RESUM TEORIA 1r i 2n parcial. (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Gestión Aeronáutica - 1º curso
Asignatura Fonaments informàtics
Año del apunte 2015
Páginas 12
Fecha de subida 10/03/2015
Descargas 28
Subido por

Descripción

Teoria 1r semestre informàtica.

Vista previa del texto

RESUM  D’INFORMÀTICA     Definicions  bàsiques   Computador:   és   una   màquina   capaç   d’acceptar   unes   dades   d’entrada,   efectuar   amb   elles  operacions  lògiques  i  aritmètiques  i  proporcionar  la  informació  resultant  a  través   d’un  mitjà  de  sortida.   Dada:  és  un  conjunt  de  símbols  utilitzats  per  representar  un  valor  numèric,  un  fet,  una   idea,  etc.     Calculadora:  és  una  màquina  capaç  d’efectuar  operacions  aritmètiques  sota  el  control   directe  de  l’usuari.     Codificació:  és  una  transformació  que  representa  els  elements  d’un  conjunt  mitjançant   els  d’un  altre,  de  forma  tal  que  a  cada  element  del  primer  conjunt  li  correspondrà  un   element  diferent  del  segon.     Tema  13   Algoritme:  és  un  procediment  no  ambigu  que  resol  un  problema.   Procediment:   és   una   seqüència   d’operacions   definides,   cadascuna   de   les   quals   requereix  una  quantitat  definida  de  memòria  i  es  realitza  amb  un  temps  finit.   Programa:   Recorregut:  processament  de  tots  els  elements  d’una  sèrie.     Cerca:  és  un  recorregut  que  s’interromp  en  trobar  un  determinat  element.     Tema  14   Dada   estructurada:   una   dada   és   estructurada   quan   és   constituïda   per   una   munió   de   dades  més  simples.  Poden  ser  homogènies  (totes  les  dades  que  en  formen  part  són  del   mateix  tipus).  Ex.:  vectors,  matrius,  cadena  de  caràcters,  llistes.  Heterogènies  (no  totes   les  dades  que  en  formen  part  són  del  mateix  tipus).  Ex.:  tuples.   Tema  16  –  Algorismes  d’ordenació   Selecció:     • Cerca  el  mínim  element  de  la  llista.   • Intercanviar-­‐lo  amb  el  primer.   • Cerca  el  mínim  en  la  resta  de  la  llista.   • Intercanviar-­‐lo  amb  el  segon.   1   Inserció:   • Inicialment   es   té   un   sol   element,   que   òbviament   és   un   conjunt   ordenat.   Després,  quan  hi  ha  k  elements  ordenats  de  menor  a  major,  es  pren  l'element  k   +1  i  es  compara  amb  tots  els  elements  ja  ordenats,  detenint-­‐se  quan  es  troba   un  element  menor    o  quan  ja  no  es  troben  elements.   Intercanvi  (bombolla):   • Es   comparen   els   dos   primers   elements,   si   el   segon   és   superior   al   primer,   es   deixen   tal   com   estan,   però   si   el   primer   és   el   més   gran,   s'intercanvien   els   elements.   • A   continuació   es   compara   el   segon   element   amb   el   tercer   aplicant   els   mateixos   criteris  del  pas  anterior.   • D'aquesta  manera  es  repeteix  l'operació  de  comparació  amb  tots  els  elements   que  formen  el  vector.  Quan  s'arribi  a  l'últim  element  s'ha  trobat  l'element  que   té  el  valor  més  elevat  i  aquest  ha  quedat  situat  al  final  del  vector.   • Per   trobar   el   segon   element   es   repeteix   l'operació   d'ordenació   de   tots   els   elements  del  vector  excepte  amb  l'últim.   • Reiterant  el  procés  descrit,  el  vector  quedarà  ordenat  quan  només  es  comparin   els  dos  primers  elements.   Tema  17   Divideix   i   venceràs   (Divide   and   conquer):   aquesta   tècnica   consisteix   en   resoldre   un   problema  dividint-­‐lo  en  parts  més  simples  tantes  vegades  com  sigui  necessari,  fins  que   la  resolució  de  les  parts  es  torni  obvia.  La  solució  del  problema  principal  es  construeix   amb  les  solucions  trobades.   Tema  18   Llista:  és  una  dada  estructurada  en  una  sèrie  d’elements  de  longitud  variable   Estructura   de   dades   dinàmiques:   són   estructures   de   dades   que   poden   variar   tant   el   nombre   com   la   relació   entre   els   seus   elements   durant   l’execució   d’un   programa.   Entre   altres  opcions  es  poden  representar  mitjançant  vectors.     Pila   (LIFO):  és  una  llista  amb  inserció  i  eliminació  d’elements  pel  final.  Les  operacions   que  es  poden  fer  són  les  de  Push,  Pop  i  Top.     2   Cua   (FIFO):   és   una   llista   amb   inserció   i   eliminació   d’elements   pel   final   i   pel   principi,   respectivament.  Les  operacions  que  es  poden  fer  són  les  de  Enqueue,  Dequeue  i  Top.     Tema  19   Tupla:  és  una  seqüència  o  llista  ordenada  de  n  objectes,  on  n  es  diu  que  són  les  seves   components.     Tema  20   Memòria  principal:  és  on  resideixen  els  programes  que  s’executen  en  un  computador.   La   capacitat   de   la   memòria   principal   és   limitada,   el   programa   no   pot   contenir   la   totalitat   de   les   dades   que   tracta.   El   contingut   es   manté   mentre   rep   alimentació   elèctrica   (Memòria   Volàtil).   Una   solució   per   aquests   problemes   és   utilitzar   memòries   permanents  de  gran  capacitat.   Memòria   secundària:   és   la   constituïda   pel   conjunt   de   dispositius   que   te   destinats   a   l’emmagatzemat   d’informació   de   forma   permanent:   (memòries   tipus   Flash   com   les   connectades   via   USB,   discos   durs,   discos   òptics).   El   temps   d’accés   és   gran   en   comparació   a   la   memòria   principal.   Una   solució   per   aquest   problema   és     destinar   la   memòria   principal   a   contenir   part   del   programa   que   s’executa   en   un   moment   determinat   i   la   secundària   a   contenir   la   totalitat   del   programa   i   de   les   dades   d’entrada   i  resultants  de  l’execució  del  mateix.   Fitxer:  és  una  estructura  de  dades  externa.  Les  operacions  que  es  poden  fer  són  les  de   obertura   (creació,   a   la   memòria   principal,   de   l’estructura   de   dades   per   poder-­‐lo   manipular   amb   les   funcions   que   corresponguin),   processament   (lectura,   inserció,   modificació  i  eliminació  d’elements),  i  tancament  (desvinculament  del  programa  amb   el  fitxer  i  possible  acabament  de  les  operacions  pendents).     Fitxers   de   flux:   és   un   fitxer   que   conté   una   seqüència   de   dades   del   mateix   tipus.   Ex.:   fitxer  de  flux  de  bytes  i  fitxer  de  flux  de  text  (cada  byte  és  un  caràcter).   Tema  21   Un  fitxer  és  una  col·∙lecció  de  registres,  on  cada  registre  és  una  tupla  que  pot  contenir   un  camp  clau  que  l’identifiqui.     Clau:  és  un  camp  que  identifica  cada  registre  del  fitxer.         3   Organització   dels   registres;   seqüencial:   els   fitxers   es   troben   juxtaposats   consecutivament,   els   fitxers   han   de   ser   llegits   necessàriament   en   aquest   ordre;   adreçable:   un   fitxer   adreçable   organitza   els   registres   en   un   espai   en   el   que   s’hi   pot   accedir  pel  lloc  on  són.  El  fitxer  ocupa  tot  l’espai  adreçable,  es  faci  servir  o  no.  Un  fitxer   de   flux   pot   emular   un   fitxer   adreçable   tot   fent   recorreguts   parcials   fins   accedir   a   les   posicions  de  treball.     Fitxer   indexat:   és   un   fitxer   adreçable   que   fa   servir   una   taula   que   indexa   les   adreces   físiques.  L’accés  als  registres  físics  és  per  posició  de  taula  d’índex.   Funcions  de  reducció  (hash):  aquesta  funció  transforma  una  clau  en  un  nombre  enter,   que  es  pot  fer  servir  con  una  adreça  lògica.     Base  de  dades:  és  una  col·∙lecció  de  fitxers  amb  dades  que  estan  interrelacionades.     Sistema  gestor  de  bases  de  dades:  és  un  conjunt  de  programes  per  crear  i  manipular   bases  de  dades.     Tema  22   Sistema   operatiu:   és   un   programa   de   control   que   té   per   objectiu   facilitar   l’ús   del   computador  y  aconseguir  que  aquest  s’utilitzi  eficientment.     Interfícies   d’usuari:   són   constituïdes   per   un   conjunt   de   software   i   hardware   que   permet  a  l’usuari  interactuar  amb  les  aplicacions.   Interfícies  dels  programes  d’aplicació:  són  constituïdes  per  un  conjunt  de  funcions  que   en  faciliten  la  programació.     Models  de  capes:  els  llenguatges  de  programació  fan  servir  instruccions  abstractes.     Disseny  descendent:  es  basa  en  una  descomposició  jeràrquica  dels  programes.   Aplicació:   part   del   programari   que   s'encarrega   de   realitzar   una   tasca           determinada.   Programa:   és   un   conjunt   ordenat   d'ordres   que   es   dóna   a   una   computadora   per   realitzar  una  determinada  tasca.   Sistema  operatiu  mono-­‐tasca:  només  poden  executar  un  procés  a  la  mateixa  vegada.   (Sistemes  operatius  més  antics).   Interrupcions:  són  senyals  que  provoquen  la  crida  a  un  programa  específic.  Les  senyals   d’interrupció  poden  ser  de  l’exterior,  interns  o  del  temporitzador.     Sistema   operatiu   multi-­‐tasca:   permet   que   varis   processos   siguin   executats   a   la   mateixa  vegada,  compartint  un  o  més  processadors.       4   Planificador   (scheduler):  La  seva  funció  consisteix  a  repartir  el  temps  disponible  d'un   microprocessador   entre   tots   els   processos   que   estan   disponibles   per   a   la   seva   execució.   Tema  23   Arquitectura  general  d’un  computador:                                   5   Estructura   jeràrquica   de   la   memòria:   A   més   capacitat   menys   velocitat.   (Els   registres   són  els  que  tenen  menys  capacitat  però  més  rapidesa).                         Memòria   cau   (caché):   són   un   sistema   d’emmagatzemat   utilitzat   per   la   unitat   central   de  processament  d’una  computadora  per  reduir  el  temps  d’accés  a  la  memòria.     Processador  amb  arquitectura  de  Von  Neumann:  és  la  d’un  ordinador  amb  un  sistema   d’emmagatzematge  principal  on  es  guarden  tan  les  instruccions  com  les  dades.         Powered by TCPDF (www.tcpdf.org) 6   SISTEMES OPERATIUS: (MÀQUINES VIRTUALS) - Model de capes: Disseny descendent 1. Instruccions abstractes: programades en capes inferiors però descrites en la mateixa capa 2. Llenguatge màquina: pertany a la capa més baixa amb instruccions i dades simples. Són les executades en un computador.
3. Aplicació: Programa o programes per una mateixa finalitat (aplicacions ofimàtiques, jocs, disseny, etc.) 4. Un computador executa un conjunt de programes seqüencialment.
Quan s’estan executant s’emmagatzemen en memòria principal, quan s’executen programes de manera permanent s’emmagatzemen en memòria secundària.
5. SO: Hardware. Proporciona una interfície amb l’usuari. Entén instruccions per a programes. Gestiona els recursos disponibles segons la demanda.
- Un sistema operatiu (SO) és un conjunt de mòduls (programes) destinats a: o Interfície màquina – usuaris: Conjunt de software i hardware que permet l’usuari interactuar amb les aplicacions. Permet captar informació de l’usuari i proporcionar-ne cap a l’exterior del computador.
o Interfície màquina – programes de les aplicacions: Constituïdes per un conjunt de funcions que faciliten la programació (API = proporcionen les instruccions). Els SO proporcionen una interfície de programació d’aplicacions que amaga els detalls del maquinari: entrada & sortida d’informació, gestió de la màquina i CPU, manipulació sistema de fitxers.
o Gestió – realització de diverses tasques en un sistema a) Per quantitat d’usuaris:  Monousuari (=1)  Multiusuari (>1) b) Per processos actius simultanis:  Monotasca (=1)  Processos en seqüència  Multitasca (>1)  Processos concurrents  SO Monotasca: Gestió d’ordres, gestió de memòria, manipulació fitxers, execució programes, processos executats en seqüència, exclusivitat recursos.
PROBLEMES: Un procés en un període de temps. Processador desaprofitat.
SOLUCIONS: Aprofitar els recursos per altres tasques. Execució paral·lela de tasques.
Les interrupcions: Senyals que provoquen la crida a un programa específic, una “rutina de servei de la interrupció (ISR)”.
Interrupció programa en curs  ISR  Es reprèn l’execució del programa interromput.
Senyals d’interrupció: Interns (crides programades, errors d’execució), Externs (dispositius d’entrada/sortida), del Temportizador (cada cert temps).
 SO Multitasca: Gestió complexa i eficient. Molts recursos i moltes tasques diferents. El propòsit d’un SO és gestionar els recursos i proporcionar-los una interfície per assolir una execució eficient dels programes d’aplicacions.
Gestió de recursos: Assignació  Recursos exclusius Recursos compartits (processador, memòria principal, etc.) Assignació a processador  Un procés és un programa en execució en un processador amb un estat que canvia al llarg del temps. Amb la taula de processos es gestiona el SO.
* Cada cert temps, el planificador 1) Actualitza la taula de processos.
2) Determina el proper procés a executar Planificació dels processos: Planificador  Procés del SO que s’activa periòdicament (segons temporitzador).
Estats del procés: En execució, en espera preparat, en espera blocat.
Catàleg de SO:  Computadors: o Windows (Microsoft) o Mac OS X (Apple) o GNU Linux (Red Hat, Debian, Linux Mint, Ubuntu)  Dispositius mòbils: o Mobile Phone OS (Microsoft) o iOS (Apple) o Android (Google)  Al núvol: o Chrome OS (Google) o EyeOS APLICACIONS OFIMÀTIQUES: - Serveixen per fer coses “habituals en l’oficina”: edició de textos, treball amb fulls de càlcul, elaborar presentacions...
1) Presentacions a. Guió il·lustrat o storyboard: Full o fulls amb il·lustracions de cada pas de la seqüència d’una història.
o Una vinyeta  acompanya la exposició  Dibuix, foto, gràfic  Poca lletra i grossa  No fórmules, taules... (només les imprescindibles)  Animacions breus i poques.
Fórmula  millor Taula  millor Text  millor Imatge Gràfic o Una idea  un únic concepte o Un minut El guió il·lustrat: 1) Preparació: Full amb el nombre de cel·les = Nombre de diapositives.
2) Organització: Títol – Introducció – Objectiu – Contingut – Desenvolupament – Resultats – Conclusions.
3) Esborrany: Fluïdesa, claredat. Exclusió d’aspectes no significatius.
4) Material de suport: KISS (Keep it simple, stupid), Imatges estàtiques, Frases simples, Vídeos sense veu (nosaltres fem els comentaris), Transicions entre vinyetes simples (han de passar desapercebudes).
b. Suport gràfic: o MS PowerPoint o LibreOffice Impress = Presentació sincronitzada amb la comunicació oral.
= Diapositives: Clares i llegibles a distància.
= Diapositives: Contingut gràfic acompanyat de text.
LA PRESENTACIÓ: Parlar al públic Diapositives memoritzades No llegir Per començar: Títol  Saludar i fer una descripció de l’exposició.
Per acabar: Conclusions  resum i resultats obtinguts (“llegir de diapositiva”) *Preparar bé l’entrada (memoritzant)= – estrès * Acabament: Deixar les conclusions, donar les gràcies i torn de preguntes.
2) Edició de textos - Aplicacions: Microsoft Word, LibreOffice Writer Funcions: Elaboració del contingut del text, Edició de la presentació del text (format).
a. Contingut: (En l’àmbit acadèmic, científic i tècnic)  Plantejament o introducció: Descripció del problema.
 Nus o desenvolupament: Detall de la resolució.
 Desenllaç o conclusió: Anàlisi de resultats i solució.
- El text es pot complementar amb fórmules, taules, dibuixos i gràfics.
 Correlació text amb complements.
b. Format: - Text sense faltes d’ortografia, sintàctiques o d’expressió.
- Ajustar el text segons el registre. MAI usar el registre col·loquial.
Aspecte del text: 1) Lletra 1.1. Tipologia: Traços terminals (Times New Roman), Sense traços terminals (Arial), Espaiat horitzontal fix (Courier New).
1.2. Estils i format: Un tipus de lletra per al text (títols poden anar en diferent format).
 Cursiva: Paraules d’un altre idioma o en ús metalingüístic, referències a títols d’obres i símbols matemàtics.
 Negreta: Èmfasi o títols.
 VERSALETES: Nombres romans.
2) Organització del text - Paràgrafs:  Sagnat inicial: Primera línia del paràgraf separada a la dreta.
 Separació vertical: Línia en blanc entre paràgrafs consecutius.
 Control de línies òrfenes i viudes: Línies solitàries d’un paràgraf.
3) Organització del text - Títols:  Lletra més gran.
 Lligar-los amb el següent paràgraf.
 Pocs nivells: capítol, secció, apartat.
4) Organització del text – Estils:  Formats de paràgrafs  Normal: Text amb sagnat a la primera línia  Primer paràgraf: text corrent  Títols  Altres (esporàdicament) 5) Paginació: Marges, numeració, capçalera i peu (senzills i lletra petita), pàgina inicial diferent de les altres.
Complements:  Equacions i expressions matemàtiques: En un paràgraf independent, centrades i numerades.
 Taules: En quadre de text apart.
 Figures: En quadre de text apart (millor com a imatges).
*Quadres de text: Text al voltant, per sobre o per sota.
A principi o final de columna o pàgina.
El document: 1) Seccions: (part del document amb paràmetres de composició propis) - Formats de pàgines independents.
2) Taula de continguts: - Títols & subtítols dels continguts dels textos i la pàgina on es troben.
3) Referències: - Inserció de cites.
- Afegir capítol de bibliografia (que no va numerat).
(Fig.1) – Seccions (Fig.3) – Referències “cites” (Fig.2) – Taula de continguts (Fig.4) – Referències “bibliografia” Presentació vs Contingut:    La presentació del text es fa després d’elaborar el contingut.
La presentació ha de donar suport al contingut del text.
Les aplicacions d’edició de text serveixen per crear i manipular els continguts i la seva presentació.
3) Fulls de càlcul - Matrius de cel·les que contenen dades de diversos tipus.
Referències de les cel·les: Columna-fila (exemple  C2) Aplicacions: Microsoft Excel, OpenOffice Calc, etc.
Funcions: o Gestió de dades: Inserció, modificació i eliminació.
Condicionar fórmules d’altres cel·les.
o Alteració de la presentació: Constantment o condicionalment.
o Aplicació de filtres o Organització de les dades o Generació de gràfics o ...
Cel·les:  Valors constants  Fórmules: referència de la cel·la (C7), referència constant de la cel·la ($C$7), rang de cel·les (C7:C10), cel·les separades (C7;C10).
 Còpies: Valors, fórmules, resultats de fórmules.
 Format: Contingut, alineament, vores, fons.
 Taules: Format predefinit.
 Format condicional: segons contingut.  Organització de les cel·les: Ordenació. Filtres.
Publicació: - Àrea d’impressió - Format de pàgina: files i/o columnes Gràfics FULLS DE CÀLCUL: - Les dades es poden repartir entre diversos fulls = LLIBRE O DOCUMENT DE FULL/S DE CÀLCUL.
- Organització: o Full de dades o Full de presentació ...

Tags: