TEMA 10 - Els drets polítics i de participació (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Drets i Llibertats Fonamentals
Año del apunte 2013
Páginas 15
Fecha de subida 30/03/2015
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

Drets i llibertats fonamentals TEMA 10 – Els drets polítics i de participació TEMA 10 - ELS DRETS POLÍTICS I DE PARTICIPACIÓ 1. Els drets polítics i de participació Fins ara havíem parlat de drets que essencialment eren expressió de valors que es concretaven en una sèrie de facultats de les persones enfront dels poders públics. Drets en què allò que es vol garantir és la no ingerència de l’estat o els poders públics en uns hàbits de la vida de les persones.
Per tant, parlàvem de l’abstenció dels poders públics respecte la vida de la gent. Aquests drets són els que hem anomenat drets individuals o de llibertat, que consagren que les persones tinguin un àmbit on desenvolupar la seva personalitat, on projectar-la, un àmbit dins el qual els poders públics no hi puguin ingerir.
La idea que es correspon en el seu moment inicial a l’article 16 de la Declaració dels drets de l’Home i del Ciutadà és la de garantir un ampli marge de llibertat i organitzar el poder polític d’una determinada manera: la divisió de poders. Això s’ha d’inscriure en el context ideològic del liberalisme, a França i EUA, en el qual es tracta de limitar el poder polític per aquell que l’ostenta.
En aquell moment ostentava el poder un monarca absolut, per això es volia limitar el seu poder a través del Dret.
Article 16: Tota societat en què la garantia de drets no estigui assegurada, ni la separació dels poders determinada, no té Constitució.
En els orígens del constitucionalisme, la democràcia i el liberalisme no eren el mateix. És més, van arribar a ser coses oposades, antitètiques. Ortega y Gasset deia que el liberalisme respon a una pregunta i la democràcia a una altra.
La pregunta del liberalisme: quins límits té el poder polític? Com més límits hi hagi al poder polític, més liberal serà la societat, per això ha d’haver-hi separació, l’Estat no ha de regular la societat, per això ha de tenir el poder polític limitat. La pregunta inclou el pensar fins on està limitat, i com ho està.
La de la democràcia: qui té el poder polític, qui l’ostenta? Són dues preguntes diferents de tal manera que és possible imaginar un estat o una societat on el poder polític estigui limitat, i sigui una societat liberal, però no sigui una societat democràtica perquè qui té el poder polític, qui exerceix el poder polític, encara que estigui limitat, no té una relació mediata o immediata amb la voluntat dels ciutadans, amb l’expressió de les seves preferències.
  1 Drets i llibertats fonamentals TEMA 10 – Els drets polítics i de participació El Constitucionalisme va començar quan la idea que predominava era la idea de limitació de poder polític, i no pas de democràcia. Per tant, hi havia estats liberals però poc democràtics, perquè la majoria de ciutadans no participaven en l’exercici del poder polític.
Podria imaginar-se també que pugui haver-hi una societat democràtica però gens liberal: el poder polític és exercit pels ciutadans o els seus representants: el poder el tenen els ciutadans, però aquest no està subjecte a limitacions. Seria el cas de la dictadura de la majoria.
Fins ara hem parlat del primer aspecte, de la limitació del poder, i aquesta era la manera de garantir uns drets fonamentals, referits als límits del poder polític.
Però amb l’evolució del constitucionalisme els estats entren en un procés de democratització, perquè a l’inici del constitucionalisme la gran majoria dels ciutadans no participaven ni en l’elecció ni en l’exercici del poder polític. Aquest tipus d’estat era poc democràtic perquè no garantia la participació dels ciutadans en l’exercici del poder polític. Només l’exercien uns pocs, molt pocs (potser el 3-4% del conjunt de la població).
Amb el temps, l’estat constitucional es va democratitzant perquè cada vegada més, al costat dels drets de la llibertat -que garanteixen que l’estat no entri a la vida de les persones- apareixen els drets polítics, de participació, que durant molts anys havien estat negats a la major part de la població. Es permet que els ciutadans puguin exercir el poder polític, ja sigui directament o bé a través dels seus representants.
Aquests són els drets que garanteixen la participació en els assumptes públics i en l’exercici del poder polític.
En una democràcia ha d’haver-hi uns requisits previs a la participació dels ciutadans. La llibertat ha d’estar garantida perquè les persones puguin formular els seus pensaments, puguin expressar els seus pensaments polítics, puguin manifestar-se, puguin reunir-se... Tot aquests són elements previs d’una democràcia. La societat ha de ser oberta i plural perquè hi hagi democràcia. Són elements que garanteixen que dins la societat pugui considerar-se una societat lliure, on tots tenim dret a accedir al poder polític i poder realitzar aquelles opcions polítiques que defensem.
A la nostra CE hi ha una sèrie de drets que estan destinats a garantir aquesta llibertat, imprescindible per parlar d’una societat democràtica, com ja hem dit. El dret de reunió i de manifestació s’inclouen en aquest grup de drets. També el dret d’associació: a les societats modernes el pluralisme polític s’ha canalitzat a través d’unes formacions que anomenen partits polítics, i parlem d’una democràcia de partits.
A la CE, doncs, a part d’haver-hi uns principis generals, hi ha un precepte on es concentra l’expressió dels drets polítics à articles 23.1 i 23.2, que tenen una íntima relació amb la idea de la   2 Drets i llibertats fonamentals TEMA 10 – Els drets polítics i de participació democràcia. Aquesta és una idea imperfecta, la de democràcia. La democràcia s’ha pensar sempre des de la imperfecció, és una idea que s’ha anat concretant al llarg de la història. La idea de democràcia sempre es pot millorar, respon a cada moment.
Anem a veure aquest article: 1. Los ciudadanos tiene el derecho a participar en los asuntos públicos, directamente o por medio de representantes, libremente elegidos en elecciones periódicas por sufragio universal.
2. Asimismo, tienen derecho a acceder en condiciones de igualdad a las funciones y cargos públicos, con los requisitos que señalen las leyes.
A l’article 23 és on essencialment es concentren els drets polítics per excel·lència: el dret de participació ens els assumptes públics i el dret a accedir als càrrecs públics en condicions d’igualtat.
L’apartat 2 d’aquest article parla de funcions i càrrecs públics. Hi ha un aspecte que no està vinculat pròpiament en els drets polítics, i aquest és el dret a l’accés a les funcions públiques, a poder ser un servidor de l’estat en algun dels seus cossos o administracions. Fa referència a un altre principi constitucional que és el principi de mèrit i capacitat. Mentre que l’accés a la representació política ha de ser a través d’un procés electoral, que garanteixi que hi ha un origen en la voluntat dels ciutadans, els funcionaris públics accedeixen als seus càrrecs a través de processos de selecció dels funcionaris que es regeixen per un principi meritocràtic, de mèrit i capacitat. Aquest apartat el deixem a part, no l’estudiarem.
El que garanteix en realitat l’article 23 de la CE és essencialment el dret de sufragi actiu i passiu. El dret a elegir els nostres representants, que accediran als llocs de decisió política. I el dret a poder ser elegit.
Aquest element de protecció en realitat no és el dret a participar en qualsevol procés electoral. Es refereix a aquells processos electorals que condueixen a la designació de representants polítics entesos com a representants directament vinculats a un procés electoral. Es vincula, doncs, representació amb elecció. No són representants els qui no han estat elegits directament.
Es garanteix que hi hagi un procés electoral net, que no estigui manipulat. Aquest article consagra el que s’ha anomenat dret a configuració legal.
Aquesta expressió es va utilitzar al parlar de la titularitat dels drets. Hi ha drets de configuració legal en tant en quan hi ha persones que gaudeixen d’uns drets només a les condicions que estableixen les lleis.
  3 Drets i llibertats fonamentals TEMA 10 – Els drets polítics i de participació Aquest article insisteix en la idea que es té el dret a accedir als càrrecs públics en condició d’igualtat amb els requisits que estableixi les lleis. Sense llei, aquest dret no es podria exercir (cosa que passa amb d’altres drets). Sense una llei que organitzés el procés electoral no podria exercir-se el dret de sufragi actiu i passiu à la llei és imprescindible.
Però té un altre significat: configuració legal vol dir que la CE remet a la llei perquè reguli un contingut del dret que pròpiament es converteix en contingut constitucional malgrat no estar a la CE. La CE diu ben poc, diu que els ciutadans tenen el dret a accedir als càrrecs públics, de representació política. El TC ha ampliat la idea: ha dit que l’article 23 no només garanteix l’accés als càrrecs, sinó que garanteix la permanència, els qui han accedit no poden ser separats del seu càrrec.
Que un dret sigui de configuració legal vol dir que són les lleis que donen la possibilitat d’exercir el dret. La permanència i l’exercici del càrrec per poder desenvolupar les funcions, tot això està en diverses lleis. La principal d’elles: LOREG. Conté les normes per poder ser electors (sufragi actiu) i elegits (sufragi passiu).
Normes internes contenen i regulen els drets i els deures dels càrrecs públics (dels diputats, dels regidors...). Quan el TC diu que consagra el dret de configuració legal vol dir que una part d’aquest dret no està a la CE, sinó que està a les lleis, però que malgrat això té un valor constitucional.
Això és important respecte el dret d’emparament. Pot haver-hi una vulneració d’un precepte legal que desenvolupa l’article 23 i aleshores s’estarà vulnerant aquest.
TITULAR del dret Titularitat: la CE utilitza expressions molt diverses. En aquest cas: ciutadans. No diu persones, ni homes, ni tothom. La distinció entre ciutadans i no ciutadans, o entre homes i ciutadans, expressa la diferència entre els que tenen drets polítics i els que no. Històricament, els ciutadans eren els habitants d’un país que gaudien de la ciutadania perquè tenien el dret de participació política. Però no tots els homes que habiten en un país tenen els drets de participació política, encara avui.
És més, la CE ha volgut deixar clar que hi ha uns drets que només poden ser dels ciutadans, entesos com els nacionals de l’estat espanyol, els espanyols. L’article 13 de la CE estableix taxativament que només els espanyols seran titulars dels drets reconeguts a l’article 23. Això obeeix a una tradició del constitucionalisme: només poden expressar la voluntat del poble aquells que pertanyen al poble.
Regla: només els espanyols són titulars dels drets de l’article 23, no els estrangers. És més, al ser una regla constitucional s’imposa al legislador de tal forma que si es donés el dret de vot als estrangers a una llei electoral, seria una llei inconstitucional.
Excepció: Eleccions locals, municipals à article 13.2   4 Drets i llibertats fonamentals TEMA 10 – Els drets polítics i de participació Solamente los españoles serán titulares de los derechos reconocidos en el artículo 23, salvo lo que, atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda establecerse por tratado o ley para el derecho de sufragio activo y pasivo en las elecciones municipales.
Aquest article és fruit de la primera modificació constitucional. La CE per la seva rigidesa és molt difícil de reformar, només s’ha canviat en dues ocasions en més de 30 anys. L’any 1992 es va modificar l’article 13 per afegir-hi només dues paraules: “y pasivo”. Es va reformar quan Espanya va signar el tractat de Maastricht, que va crear la ciutadania europea: els ciutadans dels estats membres de la UE havien de tenir accés al dret de sufragi actiu i passiu quan estiguessin a un altre país. Abans de firmar el Tractat, el TC va ser consultat (per mirar si què s’havia de fer en cas que un precepte del Tractat fos inconstitucional) i va fer una declaració: perquè Espanya pogués adherir-se al Tractat havia de reformar l’article 13 de la CE per tal d’afegir les dues paraules, a fi que els residents a Espanya de la UE tinguessin el dret de sufragi actiu i passiu. Aquesta és l’excepció de la regla general. També es compleix amb els països amb els quals Espanya hagi firmat convenir de reciprocitat.
No són titulars dels drets les persones jurídiques i en particular els partits polítics. Els titulars del dret de sufragi passiu són els ciutadans, no els partits.
DRET A VOTAR a les eleccions que tenen per finalitat designar els representants polítics: a les CCGG, als Parlaments Autonòmics, als Plens Municipals. Només està protegit el dret de sufragi d’òrgans de naturalesa política.
No està garantit el dret de sufragi en altres multituds d’òrgans: eleccions del claustre d’universitat, per exemple. Tot el que no estigui adreçat a designar aquestes peces de les institucions polítiques.
L’article 23.1 parla de participar directament en els assumptes públics a través de representants. Els mecanismes de participació democràtica poden ser directes i indirectes (representatius).
La CE, quan va ser feta, per motius històrics i per consolidar una democràcia representativa, el que va consolidar és una democràcia representativa: la principal via de participació política dels ciutadans en la vida política no és la participació directa en les decisions públiques, sinó a través de representants elegits a través de processos electorals.
Un cas de mecanisme de participació directa és el dret de participar en referèndums: mecanisme a través del qual els ciutadans adopten directament una decisió al plantejament d’una qüestió. Es va regular d’una forma molt restrictiva de tal forma que només estan previstos: •   per la reforma constitucional (el que requereix referèndum) 5 Drets i llibertats fonamentals • TEMA 10 – Els drets polítics i de participació per la reforma d’alguns EEAA, com el de Catalunya (els de via ràpida per la seva aprovació i reforma) • referèndum consultiu, article 92 CE, que només pot convocar el President del Govern amb aprovació de les CCGG.
El més important és retenir que la participació política dels ciutadans espanyols es fa essencialment a través de la representació, dels representants que adoptaran les decisions polítiques.
Per tant, tenim el dret a votar en les institucions polítiques i el dret a participar en els mecanismes de democràcia directa com són el referèndum o d’altres. Un altre cas és la iniciativa legislativa popular: els ciutadans poden impulsar que es discuteixi una llei al Parlament, tot reunint un determinat nombre de firmes.
Per elegir els nostres representants a les CCGG s’ha de fer a través d’un sistema electoral. El resultat pot ser substancialment diferent segons l’adopció del sistema electoral. La CE estableix que ha de ser proporcional, els representants han de ser elegits a través d’un sistema proporcional, l’article 23 no predetermina l’existència d’un determinat sistema electoral que prefigura tots aquests elements: fórmula, circumscripció... Ni tan sols garanteix la igualtat de vot en el sentit de la força electoral dels vots: el sistema electoral no és gaire equilibrat, per aconseguir un diputat a una província es necessiten molts més vots que a una altra província. La força electoral de cada un dels votants de Madrid o Barcelona és menor que els de Sòria. Parteix de la divisió del territori en circumscripcions. Si hi ha un cos electoral, aquest es divideix en circumscripcions o districtes electorals, als qui s’assigna un número de representants.
L’assignació del nombre de representants per districte pot donar lloc a les desigualtats, en el sentit que la força electoral dels vots d’un districte sigui diferent als d’un altre.
Això pel que el sufragi al DRET ACTIU, que s’ha d’exercir d’acord el que estableixin les lleis, que estableixen requisits per ser elector: espanyol, major d’edat, no estar en cap causa que privi el dret de vot (estar condemnat).
Parlem de dret, i no de deure, a Espanya no existeix l’obligació de votar (hi ha països on el sufragi és un dret i un deure: Bèlgica, Austràlia).
DRET DE SUFRAGI PASSIU: dret a ser elegit, a ser candidat en unes eleccions polítiques (no en altre tipus d’eleccions que no tinguin aquest caràcter).
El TC ha fet una interpretació de l’article 23 posant en connexió el primer i el segon apartat, perquè ha entès que els elegits pels ciutadans, que han accedit al càrrec públic representatiu, són el mecanisme per fer efectiu el dret de participació política. Són els elegits pels ciutadans aquells que   6 Drets i llibertats fonamentals TEMA 10 – Els drets polítics i de participació en l’exercici del seu càrrec fan activa la participació política dels ciutadans espanyols. Cada un dels representants és representant de tots els ciutadans.
El TC ha fet aquesta interpretació en el sentit que són els ciutadans, i no els partits polítics els que són titulars d’aquest dret. Per això l’accés i la permanència als càrrecs només pot dependre dels ciutadans, i no dels partits polítics.
Abans, si un era elegit pel partit i un cop havia accedit al càrrec, sortia del partit, perdia el càrrec públic. El TC va considerar que això era inconstitucional: la permanència només pot dependre de la voluntat dels electors i no dels partits polítics. D’aquesta manera el TC permetia un fenomen que és el del transfuguisme.
El TC va entendre que aquell que accedia al càrrec públic ho feia per voluntat dels ciutadans i no dels partits, per això era inconstitucional que la persona deixés el càrrec públic per voluntat del partit. Malgrat l’important paper que juguen els partits en el procés electoral (determinen candidats, presenten llistes, dominen l’exercici del càrrec... ) el TC va entendre que els escons pertanyien als ciutadans elegits, i no als partits polítics. Per tant, qui accedia a un càrrec podia canviar de grup polític o passar a ser diputat no adscrit (grup mixt).
Article 23.2 només referència als càrrecs de representació política. Aquest dret d’accés pertany als ciutadans, i no als partits. I el que garanteix és que accediran als càrrecs aquells que obeeixen a la voluntat dels ciutadans.
El fet que es garanteixi l’exercici dels càrrecs vol dir que a través de l’article 23 el TC ha pogut entrar en els drets dels diputats quan aquests han entès que se’ls havia vulnerat l’exercici d’aquest dret.
2. Les condicions d’igualtat Prohibeix establir condicions per accedir que siguin discriminatòries. És una concreció de l’article 14.
Qüestió: el tema de la paritat electoral, el dret d’accés als càrrecs públics en condicions d’igualtat.
Una de les qüestions que ha suscitat és si era legítim que el legislador, que és qui estableix els requisits, una de les coses que regulés és qui pot ser elector. Una altra qüestió és qui pot ser elegit, candidat. No pot ser candidat a les CCGG un estranger encara que sigui membre de la UE, perquè està prohibit per la CE.
Qüestió de si era legítim que el legislador obligués als partits polítics a posar a les seves llistes electorals un % de persones de determinat sexe. Per exemple que a les llistes electorals la meitat dels   7 Drets i llibertats fonamentals TEMA 10 – Els drets polítics i de participació integrants fossin homes, i l’altra dones. Aquesta paritat serveix per entendre que tradicionalment les dones han estat generalment marginades. És un mandat als poders públics perquè facin efectiva la igualtat. Per tant, el legislador que regula l’accés als càrrecs públics pot imposar que hi hagi un determinat % d’un sexe.
La llei va ser aprovada al govern de Zapatero, llei d’igualtat efectiva entre homes i dones, el 2007.
Va modificar la LOREG àAlmenys el 40% dels integrants de la llista electoral han de ser d’un determinat sexe. No és ni en favor dels homes ni de les dones. És més, exigeix que aquest % ha de ser en cada tram de cinc candidats: podria posar-se el 40% de les dones al final de la llista. És una llei especialment curosa en garantir no només que hi hagi almenys 40% d’un mateix sexe, sinó també que es compleixi en els blocs de 5.
Aquesta llei va ser impugnada pel PP. El TC va dictar sentència, considerant que la norma no era inconstitucional, no vulnera ni el 14 ni el 6 CE (atribueix funcions als partits polítics).
En base la construcció teòrica de la representació política el TC ha sostingut que el 23.2 inclou la protecció de l’exercici del càrrec. Ius in officium (dret a exercir el càrrec, les funcions inherents al càrrec representatiu).
Els representants i els càrrecs públics poden acudir al TC en empara directament quan s’ha vulnerat l’article 23. Per acudir en empara cal haver exhaurit les vies judicials ordinàries. Quan hi ha una vulneració, quan un càrrec representatiu creu que se li ha vulnerat un dret del 23, pot acudir directament al TC en empara, no hi ha via d’esgotament previ perquè són actes que tenen lloc a dins de les institucions.
Pot ser que determinades decisions d’aquests òrgans puguin afectar als càrrecs. Diputats tenen dret a sol·licitar informació. Si no se’ls dóna, se’ls està vulnerant.
Són instruments fonamentals de participació, però no els únics. La constitució d’un partit polític és l’exercici d’un altre dret fonamental, el d’associació. Per tant, partit polític és una associació. El que passa és que tenen un objectiu i una organització. La seva finalitat és accedir al poder polític, concórrer a les eleccions i guanyar-les. Els partits són un tipus d’associació singulars, regulats a la llei de partits polítics 2002, llei que permet un cert control de la legalitat dels partits polítics i permet declarar la il·legalitat d’un partit polític. En alguns països existeix i és competent per fer-ho el TC (Alemanya). Aquí no, perquè l’article 22 és el que diu que les associacions només poden ser dissoltes per resolució judicial, del poder judicial. I el TC està fora del poder judicial. Aquells que poden dissoldre el partit és el poder judicial, TS.
Des del punt de vista del procés, el mecanisme per la declaració d’il·legalització de partits és a través d’una resolució del TS que culmina amb una sentència.
  8 Drets i llibertats fonamentals TEMA 10 – Els drets polítics i de participació Des del punt de vista procedimental és una mica confús.
Des del punt de vista substantiu es presenten més problemes: s’ha plantejat fins a quin punt a un estat constitucional és possible il·legalitzar els partits polítics, no només pels mitjans que utilitzen sinó també pels fins que persegueixen. Fins a quin punt la democràcia pot tenir mecanismes de restricció de la democràcia precisament per defensar-la. Fins a quin punt pot posar restricció a partits que propugnen la destrucció de la CE. Permet il·legalitzar pels fins.
3. Els partits polítics Regulació Article 6 CE Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i a la manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la llei.
L’estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics.
Article 22 CE 1. Se reconoce el derecho de asociación.
2. Las asociaciones que persigan fines o utilicen medios tipificados como delito son ilegales.
3. Las asociaciones constituidas al amparo de este artículo deberán inscribirse en un registro a los solos efectos de publicidad.
4. Las asociaciones sólo podrán ser disueltas o suspendidas en sus actividades en virtud de resolución judicial motivada.
5. Se prohíben las asociaciones secretas y las de carácter paramilitar.
Article 23 CE 1. Los ciudadanos tiene el derecho a participar en los asuntos públicos, directamente o por medio de representantes, libremente elegidos en elecciones periódicas por sufragio universal.
2. Asimismo, tienen derecho a acceder en condiciones de igualdad a las funciones y cargos públicos, con los requisitos que señalen las leyes.
LO 6/2002, de 27 de juny, de partits polítics.
LO 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics.
  9 Drets i llibertats fonamentals TEMA 10 – Els drets polítics i de participació La constitució d’un partit polític és l’exercici d’un altre dret fonamental, el d’associació. Per tant, partit polític és una associació. El que passa és que tenen un objectiu i una organització. La seva finalitat és accedir al poder polític, concórrer a les eleccions i guanyar-les. Els partits són un tipus d’associació singulars, regulats a la llei de partits polítics 2002, llei que permet un cert control de la legalitat dels partits polítics i permet declarar la il·legalitat d’un partit polític. En alguns països existeix i és competent per fer-ho el TC (Alemanya). Aquí no, perquè l’article 22 és el que diu que les associacions només poden ser dissoltes per resolució judicial, del poder judicial. I el TC està fora del poder judicial. Aquells que poden dissoldre el partit és el poder judicial, TS.
Des del punt de vista del procés, el mecanisme per la declaració d’il·legalització de partits és a través d’una resolució del TS que culmina amb una sentència.
Des del punt de vista substantiu, es presenten més problemes: s’ha plantejat fins a quin punt a un estat constitucional és possible il·legalitzar els partits polítics, no només pels mitjans que utilitzen sinó també pels fins que persegueixen. Fins a quin punt la democràcia pot tenir mecanismes de restricció de la democràcia precisament per defensar-la. Fins a quin punt pot posar restricció a partits que propugnen la destrucció de la CE. Permet il·legalitzar pels fins.
Característiques • Els promotors d’un partit han de ser espanyols en ple exercici dels seus drets i no condemnats per associació il·lícita.
• Els partits adquireixen personalitat per la seva inscripció en el Registre del Ministeri de l’Interior.
• La afiliació i la baixa en un partit és lliure i voluntària.
• Els afiliats a un partit tenen dret a participar en la presa de decisions i en els mecanismes de control intern (STC 56/1995).
• El finançament dels partits és públic i privat. El públic està en funció dels escons i vots obtinguts.
• Els partits poden ser dissolts si: o incorren en els supòsits tipificats com associació il·lícita pel Codi Penal o si vulneren de forma reiterada i greu la exigència de democràcia interna.
o de forma reiterada i greu la seva activitat vulnera els principis democràtics o persegueix deteriorar o destruir el règim de llibertats mitjançant les conductes previstes a l’art. 9 de la LOPP.
  10 Drets i llibertats fonamentals TEMA 10 – Els drets polítics i de participació 4. Els drets de reunió i manifestació Regulació Article 20 DUDH 1. Toda persona tiene derecho a la libertad de reunión y de asociación pacíficas.
2. Nadie podrá ser obligado a pertenecer a una asociación.
Article 21 PIDCP Se reconoce el derecho de reunión pacífica. El ejercicio de tal derecho sólo podrá estar sujeto a las restricciones previstas por la ley que sean necesarias en una sociedad democrática, en interés de la seguridad nacional, de la seguridad pública o del orden público, o para proteger la salud o la moral públicas o los derechos y libertades de los demás.
Article 11 CEDH 1 Toda persona tiene derecho a la libertad de reunión pacífica y a la libertad de asociación, incluido el derecho de fundar, con otras, sindicatos y de afiliarse a los mismos para la defensa de sus intereses.
2 El ejercicio de estos derechos no podrá ser objeto de otras restricciones que aquellas que, previstas por la ley, constituyan medidas necesarias, en una sociedad democrática, para la seguridad nacional, la seguridad pública, la defensa del orden y la prevención del delito, la protección de la salud o de la moral, o la protección de los derechos y libertades ajenos. El presente artículo no prohíbe que se impongan restricciones legítimas al ejercicio de estos derechos por los miembros de las fuerzas armadas, de la policía o de la Administración del Estado.
Article 12 CDFUE.
1. Toda persona tiene derecho a la libertad de reunión pacífica y a la libertad de asociación en todos los niveles, especialmente en los ámbitos político, sindical y cívico, lo que supone el derecho de toda persona a fundar con otras sindicatos y a afiliarse a los mismos para la defensa de sus intereses.
2. Los partidos políticos a escala de la Unión contribuyen a expresar la voluntad política de los ciudadanos de la Unión.
  11 Drets i llibertats fonamentals TEMA 10 – Els drets polítics i de participació Article 21 CE 1. Se reconoce el derecho de reunión pacífica y sin armas. El ejercicio de este derecho no necesitará autorización previa.
2. En los casos de reuniones en lugares de tránsito público y manifestaciones se dará comunicación previa a la autoridad, que sólo podrá prohibirlas cuando existan razones fundadas de alteración del orden público, con peligro para personas o bienes.
LO 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió.
Art. 122 Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa-administrativa.
Arts. 513 i 514 Codi Penal.
Son punibles las reuniones o manifestaciones ilícitas, y tienen tal consideración: 1.º Las que se celebren con el fin de cometer algún delito.
2.º Aquéllas a las que concurran personas con armas, artefactos explosivos u objetos contundentes o de cualquier otro modo peligroso.
1. Los promotores o directores de cualquier reunión o manifestación comprendida en el número 1.º del artículo anterior y los que, en relación con el número 2.º del mismo, no hayan tratado de impedir por todos los medios a su alcance las circunstancias en ellos mencionadas, incurrirán en las penas de prisión de uno a tres años y multa de doce a veinticuatro meses. A estos efectos, se reputarán directores o promotores de la reunión o manifestación los que las convoquen o presidan.
2. Los asistentes a una reunión o manifestación que porten armas u otros medios igualmente peligrosos serán castigados con la pena de prisión de uno a dos años y multa de seis a doce meses.
Los Jueces o Tribunales, atendiendo a los antecedentes del sujeto, circunstancias del caso y características del arma o instrumento portado, podrán rebajar en un grado la pena señalada.
3. Las personas que, con ocasión de la celebración de una reunión o manifestación, realicen actos de violencia contra la autoridad, sus agentes, personas o propiedades públicas o privadas, serán castigadas con la pena que a su delito corresponda, en su mitad superior.
4. Los que impidieren el legítimo ejercicio de las libertades de reunión o manifestación, o perturbaren gravemente el desarrollo de una reunión o manifestación lícita serán castigados con la pena de prisión de dos a tres años si los hechos se realizaran con violencia, y con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses si se cometieren mediante vías de hecho o cualquier otro procedimiento ilegítimo.
5. Los promotores o directores de cualquier reunión o manifestación que convocaren, celebraren o intentaren celebrar de nuevo una reunión o manifestación que hubiese sido previamente suspendida o prohibida, y siempre que con ello pretendieran subvertir el orden constitucional o alterar   12 Drets i llibertats fonamentals TEMA 10 – Els drets polítics i de participació gravemente la paz pública, serán castigados con las penas de prisión de seis meses a un año y multa de seis a doce meses, sin perjuicio de la pena que pudiera corresponder, en su caso, conforme a los apartados precedentes.
Contingut • És el dret a promoure, convocar, organitzar i participar en una reunió o una manifestació pacífica i sense armes.
• Cal comunicar-la prèviament a l’autoritat governativa.
• Es pot condicionar a canvis en el temps o lloc de celebració, o fins i tot prohibir, si es preveu la alteració de l’ordre públic amb perill per persones o béns, o quan sigui necessari per preservar altres drets o béns constitucionalment protegits.
5. El dret d’associació Regulació 20 DUDH [a dalt] Article 11 CEDH [a dalt] Article 12 CDFUE [a dalt] 22 PIDCP 1. Toda persona tiene derecho a asociarse libremente con otras, incluso el derecho a fundar sindicatos y afiliarse a ellos para la protección de sus intereses.
2. El ejercicio de tal derecho sólo podrá estar sujeto a las restricciones previstas por la ley que sean necesarias en una sociedad democrática, en interés de la seguridad nacional, de la seguridad pública o del orden público, o para proteger la salud o la moral públicas o los derechos y libertades de los demás. El presente artículo no impedirá la imposición de restricciones legales al ejercicio de tal derecho cuando se trate de miembros de las fuerzas armadas y de la policía.
3. Ninguna disposición de este artículo autoriza a los Estados Partes en el Convenio de la Organización Internacional del Trabajo de 1948, relativo a la libertad sindical y a la protección del derecho de sindicación, a adoptar medidas legislativas que puedan menoscabar las garantías previstas en él ni a aplicar la ley de tal manera que pueda menoscabar esas garantías.
  13 Drets i llibertats fonamentals TEMA 10 – Els drets polítics i de participació arts. 22CE i LO 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació.
1. Se reconoce el derecho de asociación.
2. Las asociaciones que persigan fines o utilicen medios tipificados como delito son ilegales.
3. Las asociaciones constituidas al amparo de este artículo deberán inscribirse en un registro a los solos efectos de publicidad.
4. Las asociaciones sólo podrán ser disueltas o suspendidas en sus actividades en virtud de resolución judicial motivada.
5. Se prohíben las asociaciones secretas y las de carácter paramilitar.
Llei de Catalunya 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.
• Les associacions es constitueixen per acord de 3 o més persones que posen en comú coneixements, mitjans o activitats per aconseguir unes finalitats lícites i no lucratives, i aproven els seus estatuts.
• S’han d’inscriure en el registre d’associacions als efectes de la seva publicitat.
• El dret permet crear-les i dissoldre-les, ser-ne membre o no, i participar en la seva activitat.
• Els militars, les forces i cossos de seguretat, els jutges, magistrats i fiscals tenen parcialment limitat el seu dret d’associació.
• La integració i la sortida d’una associació és lliure i voluntària (art.19 LODA).
• Els col·legis professionals (art. 36 CE) i les organitzacions professionals com les Cambres de Comerç, les Confraries de Pescadors, les Cambres de la Propietat Urbana, etc. (art. 52 CE) són entitats de base associativa.
• Els partits polítics, els sindicats i les organitzacions empresarials, les esglésies, confessions i associacions amb finalitats religioses, les federacions esportives, i les associacions de consumidors i usuaris es regeixen per les seves lleis especials.
  14 Drets i llibertats fonamentals TEMA 10 – Els drets polítics i de participació 6. El dret de petició.
Regulació Article 29 CE 1. Todos los españoles tendrán el derecho de petición individual y colectiva, por escrito, en la forma y con los efectos que determine la ley.
2. Los miembros de las Fuerzas o Institutos armados o de los Cuerpos sometidos a disciplina militar podrán ejercer este derecho sólo individualmente y con arreglo a lo dispuesto en su legislación específica.
Article 44 CDFUE Todo ciudadano de la Unión y toda persona física o jurídica que resida o tenga su domicilio social en un Estado miembro tiene el derecho de petición ante el Parlamento Europeo.
LO 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del dret de petició.
Contingut • Permet adreçar peticions, queixes o suggeriments als poders públics no fonamentades en drets subjectius ni interessos legítims protegits.
•   El receptor està obligat a respondre motivadament.
15 ...