Apunts Economia i instruments analítics per l'estudi del Dret Tema 10 (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Economia i instruments analítics per a l'estudi del Dret
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 10 – EL MODEL D’OFERTA I DEMANDA AGREGADA: 1. MODEL D’OFERTA I DEMANDA AGREGADES: -El PIB d’una economia pot tenir una tendència a llarg termini.
-Però a curt termini es produeixen cicles econòmics (fluctuacions).
• Expansió: període de creixement i ocupació.
• Recessió: període d’estancament i atur.
-Hem vist què afecta la productivitat a llarg termini, però per a explicar les fluctuacions a curt termini utilitzem el model d’OA i DA.
2. QUÈ SABEM DE LES FLUCTUACIONS ECONÒMIQUES? -Són irregulars i difícils de preveure -El PIB real és l’indicador de referencia però la resta de variables macro fluctuen a l’uníson.
-Quan disminueixen la producció l’atur augmenta.
-Però una cosa són les pautes i l’altra són les causes… 3. DA i OA: -DA: • Conjunt d’agents econòmics que demanden béns i serveis.
-OA: • Curt termini: capacitat de producció de l’economia.
• Llarg termini: capacitat potencial de producció: plena ocupació.
-Els tres conceptes relacionen nivell de producció amb nivell de preus.
  1   3.1 LA CORBA DE DEMANDA AGREGADA: -Conjunt de béns i serveis demandats pels agents econòmics (famílies, empreses, governs).
-Pendent negatiu: desplaçaments al llarg de la corba: • C, I (X-M) es relacionen negativament amb el nivell de preus.
• G no té relació directa amb el nivell de preus. Fixat pel govern de torn.
-Desplaçaments de la corba: • Condicionants de C, I, XN o G, no nivell de preus.
3.2 LA CORBA D’OFERTA AGREGADA: 3.2.1 LA CORBA D’OFERTA AGREGADA A LLARG TERMINI: -A llarg termini: OA potencial no depèn del nivell de preus ! vertical: producció de plena ocupació / output natural.
3.2.2 LA CORBA D’OFERTA AGREGADA A CURT TERMINI: A curt termini: OA depèn del nivell de preus ! pendent positiu:   2   3.2.2.1 TEORIA RIGIDESA SALARIAL: -Els salaris nominals s’ajusten lentament als canvis en les condicions econòmiques: són rígids a curt termini.
-Els salaris nominals no s’ajusten immediatament a les caigudes de preus.
-En conseqüència: augmenta el salari real i això dificulta la contractació laboral i la producció.
-Això porta a les empreses a reduir l’ocupació i la producció de béns i serveis.
3.2.2.2 TEORIA RIGIDESA DELS PREUS: -Els preus d’alguns béns i serveis també s’ajusten lentament als canvis de la situació econòmica.
-Un descens dels preus fa que algunes empreses mantinguin temporalment preus més elevats (sense ajustar) i això redueix les vendes, induint a les empreses a produir menys.
3.2.2.3 TEORIA DE LES PERCEPCIONS ERRÒNIES: -Les variacions en el nivell general dels preus poden confondre temporalment els productors sobre el que passa als mercats on operen.
-Pensen que només baixa el preu relatiu (no veuen que la resta de productes també) i decideixen reduir la producció.
-Les 3 teories suggereixen que la producció s’allunya de la seva taxa natural quan el nivell de preus efectiu s’allunyen dels esperats.
•   Desplaçaments de la corba: o Augment del nivell esperat de preus: redueix OA a curt termini.
o Disminució del nivell esperat de preus: augmenta OA a curt termini.
3   4. ANÀLISI DELS DESEQUILIBRIS A LLARG TERMINI: -Passos per a analitzar shocks macroeconòmics: 1. Afecta a l’OA o a la DA? 2. És un moviment al llarg de o de la corba? 3. En quina direcció? 4. Comparar equilibri inicial i final a curt termini 5. Completar l’anàlisi amb el retorn al nou equilibri a llarg termini.
  4   5. DA, OA I POLÍTIQUES ECONÒMIQUES: -Davant de shocks macroeconòmics es poden seguir dues polítiques principals: • No fer res i esperar que els preus i salaris s’ajustin.
• Actuar amb política monetària i política fiscal.
-Ex: Quin és l’efecte d’una política expansiva davant d’un shock negatiu d’ferta? 5.1 POLÍTICA MONETÀRIA: -El BC pot modificar l’OM, la qual cosa provocarà una modificació del tipus d’interés i per tant la DA.
5.2 POLÍTICA FISCAL: -El govern pot modificar la despesa pública i les rendes disponibles (G i Y-T), i per tant la DA.
-Efecte multiplicador vs. Efecte expulsió.
6. DISJUNTIVA ENTRE INFLACIÓ I ATUR: -Els dos indicadors de resultats macroeconòmics que més se segueixen són les dades d’inflació i atur.
-A llarg termini no hi ha gaire relació: • Taxa natural d’atur: depèn de qüestions relacionades amb la legislació del mercat laboral, salari mínim, el poder de negociació dels sindicats, la temporalitat, etc.
• Inflació: depèn principalment del creixement de la quantitat de diner, controlada pel BC.
-Però a curt termini passa el contrari: • Política d’estímul de la DA: pot reduir l’atur a curt termini, però hem vist que a canvi d’un augment del nivell de preus (inflació).
  5   7. DEBATS MACROECONÒMICS: -S’han d’utilitzar les PM i PF per a estabilitzar l’economia? -El govern ha d’equilibrar el seu pressupost? -Els impostos s’han de reformar per a incentivar l’estalvi?   6   ...