Tema 1 (B) - Fàrmacs antihistamínics H1 i relacionats. (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i terapèutica I
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 09/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES TEMA 1(B) – MALALTIES AL·LÈRGIQUES: ANTIHISTAMÍNICS I FÀRMACS RELACIONATS: HISTAMINA: - Mediador que s’acumula als grànuls dels mastòcits i basòfils, localitzada a diversos teixits: dermis, tracte gastrointestinal, bronquis i fins i tot Sistema nerviós.
Actuació: - A partir d’uns receptors histaminèrgics, dels qual hi ha 4 tipus diferents. Són receptors metabotròpics, és a dir, lligats a una proteïna G. Els més importants són l’H1 i l’H2: TIPUS RECEPTOR SISTEMA EFECTOR H1 (Proteïna Gq) Acoblats a fosfolipasa C.
Increment de la síntesi de IP3 i DAG. Increment de Ca2+ H2 (Proteïna Gs) Acoblats a l’activació d’adenilat ciclasa.
Increment de la síntesi d’AMPc.
H3 (Proteïna Gi) Autoreceptor que modula l’alliberació d’histamina i d’altres neurotransmissors.
H4 (Proteïna Gi) Localització dels receptors a histamina: H1: - Cèl·lules musculars llises de vasos, bronquis i tracte gastrointestinal.
- Cèl·lules del Feix conductor cardíac i algunes cèl·lules secretores.
- Terminacions sensitives.
- SNC.
H2: - Cèl·lules parietals de la mucosa gàstrica.
- Cèl·lules musculars llises de vasos.
- Cèl·lules miocàrdiques i del node sinusal - Basòfils i mastòcits.
- SNC.
H3: - SNC, és pre sinàptic.
H4: - Medul·la òssia, en les cèl·lules d’origen hematopoètic (eosinòfils i mastòcits).
- Teixit intestinal.
Efectes: - Els efectes depenen del teixit on ens trobem.
A partir dels receptors H1: - Vasodilatació: es produeix a través de diferents mediadors. La histamina actua sobre el receptor H1 i produeix l’alliberació d’òxid nítric, responsable de la vasodilatació.
Aquesta, al seu torn, produeix hipotensió.
FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES - Edema: quan es localitza a les cèl·lules endotelials, aquestes es contreuen i deixen espais entre elles, produint una possible sortida de líquid. Exp. Rinitis.
- Taquicàrdia: A partir de receptors H2: - Efecte ionotròpic i cronotròpic +: augmenta la freqüència i la força de contracció.
- Estimulació tracte gastrointestinal: a nivell d’estómac s’incrementa la secreció àcida i a nivell intestinal incrementa el peristaltisme intestinal.
TRIPLE RESPOSTA DE LEWIS: - S’aplica de forma local (a la pell) histamina, i es pot observar una triple resposta caracteritzada per els següents fenòmens consecutius: 1. Inicialment es produeix un rubor localitzat de durada màxima d’un minut. Això es deu a la vasodilatació que produeix l’eutectoide.
2. A continuació es produeix una reacció en flama o flamarada. Consisteix en un eritema més extens i difós que es produeix per l’acció de la histamina sobre les terminacions axòniques (aquest fenomen produeix vasodilatació i dolor).
3. Finalment, es produeix una pàpula o “ronxa” en el centre de la zona eritematosa, en el lloc de la punció, degut a l’extravasació del líquid de l’espai intravascular al extracel·lular.
- Exp. Picada de mosquit.
ALTRES LLOCS ON ACTUA LA HISTAMINA - Nivell dels bronquis: produeix una broncoconstricció.
- Nivell del SNC: estan tots els receptors de la histamina. Aquesta actua com un neuromodulador: regula la PA, la temperatura corporal, el balanç hídric, la nocicepció (percepció del dolor). Actua també en la vigília i en la émesis.
- Efectes sistèmics: una alliberació massiva d’histamina produirà un xoc anafilàctic, que és una resposta desmesurada i una situació d’extrema urgència. Són efectes vasculars /inflamatoris de manera generalitzada i desmesurada.
ANTIHISTAMÍNIS H1: - Bloquegen de manera competitiva els receptors H1, evitant que la histamina faci els seus efectes.
Antihistamínics H1 de 1ª generació: - Travessen la barrera hematoencefàlica, és a dir, bloquegen la histamina a nivell del SNC.
- Un dels efectes secundaris és la sedació.
- Diversos efectes: o Anticolinèrgic: visió borrosa, dificultat micció, sequedat de la boca...
o Antiadrenèrgic.
o Antidopaminèrgic.
Antihistamínics H1 de 2ª generació: - Travessen poc la barrera hematoencefàlica.
- Baixa sedació.
- Tenen menys efectes muscarínics i major selectivitat H1.
Durada d’acció: - Els de primera generació duren de 3 a 6 hores, en canvi, els de segona generació tenen una durada de 12 a 24 hores.
- L’avantatge, per tant, dels de segona generació és la posologia.
FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES Aplicacions terapèutiques: - Són els fàrmacs d’elecció en la reacció al·lèrgica, excepte en l’asma al·lèrgic i en el xoc anafilàctic (s’administra primer adrenalina).
- També es poden prendre com a profilàctics (prevenció).
- Tenen efectes col·laterals, produint que s’utilitzin en altres aplicacions terapèutiques.
Tracte respiratori superior: - Rinitis al·lèrgica: rinorrea, pruit i esternuts.
- Refredat comú.
- Conjuntivitis al·lèrgica.
Trastorns dematológics: - Urticària.
- Dermatitis atòpica.
- Profilaxis d’urticària física (per fred o exercici).
- Picades d’insectes.
- Antipruriginosos.
Altres aplicacions dels antihistamínics H1: - Anestèsica local: els antihistamínics H1 de primera generació, ja que bloquegen els canals de Na+.
- Cinetosis i vòmits: prometazina i dimenhidrinat.
- Vertigen i vertigen de Menière: dimenhidrinat. Exp. Biodramina.
- Hipnòtics: hidroxizina (atarax, sedant i ansiolític) i doxilamina (dormidina) - Antitussius: tos irritativa no productiva i tos al·lèrgica. Difenhidramina.
ANITHISTAMÍNICS H1 DE PRIMERA GENERACIÓ: - La forta sedació que provoquen alguns d’ells limita la seva utilització per via sistèmica.
Via oral: Els més utilitzats en el tractament i prevenció de manifestacions al·lèrgiques són: - Dexclorfeniramina  Polaramine®.
- Difenhidramina  Benadryl®.
- Mequitazina  Mircol®.
- Oxotamida  Cobiona®, Oxatokey®.
- Hidroxizina  Atarax®, a més de ansiolític és antipruiginós. Dóna cetirizina de metabòlit actiu.
- Alimemazina  Variargil®.
- Clemastina  Tavegil®.
Via tòpica: - Tenen efectes antipruriginosos i anestèsics locals.
- Hi ha possibilitat de que donin reaccions al·lèrgiques dèrmiques i fotosensibilitat.
- S’utilitzen per l’alleujament simptomàtic del picor d’origen al·lèrgic, picades d’insectes, meduses, ortigues...
- Dexclorfeniramina  Polaramine®, tòpic crema.
- Difenhidramina  Aerospray®, antial·lèrgic; Caladryl®, Isdinex®pols, Neosayomol®, Talc antihistamínic Calber®, Talquis Cusí®.
- Dimetindè  Fenistil®.
- Prometazina  Fenergan® tòpic. Hi ha possibilitat de reacció dèrmica.
- Tripelenamina  Azaron®, Oxidermiol® antihistamínic.
Contraindicacions/precaucions amb els antihistamínics de primera generació: - Hipersensibilitat.
- Crisi asmàtica: al tenir un efecte anticolinèrgic, incrementa la viscositat del moc i empitjora l’asma.
- Porfíria.
- Precaució en insuficiència renal i hepàtica: s’ha d’ajustar la dosi.
FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES - Patologies que empitjorin amb bloqueig colinèrgic: glaucoma, hipertròfia prostàtica, retenció urinària...
Malalties pulmonars obstructives: incrementen la viscositat del moc.
Epilèpsia: reaccions paroxístiques d’hiperexcitabilitat (disminueixen el llindar de excitabilitat).
Evitar exposició solar.
ANTIHISTAMÍNICS H1 DE SEGONA GENERACIÓ: - Millor posologia: en els de primera generació s’acostumen a administrar 3 dosis diàries, en canvi, amb els de segona generació una dosi al dia és suficient.
- Produeixen menor sedació.
- Menor incidència d’efectes anticolinèrgics i centrals.
Via oral: - Astemizol: retirat  Exp. Hismanal®.
- Azatadina  Atiramin®, Idulanex®, Lergocil®.
- Cetirizina: també inhibidor de l’alliberació d’histamina  Alersilin®, Virlix®, Voltric®, Zyrtec®.
- Levocetiricina  Xazal®, Muntel®.
- Ebastina  Ebastel®.
- Loratadina  Clarityne®, Civeran®, Narine®, Velodan®.
- Desloratadina: meitat de dosi, també inhibeix l’alliberació de mediadors. No és metabolitzada per P450 ni transportat per la glicoproteïna P  Aerius®, Azomyr®.
- Bilastina  Bilaxten®, Ibis®, Obalix®.
- Mizolastina: inhibeix la desgranulació  Mistamine®, Mizolen®, Zolistan®.
- Terfenadina: retirat  Aldira®, Alergist®., Cyater®, Rapidal®, Ternadin®.
- Fexofenadina: metabòlit actiu de la terfenadina  Telfas®.
- Rupatadina: inhibeix la desgranulació, és antagonista del PAF, presenta una elevada unió a proteïnes i es metabolitza pel fetge, donant metabòlits actius.  Rupafin®, Alergoliber®.
- Desloratadina: metabòlit de la loratadina, no es metabolitza pel citocrom P450.
Mizolastina: com a avantatge pot inhibir la desgranulació mastocitària.
Terfenadina: com a metabòlit actiu dóna la fexofenadina.
Via tòpica: - Són sprays nasals.
- Levocabastina  Livocab®.
- Azelastina  Afluon® nasal, Corifina® nasal.
EFECTES ADVERSOS: - - - Somnolència, sedació: alguns es poden fer servir com hipnòtics, però apareix tolerància amb l’ús. Sobretot es dona en els de primera generació. És mol important no administrar amb altres depressors del SNC com l’alcohol o d’altres sedants, ja que potencien l’efecte.
Acció muscarínica: sequedat de la boca, retenció urinària i midriasis (sobretot primera generació). Potencien els efectes anticolinèrcis, per tant, s’ha de vigilar amb els antiparkinsonians, antidepressius tricíclics, IMAOs, neurolèptics....
Fotosensibilitat: pot aparèixer en el cas que siguin d’administració oral o tòpica.
Perllongament interval QT: poden produir arítmies, taquicàrdies ventriculars (torçada De Pointes. A l’electrocardiograma es veuen intervals QT diferents dels que s’haurien de FARMACOLOGIA I TERAPÈUTICA I GEMMA CARTES veure. Els fàrmacs interaccionen amb els canals de K+ rectificadors del cor. Aquest efecte apareix sobretot amb els de segona generació.
o Astemizol: primer fàrmac amb el que es va descriure aquest efecte, avui en dia retirat.
o Mizolastina i ebastina: la segona té menys efecte sobre l’interval QT, les dues estan al mercat i s’ha d’anar amb precaució.
Torsade de pointes: o Interacció amb canals de potassi rectificadors del cor IKr.
o Principalment alguns de 2ª generació.
o Origen: increment dels nivells plasmàtics de fàrmacs degut a:  Sobredosi.
 Insuficiència hepàtica.
 Competició/Inhibició del citocrom CYP3A4. Interaccions amb: eritromicina, claritromicina, Ketoconazol, suc d’aranja...
Factors de risc de la Torsade de Pointes: - Edat avançada.
- Cardiopatia clínicament manifestada (bradicàrdia).
- Hipopotassèmia i hipomagnessèmia.
- Afectació de la funció hepàtica i/o renal (s’elimina menys).
- Interacció amb altres fàrmacs: macròlids, antifúngics, antiarítmics, antiemètics, antipsicòtics, antidepressius...
- Polimorfisme per la isoforma, tenen nivells baixos del citocrom P450 degut a un polimorfisme genètic que existeix en aquesta isoforma.
La desloratadina i la fexofenadina es consideren de 3ª generació, ja que al ser metabòlits no interaccionen amb el CYP3A4 i no produeixen efectes a nivell cardíac.
Interaccions medicamentoses: - Antiretrovirals: CYP3A4 (ritonavir, aciclovir).
- Es recomana precaució amb fàrmacs depressors benzodiazepines, antidepressius, opiacis, IMAOs...
del SNC: INHIBIDORS DE L’ALLIBERACIÓ DE MEDIADORS KETOTIFÈN ( KETASMA®, ZASTÉN®, GLOBOFIL®): - Efecte dual: inhibidor de la desgranulació i antihistamínic H1.
- Protecció no tan àmplia com cromoglicat i nedocromil en asma.
- S’administra per via oral.
- Provoca sedació, efectes muscarínics i incrementa la gana.
- Útil en col·liris per conjuntivitis al·lèrgiques (Zaditén®).
- És un antihistamínic de primera generació.
neurolèptics, ...

Comprar Previsualizar