Fisiologia renal (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 2º curso
Asignatura Fisiología Humana II
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 22/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Fisiologia II – segon parcial FISIOLOGIA RENAL El ronyó regula el volum de la sang i per tant, també regula la pressió arterial a partir de la reabsorció o la excreció d’aigua. Recordem que: 𝑃𝑟𝑒𝑠𝑠𝑖ó 𝑎𝑟𝑡𝑒𝑟𝑖𝑎𝑙 = 𝑟𝑒𝑠𝑖𝑠𝑡𝑒𝑛𝑐𝑖𝑎 𝑝𝑒𝑟𝑖𝑓𝑒𝑟𝑖𝑐𝑎 𝑥 𝑇𝑟𝑒𝑏𝑎𝑙𝑙 𝑇𝑟𝑒𝑏𝑎𝑙𝑙 𝑑𝑒𝑙 𝑐𝑜𝑟 = 𝐹𝑟𝑒𝑞𝑢𝑒𝑛𝑐𝑖𝑎 𝑐𝑎𝑟𝑑𝑖𝑎𝑐𝑎 𝑥 𝑉𝑜𝑙𝑢𝑚𝑒𝑛 𝑑𝑒 𝑙𝑎𝑡𝑖𝑑𝑜 El ronyó no controla la resistència perifèrica, per tant només pot modificar el treball. Aquest treball el pot modificar regulant el volum sistòlic, ja que no pot regular la freqüència cardíaca (sistema simpàtic i parasimpàtic). Volum sistòlic Volum telediastòlic Contractibilitat: capacitat que té el cor d’exercir una força sobre el n múscul per expulsar la sang. Això depèn de la concentració de [Ca2+]. El ronyó no influeix sobre la contractibilitat ja que aquesta es regulada pel sistema simpàtic i parasimpàtic. El ronyó regula el volum telediastòlic, és a dir el volum de sang. Si augmenta el volum telediastòlic augmenta el volum sistòlic augmenta el treball i augmenta la pressió arterial. Si el ronyó perd o guanya líquid on es trobarà? A les venes. Per tant si el ronyó perd o guanya líquid això provocarà un increment de fluid venós. I el volum telediastòlic depèn del retorn vens i el retorn venós depèn de que la musculatura venosa impulsi la sang, de la gravetat, i de la respiració. Llavors si arriba menor líquid a la aurícula dreta, el líquid que expulsa el ventricle dret serà menor per tant arribarà menys sang a la aurícula esquerre ja que esta en sèrie. Per tant el ventricle esquerre expulsa menys sang i per tant disminueix el volum telediastòlic. El ronyó controla la pressió arterial per tot aquest procés que acabem d’explicar. Si el ronyó perd líquid la pressió arterial baixarà i a l’inrevés. La fisiologia tendeix a la homeòstasi, manteniment dels paràmetres del nostre organisme. Si hi ha un factor que provoca una desviació de la homeòstasi el cos té un mecanisme de control (feedback) que intenta tornar a la situació inicial. Tenim sensors específics que detecten contínuament aquest paràmetre, la pressió ja que es molt important. Si tenim una hemorràgia perdem sang i es produeix una disminució de la pressió. La resposta a aquesta situació seria l’increment de la resistència per vasoconstricció (depèn del sistema simpàtic). També pot incrementar el treball augmentant la freqüència cardíaca (AMP cíclic Fisiologia II – segon parcial augmenta i això activa als canals HCN...) o bé augmentant el volum sistòlic que depèn de la contractibilitat (ca2+) i la vasoconstricció venosa que ajuda al retorn venós. El ronyó controla el volum. També té la funció d’excreció (tot allò que no és útil), participa en la homeòstasi iònica (K+, Na+, bicarbonat, calci, fòsfor). Si el ronyó funciona malament el electrocardiograma també sortirà malament. A més, segrega hormones. Filtra la sang per recuperar el que li interessa i el que es tòxic ho elimina. Una altre funció es la osmolaritat (quantitat de solut que hi ha en una solució). L’aigua es mou de baixa osmolaritat a alta osmolaritat. Per exemple: la osmolaritat de la sang disminueix, l’aigua surt de la sang i es forma un edema. Les teixits s’inflamen excepte en el cervell perquè no hi ha espai. Si entra aigua en el cervell, es forma un edema i et mors ja que no es pot expandir. Per tant, la osmolaritat es un paràmetre molt important. Com controlem la osmolaritat? El ronyó treu o reabsorbeix aigua. Si tenim hipertensió el metge et diu que no prenguis sal. El ronyó pot reabsorbir aigua i sal. Si disminueixes la sal es reabsorbirà menys aigua i disminuirà la pressió. El ronyó pot reabsorbir aigua sense reabsorbir sal i això permet regular la osmolaritat. És a dir, pot reabsorbir aigua independentment de la sal o depenent de la sal ( no afecta a la osmolaritat, només regula el flux i en el primer cas si). La renina és un important vasoconstrictor. Si disminueix la pressió disminueix la sang i també la filtració. La disminució de la perfusió renal provoca que el ronyó alliberi una hormona i aquesta fa la via de angiotensina que produeix vasoconstricció. També produeix aldosterona que influeix en l’aigua i sal. Fisiologia II – segon parcial Anatomia renal Tenim dos ronyons i cada ronyó el podem diferenciar en el còrtex (part externa) i medul·la (part interna). La nefrona és la unitat funcional del ronyó. ÉS un conjunt de tubs que s’inicien al còrtex. Per tant el fluid peritubular entra a les nefrones i contribueixen a que es filtri el glomèrul i després va a parar a l’úter i d’aquí a la vesícula urinària. Amb el sistema nerviós controlem els esfínters. Cada capil·lar arribarà a cadascuna de les nefrones. El glomèrul és on arriba la sang i es produeix la filtració. 1. Nansa de Henle descendent prima 2. Nansa de Henle ascendent prima 3. Nansa de Henle ascendent gruixuda 4. Les cèl·lules Beta intercalades poden secretar bicarbonat. Si jo tinc una sang bàsica, com el ronyó controla la homeòstasi? El ronyó ha de perdre base. Les cèl·lules alfa intercalades secreten protons i tenen un paper regulador en la reabsorció de potassi. Les cèl·lules principals son molt importants per la reabsorció de sodi i clor i la excreció de potassi. Si absorbim molta sal perdem potassi. El ronyó té una funció important de filtrar. A més, té dues xarxes capil·lars. Una que esta als glomèruls i dona la sang per a que es filtri. Després de la primera xarxa trobem una segona xarxa de capil·lars que envolta les cèl·lules de la nefrona. Fisiologia II – segon parcial Com es produeix la filtració? Tenim les cèl·lules especialitzades que son els podòcits que s’encarreguen de la filtració. Tenim una membrana basal composta de sucres i això és la barrera física de la sang. En teoria, si la filtració es correcta les cèl·lules de la sang no haurien de travessar el glomèrul ja que tenen una mida molt elevat. És a dir, les proteïnes grans tampoc haurien de travessar en canvi a glucosa, aa i ions si que la poden travessar. Les molècules carregades ho tenen una mica més difícil que les no carregades. Els bacteris arriben al filtre es queden al glomèrul i alguns ho destrueixen per tant la filtració no serà correcte, es produirà orina fosca que és un signe de infecció orinaria. Les pressions en els capil·lars peritubulars seran menors que en la xarxa glomerular. La pressió de filtració és de 40 mmHg i la pressió de filtració en els túbuls peritubulars és molt baixa. Quanta quantitat de sang filtra el glomèrul? Depèn, però pot ser del 30-40% Si la pressió sanguínia puja molt filtrarem més i a l’inrevés. Això es lògic però NO es així. Es capaç de mantenir la velocitat de filtració. El ronyó te la capacitat d’autoregular-se. Encara que la pressió variï (80-180) la filtració és constant. Però si passa aquests paràmetres si que es modificarà. Com ho fa això? - Si la pressió disminueix es produeix una vasoconstricció de la arteria aferent per mantenir la filtració constant. - Si la pressió cau molt a causa d’una hemorràgia per exemple es filtrarà menys. Intentarà pujar la pressió per l’aparell juxtaglomerular secretant renina i vasoconstricció de l’arteriola eferent. Si la vasoconstricció és molt greu es pot produir hipòxia renal. Com el ronyó absorbeix la glucosa? Arriba la sang amb la glucosa, una part ( per exemple el 30%) es filtra, és a dir que la glucosa passarà aquest filtre. Aquesta glucosa no la volem perdre. Hi hauran cèl·lules que agafaran la glucosa travessant la part apical i basolateral. Es treu i arribarà als túbuls peritoneals i es torna a la sang. Fisiologia II – segon parcial Com el ronyó secreta tòxics? (X= tòxic) Volem ser molt eficients per eliminar aquests tòxics. Arriba la sang amb els tòxics, el que es filtra es queda fora. Però l’altre passa als túbuls peritubulars encara amb aquests tòxics. Aquí hi hauran uns mecanismes que ho treuen, travessen la paret apical i basolateral i entren al fluid peritubular. Aquest flux bidireccional entre capil·lars i fluid és dona perquè la pressió dels túbuls peritubulars son molt baixos. Si fos més alta no podria haver-hi aquest flux. El ronyó tindrà per cada solut processos de reabsorció o de secreció. Avaluar la reabsorció Tenim un pot d’orina de 3L recollits en 24 hores. Llavors sabem que: 𝑄𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡 𝑒𝑛 𝑜𝑟𝑖𝑛𝑎 = 𝑉𝑜𝑙𝑢𝑚 24ℎ 𝑥 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡 𝑜𝑟𝑖𝑛𝑎 I quant s’ha filtrat? 𝑄𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡 𝑓𝑖𝑙𝑡𝑟𝑎𝑡 = 𝐹𝑖𝑙𝑡𝑟𝑎𝑐𝑖ó 𝑔𝑙𝑜𝑚𝑒𝑟𝑢𝑙𝑎𝑟 𝑥 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡 𝑠𝑎𝑛𝑔 *Recordem que la filtració glomerular és el mateix que la velocitat de filtració Indicador: no pateix ni reabsorció ni secreció. Llavors la quantitat de solut filtrat serà la quantitat de solut a la orina, és a dir que es secreta. 𝐺𝐹𝑅 = 𝑉𝑜𝑙𝑢𝑚 𝑥 𝑖𝑛𝑑𝑖𝑐𝑎𝑑𝑜𝑟 𝑜𝑟𝑖𝑛𝑎 𝑖𝑛𝑑𝑖𝑐𝑎𝑑𝑜𝑟 𝑠𝑎𝑛𝑔 𝑄𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑡𝑎 𝑑 A 𝑖𝑛𝑑𝑖𝑐𝑎𝑑𝑜𝑟𝑒𝑛 𝑙𝑎 𝑜𝑟𝑖𝑛𝑎 = 𝑄𝑢𝑎𝑛𝑡𝑖𝑎𝑡 𝑑 A 𝑖𝑛𝑑𝑖𝑐𝑎𝑑𝑜𝑟𝑓𝑖𝑙𝑡𝑟𝑎𝑑𝑎 Això és el mateix que: 𝑉𝑜𝑙𝑢𝑚 𝑥 𝑖𝑛𝑑𝑖𝑐𝑎𝑑𝑜𝑟 𝑜𝑟𝑖𝑛𝑎 = 𝐺𝐹𝑅 𝑥 𝑖𝑛𝑑𝑖𝑐𝑎𝑑𝑜𝑟 𝑠𝑎𝑛𝑔 Per tant, 𝐺𝐹𝑅 = 𝑉𝑜𝑙𝑢𝑚 𝑥 𝑖𝑛𝑑𝑖𝑐𝑎𝑑𝑜𝑟 𝑜𝑟𝑖𝑛𝑎 𝑖𝑛𝑑𝑖𝑐𝑎𝑑𝑜𝑟 𝑠𝑎𝑛𝑔 Alguns indicadors són la inulina (la qual injectem) i la creatinina. No provoquen cap dany renal ni cap fenomen de reabsorció ni de secreció. La quantitat que es secreta es molt menor que la que s’ha filtrat en el cas de la glucosa. En el cas de les toxines la quantitat que es secreta es molt major que la que s’ha filtrat. 𝐺𝑙𝑢𝑐𝑜𝑠𝑎 𝑜𝑟𝑖𝑛𝑎 𝑥 𝑉𝑜𝑙𝑢𝑚 = 𝑔𝑙𝑢𝑐𝑜𝑠𝑎 𝑠𝑎𝑛𝑔 𝑥 𝐶 (𝑐𝑙𝑒𝑎𝑟𝑎𝑛𝑐𝑒 𝑜 𝑎𝑐𝑙𝑎𝑟𝑖𝑚𝑖𝑒𝑛𝑡𝑜 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑔𝑙𝑢𝑐𝑜𝑠𝑎) Quantitat de glucosa en orina Fisiologia II – segon parcial C: representa el volum virtual de sang que s’hauria de filtrar pel glomèrul per donar la quantitat de solut que trobem a l’orina, suposant que no hi ha fenòmens de reabsorció ni de filtració. L’excreció fraccional es el quocient entre l’aclariment del solut i l’aclariment del indicador, és a dir GFR: 𝐶= 𝑔𝑙𝑢𝑐𝑜𝑠𝑎 𝑜𝑟𝑖𝑛𝑎 𝑥 𝑉𝑜𝑟𝑖𝑛𝑎 = 𝑚𝑙/ min 𝑜 𝑚𝑙/ℎ 𝑔𝑙𝑢𝑐𝑜𝑠𝑎 𝑠𝑎𝑛𝑔 L’aclariment de la glucosa hauria de tenir un valor de 0 o casi 0. 𝐸𝑥𝑐𝑟𝑒𝑐𝑐𝑖ó 𝑓𝑟𝑎𝑐𝑐𝑖𝑜𝑛𝑎𝑙 = 𝐶𝑔𝑙𝑢𝑐 < 1 𝐺𝐹𝑅 Si es: > 1 → 𝐸𝑠 𝑠𝑒𝑐𝑟𝑒𝑡𝑎, 𝑝𝑒𝑟 𝑒𝑥𝑒𝑚𝑝𝑙𝑒 𝑒𝑙𝑠 𝑡ò𝑥𝑖𝑐𝑠 = 1 → 𝑒𝑛 𝑔𝑙𝑜𝑏𝑎𝑙 𝑛𝑜 𝑚𝑜𝑑𝑖𝑓𝑖𝑐𝑎 𝑒𝑙 𝑓𝑙𝑢𝑥 < 1 → 𝐸𝑠 𝑟𝑒𝑎𝑏𝑠𝑜𝑟𝑏𝑒𝑖𝑥, 𝑐𝑜𝑚 𝑙𝑎 𝑔𝑙𝑢𝑐𝑜𝑠𝑎 - L’aigua: L’excreció fraccional es inferior a 1, per tant es reabsorbeix aigua. També sabem que l’ADH provoca una disminució de la excreció fraccional ja que fa que es reabsorbeixi més aigua. Quan més a prop de 0 més reabsorbeixes. - Na+: l’excreció fraccional és entre 0,5-5%. Aquí també intervé l’ADH disminuint la excreció fraccional i per tant es reabsorbeix més sodi. En canvi, el pèptid natriouretic augmenta la excreció fracccional per tant perdem sodi. Si perdem sodi perdem aigua i llavors disminueix el volum i conseqüentment la pressió. - K+: Gràcies a la aldosterona perdem potassi Fisiologia II – segon parcial Resum: - Glucosa té una EF de 0% -> es reabsorbeix glucosa - Fosfat té una EF de 3-20% - Magnesi té una EF de 5-20% - Potassi té una EF de 2-150% Per tant, el ronyó pot participar en el control de la concentració plasmàtica. Dos formes - Paracel·lular: passa per la tight junction, entre les cèl·lule. Aquí trobem les claudines. - Transcel·lular: en mig la cèl·lula. Pot ser de dos tipus: § Apical § Basolateral Fisiologia II – segon parcial Si la molècula no té càrrega pot travessar la membrana per difusió i depèn del gradient de concentracions i de carrega. Si no es permeable, s’han creat unes proteïnes capaces de reconèixer el solut i permetre que passi. Per tant serà difusió facilitada. Com per exemple els canals iònics. Depèn del gradient entrarà o sortirà. - Transport actiu primari: la energia que utilitzem per transportar el solut ve directament de l’ATP. Per exemple, Na+/K+ ATPasa: treu sodi en fora i entra K+ gastant energia. És un transport antiport, és a dir van en sentits contraris. - Transport actiu secundari: s’aprofita del gradient creat pel transport actiu primari. Per exemple, el transport de glucosa simport amb sodi. L’entrada de sodi a favor de gradient facilita l’entrada de glucosa. Un altre exemple és el transport d’aminoàcids neutres com la alanina. - Transport terciari: transportador de paràsits. S’encarreguen del gradient creat pel transport actiu secundari per transportar un solut. Com per exemple, quan treu els aminoàcids neutres i entra aminoàcids carregats positivament. Existeix una competició. La glucosa no té carrega, podria entrar per difusió. Un solut amb carrega positiva ho té més fàcil per entrar que una carrega negativa. En la secreció passarà el contrari. ...

Comprar Previsualizar