tractat Versalles no havia portat beneficis esperats - Estat gairebé en fallida: lira perdre bona part seu valor + gran augment cost vida - Manca matèries 1es - Indústria grans problemes x reconvertir producció bèl·lica à civil i per absorbir mà obra (desmobilització soldats) - Reivindicació terra pels treballadors Sentiment frustració nacional Monarquia Víctor Manel III no va poder evitar situació caòtica anys postguerra Endeutament amb EUA i UK Crisi econòmica i social - Cap grup social = satisfet - Classes benestants temien revolució comunista - Conflictivitat laboral i agrària Consolidació del feixisme 1rs enfrontaments camp: ocupacions finques 1919 - 1920 treballadors ocupen fàbriques - Semblava revolució = imminent - Molts conflictes acaben amb violència Emigració EUA à aturada lleis quotes republicans   2 Benito Mussolini Principal dirigent i ideòleg feixisme italià Inicialment denunciar caràcter imperialista conflicte i oposar guerra à canviar opinió à possibles beneficis italians podrien obtenir del conflicte bèl·lic Defensar participació italiana al costat Entesa Pensava guerra podia potenciar ambicions polítiques i interessos nacionals italians Els Fasci di combattimento, els esquadristes i el Partit Nacionalista Feixista (PNF) Final guerra à França ja no subvencionava Mussolini Fasci di combattimento: moviment nacionalista, antiliberal i antisocialista Desenvolupar gran part mitologia feixista - Records imperi romà - Mítings vehements Presentar eleccions 1919 à cap regidor *En menys de 2 anys incrementen molt membres i tenen organització paramilitar à Mussolini analitzar correctament situació política i social Itàlia - Gent d’ordre = atemorida davant activitat socialistes i revolucionaris Eleccions 1921 feixistes integrar a les llistes Bloc nacional (coalició encapçalada per Giolitti) Fasci: principal grup extrema dreta parlamentària - No semblaven alternativa real govern - Fer front ofensiva revolucionària i debilitat democràcia - “Alternativa de poder” - Transformar fasci à grup terrorista (immunitat parlamentària) - Camises negres agressions contra rivals polítics (esquadrisme) Mussolini proposar socialistes pacte pacificació: fi violència esquadrista *Violència no cessar totalment (voluntat dirigents feixistes locals) Mussolini va guanyar confiança grans propietaris agraris i industrials i monarquia Partit Feixista: monàrquic, economia de mercat, lliurecanvisme i antisocialista     3 La revolució feixista i la marxa sobre Roma Moderació discurs polític Mussolini Esquadres tornaven a enfrontar-se amb revolucionaris à ocupar ciutats sense que intervingués forces ordre públic Marxa sobre Roma 1922 - Cop d’estat a la italiana/frau - Organitzada grup camises negres - Arriba a Roma cansats, morts gana i set (haurien pogut ser dissolts pels soldats capital) - Mussolini no va intervenir directament marxa (per si no sortia bé) - Monàrquics assegurar rei no declararia l’estat d’excepció à anar a Roma à monarca va encarregar Mussolini formar govern constitucional amb totes forces polítiques centre i de dreta - Destrossar redaccions diaris, tallar comunicacions telefòniques...
*Soldats no rebre ordre actuar Cap govern Facta demanar al rei que signés estat setge à exèrcit hauria aturat força feixista (monarca s’hi negà à rumors que feixistes negociaven substituirlo pel seu germà) Facta dimitir à Monarca demanar a Mussolini constituís govern coalició Els inicis de la Itàlia feixista i l’assassinat de Matteotti Govern coalició: formacions centre i dreta - Govern concentració nacional orientació dretana - Objectiu: restablir pau social Li atorguen a Mussolini plens poders x restablir ordre (Mussolini havia arribat al poder violant ordre establert) Constituir Consell del feixisme Institucionalitzar camises negres à formar part forces seguretat Estat à restablir ordre Canvi llei electoral - Sistema que garantiria majoria parlamentària àmplia a formació política més votada No intervencionisme econòmic Política exterior agressiva à molts èxits internacionals - Illes Dodecanès, illa Corfú, Fiume...
- Relacions diplomàtiques amb URSS - Acord amb UK à Itàlia ampliar possessions a Somàlia à Prestigi i popularitat a Musolini   4 Importància mass media à opinió pública - Ràdio retransmetre seus discursos polítics 1924 feixistes presentar eleccions amb majoria partits que integraven govern coalició à Llista Nacional - Mussolini moderar discurs - Guanyar eleccions Llibertat expressió molt limitada L’assassinat de Matteotti - Matteotti = diputat socialista Denunciar al Parlament precarietat oposició, manca llibertat expressió i reunió, impunitat esquadres camises negres...
Conclusió: eleccions no vàlides Grup feixistes assassinar Matteotti (creien que responia voluntat Mussolini) Un assassins comunicar intencions Mussolini à no va intervenir (camises negres = partidaris més fidels) Fer circular rumor que Matteotti s’havia exiliat Assassí empresonat 2 anys + pagar pel seu silenci Mussolini podia: a) Acord amb oposició, retornar sistema parlamentari liberal i trencar vincles amb camises negres b) Evolucionar cap a la dictadura La concepció de l’Estat de Mussolini Conceptualització Estat centralista i uniformitzador “Sense Estat no hi ha nació” Estat > individu Intervencionisme tots àmbits Totalitari, imperialista, uniformitzador i centralista La dictadura i la feixistització d’Itàlia Mussolini = il dulce -   Increment censura à Itàlia = Estat feixista gradualment No programa doctrinal definit Programa negatiu: combatien contra democràcia, parlamentarisme, socialisme, comunisme, conflictivitat...
Crear gran estat italià à recuperar esplendor imperi romà (sense conflictes ni misèria ni analfabetisme) 5 1922 Transformació gradual institucions monarquia parlamentària liberal à monarquia feixista Mussolini concentrava iniciativa executiva i legislativa “Mussolini sempre té raó” - Crear moviment associatiu à enquadrar italians des del naixement 1937 associacions substituïdes à GIL: “Creure, obeir, combatre” Controlar i formar població italiana 6-21 anys - 1923 reforma escolar Potenciació humanitats / menysprear coneixements tècnics Uniformització manuals Uniforme feixista - - - - - -   1925 Mussolini es va fer nomenar = cap govern Abans à president consell ministres Mussolini legislar i executar lliurement à Parlament = òrgan consultiu Suprimir eleccions locals i provincials 1928 llei sobre el gran Consell del Feixisme PNF controlar més poder legislatiu 1929 nova llei electoral Electors limitar rebutjar o acceptar candidats elegits pel gran Consell del feixisme Intents assassinar Mussolini à accelerar feixisme (possiblement atemptats provocats x feixistes infiltrats) 1926 atemptat contra Mussolini a Bolonya à promulgar llei defensa Estat Reintroduir pena mort Suprimir tots partits polític excepte PNF Ordenar tancament premsa independent Creació tribunals especials x defensa Estat integrats x oficials milícia feixista per jutjar delictes polítics OVRA: policia política Repressió molt inferior altres dictadures 1927 nou calendari à instaurar Era feixista (començar 1922: marxa sobre Roma) Poder judicial Tribunals no tenien jurisdicció delictes polítics Justícia no independent (aplicar lleis d’acord amb esperit règim) 6 - - Política econòmica liberalisme ortodox, *tot i defensar Estat corporatiu Corporació: englobar empresaris, treballadors i tècnics à regular vida econòmica i relacions laborals Estat desenvolupar nova organització sindical basada col·laboració entre classes Estat ordenar mercat de treball a través corporacions Establir lleis sobre relacions col·lectives treball i sindicats Reconèixer 2 sindicats: patronal i sindicat treballadors feixista Prohibir vagues 1925 política econòmica liberal havia arribat seus límits à crisi econòmica, desequilibris monetaris i restriccions comercials Política intervenció Estat a favor de l’empresa   - - Revaluació à impulsar entrada capitals EUA i afavorir processos concentració i fusió empresarial (beneficiar Olivetti i Pirelli) Indústries exportadores per política financera revaloradora: exportadores (automòbil) à compensades amb reduccions impostos + garantir preu energia + ajudar a pagar préstecs Govern garantir no conflictivitat laboral - 1925 Pacte Palau Vidoni Confindustria (patronal) reconeix corporacions feixistes = únics representants treballadors Altres formacions sindicals à no capacitat negociació amb empresaris - Llei Rocco Prohibir vagues Establir corporativisme = base Estat feixista italià - Carta del Lavoro Intervencionisme 1.
2.
3.
  Nació italiana > individus Unitat moral, política i econòmica Treball = deure social Tutelat per l’Estat Conjunt producció = unitari Obj: benestar individus + desenvolupament potencialitats nacionals Organització sindical o professional = lliure 7 *Confindustria = únic legalment reconegut i sotmès control Estat. Dret negociació.
4. Contracte col·lectiu à solidaritat - Conciliació interessos patrons i treballadors - Subordinació als interessos superiors producció nacional 5. Magistratura del treball 6. Corporacions = organització unitària forces producció 7. Iniciativa privada + eficaç i útil per l’interès de la nació 8. Intervenció Estat producció econòmica només quan sigui insuficient iniciativa privada o quan estiguin en joc interessos polítics Estat - Prohibir conflictivitat laboral Estat arbitraria en cas de conflicte Pactes del Laterà - Reconèixer independència de la Ciutat del Vaticà, que també va reconèixer Itàlia.
- Concordat x establir les relacions entre l'Església italiana i l'Estat italià.
- Compensació econòmica per les pèrdues que va patir la Santa Seu el 1870 de resultes de la unificació italiana Molt consens social Mussolini no tolerar actuació autònoma entitats catòliques, * però va permetre catòlics mantinguessin seves escoles i associacions a) Mussolini buscava legitimació i suport catòlics b) Església buscava finançament, possibilitat establir relacions internacionals i monopoli religiós a Itàlia Crisi econòmica, expansionisme militar i davallada del feixisme - Crisi de 1929 Accentuar intervenció estatal Perillaven moltes indústries Inversos volien Estat feixista els ajudés a sortir de la crisi à regulació economia - 1932 Institut Reconstrucció Industrial (IRI) S’ocuparia temporalment alguns sectors economia en crisi Fi crisi à retorn iniciativa privada Acumular molt capital SA i participar activament sistema financer 1937: IRI permanent -   Itàlia evolucionar à economia mixta Iniciativa privada controlava empreses rendibles sectors tèxtil, automoció i química 8 - Iniciativa pública: empreses menys rendibles amb interessos nacionals Mussolini = ampli consens intern Pacte amb catòlics Revolucionaris = marginals Joves adoctrinats en el feixisme. No tenien cap contacte amb l’exterior Antic pacifista de la lluita de classes s’havia transformat en un dictador bel·licista i partidari lluita Estats - Mussolini buscar sortida crisi = expansió imperialista Objectiu: Abisimia 1933 Alemanya relacions pèssimes amb Itàlia Ideologia nazis = punts en comí feixisme italià Itàlia acceptar aliança Alemanya nazi Ordenar invasió Etiòpia sense declarar-los guerra SdN condemnar agressió feixisme italià (*no van fer res per impedir-la) Guerra amb Etiòpia - Guerra començar 1935 x decisió Mussolini Pretenia conquerir territoris rics matèries 1es Cercaven ampliar territori i mercat Sancions SdN à poble italià = a favor guerra i feixisme Demostrar força Itàlia feixista “Guanyar guerra a qualsevol preu” Itàlia utilitzar massivament armament químic (il·legal) Bombardejar població civil i hospitals (superioritat aèria) Propaganda feixista à inventar batalles èpiques i crear herois 1936 entrar capital Etiòpia (Addis Abeba) à proclamar fi guerra, *etíops continuaven en lluita Exterminar classe dirigent etíop *Etíops mai van acceptar dominació italiana Guerra civil espanyola - Voluntaris italians Gran superioritat militar, * molt poc combatius quan s’havien d’enfrontar amb un rival = armamentística Àmplia i gairebé desinteressada ajuda militar i € bàndol nacional Objectius propagandístics i de prestigi Lluitar amb Alemanya à consolidació aliança Hitler i Mussolini 1935 Itàlia aprovar legislació racial = Alemanya   9 1939 crear Cambra dels Fasci i de les corporacions à substituir Parlament Mussolini decidir no participar 2a GM *1940 canviar opinió, tot i que els militars no estaven preparats - Nefasta intervenció militar Itàlia Alemanya = gran potència 1934 començava a ser evident Eix perdria guerra Fidels Mussolini decidir calia substituir-lo i negociar armistici amb aliats Gran Consell feixista demanar rei Víctor Manel III que evités a Itàlia destruccions guerra que tornessin parlament, ministres i poders legislatius del gran Consell Monarca obligar a dimitir Mussolini *Mussolini disposat a acceptar perdre part poder i Itàlia sortís guerra Monarca no havia intervingut política des de 1922 General Badoglio arrestar Mussolini amb consentiment gran part PNF Hitler ordenar tropes ocupessin major part Itàlia i alliberessin Mussolini - 1943 Mussolini encapçalar República Social Italiana Considerava bona part PNF, monàrquics i majoria industrials l’havien traït Proclamar república, socialitzar mitjans producció i impulsar mesures populistes Mantenir discurs racista i aliança amb Alemanya nazi Fidels Mussolini garantir ordre Itàlia ocupada pels alemanys Guerra civil entre feixistes Mussolini i resta 1945 Mussolini intentar fugir disfressat caporal alemany amb amant, *però els van descobrir soldats alemanys 1945 execució Mussolini Hitler i el nazisme Els orígens de la doctrina nazi -   Orígens nazisme: orígens cristianisme Inicialment conflicte religiós entre cristians i jueus à se’ls responsabilitzava mort Crist 10 - *Jesús = jueu Sentiment inculcat esglésies cristianes i utilitzat x monarques europeus edat mitjana i moderna à extorsionar comunitats jueves Jueus = guetos separats població Molts Estats prohibir exercir alguns oficis o tenir terres en propietat Doctrina cristiana medieval prohibir préstecs amb interès (activitats jueus) Oficis amb certa mobilitat à poder fugir (els perseguien quan hi havia alguna desgràcia) Antisemitisme base religiosa ha afectat pràcticament tots pobles europeus - Nazis afirmar marxisme = ideologia jueva (Marx: fill jueus conversos) Marx: protestant à ateisme + antisemitisme El concepte de la raça ària - Lingüistes = 1rs a parlar possible existència poble ari Principals llengües zona euro-asiàtica: origen comú Llengua indoeuropea / poble ari - Segle XIX especular aspecte i orígens aris Poble que hauria originat principals civilitzacions Contingut racial à poble ari = poble escollit - Joseph Arthur, Comte de Gobineau (segle XIX) Diplomàtic francès fundador racisme modern 1r a utilitzar políticament concepte ari Utilitzar mite aris à justificar desigualtat social Partidari Antic Règim. Aris = noblesa - Houstoun Stewart Chamberlain (segle XIX-XX) Mite poble ari à glorificar pobles germànics Poble Teutònic Molts alemanys assumir teories Chamberlain expansionistes imperi Guillem II à justificar ambicions Hitler: síntesi antisemitisme + teories raça ària   -   Hitler à ari = alemany que no fos jueu Concebre evolució història = lluita permanent entre raça ària (construir civilitzacions) i jueva (destruir-les) Base doctrinal nazisme = confiança superioritat raça ària – pobles germànics – antisemitisme 11 Adolf Hitler Possible família tingués orígens txecs = eslaus Se sospita pare = fill jueu Estudiant mediocre, però gran lector Somiava ser artista - Mein Kamf Explicava mestre història partidari pangermanisme i que odiava eslaus i li hauria ensenyat una visió història racista 1rs sentiments antisemites - Vida bohèmia a Viena = un dels centre antisemitisme europeu Desenvolupar idees racistes Llegir Nietzsche Òperes Wagner - - 1914 plena eufòria nacionalista à inici guerra No era alemany, * però s’hi sentia i el van acceptar Ascendit a caporal Guerra accentuar seu darwinisme: món regit per la força en el qual només sobrevivien els més aptes lluita x supervivència - Exèrcit alemany introduir informadors a forces polítiques patriotes Hitler infiltrat Partit Obrer Alemany (DAP) = extrema dreta 1920 DAP fusionar 3 partits extrema dreta Partit Obrer Nacional Socialista   1921 Hitler = cap partit Els inicis de l’activitat política. Cop d’estat fracassat i Mein Kampf Nazis volien arribar poder à cop estat Simbologia nòrdica: esvàstica o camises pardes/brunes Odi racial permetre desenvolupament nazisme Alemanya -   1923 Putsch de la cerveseria Pronunciament Munic encapçalat per Hitler i general Ludendorff Intent cop estat fracassar à dissolt x forces ordre públic NSDAP poca implantació fora Baviera Autoritats no van processar Ludendorff = heroi guerra Hitler, austríac, es va lliurar policia bàvara à jutjar 12 - Hitler aprofitar ressò mediàtic judici à difondre programa polític à NSDP començar a tenir implantació tot Alemanya 1924 condemnar Hitler 5 anys presó à 13 mesos (vulnerar llei x motius patriòtics) Mein Kampf Mein Kamf - Petita biografia Hitler Tractat filosofia política Exposar programa polític, econòmic i social Pla lluita contra marxistes, Estat totalitari nacional socialistes, objectius geopolítics...
Nació = unitat combativa = unió dels que comparteixen mateixa raça 2n llibre + editat després Bíblia - Hitler no va tenir nacionalitat alemanya fins anys 30 Molt influenciat x teories Darwin Hitler: jueus = no membres religió à raça amb característiques genètiques comunes Principals rivals aris Els considerava inferiors, * però potencialment perillosos - Hitler volia nacionalitzar masses “Només amb força bruta podia garantir supervivència raça ària” Convèncer poble necessitat guerra x unir tots pobles germànics dispersos x tot Europa Convençut canvis històrics + importants = impossibles sense força impulsora passions fanàtiques Jerarquització humanitat x races Voluntat (manar) > intel·ligència Concepció política: principis autoritat + jerarquia - Política exterior alemanya: manca escrúpols + sentimentalisme “Estats forts no havien aliar-se amb Estats demòcrates o marxistes” 1a GM aprendre no podia atacar tots enemics cop Objectiu: aconseguir hegemonia política mundial No interessat recuperar colònies alemanyes Àfrica perdudes Tractat Versalles à establir imperi colònia Est (Polòniai URSS) Espai vital (Lebensraum) à cap a l’Est - Ofensiva contra URSS = “guerra x aconseguit espai vital” Alemanya moltes possibilitats perdre guerra à “guerra=croada europea” -   13 - Idea comunitat racial Estat hauria garantir existència racial homes Existència = permanent lluita racial Estat racista à accelerar victòria raça més forta (aris) Aris = alemanys purs = raça superior (exclosos alemanys jueus i resta estrangers à oposició arribada immigrants no germànics a Alemanya) Millorar raça à “millorar encreuaments” Granges reproducció aris. Pensament aristocràtic sorgit al camp - Jueus = principal enemic Conxorxa jueva x conquerir món i destruir poble ari Impulsors marxisme comunista soviètic i capitalisme ultraliberal - L’ascens al poder (1925-1933) - NSDAP = estructura piramidal encapçalada pel Führer Crear Joventuts Hitlerianes i organitzacions paramilitars - Hitler sortir presó à nazisme = implantació tot Alemanya Partit important dins extrema dreta, *però minoritari Hitler no presentar eleccions perquè no tenia nacionalitat alemanya Candidat: Gregor Strasser - Fracàs putsch 1923 à canviar tàctica política Abandonar via insurreccional Optar arribar al poder a través respecte legalitat vigent *Nazis defensar que els votessin x suprimir sistema democràtic Propaganda massiva ideologia nazi   - Inicialment majoria patronal alemanya donava suport altres opcions nacionalistes Crisi econòmics 1929 à molt atur Desenvolupar amb força nazis i comunistes KPD Hitler i nazis atreure vot prometent treure Alemanya de la crisi Nazis = mal menor Nazis assegurar industrials que no havien témer x retòrica revolucionària à industrial interessar-se nazisme + finançar + pressionar president República (mariscal Hidenburg) perquè nomenés Hitler = canceller - 1939-1932 govern centrista Brüning Oposició frontal nazis o comunistes Rebre terrible impacte crisi econòmica Intentar mantenir reparacions guerra, *situació interna es deteriorava i partidaris democràcia es reduïen 14 - Eleccions 1932 guanyar Hindenburg Nazis = 1a força política però lluny de guanyar eleccions amb majoria absoluta Militars assessorar Hindenburg des de l’ombra à convèncer nomenés canceller = Von Papen, antic capità Estat major 1a GM (només suport Hindenburg i militars) Era molt possible que a Alemanya s’instaurés una dictadura o comencés una guerra civil - - - Von Papen convocar eleccions 1932 Campanya electoral més violenta República Weimar Guanyar nazis Molta polarització política Milícies nazis s’enfronten adversaris al carrer i trenquen negociacions seva entrada al poder Von Papen i militars creuen cal il·legalitzar nazis i comunistes à establir règim dictatorial Dissoldre Reichstag Convocar eleccions 1932 Augment radicalització + abstenció Nazis perdre vots i escons, *però van guanyar eleccions Hindenburg temia esclatés guerra civil à nomenar canceller general Schleicher à volia il·legalitzar comunistes i aliar-se bàndol moderat nazis (Strasser Von Papen convèncer Hindenburg à nomenar Hitler = canceller 1933 govern de coalició   L’inici de la dictadura Govern coalició: NSDAP, Partit Popular Nacionalista Alemany i diversos dirigents monàrquics dretes (Von Papen) Des de 1931 governs alemanys no governaven amb suport Parlament, sinó per elecció President República (Hindenburg) i legislaven x decrets Eleccions generals 1933 Hitler estava a un pas d’instaurar dictadura a Alemanya Incendi Reichstag per un anarquista/comunista holandès (Van der Lubbe)   15 - Hitler convèncer Hindeburg que estava a punt començar revolució comunista i que era necessari limitar drets constitucionals Limitar llibertat personal, expressió, reunió i associació, inviolabilitat domicilis...
Hitler ordenar empresonament comunistes i opositors nazis Nazis guanyar eleccions, *però sense majoria Objectiu: instaurar dictadura 1a reunió Parlament impedir assistència diputats comunistes i bona part socialdemòcrates à detinguts - 1933 Llei de Defensa del Poble i de l’Estat Plens poders executiu Hitler Únic home que podia limitar poder = president República i cercle íntim (simpatitzants nazisme) Hindenburg autoritzar Hitler a dissoldre Parlament Permís x legislar sense donar comptes durant 4 anys Zentrum intentar negociar i van cedir (Hitler no pensava respectar pactes amb aliats parlamentaris) à Hitler no va tenir poders absoluts amb un vot majoritari, sinó amb el suport del Parlament Hitler va esdevenir dictador amb la utilització de mitjans democràtics Parlament renovava poders a Hitler Ampli suport popular Policia à sota control del cap SS, Himmler República democràtica federal Weimar à dictadura totalitària   Reich nazi Crear ministeri Educació del Poble i Propaganda à mobilitzar esperit alemany - 1933 Llei unificació Länder (estats) Centralització Alemanya Abolició organització política federal Substituir governs Länder à governadors elegits x govern central Nous governadors = Gauleitern = caps regionals partit nazi Procés fusió Estat i partit únic   16 - 1933 prohibir tots partits polítics excepte NSDAP i sindicats excepte sindicat nazi (DAF) Dissolució partits aliats amb nazis Socialdemòcrates i comunistes = il·legalitzats 1934 suprimir Parlaments Länder 1934 dissoldre consell Reich 1rs camps concentració presos polítics - Inici pràctiques doctrines racials 1933 iniciar boicot comerços jueus 1933 norma à regular admissió funcionaris (tesis antisemites) Jueus = raça que ens transmetia pels gens Alemanya: 1 milió i mig persones jueves o orígens jueus - Renunciar propostes obreristes Accentuar reacció política Persecució antisemita Limitació llibertat religiosa Exaltació violència Propaganda bèl·lica - Polítiques eugenètiques Esterilització aquells que no seguien pautes normalitat establerta Eutanàsia - 1935 Lleis Nüremberg Impedir matrimonis interracioals Obligar divorciar-se aris casats amb jueus Afectar comunitat gitana, minories ètniques, discapacitats i homosexuals - - 1933 Hitler signar concordat cardenal Pacelli (Vaticà) Continua vigent Objectiu Papa Pius XII: establir bones relacions amb Alemanya a partir acord semblant Pactes Laterà amb Itàlia Nazis partidaris cristianisme positivista Acabar divisió majoria alemanys en protestants i catòlics Hitler = nou Jesucrist La cultura i l’educació a l’Alemanya nazi Aplicació ideologia nazi cultura i educació   17 Condemna art avantguardista = degenerat Impulsar visió món nazis Cultura < supeditada ideologia i política - República Weimar à Berlín = capital cultural del món Arquitectura i disseny racionalista Bahaus Pintura expressionista o informalista Música Schöenberg Poesia i teatre polític Brecht, teatre Reinhardt Noveles Dadaisme Zuric à desenvolupat Berlín à surrealisme Avantguardistes qüestionaven valors establerts *Molts alemanys creien avantguardes menyspreaven art clàssic i identificaven jazz = música negres = llibertat sexual ambients bohemis (degeneració cultural) - 1933 nazis impulsar depuració biblioteques Cremar llibres “indesitjables” - Persecució cultural nazis à beneficiar Hollywood Directors marxar Alemanya nazi à Califòrnia per dirigir pel·lícules Abandonar Alemanya directors orquestra, compositors...
- Hitler, pintor frustrat, interessat arquitectura nou Estat + disposat substituir “art degenerat” à art nazi 1937 retirar obres avantguardistes dels museus alemanys Gran exposició Munic “art degenerat”: comparar art avantguarda amb dibuixos de nens o de malalts mentals “Tot art que necessités ser explicat per ser entès hauria de ser prohibit” Nazis impulsar art neoclàssic i megalòman   Arquitectura: Albert Speer Pintura i arquitectura: figurativa, impulsar culte cos i sublimació raça Art = funció educadora Associar arquitectura = espais masses (desfilades, festivals, congressos) Difusió ràdio Utilitzar cinema à impulsar propaganda política Jueus = cap turc tots mals Alemanya -   Nit dels vidres trencats 1938 Punt àlgid antisemitisme Assassinat diplomàtic alemany per part estudiant jueu a París 18 - Govern nazi destruir totes sinagogues i gran part negocis jueus alemanys Vidres trencats en una nit = producció vidres en un any Detinguts alemanys jueus à desposseïts ciutadania Exigir comunitat jueva pagar multa 1M marcs pels desordres Impulsar emigració població alemanya orígens jueus Educació canviar radicalment: al servei ideologia nazi La consolidació del nazisme i de la dictadura de Hitler - - - 1933 Hitler reunir principals dirigents nazis à analitzar situació Havia triomfat revolució nacionalsocialista (havien aconseguit poder) Objectiu: estabilitzar nou règim Sector més radical hauria de deixar parlar 2a revolució (revolució = no estat permanent) SA (policia) perseguir opositors polítics començaven omplir nous camps concentració Detenció centenars socialdemòcrates *Hitler no controlava tot moviment nazi Sector Strasser va estar a punt avortar possibilitat Hitler arribés cancelleria Tendència revolucionària esperava nazis complissin apartats més socials programa polític Nit dels ganivets llargs 1934 Purga direcció nazi organitzada x SS de Himmler Detenir cúpula dirigent SA + executar Tots grups pressió acceptar Hitler = führer indiscutible *Hiter potenciava enfrontaments entre jerarques nazis Única manera substituir-lo = matar-lo (Hitler sobreviure diversos atemptats, més importants organitzats x nazis dissidents) Hitler havia ignorat la legalitat vigent i actuar com a denunciat, jutge i executor * Poder judicial no protestar + Reichstag aplaudir Hitler Decadència SA inversament proporcional augment rellevància SS (originalment, guàrdia personal Hitler) Constituir SD (servei espionatge nazi) Gestapo: policia secreta Estat Inestabilitat política mundial molt lligada amb activitat nazis Hitler i govern coalició volia revisar Tractat Versalles Hitler assegurava voler mantenir pau internacional, * però rebutjava seguretat col·lectiva SdN controlada xls vencedors 1a GM   19 - Pactes bilaterals amb Vaticà 1933 i Polònia 1934 à trencar sistema aliances que havia impulsat França per frenar revengisme alemany Inicialment Hitler bones relacions amb Itàlia Nazis austríacs assassinar canceller austríac Dollfuss à tropes italianes mobilitzar per impedir Alemanya s’annexionés Àustria 1934 morir Hindenburg Fusió President Reich + Canceller - Consolidació Führer Incrementar culte personalitat Hitler Ordenar exèrcit que li jurés fidelitat 1934 procés rearmament alemany limitat Règim nazi respectar majoria limitacions establertes pel Tractat de Versalles 1r any govern consolidar dictadura nazis Forces ordre públic i organitzacions paramilitars perseguir i desmantellar tota oposició nazisme El procés de transformació de la societat alemanya - Procés estandardització societat alemanya Nazis volien transformar Alemanya à comunitat racialment homogènia que respongués a la seva visió dels aris Els que no encaixaven à expulsats i marginats Volien suprimir discapacitats (eugenèsia) “Hi ha vides que no valen la pena ser viscudes” Promesa comunitat nacional à impulsar nazisme àmbit rural i urbà Camperols volien aconseguir cert benestar que els nazis garantien i oblidar anys depressió à suficient x no enfrontar-se nazis Partit nazi sempre s’havia volgut fonamentar en classe mitjana - Nazis aconseguir controlar proletaris Proletaris = grup social + gran Organització sindical nazi + programa millora condicions laborals i socials à conversió o no oposició al nazisme Socialdemòcrates anunciar corrupció entre jerarques sindicat nazi Nazis impulsar vacances pagades, reformes socials que beneficiaven treballadors aris, activitats culturals i esbarjo x obrers (distreure+adoctrinar)...
Nova concepció moralitat à rebutjar humanitarisme liberal   20 L’economia nazi Hitler sabia que li calia abstenir-se d’expressar idees econòmiques concretes per no perdre suport entre treballador ni empresaris Tranquil·litzar empresaris que els finançaven: “discurs anticapitalista = retòrica electoral” Per a Hitler, el més important era aconseguir el poder per procedir a transformar els alemanys en nazis i des de la ideologia, impulsar transformació societat, cultura i economia alemanya Inicialment nazis no comptaven suport empresariat à retòrica revolucionària i tarannà socialista Programa à Estat que controlava economia i evitava monopolis Defensar reforma agrària, garantir subsistència ciutadans aris i supressió ingressos obtinguts sense treball ni esforç - Alliberament de la servitud capitalista Confiscació beneficis guerra Nacionalització empreses agrupades en “trusts” i grans magatzems Defensar petit comerciant Molt crítics usurers i acaparadors Quan nazis = partit més votat à explicar programa econòmic deixava producció en mans empresariat i que sindicat Front Treball evitarien conflictivitat laboral - Situació econòmica 1933 = pèssima Milions aturats Evitar fallida € no pagant reparacions guerra Reducció dràstica producció Comerç exterior reduït ½ Objectius econòmics: aconseguir plena ocupació + rearmament *Mantenir rearmament en secret (en contra legalitat internacional Tractat Versalles) Dedicar major part despesa pública à activitats civils (exèrcit no podia absorbir mes despesa) 1.
La reconstrucció (1933-1936) Concepció economia autàrquica En cas de guerra, volien tenir capacitat cobrir necessitats bàsiques Impulsar agricultura   21 Suprimir atur à impuls grans obres públiques Impulsar reparació cases Reduir impostos Incrementar ajuts estatals a empreses construcció Obres públiques amb molta mà obra Reintroducció servei militar obligatori à reduir atur Programa construcció autopistes (Alemanya millor xarxa ferrocarrils i molt pocs cotxes particulars) Hitler ordenar enginyer Porsche que creés cotxe adequat pel futur imperi alemany à construir massivament després acabar guerra: Volkswagen Construcció autopistes absorbir molta mà obra no especialitzada Construcció cotxes = indústria amb més volum exportació *Exèrcit alemany encara es basava en trens i cavalls. No van aconseguir mecanitzar exèrcit Gran reducció atur Intentar dones deixessin treball industrial. Visió molt tradicional rols gènere Emancipació dona = producte intel·lectuals jueus Projectes rearmar Alemanya interessar grans grups siderúrgics i indústria química 2a GM empresaris que donar suport nazis à grans beneficis. Utilitzar presoners esclavitzats que llogaven a les SS. Construir fàbriques al costat camps concentració Governs anteriors ja havien intentat impulsar obres públiques, però iniciativa privada i préstecs exteriors = insuficients (plena crisi econòmica internacional) Malgrat els criteris autàrquics, els nazis van desenvolupar una complexa política econòmica exterior -   Països entorn Alemanya que no comptaven indústria equiparable à intercanviaven matèries 1es i aliments per productes manufacturats (sistema caixes compensació) à permetia als alemanys vincular compres al mercat alemany Alemanya = saldo negatiu à comprar crèdit = una de les fonts de finançament per mantenir despesa pública en infraestructures i armament Control de canvis amb una moratòria de transferències de divises fora d’Alemanya El deutor alemany pagava en marcs a la caixa de compensació i el creditor estranger podi disposar d’aquests marcs per comprar al mercat alemany.
Els compradors estrangers utilitzaven marcs per comprar productes alemanys a preus més barats del que correspondria al canvi de la moneda 22 - Els alemanys tenien garantit mercat pels seus productes industrials, matèries 1es i finançament interior inversions (balança comercial exterior = negativa) Gran intervencionisme econòmic. Economia de mercat. Plantejaments de Keynes 1923 crear nou marc Recursos econòmics obtinguts à finançar grans infraestructures civils i incrementar despesa pública i reduir dèficit pressupostari (plena crisi internacional) Política econòmica antiinflacionista i de gran creixement despesa pública - - Creació gairebé moneda paral·lela: bonus MEFO à finançar gran part grans obres públiques rearmament alemany (no es va conèixer fins després 2a GM à no volien mercats exteriors ni interior perdessin confiança i iniciés procés inflacionista) Ocultar despesa en armament perquè no els acusessin preparar nova guerra No volien mostrar com es finançaven à intervencionisme polític del mercat divises Política econòmica exterior à recursos financers poc ortodoxos (bonus MEFO) Dictadura no té perquè explicar pressupost Població confiava en un món millor limitat als aris Eliminar atur i no inflació salaris reals à no conflictivitat social *Major part guanys industrial no destinats costum à beneficis empresarials i reinversió Millores habitatges, seguretat social, ciutats de vacances x treballadors...
2.
El rearmament (1936-1939) Rearmament + guerra = objectiu principal economia alemanya Pla quadriennal à preparar Alemanya per economia de guerra Interessos € particulars < subordinats interessos nació Reforma codi penal à executar alemanys que mantinguessin recursos econòmics estranger Evolucionar cap autarquia àmbit agricultura Accentuar dirigisme econòmic govern nazi Acceleració rearmament à procés inflacionista Schacht (ministre economia) volia evitar   23 Schacht implicat atemptat contra Hitler 1994 à empresonat, *però no executat 1937 fundar gran complex empreses públiques: principal empresa siderúrgica d’Europa 1938-1939 requisar indústries estratègiques Àustria i Txèquia que Alemanya acabava d’annexionar-se - - Servei social obligatori Dones < 25 anys que volguessin treballar havien de fer un any de treball granja Accentuació persecucions antisemites Arianització béns jueus alemanys 1938-1939 Procés espoli à moltes empreses i alemanys aris enriquir Espoli sistemàtic Europa ocupada i extermini jueus à Incrementar qualitat vida poble alemany Hitler i dirigents nazis haurien comprat silenci i complicitat majoria alemanys a canvi seguretat i benestar material Utopia social-racista: discurs racial, espoli, crim organitzat i genocidi Societat acceptar un règim sustentat en l’espoli de mitja Europa i en l’esclavització de milions de persones per ser integrants d’ètniques que els nazis consideraven inferiors - 1935 reinstaurar servei militar vulnerant Tractat Versalles UK acceptar acord naval anglo-alemany 1935 Hitler aliança amb Mussolini à donar suport invasió italiana Etiòpia 1936 Alemanya reocupar militarment Renània 1936 Alemanya enviar assessors, material bèl·lic i avions guerra civil espanyola *Ni la SdN ni la comunitat internacional van fer res Protocol Hossbach: exposar secretament plans guerra 1938 nazis utilitzar difamació pública à substituït ministre guerra i cap Estat Major à militars partidaris guerra - Gran èxit diplomàtic conferència Munic 1938 Permetre annexió sudets i ocupació Txèquia 1939 Annexionar territori lituà Memel 1939 signar pacte no agressió germano-soviètic Atacar Polònia 2a GM (1939-1945)     24         25 ...