Tema 6: ALGUES (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6: Les algues Concepte • • • • No té sentit botànic, és una cosa descriptiva. Serveix per referir-nos a organismes vegetals.
Té unes 50.000 espècies que viuen en medi aquàtic.
Són unicel·lulars o derivades d’unicel·lulars (protòfits, tal·lòfits) Tenen pigments assimiladors i formen part del regne dels protists (cloròfits, dinòfits, rodòfits i cromòfits) i dels moneres (cianòfits).
La presència dels pigments és un caràcter taxonòmic que serveixen per diferenciar-les.
Els cianòfits (o cianobacteris) • • • • • • • • • Divisió Cyanophyta Són procariotes Són algues verd-blavoses Pigments: clorofil·la a i ficocianina Són unicel·lulars o agrupats (masses, filaments, cenobials), envoltats de beina mucilaginosa Substància de reserva: cianoficina (polipèptid) Amplitud ecològica extrema Capacitat fixadora de nitrogen atmosfèric Diversitat: 4.492 espècies Microcystis aeruginosa “flors d’aigua” • • • • • • • Tenen una mica de beina, pigments blavosos que formen unes petites masses.
Són unicel·lulars i formen colònies (protòfits cenobials) Són tòxiques pels humans i organismes aquàtics. És capaç de produir hepatotoxines que contaminen l’aigua HAB: harmful algal blooms Afecta O2 dissolt Biofilms (acumulació de capes: estromatòlits > 3500 ma) Salut pública Nostoc commune Interès ecològic: presència d’heterocists en una cadena de cèl·lules, que tenen la capacitat fixadora del nitrogen.
Arthrospira spp.
Interès alimentari: Spirulina (Arthrospira platensis i A. maxima), es fa servir en diversos tractaments de dietètica com a aportador de proteïnes sense aportar greix ni hidrats de carboni.
Els dinòfits • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Divisió Dynophyta Mesocariotes (% histones (proteïnes) associades a DNA molt baix, síntesi DNA contínua i mitosi simplificada: fus acromàtic) Dinoflagel·lats Pigments: clorofil·la a i c, carotenoides (peridinina) Color carbassa (vermell combinat amb el verd) Unicel·lulars i biflagel·lats: flagels en 2 solcs, un tranversal (amb un moviment oscil·latori) i un longitudinal.
Substància de reserva: midó (polisacàrid) Paret cel·lular: plaques de cel·lulosa (fan d’esquelet extern per protegir el citoplasma intern) que poden tenir moltes formes Amplitud ecològica: plàncton marí i continental Bioluminescència i toxicitat Productivitat primària de plàncton Absorbeixen CO2 Diversitat: 3.399 Moviment baldufa Reproducció: o Asexual: divisió cel·lular longitudinal o Sexual: gen. per isogàmia Interès sanitari: blooms algals (marees roges): fenomen natural que té a veure amb les temperatures del mar i els nutrients. Són afloraments de dinòfits i és un creixement inusual.
Són capaços de produir toxines que es poden acumular en organismes marins.
Diverses espècies causants: o Gymnodinium brevis NSP o Alexandrium catenella PSP: diarrees o Gonyaulax tamarensis PSP o Dynophisis acuminata DSP o Ostreopis ovata PITX Efectes ambientals: mortaldat de peixos, acumulació en bivalves (musclos i ostres) Efectes sobre la salut: • o Ingestió/intoxicació/mort/retirada del mercat o Mal de cap, malestar/gotícules (purgues de mar) Amphidinium: es coneix molt poc sobre aquest grup, és font de possibles productes nous.
(El tema del dijous 3 març no entra a l’examen però als qüestionaris sí) ...