HISTOLOGIA TEMA 02 - TEIXIT CONJUNTIU (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 08/03/2016
Descargas 17

Vista previa del texto

Histologia Bioquímica UAB curs 2015-16 HISTOLOGIA TEMA 2: TEIXIT CONJUNTIU Es troba dins del grup de teixits conjuntius o connectius. També trobem els teixits cartilaginosos, ossi i sanguini. Aquests teixits connectius es troben definits per la seva matriu extracel·lular, que és responsable directa de les característiques de cadascun.
1.- Funcions     Suport estructural: fa de lligam entre la resta de teixits de l'organisme, unió entre epiteli, teixit muscular, nerviós... Es tracta d'un element de cohesió de l'organisme.
Protecció: Ofereix protecció física i immunològica. Fa de barrera i a la vegada te mecanismes reacció immunològica contra qualsevol patogen que s'hagi introduït a l'organisme (conté elements del sistema immunològic).
Medi d'intercanvi: De diferents elements. Difusió d'elements de rebuig (detritus metabòlics), nutrients, gasos...
Emmagatzematge: Magatzem de greix (teixit adipós), aigua, ions (electròlits).
En base a canvis en la MEC el teixit capta aigua del corrent sanguini, per exemple.
2.- Components del teixit conjuntiu CÈL·LULES_______________________ En trobem de dos tipus generalment:  Cèl·lules residents (o fixes): Es desenvolupen al teixit conjuntiu i hi passen la major part de la seva vida. Es diferencien dins del teixit conjuntiu: Fibroblasts, adipòcits, macròfags, mastòcits.
 Cèl·lules lliures (o emigrants): Es diferencien fora del teixit conjuntiu. Tenen origen a la medul·la òssia i hi arriben a través de la sang. Són captades pel teixit conjuntiu per dur a terme la seva funció.
Tenen una vida curta, solen morir un cop acabada la seva funció. Es tracta de cèl·lules immunològiques: Cèl·lules plasmàtiques, neutròfils, basòfils, eosinòfils i limfòcits.
Fibroblasts Cèl·lula més important del teixit conjuntiu. És l'encarregada de sintetitzar tots els components de la MEC del teixit conjuntiu. La seva morfologia varia segons si sintetitza de forma activa (fibroblasts actius) o no es troba sintetitzant. Deriven de CÈL·LULES QUIMÀTIQUES.
 Un sol fibroblast pot fabricar Actius: Es troben sintetitzant MEC. Es troben paral·lels i tots els components de la estretament lligats a les fibres de col·lagen.
MEC o Tenen forma de fus (fusiforme) o Citoplasma pàl·lid o Tenen un nucli arrodonit (ovoide), gran i granulós i amb el nuclèol definit El nucli és gran, la cromatina es troba descondensada, la transcripció és molt activa ja que constantment està fabricant matriu extracel·lular.
Histologia  Bioquímica UAB curs 2015-16 Inactius: No estan fabricant MEC.
o Són més petits i arrodonits o El citoplasma és acidòfil (tenyeix amb eosina) o Nucli molt més compactat (petit) i més o menys allargat (tinció més intensa) o No necessita tant RER i tindrà més ribosomes lliures al citoplasma.
Macròfags Els macròfags deriven dels monòcits (tipus cel·lular de la sang). Fan funció de fagocitosi de cèl·lules danyades, mortes o de substàncies estranyes a l'organisme.
   En el seu citoplasma trobem moltes vesícules i grànuls productes de la fagocitosi.
Té un nucli excèntric amb forma de "ronyó". Semblant al dels monòcits Té AG i RER abundant i desenvolupat.
Tatuatges La tinta s'injecta a la dermis i els macròfags són incapaços de fagocitar aquestes gotes de tinta ja que són massa grans El macròfag té una gran quantitat de projeccions de la membrana ja que es troba constantment fagocitant.
Mastòcits Aquests també s'anomenen cèl·lules cebades. Provenen de la línia hematopoiètica, línia de la que provenen totes les cèl·lules sanguínies. La seva funció és regular els processos d'inflamació i participa en processos d'al·lèrgia, té una funció similar a la dels basòfils.
    Cèl·lula relativament gran (-30µm de diàmetre) Forma ovoide amb el nucli esfèric que tendeix a ocupar una posició central en la cèl·lula.
Presència de grànuls en tot el citoplasma (grànuls basòfils de MO i electrodensos en ME). Són grànuls molt densos.
Aquests grànuls contenen factors pro- inflamatoris que provoquen la inflamació com per exemple hemparina, histamina.
Es troben en tots els teixit però més abundantment en la dermis, la mucosa, la voltant dels vasos sanguinis i a les càpsules dels òrgans.
Cèl·lules plasmàtiques Deriven dels limfòcits B, aquests quan s'activen es tornen cèl·lules plasmàtiques, sintetitzen anticossos contra determinats antígens.
    Són cèl·lules ovoides amb un nucli excèntric.
la cromatina es troba disposada en Roda de carro, és a dit que té zones altament condensades i altres de no condensades. Només sintetitza uns gens concrets per a construir l'anticòs determinat.
Té molt de RER, és basòfil i també un AG molt desenvolupat.
Abundants en vies respiratòries, tub digestiu, glàndules salivals i ganglis limfàtics.
Histologia Bioquímica UAB curs 2015-16 MATRIU EXTRACEL·LULAR___________ La matriu constitueix el suport estructural del teixit conjuntiu. Envolta i sosté les cèl·lules de qualsevol teixit.
Les seves funcions són:      Sosteniment mecànic i estructural Barrera química Regulació del metabolisme cel·lular Ancoratge de les cèl·lules Via de migració cel·lular Components: està formada per un component fibrós i per SFA Via de migració cel·lular hi ha cèl·lules que han de migrar, es dona gràcies a un gradient de fibres de col·lagen. La migració és un sistema dinàmic i interactiu Fibres de col·lagen Les fibres més abundants que tenim en tots els teixits. 25% de la massa proteica de l'organisme. Són flexibles i tenen resistència tensora, resisteixen forces d'estirament, això fa que contribueixin a la TURGÈNCIA DE LA PELL Una fibra està formada per 3 cadenes α que formen una triple hèlix. Tenim 42 tipus diferents de cadenes α que ens permeten fabricar 27 tipus de col·lagen diferent:       I - És el més comú en teixit conjuntiu i ossi. Forma fibres gruixudes II - Fa fibres però no tan gruixudes com les de col·lagen tipus I. El trobem en teixit cartil·laginós.
III - Fibres reticulars (fibres primes) IV - No fa fibres sinó una xarxa, forma la làmina basal V - S'associa amb les fibres de tipus I VII - Fixa la làmina basal a un teixit conjuntiu Fibres de reticulina: Fabricat per col·lagen tipus III que forma fibres primes (el gruix no supera 20nm) Aquestes fibres formen una xarxa laxa (retícula), genera el suport sobre el qual s'organitzen estructures de cèl·lules de diversos teixits (musculars, adipòcits i envoltant capil·lars i vasos sanguinis).
Són freqüents en teixits embrionaris, cicatrius (regeneració posttraumàtica) i òrgans hematopoiètics (encarregats de generar les cèl·lules sanguínies).
Fibres elàstiques: Constituïdes per dos components, elastina i fibril·lina.
Fibres d'elastina envoltades per microfibril·les de fibrilina. Tot i que la fibrilina la trobem a la superfície de les fibres és indispensable per les fibres elàstiques, permet que es formin fibres i no làmines d'elastina.
  Les fibres elàstiques es poden estirar quan s'hi exerceix una tensió Molècules d'elastina tenen desmosina i isodesmosina (aminoàcids) que dormen enllaços covalents que permeten que la elastina s'estiri.
Histologia Bioquímica UAB  curs 2015-16 Les molècules es poden estirar i tornar a la seva forma després.
Sempre que tenim un teixit de fibres elàstiques trobem associades fibres de col·lagen per a contrarestar la distensió del teixit, evita fenòmens d'esquinçament del teixit.
Trobem aquestes fibres en lligaments vertebrals, laringe (cordes vocals) i artèries elàstiques.
SFA (substància fonamental amorfa) Formada per glucosaminoglucans: GAGs. Polisacàrids llargs i inflexibles no ramificats (disacarids)n. Un d'aquests disacàrids ha de ser N-acetilgalactosanima o Nacetilglucosamina.
Tenen càrrega negativa i atrauen aigua, el que fa que la substància és torni un gel.
Reten cations. Es tracta de macromolècules que mantenen la turgència del teixit. Ex: àcid hialurònic, dermatan sulfat, queratan sulfat...) GAGs s'uneixen a proteïnes per formar els proteoglicans: En trobem de moltes mides, en dependrà la capacitat d'hidratació del teixit. Com més GAG's major hidratació.
Podem trobar-ne diferents en teixits diferents, com per exemple agrecan és típic del cartílag.
 Glicoproteïnes: Cadenes proteiques unides a polisacàrids ramificats. Tenen zones d'unió a la MEC i a receptors de la superfície cel·lular (integrines). Estan lligades a processos de moviment i migració, diferenciació i proliferació cel·lular (ex. laminina de la làmina basal).
3.- Relació entre teixit epitelial i conjuntiu Els epitelis han de trobar-se associats a un teixit conjuntiu    PELL (superfície corporal): formada per la epidermis (epiteli) i dermis (conjuntiu) MUCOSA (cavitats obertes) com el tub digestiu: format per epiteli (epiteli) i coriol o làmina pròpia (conjuntiu) CAVITATS TANCADES o ÍNTIMA (vasos) i ENDOCARDI (cor): format per endoteli (epiteli) i capa subendotelial (conjuntiu) o SEROSES (celoma): mesoteli (epiteli) i capa submesotelial (conjuntiu) 4.- Classificació del teixit conjuntiu  Teixit conjuntiu lax: Hi predominen les cèl·lules per sobre de les fibres (més cèl·lules que fibres). Hi podem trobar: Fibroblasts, adipòcits, macròfags, mastòcits Histologia Bioquímica UAB curs 2015-16 o Són fibres disperses i poc ordenades: col·lagen (escasses, mai gruixudes com en teixit conjuntiu dens) reticulars i elàstiques.
o La quantitat de SFA és molt major que la de fibres: fa que la MEC sigui poc resistent però permetrà una bona difusió de substàncies i nutrients.
Trobem el teixit conjuntiu lax en llocs o sigui necessària una bona difusió de substància.
o Associat a epitelis de superfície (difusió simple des del teixit vascular), còrion, capa subendotelial i submesitelial o Associat a epitelis de conductes glandulars.
 Teixit conjuntiu dens: En aquest cas hi trobem més fibres que cèl·lules i SFA. És un teixit que aporta gran resistència i que té funcions de protecció i estructurals. També es produeix un filtre de substàncies i nutrients. Trobem dos tipus depenent de l'ordenació de les fibres: o REGULAR: Fibres ordenades. Té poca SFA i molta quantitat de col·lagen tipus I i V.
En aquest cas les fibres es troben orientades en la direcció en que es produeix la força, això fa que hi hagi una màxima resistència a tensions.
Té menys cèl·lules, són fibroblasts que es troben paral·lels a les fibres.
El podem trobar en lligaments, aponeurosi, tendons.
o IRREGULAR: Fibres desordenades. Aquest tipus de conjuntiu no té resposta immunitària inflamatòria. És fibrós, rígid i mecànicament fort.
Aquest teixit té funcions de sostenir, protegit, donar resistència i connectivitat.
El trobem format per col·lagen de tipus I, fibres elàstiques reticulars, abunden fibroblasts i macròfags.
Hi podem trobar nuclis de cèl·lules mesenquimàtiques (cèl·lules no diferenciades que formaran el fibroblast).
Aquest tipus de conjuntiu el podem trobar formant càpsules envoltant òrgans interns, dermis i epidermis profunda, ganglis limfàtics, càpsules arterials.
Aponeurosi Lligament Tendó Fibres organitzades en capes múltiples que formen angles de 90º entre elles Tenen més fibres elàstiques que de col·lagen. Formen la unió os os.
Similar al lligament. Forma la unió múscul - os.
...

Tags: