5. Realització de l'entrevista televisiva (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Producció i expressió audiovisual
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 07/04/2015
Descargas 83
Subido por

Vista previa del texto

5. Realització de l'entrevista televisiva La posada en escena de l'entrevista televisiva • En l'entrevista televisiva és tan important la forma com el fons (complicitat entrevistadorrealitzador). Cal que el realitzador tingui certa sensibilitat informativa i el periodista certes nocions de realització per poder compenetrar-se.
◦ El realitzador ha de posar-se d'acord amb el periodista sobre el guió literari. S'ha de parlar del contingut de l'entrevista, de quina serà l'estratègia de l'entrevistador, de si en algun moment s'haurà d'ensenyar un objecte, mostrar un vídeo...
◦ El realitzador hauria d'estar tant interessat com l'entrevistador davant el que diu i explica l'entrevistat.
• Cal seleccionar els recursos formals adequats, de manera que: ◦ Ajudin a posar de manifest el discurs oral i l'expressió integral de l'entrevistat.
◦ Respectin els objectius plantejats en l'entrevista.
◦ Estiguin al servei de les necessitats narratives de l'entrevista. Si l'entrevista és ràpida o és lenta la realització ha d'estar subordinada a això.
Qüestions bàsiques de realització • Cal integrar l'espectador en l'entrevista ◦ La realització en paral·lel exclou el teleespectador.
◦ La realització amb les càmeres creuades el convida a participar.
• El repte de l'entrevista televisiva és la seva manca de moviment.
◦ Cal donar un cert dinamisme a través de la realització.
◦ Amb tot, la realització sempre ha de seguir l'entrevista, per això és necessària la compenetració entre periodista i realitzador.
▪ No cal fer sempre pla i contrapla segons qui parli, es pot mantenir el pla de l'interlocutor escoltant l'altre.
▪ Si la intervenció de l'entrevistat és molt llarga, podem posar uns segons del periodista escoltant.
▪ La realització pot completar i complementar.
• El que importa de l'entrevista és l'entrevistat, no l'entrevistador. Visualment també ha de ser així.
◦ L'entrevistat és la «vedette».
▪ És important la seva presència en directe en tot moment.
▪ Ens interessa especialment les seves reaccions.
▪ L'entrevistador és important al principi, quan presenta l'entrevistat, i al final, quan s'acomiada de l'entrevistador.
• Diferències segons els mitjans tècnics ◦ Una càmera: ▪ Generalment es realitza fora de l'estudi.
▪ Pot ser emesa en directe o editada. Això afecta el contingut de l'entrevista. Quan és en directe s'és més conscient de la durada i s'està més en tensió. En canvi, si és una entrevista editada, l'entrevistador és conscient que si s'equivoca després es pot retallar.
◦ Multicàmera ▪ Sovint es realitza a l'estudi, però també es pot enviar un equip fora d'estudi. Si es fa s'ha de procurar que l'ambient lumínic i sonor siguin adequats.
▪ Poden ser entrevistes breus que s'inclouen en un telenoticiari, entrevistes en profunditat, entrevistes-programa.
• Entrevista emesa en directe ◦ Entrevistes d'actualitat en un telenotícies.
◦ Entrevistador a plató (recurs de pantalla partida). La posada en escena vol reproduir al màxim una conversa habitual.
◦ Entrevistador en exteriors (acompanya l'entrevistat). En aquest cas tenim una càmera per mostrar els dos interlocutors.
▪ Sovint es comença amb un pla general que mostri entrevistat i entrevistador i després, amb un zoom in, es busca un pla mig de l'entrevistat. Quan s'acosta el final podem obrir pla perquè es mostri l'entrevistador.
◦ Possibilitat d'incorporar imatges de suport.
• Entrevista editada ◦ Només volem les respostes de l'entrevistat: ▪ S'enregistra una sola vegada i sense interrupcions.
▪ Tota l'atenció centrada en l'entrevistat.
▪ Pla fix de l'entrevistat. Si canviem el pla, sempre durant les preguntes.
▪ Muntatge utilitzant imatge congelada i cortina o efecte «flaix».
▪ Es poden muntar les respostes seguides. També inserir les preguntes sobreimpressionades.
▪ Enmig de la resposta es poden inserir imatges de recurs.
Realització amb una càmera • Volem incloure les preguntes (entrevista inversa) ◦ Dos enregistraments ◦ Càmeres creuades ◦ Durant el muntatge, s'intercalen preguntes i respostes.
◦ Perquè li diuen «inversa»? Primer es graven les respostes i després les preguntes • Recomanacions per a l'enregistrament fora de l'estudi: ◦ Millor micròfon de corbata. Si utilitzem el de mà, l'entrevistat no ha d'agafar mai el micro.
◦ La càmera ha d'estar a l'altura dels ulls.
◦ Aprofitar les preguntes per canviar el pla.
◦ Enregistrar les imatges de recurs.
◦ Atenció amb factors externs que poden fer baixar la qualitat de l'enregistrament: acústica dolenta i mala interpretació de la llum.
Realització multicàmera • Permet oferir una mirada ubiqua.
• Plantejament inicial segons el nombre de càmeres disponibles: ◦ Dues càmeres: 1 càmera Pla Mitjà Entrevistat 1 càmera Pla Mitjà Entrevistador i Pla General ◦ Tres càmeres: 1 càmera PM Entrevistat 1 càmera PG 1 Càmera PM Entrevistador • Realitzador i entrevistador han de posar-se d'acord.
◦ Sobre la presentació i el comiat ◦ Sobre el tipus de preguntes i l'ordre (preguntes compromeses, emotives...) ◦ Sobre les imatges/sons/objectes que s'han d'introduir en un determinat moment.
• Dibuix de planta del decorat ◦ Decorats i elements attrezzo ◦ Posició dels personatges ◦ Posició de les càmeres ◦ Desplaçaments previstos • Escaleta amb esquema de realització ◦ Cobertura de cada càmera ◦ Ordre preguntes ◦ Entrada dels materials audiovisuals que es volen introduir • Guió tècnic per la presentació i el comiat Diferències segons contingut Entrevistes d'informació • Es treballa amb fons neutres per concentrar l'atenció en l'entrevistat.
• Es potencien els plans més oberts. S'utilitza preferentment el pla mig llarg i el pla mig o, fins i tot, un 3/4 si el personatge no està tapat per una taula.
• Poden portar imatges explicatives.
• Transicions per tall. No es fan encreuaments.
Entrevistes de caràcter • Interessen les reaccions de l'entrevistat. S'utilitzen plans més tancats.
• Importància del pla detall.
• En cap cas es justifica un pla detall de l'entrevistador.
• Perills de l'alternança pla/contrapla.
Entrevistes de caràcter • S'utilitza preferentment el pla escorç. Això no vol dir que no s'utilitzin plans generals.
◦ Amb tres càmeres, millor fer l'escorç amb la càmera de l'entrevistador: l'entrevistador de cara i el convidat en escorç. És important no perdre el pla mig de l'entrevistat.
◦ El pla general: ▪ No aïlla tant als personatges (context).
▪ Dóna a l'espectador una sensació d'obertura i de participació.
▪ Ofereix equidistància.
▪ Visió allunyada de l'acció.
◦ El pla escorç ▪ És un pla de relació ▪ Elimina l'aire que separa físicament l'entrevistador de l'entrevistat (proximitat a l'acció) ▪ Ofereix un punt de vista més subjectiu ...