botanica tema 6.3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 28
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6: ALGUES Tema 6.3: DIVISIÓ DINOPHYTA. DINÒFITS. DINOFLAGEL·LATS Trobem la voltant d’unes 1.100 espècies de dinòfits.
Estructura cel·lular: - Són organismes mesocariotes, és a dir, són un entre mig d’una cèl·lula eucariota i una cèl·lula procariota. Això es perquè el seu nucli és molt primitiu i gran amb forma de cabdell que presenta sempre la cromatina en forma condensada.
Paret: - La paret dels dinòfits s’anomena teca i està formada de cel·lulosa (molècula complexa). Aquesta teca normalment sol ser interina.
Algunes especies de dinòfits no presenten teca.
Pigments: - Clorofil·les a i c.
Carotenoides: o β – carotè.
o Xantofil·les. Exemples: dinoxantina, peridinina Plasts: - Té una membrana tetralamelar, és a dir, formada per 4 capes.
Presenta tilacoides no aïllats, es troben agrupats en grups de 3 i contenen els pigments.
Presenta reticle endoplasmàtic periplastidial.
Productes de síntesi: - Com a producte de síntesi presenta el glucogen en forma de midó.
El midó està format per amilosa, molt similar al que presenten les algues i les plantes verdes.
Morfologia: - Algues unicel·lulars monadals: o Són mononucleades i presenten flagel de tipus biflagel·lat heterocont, per tant, tenen moviment.
o Trobem algunes algues de tipus filamentós, tot i que són poques. Són pluricel·lulars i adopten formes força peculiars.
o Amb el microscopi electrònic es va poder veure que la teca estafa formada de plaques poligonals de cel·lulosa ornamentades, que presenten dos solcs diferents:  Un solc transversal anomenat cíngol.
 Un solc longitudinal anomenat sulcus.
o El biflagel heterocont que presenten està format a partir de dos flagels de longituds diferents que estan situats en llocs diferents de la teca:  En el cíngol, aquest flagel permet a l’alga girar sobre si mateixa.
És un flagel transversal i llarg que presenta mastigonemes, és a dir, ramificacions laterals.
 En els sulcus, aquest flagel dóna propulsió a la cèl·lula. És un flagel curt, llis i longitudinal. És tres cops més petit que l’altre flagel.
Multiplicació: - Bipartició: la cèl·lula progenitora es divideix i dóna lloc a dues cèl·lules filles. La divisió es pot ser de diferents tipus: transversal, longitudinal o obliqua.
Reproducció: - Asexual: es porta a terme a partir de zoòspores, que són cèl·lules flagel·lades.
Sexual: o És poc coneguda.
o Es dóna un cicle monogenètic haploide o diploide, és a dir, presenta una sola generació.
Habitat: - Medi aquàtic. Es troben surant en l’aigua constitueixen el plàncton.
Poden ser paràsits dels animals marins o formar simbiosi, donant lloc als esculls de corall.
En els esculls de corall converteixen els animals marins amb fotosintètics i amb això faciliten la formació dels seu esquelet i aporten oxigen al medi.
Marea roja: - La marea roja es dóna quan degut a unes condicions ambientals molt estables i favorables hi ha una alta concentració d’algues en el medi.
Generalment es dóna al mes de Març i Setembre, ja que és quan la concentració de nutrients en l’aigua és més alta i això fa que es reprodueixin molt més. A causa de l’elevat nombre d’algues l’aigua pren un coloració vermellosa. Poden arribar a haver-hi 20.000.000 algues per litre d’aigua.
- - - - Noctiluca scintillans: o Es troba al sud de Califòrnia i al Mediterrani.
o No té paret de cel·lulosa o Presenta bioluminescència, ja que té luciferina. La luciferina quan s’oxida passa a luciferasa i emet energia en forma de llum. Quan es troba en altes concentracions i passa un barca produeix petites escintil·lacions de llum que semblen petites estrelles en l’aigua i causa un efecte visual molt bonic.
o No és tòxica.
Afectació en la cadena alimentaria: La marea roja és perillosa quan presenta toxicitat ja que a partir del peix que ingerim aquesta toxicitat ens arriba a les persones. Quan es detecta una marea roja que podria ser tòxica no es recol·lecten mol·luscs i tot el que es recol·lecta del mar es deixa reposar 15 dies i es fa passar per una planta de depuració amb aigua purificada. Cal controlar-les molt bé quan apareixen ja que, les que presenten toxicitat poden comportar conseqüències greus.
Espècies que presenten toxicitat: o Prorocentrum lima:  Com a substància tòxica presenta àcid ocadaic.
 No presenta teca.
 Produeix un enverinament que causa: diarrea, mareig, vòmit i gust metàl·lic a la boca.
o Alexandrium catenella:  Com a substància tòxica presenta saxitoxina.
 Presenta teca.
 Causa una paràlisi, que en els casos més greus és permanent i pot arribar a causar la mort, de les extremitats inferiors.
- Generalment les espècies que presenten toxicitat les trobem a l’atlàntic. En cap cas s’han trobat espècies amb toxicitat al mediterrani.
- La perillositat depèn de la concentració de la dosi de tòxic ingerida.
- Cal tenir amb compte que les toxines no es degraden per calor, és a dir, que tot i cuinar el peix hi segueixen presents.
o MÈTODE PER SABER SI UN PEIX ESTÀ INTOXICAT O NO (es fa servir en les zones tropicals, on les marees roges molts cops no es manifesten): es basa amb que les toxines s’acumulen en el fetge del peix. Quan arriba el peix se n’agafa un i es dona el seu fetge en un gat. Si el gat no es mor, vol dir que el peix és bo i es pot consumir.
...