TEMA 1. LA SOCIETAT I EL CANVI SOCIAL (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Pedagogía - 1º curso
Asignatura Educació i contextos educatius (ECE)
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 7
Subido por

Descripción

TEMA 1. LA SOCIETAT I EL CANVI SOCIAL. Bloc A, Ricard Benito

Vista previa del texto

TEMA 1. LA SOCIETAT I EL CANVI SOCIAL SOCIOLOGIA Definició: És la ciència que estudia la societat, i com a ciència pretén ser objectiva però parcial.
És a dir, que es mira la societat des d’una posició concreta (parcial).
• La sociologia a diferència d’altres ciències, fa una mirada crítica sobre la realitat. Intenta anar més enllà del “donat per descomptat” i qüestionar l’inqüestionable. Per exemple analitza perquè ens comportem diferent amb els amics .
• La sociologia és explicativa però no normativa.
- Explicativa: perquè analitza com són les coses i les descriu.
- Normativa: no ho és ja que no diu com haurien de ser les coses, només les jutja (no dóna solucions). Aquí tenim la inutilitat útil, ja que d’entrada la sociologia hem pot semblar inútil perquè no em dóna solucions.
Per tant la sociologia dóna eines per comprendre però no dóna solucions immediates.
SOCIETAT: Definició: La societat està formada per individus que s’agrupen per institucions (pautes de comportament). Per tant la societat és un conjunt d’institucions socials.
- Exemple d’inst. socials: família, escola, religió, grup d’amics, etc. Totes aquestes inst.
socials ens donen pautes de comportament que orienten la nostra acció.
Rutinització de l’experiència: Tendim a rutinitzar les coses per tal de funcionar. És a dir, consisteix en ajustar-nos a les pautes de comportament de la inst. social de forma mecànica. I això és una necessitat individual i també col·lectiva.
NORMES SOCIALS La nostra localització social (si estem en una inst. social o en una altre) ens influirà en: - La nostra manera de fer i de ser - Les regles que hem de seguir Definició: Una norma social és un patró de conducta socialment prevalent (formes de fer acceptades i normalitzades).
Característiques: - Tota societat està construïda per unes normes.
- Base per al manteniment de la societat - Varien segons el context (social, cultural, econòmic, etc).
Funcions: - Donen seguretat - Resolen problemes quotidians - Garanteixen l’ordre social (sabem com ens hem de comportar i com es comportaran els altres).
El fet de sortir d’aquestes normes tindrà conseqüències per a l’individu ja que de fer-ho seria un desviat social. Cada inst. social té la seva normalitat.
CONTROL SOCIAL Definició: Mitjans dels que disposa una societat per assegurar que els seus membres segueixen les normes establertes.
Característiques: - Evita que el grup es dissolgui - Varien en funció del context i del grup - No hi ha cap societat sense mecanismes de control social Mecanismes de control social: - Violència física - Formals (lleis,etc) - Murmuri, ridícul, menyspreu, etc. Això es molt potent ja que no es percep com a mecanisme de control social. De manera que el control social no només ens ve des de dalt (del poder), sinó que és algo que fem tots.
Jutgem als altres en funció de la seva normalitat.
SOCIETAT --- INST. SOCIALS --- NORMES --- CONTROL SOCIAL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ Definició: Procés a través del qual interioritzem aquestes normes i pautes de comportament .
Per tant és el procés a través del qual ens convertim en éssers socials.
És un procés que tenim des que naixem i no s’acaba mai.
• La socialització implica 3 elements: - Interiorització - Formació de la personalitat - Manteniment de la societat • Els individus seguim aquest procés perquè ens garanteix la integració social. Si no el seguíssim estaríem exclosos de la societat.
En el procés destaquem dues etapes importants: SOCIALITZACIÓ PRIMÀRIA (dura tota la vida) SOCIALITZACIÓ SECUNDÀRIA Té lloc durant la infantesa.
Té lloc durant la resta de la vida És de caire global (interioritzem el món en el seu conjunt).
És de caire parcial (interioritzem móns específics, com per exemple el món del treball).
Agent principal: Família (altres significatius). Són el referent i hi ha un vincle molt fort. Això implica la identificació amb aquests.
Diferents agents: (altre generalitzat).
N’hi ha molts i no calen vincles tant forts. Tampoc cal la identificació amb aquests.
• Agents de socialització principals: - Família Inst. socials que estan clarament destinades a socialitzar (posar normes, etc) - Escola - Grups d’iguals Mitjans de comunicació La funció de socialitzar no és tant clara tot i que ho acaben fent. FI DEL CONCENS NORMATIU En les darreres dècades s’han trencat les formes unitàries de socialització. Això ha passat bàsicament per 2 motius: - Fi del monopoli de l’església en la legitimació de normes.
- Pèrdua relativa del poder de la família i importància creixent d’altres agents (mitjans de comunicació, grups d’iguals,etc).
Avui en dia tenim una creixent diversificació d’agents: PLURALITAT NORMATIVA.
Aquesta pluralitat normativa provoca conflictes ja que ens arriben missatges molt diferents que sovint són contradictoris Abans en canvi existia el CONCENS NORMATIU Amb aquest no hi havia conflictes. Les pautes de comportament a l’escola i la família eren molt semblants (ja que darrere estava l’església). Actualment això no té perquè ser així, ja no podem parlar d’una única escola, sinó que hi ha diverses. Així com tampoc trobem un model genèric de família.
...