Barroc espanyol (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia moderna
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 28/12/2014
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

EL BARROC A ESPANYA - XVII, igual que Europa, fase depressiva:  Crisi demogràfica (ondes letals de pesta, expulsió dels moriscos, guerres constants...).
 Causa i conseqüència d’una recessió econòmica aguda.
 A més, Àustries menors, política decadent (validos), pèrdua poder i desprestigi. Guerra Trenta Anys: Espanya relegada a un segon pla, França emergeix.
  Insuficiència d’ingressos...
  de l’esplendor d’un immens imperi a una situació de decadència i ruïna que escandalitzava seus contemporanis.
 // Pla cultural: Segle d’Or: producció literària i artística esplèndida (Cervantes, Calderón, Quevedo, Velázquez...).
- Característiques del Barroc espanyol:  En essència no s’aparten de l’europeu catòlic: art propagandístic al servei de la monarquia i de l’Església, dirigit a les masses, i amb un llenguatge aparatós i fàcil d’entendre. // algunes peculiaritats: - Crisi econòmica = absència de grans projectes arquitectònics o urbanístics.
- Protagonisme de l’Església i fervor cristià extrem = predomini absolut dels temes religiosos en pintura i escultura, tractats amb un realisme accentuat per fomentar la devoció popular.
- Artistes i clients:  Clientela tradicional: Corona, noblesa i clergat // crisi influeix en la demanda = reducció.
 // Encàrrecs de les fundacions religioses noves (ja que nombre clergues augmenta), sobretot a Madrid.
 Artistes segueixen sotmesos al rígid sistema gremial, posició social modesta, reconeixement escàs (=artesà). Alguns si. Fins i tot, Velázquez necessità l’ajuda del rei i una butlla papal per ser admès en l’orde de Sant Jaume.
Urbanisme i arquitectura - Característiques generals:  Dificultats econòmiques i ruïna Corona: - No es desenvoluparen programes urbanístics d’importància, ni es feren grans construccions (Buen Retiro).
- Més freqüent: ampliar o millorar obres preexistents.
- Materials pobres, ocults amb pintures i altres elements decoratius (ex: cúpules encanonades).
 Arrenca de la sobrietat escorialenca (El Escorial) fins arribar a l’explosió decorativa de finals de segle.
- La primera meitat del segle: l’austeritat del barro inicial  Influència molt gran El Escorial = no va suposar una ruptura de debò amb la de l’últim terç del segle anterior i es caracteritzà per les línies sòbries, els murs plans i la decoració austera // Europa.
 Juan Gómez de Mora (Plaça Mayor de Madrid, Palau de Santa Cruz Madrid), Pedro Sánchez i Francisco Bautista: San Isidro de Madrid.
- La segona meitat del segle: cap a la profusió decorativa  Influència barroc italià: s’abandonen les estructures senzilles i l’austeritat escorialenca, en favor dels elements decoratius i les formes curvilínies. Per exemple: Alonso Cano: Façana de la catedral de Granada.
L’escultura - Es segueixen rigorosament les instruccions artístiques emanades del Concili de Trento, tant per la pressió de la poderosa Companyia de Jesús, com per la Inquisició = condiciona el desenvolupament de les arts figuratives i en gran manera en va definir els trets generals:  La imatge religiosa predomina de forma absoluta i es restringeix el nu de les figures.
 S’exigí un realisme accentuat en les imatges per fomentar la devoció popular = la tècnica tradicional de la fusta policromada, barata i de gran realisme; ús de postissos com a ulls i llàgrimes de vidre, dents de vori... Passos de Setmana Santa.
- // per provocar l’emoció religiosa de l’espectador, l’artista disposa de dos mitjans, els trets dels quals defineixen en essència les dues grans escoles escultòriques espanyoles del XVII:  Ressaltar els trets expressius i dramàtics de la imatges representada per despertar sentiments de compassió, recurs propi de l’escola castellana (Valladolid, Gregorio Fernández: imatges passos...).
 Dotar de bellesa idealitzada i caràcter amable les imatges, en especial de la Mare de Déu i el Nen, per captivar mitjançant la complaença, recurs propi en aquest cas de l’escola andalusa (diferència del patetisme de la castellana. Juan Martínez Montañés: influència Alonso Cano, Pedro de Mena...).
La pintura - Característiques generals:  Considerat segle d’Or de la pintura espanyola (Velázquez...). Encara que els estils individuals eren molt diferents, es poden assenyalar alguns trets comuns: - Va predominar el corrent naturalista de forma gairebé absoluta, perquè connectava a la perfecció amb la tradició realista de l’art espanyol i amb les aspiracions dels qui encarregaven les obres.
- La temàtica fou majoritàriament religiosa, tenint certa importància natura morta i el retrat.
El primer naturalisme - Pintors nascuts XVI que, partint d’un estil manierista, evolucionaren cap realisme barroc, influència Caravaggio. Molts origen italià. Sánchez Cotán (Bodegó de caça, hortalisses i fruita), Ribalta (Crist abraçant Sant Bernat)...
L’esplendor dels anys centrals del segle - Segle d’Or: Ribera i Zurbarán, pervivència del naturalisme; Velázquez i Alonso Cano, que sense renunciar al realisme tendiren a esquivar les seves manifestacions més desagradables.
- José de Ribera, Lo Spagnoletto (1591-1652) - Etapa inicial, tenebrista, fins als anys trenta, sota la influència de Caravaggio.
- Etapa maduresa, influència classicisme i pintura veneciana: obres van eliminar els fons ombrívols a fi d’assolir una lluminositat i riquesa cromàtica més grans. // alguns encàrrecs torna a un tenebrisme pronunciat.
- Sant Andreu, Martiri de Sant Felip, Immaculada Concepció, El somni de Jacob, El lesionat...
- Francisco de Zurbarán (1598-1664) - Grans representants de l’escola sevillana// no aconseguí categoria ni prestigi internacional de Ribera o Velázquez.
- Tingué èxit, però morí oblidat i pobre. Bodegó (Museu del Prado), Sant Hug al Refectori...
Diego de Silva Velázquez (1599-1660) - Neix a Sevilla, als 14 anys ingressa al taller del seu futur sogre, Francisco Pacheco. Etapa naturalisme caravaggista// va renunciar als trets tràgics i espectaculars en favor d’un tractament més equilibrat dels temes.
- Pintor de Cort, influenciat per les pintures venecianes, coneix Rubens. Dos viatges a Itàlia.
- Dues etapes: la sevillana, fins a 1623 (L’aiguader de Sevilla, Vella fregint ous, L’adoració dels Mags) i la madrilenya com a pintor de la cort, fins la seva mort.
- Entre l’una i l’altra: evolució clara en el seu estil: a) En la composició, des de les actituds forçades i la juxtaposició de les figures de la seva etapa sevillana, cap a actituds relaxades i una agrupació natural de les figures més endavant.
b) En el tractament de la llum, des del tenebrisme sevillà, cap a una llum més matisada i el domini de la ‘’perspectiva aèria’’ (plasmació de les capes d’aire interposades entre els objectes).
c) En el dibuix i el color, des d’un dibuix detallat i uns colors terrosos i foscos, de factura llisa, cap a un dibuix d’escassos elements lineals i uns colors freds per influència de la pintura veneciana de Tintoretto i Il Veronese, amb pinzellada lliure i inconnexa si s’observa des de prop.
- Olis sobre llenç tret Velázquez. Felip IV, La farga de Vulcà, La rendició de Breda, Las Meninas...
...