Tema 16: Càmbium i derivats (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Citologia i histologia
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 03/02/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Citologia i Histologia Vegetal TEMA 16: CÀMBIUM I ELS SEUS DERIVATS Creixement  augment en massa Desenvolupament per fluxos Diferenciació  especialització (teixits i òrgans) Morfogènia  adquisició del patró Creixement primari (planta primària herbàcia)  elongació de la planta, depèn dels meristemes Òrgans primaris embrionaris (MAB i MAR primaris) creixement secundari (dicotiledònies)  creixement en gruix, depèn de la diferenciació dels meristemes laterals o secundaris (càmbium i fel·logen) teixit lignificat (més resistent, suport) Molt petit en plantes herbàcies (poc intens)  a la base Predomina part tova de la planta Creixement secundari massiu (+ intens) en plantes llenyoses  arbust i arbre Plantes amb feixos oberts (gimnospermes i dicotiledònies) CREIXEMENT SECUNDARI: Es diferencia capa meristemàtica nova: Floema secundaria  teixit vascular secundari Càmbium formarà: Xilema secundari    Més interna S’origina entre el floema i el xilema primaris  firmant un anell Cada cop que s’activa forma un nou anell (s’acumula a la regió) El xilema primari  s’aixafa perquè és un teixit tou Fel·logen forma: Fel·lema o súber (externa) PERIDERMA  substitueix l’epidermis Fel·loderma (interna) Monocotiledònies no formen càmbium feixos vasculars tancats, no tenen creixement secundari, no formen llenya càmbium fel·logen 1 floema 2i.
xilema 2i: fel·lema fel·loderma vascular 2i periderma Citologia i Histologia Vegetal Plantes petites  molt feixos en una temporada Plantes llenyoses  flux estiu-hivern En alguns punts queden radis de parènquima Per desdiferenciació formarà zona del càmbium: Càmbium fascicular Càmbium interfascicular Deriva del procàmbium entre el xilema i el Diferenciació del parènquima des de els floema sense acabar de diferenciar extrems laterals dels feixos fins que s’uneix  forma anell continu de cèl·lules inicials Arabidobsis  planta herbàcia  creixement limitat Part basal de la tija i l’arrel creixement secundari poca intensitat limitat a l’hipocòtil i base de la roseta Càmbium:   Cèl·lules indiferenciades (meristemàtiques) Divisions tangencials (paral·leles)  augment número de de capes radials  mantenir mida de les cèl·lules INICIALS I DERIVADES DEL CÀMBIUM Inicials (cèl. mare)  2 classes derivades cos Càmbium (meristema):  Floema  cara externa Xilema  cara interna Asimètric  derivades diferents a les 2 cares Xilema (interna) Floema (externa) I normalment més divisions a la banda del xilema  Permanent  inicials es mantenen durant tota la vida de la planta  Estacional  alterna períodes de repòs i activitat  fluxos Activitat  primavera (vasos més grossos) - Cima temperat Repòs  hivern (vasos més petits) - Clima àrid Activitat  estació de pluges Repòs  estació seca Càmbium  creixement organitzat Floema secundari  escorça Xilema secundari  lleny (plantes llenyoses) Funció: transport d’aigua i nutrients ANELL DEL CÀMBIUM (compren inicials i primeres derivades)   Cèl·lules del càmbium formant un anell entre el xilema i el floema Cèl·lules llargues i primes 2 Citologia i Histologia Vegetal Derivades més pròximes  cèl·lules indiferenciades meristemàtiques parets primes i capacitat de divisió Progressivament entren en via de diferenciació Procés d’expansió cel·lular Caràcters funcionals del xilema i floema Cèl·lules ben diferenciades En la zona de divisió (inicials i derivades més pròximes) cèl·lules petites Derivades: procés d’expansió  creixement del vacúol Síntesi de la paret secundària i deposició de la lignina només es produeix un cop la cèl·lula ha adquirit el volum que li pertoca Perquè hi hagi expansió cel·lular es imprescindible pressió de turgència i auxines Senyals de llum  viatgen fins l’arrel  activar creixement  fabrica auxina  s’activa càmbium  activació meristemes apicals DIFERENCIACIÓ DE VASOS I FIBRES Diferenciació d’elements traqueals: Diferenciació primerenca de la zona de càmbium  expansió cel·lular  formació de la paret secundaria  canvis en la permeabilitat del tonoplast i ruptura vacuolar  degradació de l’ADN autòlisi final  hidròlisi parcial de les parets cel·lulars primàries no lignificades Diferenciació d’una fibra: Diferenciació primerenca de càmbium  expansió cel·lular  formació de la paret secundaria  pèrdua de la turgència  desaparició dels orgànuls  autòlisi de l’ADN  ruptura vacuolar i neteja final de la cèl·lula 3 Citologia i Histologia Vegetal CÀMBIUM: ACTIVACIÓ PER FLUXOS Alterna períodes d’activitat i repòs En climes temperats l’activació és estacional Estat de repòs  hivern cèl·lules del càmbium parets més gruixudes i plasmodesmes, vacúol central, citoplasma amb mitocondris i grans de midó Estat d’activitat  primavera  vacúol es fragmenta, els grans de midó desapareixen, tanins s’hidrolitzen  nucli es desplaça a la posició central per iniciar la divisió Activitat sincronitzada amb els meristemes apicals Els anells reflecteixen les diferencies entre l’activitat d’hivern i estiu:  Primavera  anell cambial, divisions actives, s’acumulen moltes capes de derivades Cèl·lules amb parets molt fines  molt fràgil Permet separar el lleny de l’escorça  Hivern  anell cambial queda reduït, majoria de cèl·lules s’han diferenciat i les que queden en repòs tenen les parets més gruixudes Conjunt queda més adherit  no es pot separar el lleny de l’escorça La transició entre fases comporta canvis cel·lulars CÀMBIUM: ORGANITZA Sistema axial:    Transport al llarg de l’eix (tubs que van de dalt a baix), paral·lel al sistema primari Elements conductors: vasos i tubs cribrosos Aigua i ions de l’arrel a les fulles, sucres fotosíntesi Sistema radial:    Transport al llarg de l’eix, perpendicular al sistema primari Radis de parènquima que connecten la superfície amb el centre Transport (aigua i nutrients) cèl·lula a cèl·lula  cèl·lules vives 4 Citologia i Histologia Vegetal Càmbium: 2 tipus d’inicials: Fusiformes Radials Formen el sistema axial Formen el sistema radial Elements conductors: H2O i fotosintat de Radis de parènquima: H2O i nutrients cap a la manera polar perifèria Cèl·lules grosses i afusades (més llargues que Cèl·lules petites i isodimètriques amples) Responsables de formar els túbuls de floema Responsable i xilema parènquima de formar els radis de Vasos conductors (tràquees i traqueides) i Poden ser: unicel·lulars o pluricel·lulars fibres Les dues: divisions periclinals (pla tangencial) per formar les fileres de cèl·lules que van engruixint el diàmetre de l’òrgan.
En l’escorça Radis grossos Radis prims 5 ...