TEMA 6 (Eficàcia i invalidesa dels contractes) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Dret Civil III
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6. EFICÀCIA I INVALIDESA DELS CONTRACTES 1.PREVISIONS CONCEPTUALS Quan firmem un contracte el que busquem és el compliment d’aquest, és a dir, la seva eficàcia, que produeixi efectes. Considerem que el contracte ha produït efectes, ha estat eficaç, s’ha complert, quan aquest s’ha consumat. Per tant, si un contracte no es consuma és ineficaç; ineficàcia és quan no s’ha produït els efectes inicialment previstos. Supòsits d’ineficàcia: rescissió, mutuo disenso, denúncia de les obligacions per voluntat unilateral, resolució del contracte, revocació de les donacions.
Dins de la ineficàcia trobem la invalidesa: contracte ineficaç per no produir els efectes esperats, però perquè el contracte té un defecte que impedeix la seva validesa, pot ser degut a que falti algun dels elements essencials del contracte (objecte, consentiment, causa), o bé, perquè en la formació del contracte hi hagut un vici en el consentiment. Val a dir que la jurisprudència precisa i considera, en els casos de que falti algun dels elements essencials del contracte, que més que invalidesa estem en inexistència.
3 causes d’ineficàcia: nul·litat, anul·labilitat i rescissió.
2.NUL·LITAT, ANUL·LABILITAT I RESCISSIÓN NUL·LITAT: és una causa d’invalidesa dins de la ineficàcia. Causes: 1. Haver traspassat els límits de l’autonomia de la voluntat (llibertat per contractar respectant moral, llei i ordre públic).
2. Quan li falta algun dels elements essencials (objecte/consentiment/causa).
3. Il·licitud de la causa.
4. Falta de determinació de l’objecte.
5. Quan una norma específica sanciona un determinat supòsit/comportament amb la nul·litat, per exemple: clàusules abusives en els contractes de consum.
Conseqüències: (1310) els contractes nuls seran inexistents, no podran produir efectes i no són confirmables. En principi, un contracte nul no produeix cap efecte, però el contracte encara està allà escrit i firmat, per això el que s’admet, a la pràctica, és fer servir l’acció de nul·litat: acudir als tribunals perquè el jutge declari que un determinat contracte és nul. El jutge emetrà una ST declarativa (declara nul), no és una ST constitutiva, ja que el contracte sempre ha estat nul, no perquè ho digui el jutge ara (és com si confirmés aquesta nul·litat).
Legitimació: bastant àmplia: les parts contractants, qualsevol persona amb interès legítim o inclús el jutge d’ofici. Termini de prescripció: és inexistent, el jutge simplement declara nul el contracte.
Efectes: 1.Reaccio en cadena: tots els títols basats en l’existència del contracte (ara ja nul) decauen. *Excepció: 464CC i 34 de la Llei Hipotecària. 2.Restitució de les prestacions (1303 CC), *excepció: 1304 i 1305 CC.
Els articles 1300 i ss són comuns tant per la nul·litat com per l’anul·labilitat.
Nul·litat parcial: quan parlem de nul·litat ens referim a la nul·litat del contracte, però també existeix la possibilitat de nul·litat parcial del contracte: nul·litat de determinades clàusules del contracte. Es dóna molt en el dret de consum. En el CC: 1155: la nul·litat de la clàusula penal no comporta la nul·litat de l’obligació principal (però a l’inrevés sí).
*Conversió i convalidació: (1310) només són confirmables els contractes que reuneixin els requisits de l’article 1261: objecte, consentiment i causa. Els contractes nuls de ple dret no seran convalidables ni confirmables. En els contractes nuls també tenim la figura de la convalidació: podem salvar la nul·litat si el configurem com un contracte diferent.
ANUL·LABILITAT: supòsit d’ineficàcia i d’invalidesa. Causats per: un defecte de capacitat serà anul·lable (*excepció: que el defecte de capacitat sigui tant greu que en realitat suposa una falta absoluta de consentiment nul·litat absoluta), o bé, per un vici en el consentiment serà anul·lable, però produirà els seus efectes mentre no recaigui una ST que l’anul·li. Aquests contractes anul·lables poden ser confirmats i que desaparegui la causa d’anul·lació.
Perquè un contracte anul·lable esdevingui nul és necessari l’acció d’impugnació: si aquesta acció d’anul·lació és per un defecte de capacitat: podrà exercitar l’acció la persona amb falta de capacitat quan tingui la majoria d’edat o bé els seus pares o representants legals; si la falta de capacitat és perquè un dels cònjugues no ha prestat consentiment, el que no l’ha prestat serà el que podrà exercitar l’acció. En canvi, si és per un vici en el consentiment podrà exercir l’acció la persona que pateix el vici, no la que el causa.
Com he dit, el contracte anul·lable tindrà efectes mentre no hi hagi una ST que el declari nul. Un cop això: 1307: quan l’obligat a la restitució de la cosa l’hagués perdut restituir els fruits que en va percebre i el valor de la cosa més els interessos des del moment de la pèrdua; 1308: mentre un no realitzi la devolució de la cosa a la qual està obligat, l’altre part tampoc podrem obligar-lo a complir.
Confirmació dels contractes anul·lables: La confirmació només pot ser en contractes anul·lables, és un negoci jurídic pel qual es deixa sense efectes la causa d’anul·lació que hi havia en el contracte. CC regula 2 supòsits (1311): expressa (una declaració de voluntat que declares que deixes sense efecte la causa d’anul·lació, exemple: contracte que esdevé anul·lable per la falta de la firma d’un dels cònjugues, el cònjugue en concret firma es confirma l’anul·labilitat, es deixa sense efecte la causa d’anul·lació) i tàcita (quan amb coneixement de la causa d’anul·lació, realitzes un acte positiu que implica la necessitat de confirmació del contracte, exemple: menor que ven un bé i, quan és major d’edat, en comptes de plantejar l’anul·labilitat, li entrega la cosa).
Una altra causa de confirmació: 1314 CC: s’extingirà l’acció de nul·litat dels contractes quan la cosa (objecte dels contractes) s’hagués perdut per dolo o culpa del que podia exercitar l’acció de nul·litat. Hi ha una altra figura: prescripció sanatòria: (1301) l’acció de nul·litat durarà només 4 anys, aquest termini de caducitat comença a córrer: en els casos d’intimidació o violència des del dia que aquesta hagués acabat; casos d’error o dol des de la consumació del contracte; casos de menors o incapacitats des de que sortissin de la tutela; si l’acció de nul·litat és per invalidar el contracte creat per un dels cònjugues sense el consentiment de l’altre, des de la dissolució del matrimoni. Quan finalitza, passen els 4 anys, el contracte deixa de ser anul·lable, i és vàlid.
RESCISSIÓN: és un supòsit d’ineficàcia, no d’invalidesa. L’OJ, davant de determinats contractes, encara que siguin vàlids i eficaços, considera que es poden rescindir, perquè el legislador considera que contenen un element injust. 2 causes de rescissió: 1. Causes de rescissió per lesió: una de les parts del contracte ha patit una lesió econòmica (és econòmicament perjudicat). El CC té unes causes establertes: 1291.1: els contractes que celebren els tutors sense autorització judicial i surt perjudicat el tutelat en més d’1/4 part (el mateix passa en representació dels absents). També són rescindibles aquells contractes que es posi fi a relacions de comunitat si hi ha hagut lesió en més d’1/4 part. (406, 1704, 1706, 1708, 1410). *A Catalunya, per regla general, és si hi ha lesió en ½.
2. Causes de rescissió per frau: quan contenen algun element fraudulent, 1291.3 i 1291.4: frau de creditors quan no puguin cobrar de cap manera el seu deute i contractes sobre coses litigioses sense consentiment.
A la pràctica es duu a terme amb l’acció rescissòria: 1299: termini de caducitat de 4 anys (per les persones que estan sota tutela, no començarà a córrer fins que no hagi cedit la incapacitat). 1294: és subsidiària, només es podrà exercir quan el perjudicat no li quedi cap altre recurs per reparar el dany. Efectes: 1295: obliga a la devolució de les coses (objecte del contracte) amb els seus fruits i el preu més interessos per ambdues parts, si està en possessió d’un tercer i aquest no ha actuat de mala fe, només es podrà demanar a l’altre part DiP.
Acció rescissòria del Dret Civil Català: ACCIÓ DE RESCISSIÓ PER LESIÓ ULTRA DIMIDIUM: com sabem es tracta d’un contracte vàlid i eficaç però que l’OJ permet la seva rescissió per algun element injust. Compilació Dret Civil de Catalunya: 321 a 325. És una causa típica i històrica del DCC, és una rescissió per lesió ultra dimidium (“engany a mitges”). Requisits - En contractes celebrats sobre béns immobles.
El contracte ha de ser translatiu de domini (compra-venda, permuta...).
Ha de ser onerós.
Si es donen els requisits el venedor podrà rescindir sempre que es doni lesió en més de la ½ del preu just; 323.2 CDCC preu just: el valor de la cosa en relació amb altres d’iguals o anàlogues en el moment d’atorgar el contracte, el valor de mercat.
Supòsits que s’exclou l’acció de rescissió: - Compravendes en subhasta pública.
Contractes aleatoris: la contraprestació ve determinada per la sort (contractes de renda vitalícia: el banc et compra la casa a canvi d’un % al mes fins que mors).
Contractes en els que el que s’adquireix ve pel desig de liberalitat de l’alienant.
Problemes d’aplicabilitat a la pràctica: 2 persones amb vecindad civil catalana, però l’immoble objecte de la venda no està a Catalunya jurisprudència: la llei és aplicable a on es troba l’immoble.
És una acció de caràcter personal i és transmissible als hereus, però aquests podran renunciar un cop celebrat el contracte lesiu (*a Tortosa es pot renunciar en el propi contracte). Termini de caducitat de 4 anys des de la celebració del contracte. El comprador, quan se’l demanda, pot evitar la rescissió complementant el preu fins arribar al preu just de mercat.
...

Comprar Previsualizar