Psicologia Social Aplicada Conferències 3.1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Psicologia Social Aplicada
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 50
Subido por

Vista previa del texto

UNIVERSITAT DE BARCELONA CONFERÈNCIES PSICOLOGIA SOCIAL APLICADA C1. PSICOLOGIA COMUNITÀRIA I SERVEIS SOCIALS C2. PSICOLOGIA POLÍTICA C3. PSICOLOGIA CULTURAL C4. PSICOLOGIA AMBIENTAL C5. PSICOLOGIA DEL TREBALL, LES ORGANITZACIONS I ELS RECURSOS HUMANS CONFERÈNCIA 1. PSICOLOGIA COMUNITÀRIA. Moisés Carmona 1.
Orígens de la psicologia comunitària i alguns dels valors nuclears en la psicologia comunitària però, no exclusius.
Als anys 60, un dels orígens de la psicologia comunitària es va donar a Argentina, segons Saul Fux, atès que es va donar un moviment per a la desinstitucionalització de la salut mental i, entendre que els problemes mentals no són causats per factors individuals, sinó que hi ha factors que van més enlllà de l’individu. Que la persona amb problemes de salut mental, reinsentar-se en l’activitat comunitària pot millorar el seu estat.
La variació d’aquest origen és la psicologia clínica comunitària, treballada amb grups i de forma comunitària. És un tipus de psicologia molt potent en Latinoamèrica, sobretot, en Brasil. És un bon tipus de psicologia marketiniana.
Anys després es va començar a estendre la idea de canvi social per a redistribuir els recursos, profunditzar en la democràcia, que la salut i l’educació fossin niversals i gratuites, etc. Saul Fux es va demanar com podia contribuir a promoure aquest canvi social com a psicòleg.
Als anys 80, a Espanya, es donen les primers lleis democràtiques, hi ha el moviment de la desinstitutcionalització dels EEUU, així com la incorporació dels psicòlegs socials a tot allò referents als serveis comunitaris.
Alguns dels valors (estil de vida) existents dins la psicologia comunitària (hay que tener valor de darle valor a los valores). En el context acadèmic quan és parla d’allò científic o no, sembla que allò important són les tècniques, mètodes i teories, però pels psicòlegs comunitaris, allò important són els valors.Aquests valors, són com tractem i com actuem davant certs aspectes considerats valors.
“Todos (el ser humano) venimos del mismo chimpancé”, la psicologia comunitària reivindica la humanitat com a comportament, què és ser un ser humà (respecte, interés, sensibilitat, escoltar, emocionar-se amb els altres, preocupar-nos pels altres, etc.) El segon valor de la psicologia humanitària parteix de “el vaso está medio lleno”, en aquest àmbit s’intenta treballar des de la positivitat, la construcció, que on altres veuen problemes hi ha oportunitats, que on hi ha malalties hi ha persones, etc.
El següent valor és la participació “métodos que dan protagonismo”, la psicologia comunitària no té re a fer que no inclogui que les persones que formen part de l’acció siguin protagonistes.
1 2.
Elements troncals, 3 constructes que neixen i es treballen des de la psicologia comunitària.
● Powerment ● Sentit de comunitat ● problematització. problematitzar vol dir veure les coses de forma diferent, no donar de fet que coses són naturals quan no ho són. Per què un professor parla els 98% del temps en una classe? La problematització té a veure amb la reflexió.
3.
Possibilitats professionals dels psicòlegs comunitaris.
Estructures més o menys formals: serveis socials de l’ajuntament, per a l’administració pública en projectes o al sector privat. Es pot treballar pel tercer sector (ong…), per a moviments socials, per a les universitats.
2 CONFERÈNCIA 2. PSICOLOGIA POLÍTCA IDELS MOVIMENTS SOCIALS. Víctor Serrano La concepció de la política com a garantia de la integració social, més enllà d’això, realment, és un intent de gestionar els conflictes però, la promesa de solucionar-los de forma absoluta, seria una utopia.
A més, la gestió sol donar origen a altres problemes. Per tant, no només pretén integrar la societat sinó que, pot provocar fins i tot la fragmentació.
L’estructura mental, la psique, està conformada per aspectes polítics, que tenen a veure amb relacions de poder i de dominació, per tant, d’alguna forma la política estaria permanentment present en les nostres relacions humanes. Així doncs, la psique humana també estarà constituïda per relacions de poder. Això ho trobem en qualsevol tipus de relació o interacció amb la família, treball, etc.
La idea fonamental , com una afirmació rígida, és que existeix política perquè existeix conflicte, és a dir, perquè els éssers humans som polítics. Dit d’una altra forma, si en la societat humana no haguessin conflictes, la política no seria necessària (la política és la forma de solucionar els conflictes humans).
Necessitat de convivència (Sociabilitat) Diferències i desigualtats socials Risc de conflictes.
Incertesa sobre el futur.
Cerca de seguretat i llibertat.
Política.
La sociabilitat ve donada per la necessitat de sobreviure però, també cal tenir en compte que les diferències i desigualtats socials són un altre punt de partida. A l’hora d’establir projectes de vida, algunes persones o grups, tenen millors oportunitats i recursos, per la qual cosa, les diferències naturals es converteixen en artificials que provoquen la desigualtat i els conflictes.
D’aquest enfrontament entre la necessitat de sobreviure i les diferències i desigualtats, és obvi que apareguin risc de conflictes (aquells que tenen una posició social dominant tendiran a conservar-la i a defensar-la, mentre que els que es trobin en inferioritat, tendiran a canviar-ho).
El risc de conflictes produeix incertesa sobre el futur, ansietat, en la mesura en què els propis conflictes, mai saps ,cap a on aniran ni com es resoldran. Aquesta angoixa, té un cert límit, cal viure amb incertesa però, el grau en què es pugui suportar, és diferent.
Per a la regulació de l’angoixa pel futur, es cerca seguretat i llibertat, dialèctica permanent. És una pugna permanent de l’ésser humà.
Entesa així, serà l’intent col·lectiu (atès que la política mai és individual, la moral si podria ser individual) de tractar de regular i canalitzar els conflictes, que són inherents a la societat. A diferència d’altres formes de regulació té una característica molt important, és que les decisions que es prenen en política són d’obligat compliment.
En l’acció de la política de fer complir les decisions, hi ha certa resistència, en aquest punt, sorgeixen els moviments socials, atès que normalment intenten transformar les formes de fer política.
3 Els blocs temàtics.
1. Psicologia política.
L’ésser humà com a animal polític.
2.
Poder, discurs i subjectivitat.
Poder i polítiques de la identitat.
El poder seria el nucli dur de la política, entès com Avui en dia, en diríem animal cívic. Per tant, quelcom que travessa les relacions humanes, per la és social i participa en les activitats de la qual cosa, s’ha de diferenciar el poder de la dominació seva polis.
(la qual cosa no hauria d’estar present en les interaccions).
ideotes: per a l’existència de la polis, era necessari que els ciutadans tinguessin cura Una cosa seria que el poder donés lloc a diferències i de les decisions i activitats que es prenien. desigualtats i, això, conseqüentment, a relacions de Avui en dia, parlaríem de comunitat.
dominació.
L’ètica de la responsibilitat és aquella que La pròpia representació de nosaltres mateixos, es fa és capaç d’entendre les conseqüències i mitjançant la interiorització de les relacions polítiques prevenir-les.
de identitat, la qual cosa construeix la nostra pròpia subjectivitat.
3.
Polítiques de deshumanització.
Camps de concentració i banalitat del mal.
4.
Democràcia i subjectivitat.
L’ambivalència dels ideals.
Es posa èmfasi en l’ambivalència dels ideals. Tots els ideals tenen una doble cara, tots els processos que han acabat malament sempre han plantejat un ideal positiu i de llibertat (per uns i no per altres), d’emancipació, autenticitat i sempre l’han justificat.
Experiència concentracionària, dels camps de concentració (anys 30-40 a Europa), què Sembla obvi que sense ideals no es pot viure.
significà aquella experiència de genocidi? Com va ser possible sobreviure a allò? Inclòs l’ideal democràtic té llums i ombres.
La democràcia és un sistema polític artificial.
Els estudis apunten que en el 95% dels casos, la persona no solament no ha canviat d’opinió, sinó que es reafirma, atès que les creences ens fan filtrar l’argument cap a les nostres. “Creure per veure”.
4 Possibles aplicacions de la Psicologia Política.
 Conflictes polítics, nacionals i internacionals.
 Marketing i comunicació política.
 Psicologia geopolítica clínica. Aplicació en exilis, tortures, traumatismes diversos, etc.
 Polítiques públiques i intervenció social i comunicativa.
5 CONFERÈNCIA 3. PSICOLOGIA CULTURAL.
El 1990 hi ha psicòlegs social que s’han especialitzat en un determinat corpus dins la psicologia social aplicada. La perspectiva teòrica farà entendre i interpretar la situació de forma diferent.
La cultura (món simbòlic) repercuteix en l’experiència psicològica dels humans sinó que també caracteritza la vida social.
La Psicologia Cultural entén la cultura és una variable interna com a constitutiva del món psíquic.
Matèria prima que necessitem per construir el món i la nostra persona. Es parla d’una presa de consciènciaa.
Com es treballa en Psicologia Cultural? Es fa un anàlisi cultural analíticament per poder fer una síntesi més comprensiva. On es mira la cultura i les experiència psicològiques.
Unicitat i estabilitat en el temps, són dos característiques de la cultura.
A la dècada dels 90 problemes de talls intergeneracionals. L’accelaració és tan gran que els canvis es donen dins una mateixa persona.
6 CONFERÈNCIA 4. PSICOLOGIA AMBIENTAL.
Can Sabaté. Disseny participatiu en barri humil. Interior d’Illa llargament reivindicat. 25 anys construït i en perfecte estat de conservació.
La Capa. Disseny d’estudi. Mateix barri. Interior d’Illa “dur” 20 anys. 3 remodelacions integrals.
Explicita un dels prinpicis del que és la Psicologia Ambiental, estudi de la presona, grups socials, amb el seu entorn.
Trobem que dins el mateix context social, en un cas hi ha un nivell elevat de pulcritud i en l’altre no.
En aquesta interacció intervenen:  un espai donat, construït, on les parets inciten a fer graffities espontanis, pot donar, per tant, més agressivitat.
 l’espai verd pot promoure més tranquil·litat.
Un dels objectes del que és la Psicologia Ambiental, es relacionaria amb l’apropiació de l’espai o la implicació, és a dir, el tipus de relació que estableixes amb l’entorno, i com, a partir, d’aquest vincle, el comportament serà un o altre.
En el cicle vital de la persona es sol fer una acció transformació sobre un espai, col·lectiu social, resultat que passar a ser un element d’identificació.
En el procés de participació: si funciona: empoderament apropiació de l’espai capacitat d’agència si no funcona: indefenssió apresa desconfiança 7 CONFERÈNCIA 5. PSICOLOGIA DEL TREBALL, LES ORGANITZACIONS I ELS RECURSOS HUMANS.
8 ...