Sociologia - Preguntes Examen (2015)

Examen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura Social
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 4
Subido por

Descripción

Preguntes per preparar l'examen final de l'assignatura d'Estructura Social impartida per la professora Marta Rovira

Vista previa del texto

SOCIOLOGÍA Tema 1 (1 pregunta) 1.Explica la diferència entre problema social i problema sociològic.
- Problema social: situación que està considerada socialmente con un problema Problema sociològic: construcción científica quan analitzem la societat de manera crítica , i definim el problema de nou.
2.En quina mesura els mitjans de comunicació construeixen la realitat social? Els mitjans de comunicació tenen un paper trascendental en la creació de la realitat social.
Els mitjans són els encarregats de crear l’opinió pública a través de, per exemple, la selecció dels temes que ocupen més minuts a televisió, els temes que ocupen els titulars o aquelles qüestions que són més comentades a les xarxes socials.
D’altra banda, la gran influència i el gran abast que tenen els mitjans de comunicació fa que qualsevol ciutadà tingui o pugui crear-se una opinió sobre aquells temes considerats “importants” per a la realitat social. Per això es diu que la sociologia treballa en un “mercat informat”, perquè els temes que tracta són coneguts per la majoria de la població 3.Per què diem que la sociologia implica una perspectiva desemmascaradora? Porque implica la voluntad deliberada y sistemática de observar a través de las fachadas para descubrir cuál es la estructura interna de la sociedad. La sociología, a través de estudios a nivel personal y colectivo, intenta comprender cuales son los papeles o roles que interpretan las personas y cuáles son ‘las máscaras’ con las que nos disfrazamos en nuestra vida en sociedad 4.Què són les enquestes per a la sociologia? Les enquestes són un mètode i tècnica d’investigació social.
Serveixen per obtenir informació sobre la població i poder fer algunes generalitzacions.
La majoria d’enquestes pretenen obtenir informació a base d’una selecció representativa de la població, per tant, per fer-les s’ha d’agafar una mostra representativa.
Tema 3 - Dades de l'estudi de Martínez Celorrio i Marín (2 preguntes) 1.Digues un factor que hagi contribuït a la mobilitat social ascendent al llarg del segle XX i explica'l.
L’educació és el factor que més ha contribuït a la mobilitat social ascendent al llarg del segle XX.
L’educació és un trampolí de mobilitat social per a molta gent, sobretot per a les classes baixes, ja que els permet accedir a estudis superiors i, d’aquesta manera, millorar el seu estatus social.
Gràcies a l’educació s’ha reduït considerablement l’herència de classe, ja que fa possible que les persones de classes baixes puguin accedir a treballs qualificats i ben remunerats i, així, millorar la seva posició social.
A més, la universalització de l’educació pública i l’establiment de l’educació obligatòria fins als setze anys ha permès que cada cop més joves puguin accedir a la Universitat independentment de la seva classe social.
2.Relaciona la inversió en educació amb el concepte de mobilitat social.
Com més gran sigui la inversió en educació més diversa serà la mobilitat social perquè si s’inverteix en educació vol dir que augmentarà la qualitat d’aquesta i per tant la població tindrà la opció de progressar en major mesura i poder canviar d’estament social, en aquest cas de manera ascendent.
El que està clar és que no només depèn d’això l’augment de la qualitat educativa, sinó també hi ha la variable de l’aprofitament i les capacitats dels ciutadans per poder aprendre allò que s’ensenya les aules, ja que cap inversió pot tenir bons resultats si no es provoca per que hi hagin resultats notables.
3.Explica quins són els factors de mobilitat social ascendent.
- Educació - Ingressos - Mobilitat geogràfica - Capital simbòlic 4.Quina diferència hi ha entre el concepte de classe i el concepte d'estatus? El concepte de classe social fa referència a característiques com els ingressos econòmics i la possessió de mitjans de producció.
D’altra banda, ľestatus es refereix al prestigi i al consum que caracteritzen les persones que formen part d’una mateixa classe.
Així, podem dir que cadascú pertany a una classe social determinada on hi té associat un tipus ďestatus.
5.Explica com l'accés a l'educació ha canviat la distribució de les classes socials a Catalunya durant el segle XX.
- Accés educación  trampolí clases baixes  no herencia social  mobilitat ascendent  augment clase media 6.Quins altres tipus de capital hi ha, més enllà del capital econòmic, per definir les classes socials? - Cultural: adquirit per mitjà de la socialització o bé dels coneixements transmessos a partir de l’educació formal - Simbòlic: prestigi i promoció social Social: relacionat amb les xarxes, connexions socials que tenim contactes, el fet de formar part en diferents àmbits… Econòmic: nivell d’ingressos econòmics Tema 4 (1 pregunta) 1.Quina és la diferència entre els conceptes de sexe i de gènere? El sexe és un concepte biològic que diferencia homes i dones El gènere és la construcción social dels rols relacionats amb el concepte de sexe 2.Fins a quin punt podem dir que actualment hi ha més igualtat entre sexes? Argumenta-ho.
Actualment es pot considerar que hi ha més igualtat entre sexes, però fins un punt límit.
Aquest avanç en la igualtat entre sexes ha sigut gràcies a la creació de noves lleis contra la violència de gènere, la llei de l'avortament o la del divorci.
Encara que hagin aparegut lleis que milloren la situació de la dona en la societat, encara en els sectors professionals, la desigualtat és la mateixa, això és degut a les diferències salarials i al denominat “sostre de vidre” en el que les dones no poden arribar a posicions professionals altes.
Per tant, podem dir que actualment hi ha més igualtat entre sexes per l’elaboració d’aquestes lleis, i per la conscienciació global d’aquestes desigualtats, i la lluita dels col·lectius per la busca d’uns drets que promouen la igualtat. Però encara queda molt camí per recórrer.
3.Per què malgrat que en termes globals les dones tenen més nivell educatiu, continuen cobrant menys de mitjana que els homes? - Feines masculinitzades degut a l’impacte de la vida familiar en la dona És l’argument que tradicionalment es coneixia amb la definició que els homes produeixen i les dones cuiden.
A banda d’aquestes causes més aparents en trobem d’altres com podrien ser els prejudicis o el què es creu sobre la capacitació dels dos individus a l’hora de desenvolupar una mateixa feia, el resultat de tot això és una manera subtil de discriminar les dones.
4.Com afecta els nens i les nenes l'etiquetatge que fan els mitjans de comunicació en termes de gènere? El fet de posar etiquetes als nens i nenes els afecta de manera molt negativa. En aquestes edats, en què els infants encara no han definit la seva personalitat, és molt perillós posar etiquetes ja que el desenvolupament d’una persona es veu influenciat per la opinió que la societat té d’ella.
Els esteorotips en què ens basem per atorgar etiquetes, poden ajudar-nos a simplificar la societat i comprendre-la millor. No obstant això, fer un judici tan ràpid de les persones pot afectar enormement al desenvolupament d’aquestes i influir-les d’una manera que serà difícil canviar.
Des dels mitjans de comunicació, es difonen una série de models sobre l’home i la dona, i s’etiqueta a la societat segons si els compleixen o no. Els nens i nenes es veuen obligats a desenvolupar una personalitat en concordància amb tots aquests preceptes si volen ser acceptats per la societat .
5.Actualment es considera que els mitjans de comunicació no són discriminatoris, però en quina mesura transmeten una imatge de la societat que contribueix a la desigualtat entre gèneres? Construim rols, i encara que actualment els mitjans de comunicació no són discriminatoris, transmeten una imatge que contribueix a la desigualtat de gèneres i a un prototip molt tancat de persona tenint en compte el seu gènere, ja que s’ensenya a tenir una identitat social determinada, unes pautes socials i unes expectatives en relació al teu sexe.
Segons molts mitjans de comunicació, tenint en compte el teu sexe ets més “adequat” per dur a terme una feina o una altra, per exemple en el cas dels esports, on és molt més fàcil trobar-nos a nois que a noies.
Tema 5 (1 pregunta) 1.Quins són els factors que provoquen les migracions al món? -Situacions crítiques del país d’origen produïdes per causes naturals. (terratrèmol, inundacions…) -Situacions de conflicte bèl.lic i/o polític (guerra, dictadura…) -Factors econòmics i de treball -Motius socio-culturals. (llibertat, atracció per altres zones…) 2.Per què la diversitat cultural comporta desigualtats? La diversitat cultural sol derivar en desigualtats perquè socialment establim diferències entre nosaltres, sigui de forma conscient o no. És a dir, fem que unes cultures i uns col·lectius dominin sobre uns altres, etiquetats com a diferents i inferiors. A més a més, a part d’etiquetes també establim prejudicis, com per exemple el fet de considerar que ser musulmà té menys valor que ser cristià. Per tant, la diversitat cultural, és a dir, la presència de diverses cultures en un mateix territori, comporta desigualtats d’oportunitats, desigualtat d’accés a recursos, etc.
3.Per què diferenciem entre polítiques de la diversitat i polítiques d'acollida? Les politiques de la diversitat són políticas contra la discriminació y el racisme.
D'altra banda, les politica d’acollida és una acció pública per l’inclusió social dels inmigrants , amb acollida y refugi, en les ciutats europees.
4.Quin model d'integració de la immigració creus que hi ha a Catalunya, el model assimilacionista o el model multicultural? Mix 5.Quina relació hi ha entre la discriminació per raons culturals i la desigualtat de classe? La discriminació cultural és fruit de les etiquetes que posem als altres en funció dels nostres prejudicis. Construïm la idea dels altres a partir d’un concepte de “normalitat” i tot el que no està dins del que nosaltres considerem com a “normal” ho titllem de diferent i moltes vegades ho rebutgem.
Cultura extranjera considerada inferior no trabajo clase baja Tema 6 - Les ciutats-globals (2 preguntes) 1.A què es refereix Saskia Sassen quan parla de ciutats-globals? La globalització de l'economia ha induït un intens procés de concentració del poder econòmic en unes quantes àrees metropolitanes des de les que s'exerceix el control i la direcció de l'economia mundial . Aquestes àrees conformen el que Saskia Sassen va donar a cridar les Ciutats Globals. En elles convergeixen els nodes de les principals xarxes de telecomunicacions; en elles hi ha les seus de les principals institucions financeres ; i en elles es situen els principals centres del poder mundial, llocs en els quals es genera una informació privilegiada que és vital per a la presa de decisions d'alt nivell. Les Ciutats Globals, per tant, són la medul·la espinal del sistema econòmic del capitalisme tardà .
2.Per què Saskia Sassen afirma que les ciutats-globals són els emplaçaments estratègics dels processos vinculats a la globalització i a la polarització social? Les ciutats globals són emplaçaments estratègics dels processos vinculats a la globalització perquè són els espais on es concentren les grans empreses transnacionals. Aquestes participen directament en les decisions polítiques mundials. Aquestes ciutats globals també han esdevingut espai frontera per implantar una cultura globalitzada i estandarditzada sobre les economies nacionals o locals.
Les empreses transnacionals tenen com a objectiu obtenir el màxim de benefici, en el mínim de temps possible. Per això contracten mà d'obra barata, que prové de països pobres.
Aquesta gent s'instal·la a viure en aquest tipus de ciutats. Pero al no tenir els recursos econòmics suficients van a viure a la periferia, o a zones degradades de la ciutat on el lloguer dels pisos és més barat. Per tant, és creen barris marginals o banlieus, on trobem una gran diversitat cultural, religiosa i ètnica.
En alguns casos com França, i en concret Paris, la fisonomia urbana no ha facilitat la integració d'aquest tipus de persones. Com a conseqüència d'aquest fet, hi ha hagut molts conflictes racials... que han remarcat encara més la polarització social existent en la societat francesa.
3.Quins efectes té la globalització en l'estructura social? La globalització causa també diferenciació, diversitat cultural i desigualtats per factors ètnics i culturals. Aquest fet fa que sorgeixin prejudicis en la societat i es produeixi el procés d’alteritat (la construcció simbòlica de l’altre).
Les persones nouvingudes ho tenen, doncs, més difícil a l’hora de trobar feina, ja que moltes empreses pel sol fet que es tracti de treballadors immigrants rebutgen el seu treball, en ocasions encara que estiguin millor qualificats que persones autòctones. Hi ha un prejudici generalitzat. La globalització també crea distincions entre les persones del país en qüestió, ja que al augmentar la circulació de persones augmenten també les diferències de nivells de vida, hi ha persones amb una gran capacitat adquisitiva i d’altres amb un gran nivell de precarietat. Això fa que apareguin grups marginats i separacions ètniques o guetos, tot plegat generant exclusió social. D’altra banda, la movilitat ascendent de classes també es pot veure dificultada per aquests motius.
4.En quina mesura les noves classes socials del segle XXI han canviat la correlació entre nivell econòmic, nivell d'estudis i posició social? Les classes socials han anat adaptant-se als nous models económics, de manera que si l’economia funciona d’una manera correcta, les clase socials més baixes de la societat podrán accedir a uns millors estudis superiors gràcies a les beques i les ajudes estatals, pel contrari si l’economia entra en crisi, sols les classes socials amb majors rendiments, podràn permetre acudir a majors nivells d’estudis.
5.Quins tipus de capital analitza l'enquesta de la BBC sobre les classes socials al segle XXI? ...