Apunts Deontologia (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Deontologia Periodística
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 20/01/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

DEONTOLOGIA PERIODÍSTICA Nocions bàsiques - Deontologia doctrinal o natural: és aquella que ordena i descriu els principis aplicables en funció dels principis de l’ètica i la moral. (Teòrica).
Deontologia positiva o codificada: és aquell vessant que sistematitza els principis doctrinals o naturals que són acollits en codis, estatuts, llibres d’estil i altres instruments reguladors o autoreguladors. (Es materialitza en codis).
1.1. Conceptes i definicions fonamentals - Ètica: doctrina dels costums, prové del grec. És una ciència filosòfica que estudia valors, vida i conducta humana en una societat. Té una dimensió pública i social, estudia les persones en societat.
- Moral: Estudi de les accions humanes amb accent a la consciència individual.
Obrar d’acord amb la nostra consciència.
- Deontologia: Alguns autors diuen que és l’ètica aplicada. D’altres diuen que és l’aplicació concreta de l’ètica en una professió. Defecte: està massa basada en normes restrictives, prohibitives.
- Les relacions amb el Dret: en deontologia la matèria que tractem és la ètica i en el dret, la jurídica. A vegades, una mateixa realitat la podem veure des d’ambdós matèries. El Dret té primacia sobre la deontologia. L’ètica i la deontologia ens ajuden a temperar les desigualtats de les decisions jurídiques.
o Constitució Espanyola 1978: Dret a la informació (dret a rebre i dret a informar informació veraç), llibertat d’expressió (és absoluta, no cal que sigui veritat el que es diu, excepte insults o calúmnies) (art. 20) • Monista: dret informació i dret expressió són el mateix, indivisibles • Dualista: dret informació i dret expressió són separades.
Dret al honor, a la intimitat i a la pròpia imatge: és un dret fonamental, per tant protegeix l’individu.
Dret de rectificació: els periodistes són els únics professionals que rectifiquen, símbol d’ètica, d’humilitat, de veracitat, de bona fe.
Clàusula de consciència: un periodista que se li demana escriure quelcom contrari als seus principis o ideologia, pot demanar indemnització per acomiadament (és un auto-acomiadament). Cal distingir entre el que és informació i el que és opinió (en cas d’informació no es pot al·legar clàusula de consciència).
Secret professional: per què som els únic professionals quan, en teoria, els periodistes no hem de tenir secrets, hem de publicar el que sabem? No està regulat, però està a la constitució, per tant, el podem al·legar quan vulguem (davant la policia, els jutjats...).
1.2. Sistema general de la Deontologia Periodística Ordenació dels criteris deontològic • Principis fonamentals - Llibertat: Gràcies a la llibertat d’expressió neixen les altres llibertats, les revolucions liberals. És el primer valor ètic que apareix cronològicament.
- Veritat: s’ha discutit sempre el concepte d’objectivitat professional i de veracitat periodística. La veritat és la realitat de les coses. Quan parlem de la veritat en el periodisme parlem de: veritat informativa, veritat funcional, veritat material (per distingir-la de la teològica), veritat convencional, veritat probabilística... Es parla moltes vegades de l’objectivitat periodística (diaris del s.XVII-XVIII la relacionen amb conceptes com la neutralitat, imparcialitat, independència o equilibri. També es pot relacionar amb termes com honradesa, rigor i cura). Atenció per la veritat neix al s.XVII (1690) primer tesi doctoral (Peucer,1690). 1660 primer diari. En la seva tesis tracta temes com la veritat informativa i d’altres com el perquè de la publicació de una majoria de noticies dolentes. Abans, les cròniques medievals les escrivien els monjos (moltes mentides, fabulacions...), esperança en la professió del periodisme per aconseguir un nou repte: credibilitat i amor a la veritat.
Escola clàssica: periodista que està en un lloc i veu el que veu, allò és la veritat.
Actualment (teoria alemanya: constructivisme radical) es pensa que: la veritat informativa es construeix per consens (testimonis, protagonistes, documents, proves, pròpia observació...), es construeix definitivament en el moment de rebre el missatge (receptor).
- Justícia: és el valor ètic que apareix més tard, es considera que modifica la llibertat. Pren una certa autonomia respecte als altres. Justícia igualitària (primer tipus de justícia que apareix), es deixa una mica de banda la justícia compensatòria (no tothom ha de passar pel mateix tipus de justícia, hi ha col·lectius que necessiten més protecció).
- Solidaritat: Ètica de la llibertat va anar derivant cap a la responsabilitat social, és a dir, millorar de manera equitativa el principi de justícia. Concepte que s’emancipa del concepte de justícia, agafa un pes propi. Amb la justícia igualitària no hi ha prou, es necessita un plus: la intervenció ètica. Importància del codi ètic de la UNESCO.
APLICACIÓ DE CODIS DEONTOLÒGICS EN CASOS PRÀCTICS HUGO AZNAR: “Ética en el periodismo. Código, estatutos” - Índex final temàtic Els codis s’apliquen segons el criteri d’ordre de prelació (prioritats): - Cas Dret: preferència per la norma més elevada en rang (dels Tractats Internacionals als Reglaments).
Cas Deontologia: (al contrari) en l’àmbit territorial, preferència per la norma més propera al cas (de l’Estatut Intern del Mitjà als Principis Internacionals d’Ètica del Periodisme de la UNESCO). Pel que fa a la dimensió temàtica, s’ha de tenir en compte primer si hi ha un codi específic (ex. Economia), aleshores aquest codi serà el que prevaldrà. També hi ha l’àmbit instrumental (tipus de mitjà) i s’aplicarà l’específic del mitjà. A vegades hi pot haver conflictes perquè • • Pràctiques periodístiques que asseguren l’acompliment d’aquests principis i regles - Competència personal: formació i cura - Independència professional: incompatibilitats - Praxi exigent: precisió i rigor - Honradesa: evitar discriminacions negatives o positives en funció dels interessos, idees o conviccions pròpies, a l’hora d’interactuar amb altres persones.
Taxonomia general: classificació per la naturalesa del fonament deontològic - Deontologia doctrinal o natural o Per l’interès social afectat (a vegades poden coincidir, però no sempre): Deontologia de l’interès públic: allò que ha de saber Deontologia de l’interès del públic: allò que desitja, demana saber.
L’interès del públic s’ha de satisfer.
SOLUCIONS: fer més atractiu allò que pensem que el públic ha de saber, perquè així es converteixi en quelcom que vulgui saber.
Pel nucli del problema: Deontologia Subjectiva: és la que estudia el comportament del professional del periodisme, la seva actuació, el seu grau d’honradesa... S’ha d’analitzar en tots els moments del procés: relació amb les fonts (off the record, secret professional...) Deontologia Objectiva: s’analitza el resultat, és a dir, el producte, el missatge... Preguntar-se si el producte reuneix totes les qualitats deontològiques? Si té algun error? Si ofèn algú?... Quan hi ha faltes deontològiques per omissió és més complicat.
Deontologia positiva o codificada o - FOTOPERIODISME El fotoperiodisme cap als anys 30, la frontera entre verossimilitud i veracitat no es tenia en compte, s’escenificaven les imatges en moltes ocasions.
EL RUMOR Definicions de rumor 1. Notícia que corre de boca en boca (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) 2. Informació actual no validada per una versió certa, comprovada No vol dir que no sigui cert, però no ha estat comprovat. Si es comprova i és real deixa de ser un rumor.
Aportacions dels estudis del rumor a la recerca en comunicació: - Definir processos de producció de la realitat Formular models d’estructura dels esdeveniments Analitza la formació de les notícies Perspectives històriques sobre el rumor: - Les notícies neixen per combatre els rumors. (Les notícies s’escriuen per evitar la vulnerabilitat de la transmissió oral, germen dels rumors). Stephens, 1988 Els mòbils i internet acceleren la circulació dels rumors ( Tipologies del rumor Segons la seva naturalesa: - Fonamentats (són rumors mentre no esdevenen noticia).
Falsos Rumor fams pel seu origen o gènesi: - - Intencionat (construït per causar dany o per aconseguir resultats) o Globus sonda (rumor llençat per obtenir dades de l’opinió pública) o Sabotatge o boicot (rumor generat per entorpir un acte o un procés) o Manipulació (rumor programat per a obtenir resultats) Espontani (inventat amb frivolitat) Degeneratiu (fet real deformat durant el procés de transmissió del relat) Assistit (error no desmentit o equívoc no esclarit) Teoria comuna del rumor degeneratiu - - - Comença el 1921 amb un estudi de Freyd (professor de psicologia social) Selecció de reporters = TEST D’IMATGES ANECDÓTIQUES (han de descriure amb la màxima precisió possible el que s’ha vist).
Barlett, 1932 MÈTODE DE REPRODUCCIÓ EN SÈRIE (després es va passar a fer el mateix en cadena per veure com evolucionava la transmissió oral = el periodista no es pot refiar del que li expliquin).
LLEIS D’ALLPORT I POSTMAN, 1946 o Llei de Debilitació: es perden dades en cada transmissió oral del relat.
o Llei d’Accentuació: s’enforteixen les dades retingudes i ocupen el centre del relat.
o Llei d’Assimilació: les dades reforçades es reorganitzen i creen un nou relat.
Fenòmens i hipòtesi que es vinculen amb el rumor degeneratiu 1. Subjectivitat: - Els fets són objectius. Els missatges i els relats són subjectius.
- Els fets són la veritat. La percepció és la realitat.
2. Semantització - És el procés de transformació dels fets en missatges.
- Està integrat per: • Operacions selectives: hem de seleccionar l’element del llenguatge adequat.
• Operacions combinatòries: es combinen tots els elements del llenguatge.
3. Redundància: - La Llei d’Accenturació d’Allport i Postman es pot explicar per la necessitat de retenir els elements redundants (tòpics, prejudics) del relat.
- Les dades o detalls retinguts són redundants.
- Retenir l’atenció de l’oient obliga a incorporar en el relat altres dosis de redundància.
La redundància, factor regressiu, decanta els rumors cap a models de relat conservador i reaccionari.
En els mitjans de comunicació amb més audiència també domina la redundància.
Cas històric de rumor assistit Cas Rotschild (1815) Npoleo creia que s’atansava el general grouchy amb reforços per frança. Anglaterra podia perdre la batalla. El rumor, portat per missatgers a cavall i en vaixell, enfonsà la borsa de londres. Rostchild comprà les accions devaluades. Coloms missatgers.
(FALTA) Les noves tendències a les diverses cultures periodístiques - - Escola llatina europea: la separació entre informació-opinió és més difusa, hi ha uns gèneres híbrids o interpretatius; es respon de les faltes individualment; es pot dir una informació sense dir el nom de la font (ex. Fonts properes al President del Barça...).
Escola anglosaxona: gran separació entre informació-opinió (inclús es divideixen els periodistes en la redacció), respon tota la redacció per una falta d’un, les fonts s’han de citar sempre.
...