Lectura 5. 4 pioneres en el camp de la psicologia (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia de la Psicología
Profesor A.M.
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 16/11/2015
Descargas 37
Subido por

Vista previa del texto

LECTURA 5: QUATRE PIONERES EN EL CAMP DE LA PSICOLOGIA INTRODUCCIÓ Obstacles amb els que es trobaven les dones científiques que volien fer carrera acadèmica: 1-Barreres culturals 2-Desmentir la inferioritat intel·lectual de les dones 3-Impediments estructurals a l’hora d’obtenir feina, sobretot si estaven casades.
Al segle XIX les barreres impedien tot accés. A la primera meitat del s.XX algunes ho van aconseguir, però no va ser fins els anys 70 que van poder comptar amb condicions més paritàries.
MARY WHILTON CALKINS, EEUU (1863-1930) Va formar-se en filosofia i especialitzares en psicologia experimental una universitat (college) per a dones als EEUU.
Era soltera i va dedicat totes les seves forces a la ciència. La seva tesi doctoral la va fer (sota la direcció de Hugo Münsterberg) a Hardvard.
1895 va defensar la seva tesi sobre aprenentatge de paraules associades.
Münsterberg la considerava la millor dels seus doctorats però no li van concedir el títol per ser dona. El seu professor de tesi li va aconseguir un títol però el va rebutjar. Per a ella era com receptar un dieta diferents a homes i dones, la ment humana necessitava una mica de tot.
Va treballar de professora a Wellesley College i al 1891 va formar un dels primers laboratoris psicològics, on les dones podien obtenir una formació experimental.
Va publicar un gran nombre de treballs en els que va desenvolupar una teoria psicològica pròpiaciència del jo. Oposada al conductisme. Va rebutjar la noció metafísica del “Jo” per reivindicar els jos com a fets científics. Va voler deixar clar que el contingut mental es una experiència d’un jo.
La seva obra mes coneguda es “Un primer llibre de psicologia”.
Va diferenciar el Jo del Anima, protestant per la eliminació d’aquest últim terme defensa un plantejament personalista.
Psicologia del jo: forma de psicologia introspeccionista i personalista que estudia la consciencia com a quelcom que te lloc dins les persones..
Va obtenir reconeixement internacional i nacional i al 1905 va ser presidenta de l’APA.
EDGELL: LA DOCTORANDA ESTRANGERA (Anglaterra 1871- 1948) Va rebre el títol de doctora en psicologia al Aberystwyth College a Wales. Al 1894 es va graduar en ciències mentals i morals.
Va marxar a Alemanya per fer un postgrau a la Universitat de Würzburg on només podia assistir a classes del psicòleg Oswald Külpe i es va graduar com a primera dona en aquesta universitat i com anglesa amb un doctorat en psicologia.
Va establir un laboratori psicològic a una universitat femenina al Bedford College, era experta en l’ús d’instruments fisiològics. Va rebre una càtedra en psicologia i va treballar en la universitat.
Va publicar un llibre sobre teories de la memòria, però el mes important es un curs introductori a la psicologia. On defineix la psicologia com a ciència de la vida mental, que té dos mètodes: 1) L’estudi objectiu de la conducta 2) introspecció subjectiva L’objectiu es l’anàlisi de la vida mental estudiant la cognició, els sentiments i la volició en relació al SN, la conducta instintiva i altres (percepció, memòria, atenció i aprenentatge).
Per tal d’estudiar la vida mental i la conducta humana li interessava l’aplicació de la psicologia a la vida real i convidava als lectors a fer experiments psicològics.
ANNA FREUD : A L’OMBRA DEL PARE Una de les dones pioneres del psicoanàlisi. Es basa en l’estudi del nen.
Va estudiar a Viena i va iniciar el seu treball com a professora de primària.
Va rebre una formació i preparació psicoanalítica per part del seu pare i al 1922 va ingressar al cercle professional com a membre de l’Associació Psicoanalítica de Viena.
Va combinar mètodes psicoanalítics amb qüestions pedagògiques i va publicar la seva obra sobre el psicoanàlisis en nens.
Un dels escrits més populars es la introducció a la psicologia que escriu per els educadors.
Senyala que els esdeveniments importants en la persona són amagats i que en la primera fase de la vida només deixen petitíssims rastres fragmentaris en la consciencia. Hi ha uns aspectes generals que permeten conèixer aquest passat emocional. P.E: la dependència de la marevincle afectiu germans enemics A més el pare juga un doble paper: 1) rival 2)ídol del nen Per a ella les primeres tasques de la educació són lluitar contra els mals costums infantils o hàbits instintius mitjançant amenaces com “si et xupes el dit, te’l tallarem” La seva postura entra en conflicte amb Klein. Anna postulava una aparició més tardana del super-jo influenciat per l’estimulació ambiental. Klein no distingia entre la dinàmica psíquica infantil i la adulta i psicoanalitzava el joc dels nens petits, Anna exigia el llenguatge com a condició. Al acabar la 2ªG.M. es van reconèixer les dues línies.
Es va ocupar sobretot dels nens abandonats i traumatitzats. Els seus objectius eren: 1)Reparar el dany físic i mental als infants per la guerra 2)Evitar noves situacions traumàtiques 3) investigar les necessitats psicològiques essencials dels nens.
4) Orientar i formar a les persones interessades en la psicoanalítica.
Va insistir en la importància d’una mare substituta.
Va rebre el títol de Doctor Honoris Causa en la Universitat de Clark RODRIGO: DIRECTORA EN TEMPS DE GUERRA (Madrid 1891-1982) Va ser mestra i es va interessar en la nova psicopedagogia. Va exiliar-se per anar a treballar amb Èdouard Claperède a Ginebra. Més tard tornà a Espanya com a experta en ed. Especial i diplomada en psicologia.
Va fer una enquesta als nens sobre si estaven a favor de la guerra i per quins motius.
Aconseguí opinions molt comunes als resultats.
Es va fer càrrec de la secció d’orientació professional al institut d’invàlids del treball i va ser pionera en el camp de la psicotècnia (test). També es va ocupar de la infància problemàtica en el Tribunal de menors.
Quan va començar la Guerra Civil, el director va decidir marxar i la va deixar al capdavant de l’institut on va organitzar sobretot l’evacuació infantil de Madrid.
Es va exiliar a Bogotà on va col·laborar en posar en marxa programes de selecció d’estudiants universitaris. La demanda de la Psicotècnia va esdevenir en la creació del Institut de Psicologia Aplicada. Va ser pionera de la psicologia científica a Colòmbia i al camp de la psicotècnia.
Va patir un altre exili a Puerto Rico on treballà de professora d’universitat. Al 1958 va ser anomenada presidenta de l’Associació de Psicologia de Puerto Rico i se li va concebre a Colombia el premi Nacional de Psicologia de la Federació Colombiana de Psicologia.
6. Comentari final Una de les primeres associacions fou l’APA, que admetia dones. Al 1921 les dones doctorades en psicologia era més gran que en cap altre àmbit científic.
Van tenir moltes estratègies per poder superar els obstacles 1) cap es va casar 2) Es movien entre els dos extrems: protesta a un complicitat submisa Calkins va marcar límits fins on estava disposada a arribar com en el cas del títol.
Edgell va adoptar una estratègia intermèdia (“Madame Curie”) basada en una quieta però deliberada sobre-qualificació, modèstia personal, molta auto-disciplina i estoïcisme. També la va ajudar la capacitat d’establir xarxes socials.
Rodrigo va seguir un camí semblant desenvolupant una tasca professional innovadora i va buscar-se aliats masculins a més d’assumir la responsabilitat de responsabilitat de l’institut de Psicotècnia.
Anna Freud va trobar la seva carrera lligada al seu pare però va saber desenvolupar el seu propi camp d’especialització.
Anna i Rodrigo van continuar la seva vida laboral al estranger.
Es van especialitzar en àrees diferents com la psicologia experimental (Edgell), mes filosòfics (Calkins), psicopedagogia i psicotècnia (Rodrigo) i psicoanàlisi en nens (Anna).
...