Article 1. El síndrome anorèxia caquèixa (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Funció del cos humà II: Fisiopatologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 27/12/2014
Descargas 1

Vista previa del texto

2014 El síndrome anorèxia caquèxia Nom: Brian Montoro Salvatierra DNI: 45988313C Funció del cos humà II: FISIOPATOLOGIA Professor: Raul Vernet Data d’entrega: 17/02/2014 EUIT Terrassa El síndrome anorèxia caquèxia Índex PREGUNTES .........................................................................................................................2 RESPOSTES ..........................................................................................................................2 BIBLIOGRAFIA......................................................................................................................3 1 El síndrome anorèxia caquèxia PREGUNTES 1. En què consisteix el síndrome anorèxia caquèxia en pacients amb tumors malignes? 2. Quina és la seva etiologia? 3. Què vol dir l’afirmació “El grau de caquèxia es correlaciona de manera inversa amb el temps de supervivència”? RESPOSTES 1. L’activació de citocines i altres substancies produïdes pel tumor o com resultat de la resposta immune, són responsable de l’anorèxia i alteracions metabòliques i nutritives. En les cèl·lules mononuclears de sang perifèrica, s’han detectat altes concentracions de necrosis tumoral (TNF) i II-6. Aquestes citocines, juntament amb la IL-1, son capaces d’elevar el metabolisme basal (MB) i indueixen a la anorèxia. La anorèxia en el pacient amb càncer intervenen diferents factors, com ara la alteració del gust, síndrome de nàusees cròniques, obstrucció intestinal, estrenyiment, depressió...etc. les citocines actuen modificant els nivells de pèptids responsables de l’apetit a nivell hipotalàmic.
L’hoste, en aquest cas el pacient, te un proteoglicà amb capacitat de mobilització de grasses i una substància amb activitat proteolítica. Aquesta última, al igual que les citocines (TNF, IL-6), exerceix la seva acció activant la via ATP-ubiquitina-proteasoma, responsable de la lisis de proteïnes. La lipòlisi i proteòlisi intervingudes per aquest mecanisme juntament amb el dèficit de ingesta calòrica per la anorèxia, condicionen la caquèxia. Com a conseqüència, provoca un pèrdua de pes superior al 10% en 6 mesos.
2. La etiologia és múltiple, intervenen factors de tractament quimioradioteràpic i quirúrgic. La anorèxia del càncer està induïda per un augment en l’activitat serotonèrgica, en l’hipotàlem. A més a més d’altres factors com alteracions del gust i del olfacte, retràs del buidament gàstric, aversió per determinats aliments, trataments de cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia, contribueixen a l’anorèxia i pèrdua de pes.
La quimioteràpia citotòxica és una pedra angular del tractament oncològic, ja que en l’actualitat es curativa en el 20% dels pacients i ajuda a pal·liar la malaltia en el 80% restant. Avui dia, podem dir que quasi el 100% dels pacients amb càncer, rebran quimioteràpia en algun moment de l’evolució de la seva malaltia. Al contrari que la cirurgia la radioteràpia, la quimioteràpia, és un tractament sistèmic del càncer i afecta a tot l’organisme, incloent les cèl·lules sanes en fase proliferativa, pel que tenen més efectes que els desitjats i més diversos que les teràpies locals. Els efectes de la quimioteràpia que afecten a l’aparell gastrointestinal tenen repercussions rellevants sobre la nutrició, com canvis en la percepció d’olors i sabors, nàusees i vòmits, anorèxia, sacietat precoç, mucositis, diarrea o estrenyiment.
2 El síndrome anorèxia caquèxia 3. Vol dir que entre el grau de caquèxia hi ha un proporció indirecta amb el temps de supervivència, és a dir, quan el grau de caquèxia puja, o augmenta, el temps de supervivència que se li atribueix a la persona que pateix l’anorèxia caquèxia disminueix.
BIBLIOGRAFIA SANZ Jaime, RIVERA Fernando, LÓPEZ-VEGA José Manuel, LÓPEZ Carlos, LÓPEZ Ana y VEGA Maria Eugenia. EL SÍNDROME ANOREXIA CAQUEXIA. PSICOONCOLOGÍA. 2004; 1 (2-3): 101-106 3 ...