Tema 10 FRDV Diferenciació. Desenvolupament vegetal (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura fisiologia i regulació del desenvolupament vegetal
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1 0.- Desenvolupament vegetal.
Diferenciaci6 Diferenciaci6: canvis visibles que experimenten les plantes en la seva forma i funci6' Es reversible i ve regit per informaci6 genEtica, pels factors interns i pels externs. La informaci6 genltica es mantd a tots llocs excepte alteixit xilemitic.
totipot6ncia: cada cdl'lula pot regenerar una planta nova si se li donen les condicions adequades per fer-ho. Per aixd les cEl'lules mantenen aquesta capacitat per si de cas.
La informaci6 gendtica es mant6 i aixd es el que anomenem factors mediambientals: han de ser enviats als llocs de resposta gracies a fitohormones. Amb aixd s'activa la transducci6 de senyal i a nivell de nucli s'activen o no els gens de resposta.
Els Un dany en teixit indueix el procEs de desdiferenciaci6, 6s a dir el retorn a l'estat inicial de la cdl'lula diferenciaci6 de nou per poder tallar el dany.
i Experiment de desenvoluPament Cultius in vitro: s'utilitzen plintules i petits explants amb nutrients per regenerar individus sencers. Si al medi nomds aportem auxines nom6s es dividiri i no es diferenciari. Amb aixd es forma un callus.
si d'aquest fem diferents cultius amb tots els nutrients en surten plantes noves senceres.
Ticniques de cultiu in vitro Te un alt interds comercial, cientific i prictic' [r.,s..
se.nse qt&ilu'ta[-' ff*hc.a \o.los+Ui'a \\ibnds podem partir d'un callus o d'una planta amb total estabilitat genBtica (provenen de cEl'lules meristemitiques i donen clons de la planta mare). Si des-diferenciem una cdl'lula d'organogEnesi directa i la tornem a diferencialja no podem garantir una estabilitat gendtica.
19 No cal la c6l.lula sencera, tot i que es pot fer amb tota si es vol. Es pot treballar nomes amb protoplasts si les condicions son adequades. Es amb aquests amb qui es fan hibrids somitics.
Eliminar la paret cel'lular te inconvenients: es va regenerant, 6s mes dificil osmdticament...
somitics normalment son poliploides perqud han agafat les informacions gendtiques dels dos ascendents. Tot aixd es basa en epigenEtica. Aquesta teoria diu que s'hereten els nucledtids perd tamb6 la seva regulaci6.
Els hibrids Tota la informaci6 genEtica de la planta esta al nucli (dotaci6 total) o a nivell de mitocondri i cloroplast (dotaci6 parcial). Per exemple Rubisco se sintetitza una part al nucli i una altra al cloroplast.
En genomes molt grans, gran part s6n seqildncies repetitives. Per als experiments s'utilitzen plantes model.
Regulaci6 gdnica. Diversos models o Activaci6 (transcripci6).
informatives.
.
o r Es Es crea un DNA heterogeni amb seqiiencies no informatives i regions dona hetero-mRNA Post-transcripci6 {nucli}: es dona mRNA on nomes queden els exons i aquest surt al citosol.
Traducei6: sfntesi de protelnes a partir del mRNA Post traducci6: sintesi de gens.
Aixd assegura que sempre hi hagi gens actius al lloc, que sigui funcional, especific i que hi hagi una bona coordinaci6 entre la funcionalitat i la compartimentaci6. Amb el descobriment de tot aquest procds hem pogut crear plantes transgEniques.
Es el genoma qui estableix la potencialitat metabdlica ifuncional de l'organisme.
Plantes transginiques. Com obtenir-les? De forma natural amb fitopat0gens naturals gue contenen plismids amb informaci6 gendtica per la infecci6 que s'incorpora al nucli de la cEl.luli envaida i que s'expressa de forma conjunta. La planta envaida formari cdpies del plasmidi i l'alimentari.
Si manipulem genBticament el plasmidi hi podem introduir gens amb la informaci6 que a nosaltres ens interessi que codifiqui. Aixd son cE!.lules transformades que donaran plantes transformades.
Tot aixd es dona nomes a nivell de dicotileddnies.
Desenvolupament vegetal. Morfogdnesi La morfogEnesi 6s la part de la cidncia que estudia el conjunt de fendmens a la diferenciaci6 d'drgans iteixits al llarg del cicle de la planta.
Les plantes tenen un eix polar, del qual un extrem donarA els drgans fotosintBtics i l'altra els radiculars. Aixd es el que anomenem polaritat. Aquesta consisteix en divisions desisuals i dirieides, i s'estableix a nivell de zigot. Cada 6rgan ve regit tant hormonal com gendticament.
20 Experiments varis Plantes superiorc: quan el zigot queda unit a la planta mare ja es defineix la polaritat, segons com hagi quedat. A la primera divisi6 les dos cdl-lules resultants (un a cada extrem)ja seran diferents. Poc hi te a veure les condicions ambientals.
plantes inferiors: els factors ambientals son qui defineixen la polaritat. lJespora inicial (que no sembla polaritzada) quan es il.luminada desplaga el nucli cap a la part basal, creant polaritat. La part adria creixeri en direcci6 a la llum.
Ahres diferencies en la polaritat a nivell de zigot: Entra molt m6s Ca2+ per la part basal del que surt per la part apical amb la llum. Si es continua il.luminant aquesta polaritat queda fixada i es torna irreversible.
Factors que poden influir en la polaritat des del zigot: - Llumfoscor pH (el rizoide quedari a la part m6s icida) Camp el}ctric (el pol negatiu donari la part aEria i el pol positiu al rizoide) Gradients idnics (on mds ions hi hagi seri on es doni el rizoide. Exemple del Ca2+).
Corrents d'aigua en plantes aquitiques ( com m6s moviment hi hagi m6s polaritat es - donari).
La polaritat es mantd en tots els drgans perqui les cdl'lules tenen memdria de polaritat.
Cas concret de desenvolupament polar en planta superior: Desenvolupament polar en les cEl.lules oclusives: les cEl.lules de l'epidermis es divideixen de forma diferent. Es donaran cEl.lules petites del citoplasma molt denses, que esdevindran estomes, i cdl'lules grans del citoplasma no gaire dens.
No se sap quins factors ambientals fan de senyal per a la creaci6 de les cdl'lules oclusives, tot i que si sabem que estan pautats genEticament. El desenvolupament de pels radiculars i pol'len son deguts a divisions cel.lulars i creixement polar.
Control hormonal de la diferenciaci6 i de la morfogBnesi Ve regida per les substancies forrnades que es mouen de forma polar i especifica dins la planta. Cal saber: ON se sintetitzen les hormones i COM es mouen des del lloc de sintesifins al lloc d'acci6.
Control gendtic de la diferenciaci6 i la morfogEnesi: cal identificar els gens que codifiquen les moldcules responsables, i la genltica diferencial.
Creixement Definici6: canvis irreversibles en eltarnany i massa de la planta. Es donen tant a nivell cel'lular com de tot l'organisme i estan formant regulats perquE es donin de forma simultinia en longitud i extensi6.
21 ...